Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2502758 Humanitats | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No n'hi ha.
En finalitzar l'assignatura, l'estudiant ha de ser capaç de:
TEMARI
BLOC I. La retòrica. L'oratòria. L'art del ben parlar. De les paraules alades d'Homer fins a Ciceró. L'oratòria actual. Anàlisi de discursos.
I. 1. L'oratòria a la Grècia clàssica i a l'època hel·lenística. L'oratòria a Roma (fins a Ciceró).
I. 2. El segle I aC. Primers intents de consolidar el poder personal (Màrius i Sul·la; Cèsar i Pompeu). Causes del desenvolupament de l'oratòria.
I. 3. Ciceró. Comentari de Les Catilinàries.
I. 4. Taller d'oratòria (segons els romans). Fonts primàries, objectius de l'oratòria, parts de la retòrica, figures retòriques.
I. 5. Taller d'oratòria moderna. Comunicació, ordre, argumentació, persuasió, adequació. Expressió verbal i no verbal. El domini de la veu. Anàlisi de discursos: els de Brutus i Marc Antoni a l'adaptació de J. L. Mankiewicz de Juli Cèsar de Shakespeare; selecció d'oradors dels segles XX i XXI.
I. 6. Com parlo? Com podria parlar imitant els antics? Provem-ho.
LECTURA OBLIGATÒRIA: Manual per a unes eleccions.
BLOC II. L'èpica llatina o la legitimació del poder.
II.1. Orígens del gènere. Orígens mítics de la matèria homèrica i l'evidència arqueològica: la civilització micènica i Troia.
II. 2. Homer. La Ilíada i l'Odissea.
II. 3. Enni i l'èpica romana.
II. 4. Virgili i la literatura d'època d'August.
II. 5. Comentari de l'Eneida. Pervivència de l'obra.
LECTURA OBLIGATÒRIA: lectura de l'Eneida (obligatòriament els cants I-IV, VI, VIII i XII).
BLOC III. La poesia lírica llatina.
III. 1. Història del gènere. Els poetes lírics grecs.
III. 2. Catul líric. Horaci.
III. 3. Els tòpics horacians i la seva influència en la literatura universal.
III. 4. Comentari d'una selecció d'Odes i Epodes.
LECTURA OBLIGATÒRIA: lectura d'una selecció de poemes de lírica grega, Catul i Horaci.
BLOC IV. La faula, el conte i la novel·la llatina.
IV. 1. Història del gènere. De la novel·la rosa grega (Dafnis i Cloe) a la paròdia del gènere en llatí (Satíricon de Petroni).
IV. 2. Un conte encisador dins les Metamorfosis d'Apuleu: el Conte de Psique i Cupido.
LECTURA OBLIGATÒRIA: Selecció d'episodis del Satíricon de Petroni. Visionat del Satíricon de Fellini. Lectura a triar entre Dafnis i Cloe de Longus i el conte de Psique i Cupido d'Apuleu.
En aquesta assignatura s'han tingut en compte els aspectes de gènere de la manera següent:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
Commentary of books, poems, films, videos... | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures obligatòries | 62 | 2,48 | |
Treball en equip i estudi | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Si es fa avaluació continuada, l'assistència a classe és fonamental a l’hora de poder superar amb èxit l’assignatura. L’estudiant haurà de realitzar un treball continuat al llarg del curs, i hi haurà diferents seminaris on es comentaran lectures i pel.lícules relacionades amb els continguts treballats a classe. Els estudiants hauran de realizar un treball de curs sobre algun aspecte del programa de l'assignatura, en grup, que sigui demostratiu dels continguts impartits i estudiats. Aquest treball es defensarà oralment.
NORMATIVA D'AULA
Atès que nombrosos estudis científics demostren que la lectura sobre paper millora la comprensió i la memorització dels continguts, tot facilitant-ne la reflexió crítica, es recomana vivament que s'imprimeixin tots els materials disponibles al Campus Virtual i que les activitats i els exercicis es treballin sempre sobre paper.
D'altra banda, l'ús dels dispositius digitals (tablets o ordinadors) i dels mòbils a l'aula quedarà restringit a activitats docents i sempre a petició del professorat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Sessió d'oratòria. Breu exposició argumentativa de 3 min. | 10% | 1,5 | 0,06 | 5, 6, 11 |
Treball i exposició oral en grup sobre un tema determinat pel professor | 30% | 4,5 | 0,18 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
I. AVALUACIÓ CONTINUADA
PERCENTATGE DE CADA PART:
30%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (BLOCS 1 i 2). Dia 1 d'abril de 2025
30%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (BLOCS 3 i 4). Dia 27 de maig de 2025
10%: Sessió d'oratòria (breu argumentació de 3 minuts sobre un tema usant les estratègies de l'oratòria). (l'assistència a aquesta sessió és obligatòria).
30%: Treball (20%) i defensa (10%) d'un treball de curs sobre la novel·la llatina (es partirà de la informació generada per la IA): 30 de maig, 11 i 13 de juny de 2025 (l'assistència a les tres sessions d'exposicions orals és obligatòria).
NOTES MOLT IMPORTANTS
II. AVALUACIÓ ÚNICA
PERCENTATGE DE CADA PART:
60%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (BLOCS 1, 2, 3 i 4): 28 de maig.
15%: Treball per escrit, amb reflexió personal, sobre les lectures obligatòries del curs (veure continguts). A entregar el dia 28 de maig.
25%: Defensa del treball de curs sobre algun aspecte del programa: 30 de maig.
NOTES:
III. PLAGI
BIBLIOGRAFIA GENERAL
BEARD, Mary (2016). SPQR: Una historia de la Antigua Roma, Barcelona: Crítica.
BEARD, Mary (2013). La herencia viva de los clásicos, Barcelona: Crítica.
CODOÑER, Carmen (ed.) (1997). Géneros literarios latinos, Salamanca: Universidad de Salamanca. Servicio de Publicaciones.
CODOÑER, Carmen (ed.) (1997). Historia de la literatura latina, Madrid: Cátedra.
GRAFTON, Anthony; MOST, Glenn W.; SETTIS, Salvatore (eds.) (2010), The Classical tradition, Cambridge/London: Belknap.
GRIMAL, Pierre (2005). Historia de Roma, Barcelona: Paidós.
GRIMAL, Pierre (1999). La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes, Barcelona: Paidós.
HARDWICK, Lorna; STRAY, Christopher (2011). A Companion to Classical Receptions, Malden (Massachusetts):John Wiley & Sons. Disponible online.
HIGHET, Gilbert (1954). La tradición clásica. 2 vols. México D.F.: Fondo de Cultura Económica.
HOWATSON, M. C. (1991). Diccionario de la literatura clásica, Madrid: Alianza.
JENKINS, Richard (ed.) (1995). El legado de Roma. Una nueva valoración, Barcelona: Crítica.
JENKINS, Richard (2015). Un paseo por la literatura de Grecia y Roma, Barcelona: Crítica.
JERPHAGNON, Lucien (2007). Historia dela Roma antigua, Barcelona: Edhasa. Ensayo histórico.
JONES, Peter (2013). Veni, uidi, uici. Hechos, personajes y curiosidades de la antigua Roma, Barcelona: Crítica.
KALLENDORF, Craig W. (ed.) (2007). A Companion to the Classical Tradition, Malden (Massachusetts): Blackwell.
RUZÉ, Françoise (2000). El mundo griego antiguo: de los palacios cretenses a la conquista romana. Madrid: Akal.
LANE FOX, Robert (2007). El mundo clásico. La epopeya de Grecia y Roma. Barcelona: Crítica.
VON ALBRECHT, Michael (1997). Historia de la literatura romana. 2 vols. Barcelona: Herder.
WALDE, Christine (ed.) (2012). The Reception of Classical Literature (Brill’s New Pauly Supplements, 5), Leiden-Boston: Brill.
No cal emprar cap programa informàtic.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |