Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2502758 Humanitats | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Haver adquirit i assimilat els coneixements propis de la matèria d'"Història" de segon de Batxillerat, corresponent en aquest cas a la Història dels segle XIX fins el XXI d'Espanya i de Catalunya, així com els coneixements i aprenentatges adquirits que fan referència a les matèries del Grau d'Humanitats "Fonaments del Món Modern" , "Fonaments del Món Contemporani", "Literatura Catalana" i "Llengua Catalana: Cultura i Societat". Cal tenir present que molts actors polítics, empresarials i obrers tingueren vincles notoris amb els cercles intel·lectuals de la Catalunya dels periodes que s'estudiaran. De la mateixa forma que és important saber que succeïa al món doncs la societat catalana sempre s'emmirallà amb models exteriors de tota mena.
“Història de Catalunya contemporània” és una assignatura de 6 crèdits que s'insereix dins la matèria d’Història juntament amb “Prehistòria i història antiga”, “Història medieval”, també de segon curs, i “Història de Catalunya moderna”, de tercer curs. Forma part dels 60 crèdits nuclears programats pel tercer curs dels estudiants d’Humanitats, juntament amb altres assignatures de les matèries de Filologia clàssica, Filosofia, Llengua, Art, Literatura universal, Literatura catalana i espanyola, Geografia, Món actual, Gestió Cultural i Comunicació. L’assignatura és un estudi dels principals processos socials i fets culturals de la Catalunya contemporània.
1.- 1714-1868: de la Monarquia absoluta a la construcció de l'estat liberal
Guerres i revolucions: les tensions entre les administracions civil i la militar: dels capitans generals als governadors civils
Centralisme, federalisme i particularisme en la construcció de l'estat liberal
El mite de Barcelona i la Catalunya industrial enfront de Cuba
Els primers obrerismes: societats de socors mutus i de resistència
2.- La Restauració Alfonsina i el sorgiment del catalanisme polític (1868-1902)
La Renaixença: mite catalanista o espanyolisme en català? Existí una Renaixença republicana?
Valentí Almirall: l'Espanya confederal i la Catalunya corporativa-estamental
De la Lliga de Catalunya a la Unió Catalanista: la difícil entesa dels catalanismes progressistes i conservadors
3.- L'any Yankee (1898): Crisi política-colonial i crisi social (1890-1902)
La crisi de la Catalunya rural i la migració a Amèrica
Obrers reformistes (Tres Classes del Vapor i Catòlics) i obrers revolucionaris: la construcció del mite de la Ciutat de les Bombes
La crisi colonial antillano-filipina i la resposta de les elits catalanes: del Tancament de Caixes a la Lliga Regionalista passant pel polaviejisme
Els catalans que es quedaren a Cuba i Puerto Rico
4.- La Catalunya del Regnat d’Alfonso XIII (1902-1931)
Indústria, creixement i reformes urbanes: el retorn dels capitals cubans i el modernisme
L’eclosió del sindicalisme revolucionari: de la vaga de 1902 a la creació de la CNT (1910) passant per la Solidaridad Obrera (1907)
Civils contra militars, catalanistes contra espanyolistes: el populisme lerrouxista, els Fets del Cu-Cut!, la Solidaritat Catalana i la Setmana Tràgica
La reconstrucció corporativa i institucional de la Catalunya de 1910 a 1923: La Mancomunitat i l’esperit Noucentista
La Primera Guerra Mundial i les oportunitats d’alliberament nacional: la reconstrucció dels catalanismes polítics
Les oportunitats mancades: l’Assemblea de Parlamentaris, el governamentalisme lligaire i la Campanya per l’autonomia (1917-1919)
La violència social i la lluita dels corporativismes patronals i obreristes: el pistolerisme i els orígens catalans del feixisme espanyol
5.- Els desafiaments revolucionaris de dretes i esquerres, catalanistes i espanyolistes en el període d’entreguerres (1923-1939)
La dictadura de Primo de Rivera: modernització, corporativisme i autoritarisme en clau constitucional (1923-1930): la figura d’Eduardo Aunós
L’oposició republicana i separatista: dividits i dependents de les conspiracions constitucionalistes
El catalanisme conservador com a alternativa de salvament de la Monarquia: Cambó i el Centre Constitucional
La II República i la construcció corporativa d’una administració autònoma a Catalunya: el Noucentisme interpretat per les esquerres
Entre la revolució obrera i la revolució nacional (1933-1939): catalanismes, obrerismes i corporativismes d’ultraesquerra. El fals mite de la revolució llibertària
La fi de l’administració autònoma de Catalunya
6.- De “Ha llegado España” a “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” (1938-1977)
La construcció d’un estat nacional-sindicalista i nacional catòlic a Catalunya
La repressió de l’anti-Espanya: depuracions, camps de concentració i de treball
La Catalunya de l’estraperlo i les cartilles de racionament: entre la submissió i la crisi social
“La Guerra no ha acabat”: els maquis i les guerrilles com a testimoni del resistencialisme.
Els catalans a la Segona Guerra Mundial: exiliats, camps d’extermini i presència a la resistència
De l’ “Una, Grande y Libre” a la “Espanya de les Regions”: l’aluminosi i el turisme com a senyal d’identitat del “desarrollismo” a Catalunya. Les noves classes mitjanes catalanes i els efectes de la immigració
L’oposició a la dictadura franquista: De l’Assemblea de Catalunya al moviment veïnal
7.- La Restauració o Transició democràtica i el pujolisme (1976-2003)
El retorn de Tarradellas o la invenció de la tradició autonòmica catalana
L’Estatut de 1979 i la suposada especificitat catalana
El pujolisme i els altres: el desencant de l’esquerra catalana
La transformació neonoucentista conservadora de Catalunya: la reconstrucció de la funció pública catalana i la lluita de corporacions
La fracassada reinvenció del pujolisme: la primera mort política d’Artur Mas
8.- La recerca de la Catalunya postpujolista: miratges i irrealitats de les esquerres i dels processistes (2003-2023)
La Catalunya dels Tripartits: del pujolisme d’esquerres de Pascual Maragall a la síntesi montillista
La crisi del 2008 i els governs neoliberals d’Artur Mas: el 15-M català i la destrucció del sistema de partits de la Transició i de l’era pujolista
La resposta radical a la crisi: el procés i la segona mortpolítica d’Artur Mas
Una societat dividida: societats civils catalanistes, societats civils espanyolistes i societats no identitàries
Les restes del naufragi processita: cap a un nou sistema de partits?
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques dirigides pel/per la professor/a | 37,5 | 1,5 | 1, 8, 9, 10, 15, 17 |
Sessions de seminaris i pràctiques dirigides per/per la professor/a | 15 | 0,6 | 1, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
Exercicis pautats d'aprenentatge | 3 | 0,12 | 1, 10, 18 |
Tutories | 12 | 0,48 | 12, 14, 17 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 45 | 1,8 | |
Lectura de textos. Redacció de treballs. Preparació de comentaris orals i seminaris. Recerca d'informació bibliogràfica | 31 | 1,24 | 12, 14, 17 |
Assistència obligatòria a classes teòriques i sessions pràctiques dirigides pel professor.
Lectura comprensiva de textos, articles i llibres.
Realització d'exàmens ressenyes, treballs i comentaris analítics.
Estudi personal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova teòrica escrita a classe | 35 | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21 |
Prova teòrica escrita a classe | 35 | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 14, 15, 17, 19, 20, 21 |
treball 1 | 15 | 2 | 0,08 | 1, 5, 10, 12, 14, 17, 18, 19, 20, 21 |
treball 2 | 15 | 1,5 | 0,06 | 1, 5, 10, 12, 14, 17, 18, 19, 20, 21 |
Al llarg del curs es portaran a terme quatre proves de realització i presentació obligatòria de diferents característiques i una cinquena de Reavaluació per a tots aquells que no hagin superat positivament (amb la qualificació de 5 o superior) el conjunt del procés d’avaluació continuada corresponent a les quatre proves obligatòries.
1.- ACTIVITATS I PROVES EN EL PROCÉS D’AVALUACIÓ CONTINUADA
Primera Prova: prova teòrica escrita (el seu valor és un 35 % del global de la nota final) que avaluarà la primera meitat del temari. Les característiques a tenir en compte per a aquesta prova són:
1.- Material imprescindible a treballar: power-points lliurats pel professor a través del Campus Virtual, Manuals seleccionats pel professor, capítols de llibres, articles i els apunts elaborats a l’aula. Són importants els manuals per tal d’ampliar la matèria i per polir les errades que s’hagin produït en l’elaboració dels apunts de classe.
2.- Durada de la prova: 1,5 hores.
3.- Format de la prova: dues preguntes temàtiques amb un valor de 3,5 punts cadascuna i una tercera de comentari i anàlisi bibliogràfic amb un valor de 3 punts.
Segona Prova: assaig bibliogràfic a partir de la lectura i treball d’un mínim de quatre (4) articles i un (1) llibre de caire historiogràfic corresponents al període 1700-1902.
Característiques obligatòries d’aquesta prova:
1.- El treball s’elabora en format digital, ha d’ocupar un mínim de 5 fulls presentat obligatòriament en format PDF, lletra Times New Roman 12 i amb els marges justificats. Es lliurarà a través del correu corporatiu del professor de la matèria: David.Martinez.Fiol@uab.cat
2.- És obligatòria una portada amb les dades personals de l’alumna/e (inclòs el NIU)
3.- A la portada cal incloure les dades dels articles treballats: Autor, títol de l’article entre cometes, nom de la publicació en lletra cursiva, número de l’exemplar de la revista i les pàgines.
4.- Cada alumne haurà d’escollir un tema diferent del de la resta. Per evitar problemes és obligatori que cada alumne em digui el tema i els articles escollits. Un tema no podrà ser treballat per l’alumne fins que jo no doni el vistiplau.
5.- L’assaig haurà de tenir en compte: l’adscripció historiogràfica dels autors dels articles i del llibre, els seus possibles posicionaments ideològics o punts de vista, el tipus d’interpretació dels fets que s’analitzen o relaten als articles, i explicar el contingut dels articles destacant els aspectes més fonamentals.
6.- És important reproduir entre cometes frases o paràgrafs que serveixin per a destacar aspectes que ratifiquin la idea o idees que es volen destacar dels corresponents articles. Tanmateix, es penalitzaran aquelles cites que no aportin res més enllà de voler incrementar el nombre de pàgines necessàries per presentar la prova.
7.- La redacció ha de ser original i no ha de reproduir paràgrafs dels articles a ressenyar com si fossin collita pròpia de l’alumne. La mínima percepció per part del professor d’aquest fet invalida i suspèn la prova.
8.- El lliurament de la ressenya/assaig haurà de fer-se efectiu per les mateixes dates de realització de la primera prova.
9.- El retard en la presentació de la prova implicarà la reducció de 0’5 punts per dia natural (important tenir en compte que es lliura dos dies abans del període de vacances de Nadal). En aquest sentit, si el lliurament amb retard es realitza a través del campus virtual o el correu corporatiu de la UAB del professor de la matèria, la reducció de punts pel retard en el lliurament de la prova serà d’1 punt per dia natural.
9.- El valor d’aquesta prova és del 15% del global de la nota final.
Tercera Prova: Llegir una novel·la de caràcter històric o vinculada temàticament a un període històric de la Catalunya del 1902 fins el 2023. Durant els primers dia de classe s’indicarà en el Campus Virtual les novel·les òptimes per tal de realitzar aquesta tercera prova.
Característiques de la prova:
- El treball s’elabora en format digital, ha d’ocupar un mínim de 5 fulls presentat obligatòriament en format PDF, lletra Times New Roman 12 i amb els marges justificats. Es lliurarà a través del correu corporatiu del professor de la matèria: David.Martinez.Fiol@uab.cat
- L’assaig ha d’analitzar la temàtica històrica, política i social de la qual tracta la novel·la.
- Anàlisi de personatges (com a entitats socials, polítiques i històriques)
- Tenir present el punt de vista polític de l’autor i aprofundir en la seva anàlisi. És a dir, quin és el punt de vista de l’autor sobre els fets històrics que es novel·litzen.
- És important reproduir o citar paràgrafs de la novel·la que descriguin aspectes rellevants de la temàtica i/o dels personatges contextualitzant-los. Això significa haver de realitzar notes a peu de pàgina que citin correctament l’aspecte formal del llibre.
- En aquest sentit, es poden fer referències a llibres de caire historiogràfic que incideixin en la temàtica de les novel·les. Això implica fer notes a peu de pàgina citar les característiques bibliogràfiques de l’obra citada.
- El lliurament de la tercera prova es farà efectiva en la data corresponent a la realització de la prova quarta.
- El valor d’aquesta prova correspon a un 15% de la nota final.
Quarta Prova: prova escrita a realitzar al final del semestre (el seu valor és un 35% de la nota global).
Característiques a tenir en compte per a aquesta prova:
1.- Material imprescindible a treballar: power-points lliurats pel professor a través del Campus Virtual, Manuals seleccionats pel professor, capítols de llibres, articles i els apunts elaborats a l’aula. Són importants els manuals per tal d’ampliar la matèria i per polir les errades que s’hagin produït en l’elaboració dels apunts de classe.
2.- Durada de la prova: 1,5 hores.
3.- Format de la prova: dues preguntes temàtiques amb un valor de 3,5 punts cadascuna i una tercera de comentari i anàlisi bibliogràfic amb un valor de 3 punts.
2.- AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA EN PERIODE DE REAVALUACIÓ:
Prova de Reavaluació: prova escrita a realitzar en la data assignada en el seu moment pel deganat de la Facultat de Lletres.
Aquesta prova la realitzaran:
1.- tots aquells alumnes que no hagin superat positivament (amb una nota numèrica de 5 o superior) l’avaluació continuada formada per les quatre proves anteriors.
2.- Tanmateix, un alumne que tingui aprovades les proves 1 i 4, però no les proves 2 i 3 (ja sigui per nota inferior a 5 o per no haver-les presentat), no haurà de fer la prova de reavaluació. Només caldrà que presenti el dia de la reavaluació les proves 2 i/o 3 no presentades o suspeses.
Característica de la prova:
1.- 4 preguntes sobre qualsevol dels temes que s’hagin impartit al llarg del curs.
2.- El valor de cada pregunta serà de 2,5 punts. Per tant, l’examen de reavaluació es donarà per superat positivament si l’alumne obté una nota de 5 o superior.
Consideració final i bàsica:
1.- L’alumne que aprovi el curs a la Reavaluació obtindrà com a nota màxima del curs un 5.
3.- AVALUACIÓ ÚNICA
1.- L'alumne/a que s'aculli a aquest model d'avaluació no realitzarà la Primera i la Quarta prova en el format i els dies establerts per a l'Avaluació continuada com els companys de classe.
2.- L'alumne o alumna que s'aculli a l'Avaluació Única s'avaluarà dels continguts de la Primera i la Quarta Prova enun examen global de tota l'assignatura que es durà a terme el dia indicat pel professor de la matèria el mateix dia i a la mateixa aula en què es dugui a terme la Quarta Prova corresponent a l’Avaluació Contínua.
3.- Aquell mateix dia, l'alumne i/o l'alumna acollida a l'Avaluació Única lliurarà la Segona i la Tercera Prova en el format que li indiqui el professor o professora de la matèria.
4.- Finalment, a l'alumne i/o alumna adscrita al sistema d'avaluació única se li aplicarà el mateix sistema de Reavaluació que als alumnes i/o les acollides a l'Avaluació Contínua.
4. NO AVALUABLE
Es considerarà "no avaluable" aquell/a alumne/a que s'hagi presentat com a màxim una tercera part de les evidències d'avaluació.
5. PLAGI
L'evidència de plagi en qualsevol de les proves avaluables comportarà l'avaluació negativa d'aquella prova en què s'ha detectat el plagi. La nota numèrica de la prova amb evidències de plagi serà zero.
AISA, Ferran, La cultura anarquista a Catalunya, Barcelona, Edicions del 1984, 2006.
ANGUERA, Pere, Els precedents del catalanisme. Catalanitat i anticentralisme: 1808-1868, Barcelona, Empúries, 2000.
ARMENGOL, Josep; RUBÍ, Gemma, Vots, electors i corrupció. Una reflexió sobre l'apatia política a Catalunya, 1869-1923, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012.
BALCELLS, Albert (dir), Història de Catalunya, Barcelona, L'Esfera dels Llibres, 2004.
BALCELLS, Albert; PUJOL, Enric; SABATER, Jordi, La Mancomunitat de Catalunya i l'autonomia, Barcelona, Proa, 1996.
EALHAM, Chris, La lluita per Barcelona. Classe, cultura i conflicte (1898-1937), Barcelona, Virus, 2022.
ENRECH, Carles, Indústria i ofici. Conflicte social i jerarquies obreres en la Catalunya tèxtil (1881-1923), Bellaterra, Servei de Publicacions-UAB, 2005.
ESCULILES, Joan, Tarradellas. Una cierta idea de Cataluña, Barcelona, RBA, 2022.
ESCULIES, Joan y MARTÍNEZ FIOL, David, 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial, Barcelona, ARA Llibres, 2014.
FERRÉ BALDRICH, Meritxell, El maig de les dones. El moviment feminista a Catalunya durant la Transició, Tarragona, Publicacions URV, 2018.
FERRER, Ll.; RODÓ, J.; RUBÍ, G.; TORRAS, M., Història de l'autogovern de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006.
FONTANA, Josep, La fi de l'Antic Règim i la industrialització (1787-1868), Barcelona, Edicions 62, 1998.
GABRIEL, Pere (dir), Història de la Cultura Catalana, 10 vols., Eds. 62, Barcelona, 1998-1999.
GONZÀLEZ I VILALTA, A., LÓPEZ, M., UCELAY-DA CAL, E., 6 d’octubre. El fracàs de la revolució catalanista de 1934, Barcelona, Base, 2014.
GONZÀLEZ I VILALTA, A., FORTI, S., UCELAY-DA CAL, E., El proceso separatista en Cataluña. Análisis de un pasado reciente (2006-2017), Granada, Comares, 2017.
GONZÀLEZ I VILALTA, Arnau, La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939), València, Afers, 2006.
HURTADO, Víctor, MESTRE, Jesús i MISERACHS, Toni, Atles d'Història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1995.
MARFANY, Joan-Lluís, La cultura del catalanisme. El nacionalisme català en els seus inicis, Barcelona, Empúries, 1995.
MARFANY, Joan-Lluís, Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisió de la Renaixença, Barcelona, Edicions 62, 2017.
MARÍN, Martí, ¡Ha llegado España! La política del franquisme a Catalunya (1938-1977), Vic, Eumo, 2019.
MARÍN, Dolors, Dones pioneres en la lluita pels drets civils, Barcelona, Angle, 2018.
MARTÍN RAMOS, José Luis, La rereguarda en guerra.Catalunya, 1936-1937, Barcelona, L’Avenç, 2012.
MARTIN RAMOS, José Luis, Territori capital. La guerra civil a Catalunya, 1937-1939, Barcelona, L'Avenç, 2015.
MARTÍNEZ FIOL, David, Leviatán en Cataluña. La lucha por la administración de la Generalitat republicana (1931-1939), Sevilla, Espuela de Plata, 2019.
MARTÍNEZ FIOL, David, La Setmana Tràgica. Barcelona, Pòrtic, 2009.
MARTÍNEZ FIOL, David ESCULIES, Joan, L'Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Catalunya rebel, Centre d'Història Contemporània de Catalunya-Generalitat de Catalunya, 2017.
MOLINERO, Carme i YSÀS, Pere (coords.), Contruint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició, Barcelona, Icaria, 2010.
OYÓN. José Luís; ROMERO, Juanjo (eds.), Clase antes que nación. Trabajadores, movimiento obrero y cuestión nacional en la Barcelona metropolitana, 1840-2017, Barcelona, El Viejo Topo, 2017.
PALA, Giaime, Cultura clandestina. Los intelectuales del PSUC bajo el franquismo, Granada, Comares, 2016.
PICH MITJANA, Josep; MARTÍNEZ FIOL, David, La revolución de julio de 1909. Un intento fallido de regenerar España, Granada, Comares, 2019.
PICH MITJANA, Josep, Valentí Almirall i el federalisme intransigent, Catarroja, Afres, 2006.
PICH MITJANA, Josep, El Centre Català. La primera associació política catalanista (1882-1894), Catarroja, Afers, 2002.
PUIGSECH, Josep, La Revolució Russa i Catalunya, Vic, Eumo, 2017.
RICO GARCÍA, Antoni, Joan Fuster i elpensament nacional. Entre el probllema i el programa, València, Afers, 2021.
RIQUER, Borja de, Francesc Cambó: l'últim retrat, Barcelona, Edicions 62, 2022.
RIQUER, Borja de, Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya, Vic, Eumo, 2000.
RIQUER, Borja de, Lliga Regionalista. Burgesia catalana i nacionalisme (1898-1904), Barcelona, Edicions 62, 1977.
RIQUER, Borja de (dir.), Història Mundial de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 2018.
RIQUER, Borja de, Història de la Diputació de Barcelona 1812-2005, 3 vols., Barcelona, Diputació de Barcelona, 2007.
RISQUES, Manuel (dir.), DUARTE, Àngel, RIQUER, Borja de, ROIG ROSICH, Josep Maria, Història de la Catalunya contemporània. De la guerra del Francès al nou Estatut, Barcelona, Mina Editorial, 2006.
ROCA VERNET, Jordi i MIQUEL MAGRINYÀ, Núria, La bullanga de Barcelona: 25 de juliolde 1835, Barcelona, Rosa dels Vents, 2021.
RODRIGO Y ALHARILLA, Martín, Un hombre, mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas, Madrid, Ariel, 2021.
SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume (director), Història contemporània de Catalunya, vols. I i II, Barcelona, Columna, 1997-1998.
TOLEDANO GONZÁLEZ, Lluís Ferran, La Catalunya dels furs carlins, 1 de novembre de 1874, Barcelona, Rosa dels Vents, 2022.
UBASART-GONZÁLEZ, Gemma; MARTÍ I PUIG, Salvador, Política i govern a Catalunya. De la transició a l'actualitat, Madrid, Los Libros de La Catarata, 2017.
UCELAY-DA CAL, E., GONZÀLEZ I VILALTA, A., NÚÑEZ SEIXAS, X. M., El catalanisme davant del Feixisme (1919-2018), Maçanet de la Selva, Gregal, 2018.
UCELAY DA CAL: El imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España, Madrid, Edhasa, 2003.
UCELAY-DA CAL, Enric; TAVERA, Susanna; DUARTE, Àngel; MARTÍNEZ FIOL, David, (dirs.), El Mediterrani Català (1931-1939). Un inèdit català, Girona, Aledis Editorial, 2022.
UCELAY-DA CAL, Enric, La Catalunya populista. Imatge, cultura i política en l'etapa republicana (1931-1939), Barcelona, La Magrana, 1982.
UCELAY-DA CAL, Enric; PICH MITJANA, Josep; GONZÀLEZ VILALTA, Arnau (eds.), L'aparença d'un poder propi. La Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme, Catarroja, Afers, 2019.
.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |