Geografia de la Globalització
Codi: 100029 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2502758 Humanitats | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Antonio Miguel Solana Solana
- Correu electrònic:
- antoniomiguel.solana@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha requisits previs per cursar aquesta assignatura
Objectius
L’assignatura s’orienta vers l’explicació dels canvis territorials i socials derivats dels processos de globalització. Pel que fa als objectius formatius, els coneixements que s’imparteixen es refereixen a tres aspectes principals en relació amb els resultats territorials dels processos de globalització:
a) La descripció, explicació i anàlisi dels principals aspectes –econòmics, tecnològics, polítics, socials i culturals– que defineixen la globalització com un procés d’abast planetari en el moment actual, amb especial atenció a les transformacions que suposa en termes geogràfics i territorials.
b) L’explicació general dels principals factors i agents definidors de cadascun dels anteriors aspectes temàtics que configuren la globalització com un procés d’abast transversal i certament complex, a partir del tractament d’informacions i exemples relatius a territoris i àrees geogràfiques diferents.
c) La introducció als principals processos de canvi pel que fa al territori actual amb especial atenció als resultats, impactes i conseqüències d’ordre divers que es deriven dels processos de globalització, tot distingint-hi diferents escales territorials (planetària, regional, metropolitana, local)
Competències
- Analitzar les normatives legals sobre patrimoni cultural i natural.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Identificar les característiques de l'espai i del territori per a poder gestionar els recursos per al desenvolupament local i territorial.
- Interpretar la diversitat social i cultural.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Comunicar els principals fenòmens demogràfics i els processos migratoris per explicar els esdeveniments del món actual.
- Descriure les principals característiques de la ciutat contemporània en general i de les regions metropolitanes en especial.
- Descriure les principals problemàtiques econòmiques, socials i culturals del món.
- Descriure les relacions espacials, a diferents escales territorials, de la diversitat física, econòmica, social i cultural dels territoris
- Distingir les relacions espacials, a diferents escales territorials, a través de les relacions entre naturalesa i societat, en l'àmbit català, espanyol i europeu.
- Identificar problemes urbanístics per prendre decisions sobre la planificació territorial.
- Interpretar els problemes ambientals per a la planificació territorial segons la legislació.
- Interpretar les dinàmiques territorials i del paisatge i la legislació sobre la qüestió.
- Planificar el territori per millorar-ne la gestió.
- Plantejar problemes relacionats amb l'ordenació dels recursos i del territori.
- Plantejar problemes sobre la diversitat física, econòmica, social i cultural dels territoris aplicant coneixements de geografia regional.
- Plantejar problemes sobre la planificació de la distribució espacial dels equipaments col·lectius, dels recursos i de la mobilitat de les persones.
- Resumir característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
Continguts
1. Globalització: deconstrucció d'un concepte
2. Configuració política d'un món globalitzat: cap a un nou (des)ordre mundial?
3. El món com a empresa global
4. Collita robada? El domini de l'alimentació mundial
5. Cultura, identitat i conflicte en societats superdiverses
6. Conseqüencies de la globalització sobre les estructures socials: cap a una societat més desigual?
7. Canvi global: medi ambient i societat
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes expositives | 36 | 1,44 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Preparació de treballs, debats i presentacions | 8 | 0,32 | 1, 3, 4, 13 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i treball sobre els materials per a la prova escrita | 20 | 0,8 | 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 12 |
| Lectura d'articles i llibres | 12 | 0,48 | 3, 4 |
| Redacció d'una ressenya | 16 | 0,64 | 3, 4, 13 |
Les sessions de classe consistiran en exposicions teòriques del professor, presentació d’exemples relacionats amb els continguts de l’assignatura, participació del l’alumnat a partir de petites lectures o dels temes exposats i debats plantejats a partir del visionat de documentals o pel·lícules. Les explicacions del professor serviran a l’alumnat per tenir les coordenades generals i per contextualitzar les lectures pertinents. L’alumnat haurà de realitzar treball autònom al llarg del curs. A banda de les lectures i l’estudi personal, com es detalla a l’apartat d’avaluació, aquesta part de la feina de l’alumnat inclourà la realització d’un treball de curs i d’una ressenya sobre un dels llibres de la bibliografia.
Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 2 exàmens | 40 | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 11 |
| Realització d'un treball de curs | 40 | 42 | 1,68 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 12 |
| Ressenya de llibre | 20 | 12 | 0,48 | 3, 5, 13 |
a) 2 Proves escrites individuals (40% de la nota final).
b) Realització d'un treball de curs (40% de la nota final).
c) Ressenya d’un dels llibres referenciats a la bibliografia o −d'acord amb el professor− qualsevol altre relacionat amb les temàtiques tractades al llarg del curs (20% de la nota final).La data de lliurament tant del treball com de la ressenya serà el mateix dia que el de realització de la prova escrita individual. No s’acceptaran treballs lliurats fora de termini.
Per tal d’ésser avaluat/da, és obligatori fer l'examen i lliurar el treball de curs i la ressenya, tant en l'avaluació continuada com en l'avaluació única. Per aprovar s’ha de tenir com a mínim un 5 de mitjana. Només es farà ponderació de les notes quan aquestes superen en cadascuna de les activitats d'avaluació el 5. Qualsevol nota per sota de 5 obligarà a fer reavaluació de la part suspesa. Només podran presentar-se a la reevaluació de totes o algunes de les parts suspeses aquelles persones que hagin lliurat els materials d'avaluació dins de les dates de lliurament establertes. Les activitats reavaluades es qualificaran amb un 5 com a nota màxima.
Constarà com a NO AVALUABLE aquell estudiant que no hagi presentat algunes de les evidències corresponents a les activitats d'avaluació.
L'assignatura s'estructura amb un format d'avaluació continua.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, ús no autoritzat d'IA, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinarique s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’unamateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
AVALUACIÓ ÚNICA
Constarà de 3 evidències que s'han d'aprovar en cada cas amb un 5 mínim per poder calcular la nota final:
1- Examen de continguts i conceptes de l'assignatura (40%)
2- Examen sobre els continguts i idees d'un dels llibres recomanats a l'inici de curs sobre temes relacionats amb la globalització. A l'inici de curs l'estudiant ha d'acordar amb el professor el llibre seleccionat (20%)
3- 2 anàlisi de casos sobre globalització, territori, societat i desigualtats. Cada cas comptarà amb material complementari que s'ha de preparar prèviament. S'haurà de construir una reflexió a partir d'unes preguntes prèvies que es facilitaran a l'inici de la prova. Aquests casos també han d'incloure el material teòric i conceptual que s'hagi treballat a les classes teòriques. (40%)
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Bibliografia
Manuals i obres de referència bàsiques -al llarg del curs es facilitarà bibliografia específica per a cada tema-:
BOYLE, Mark (2015), Human Geography. A concise introduction, Chichester: Wiley Blackwell.
CASTLES, Stephen MILLER, Mark J. (2009), The age of migration (International population movements in the modern world), Basingstoke: Palgrave-Macmillan.
ELLWOOD, Wayne (2007). Globalització, Barcelona: Intermón-Oxfam.
KNOX, Paul; MARSTON, Sallie (1998), Places and regions in global context. Human Geography, Upple SadleRiver: Prentice-Hall.
LECHNER, Frank J.; BOLI, John (2015), The globalization reader, Chichester, Wiley Blackwell.
MÉNDEZ GUTIÉRREZ DEL VALLE, Ricardo (2011), El nuevo mapa geopolítico del mundo, València: Tirant lo Blanch.
MURRAY, W.E. (2006) Geographies of Globalization, Londres: Routledge.
ORTIZ, Anna (coord.) et al (2011). Visions geogràfiques del món. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions.
RITZER, George; ATALAY, Zeynep (2010), Global readings in globalization. Key concepts and major debates, Chichester, Wiley Blackwell.
ROMERO, Joan (coord.) (2004), Geografía humana: procesos e incertidumbres en un mundo globalizado, Barcelona: Ariel.
SOLANA, Miguel (coord); BADIA, Anna; CEBOLLADA, Àngel; ORTIZ, Anna; VERA, Ana (2016), Espacios globales, lugares próximos (Setenta conceptos para entender la organización territorial del capitalismo global), Barcelona: Icaria.
Programari
--
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |