Sistemes de Mitjans Comparats
Codi: 45044 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4317118 Estudis Globals d'Àsia Oriental | OT | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mercedes Diez Jimenez
- Correu electrònic:
- merce.diez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Maria Isabel Fernandez Alonso
Prerequisits
És recomanable (tot i que no imprescindible) una certa formació en Estructura i Polítiques de Comunicació. L'assignatura es planteja pensant que pot aglutinar a graduats en diversos àmbits de les Ciències Socials, procedents, a més, de diferents àmbits geogràfics. És imprescindible ser competent lingüísticament en anglès, a més de castellà, per poder treballar la bibliografia prevista per al seguiment del mòdul.
Objectius
El concepte de sistema de mitjans fa referència al conjunt d’actors econòmics, polítics i socials que contribueixen a l’articulació dels processos de comunicació social en un determinat territori (que pot ser o no un Estat) i a les interrelacions que s’estableixen entre ells. Al mateix temps, l’estudi dels sistemes de mitjans no pot deslligar-se del context històric-cultural en què emergeixen, ni d’altres factors que poden alterar la seva configuració, com serien els avenços tecnològics i la globalització econòmica (que tendeixen a uniformitzar els sistemes).
En el present mòdul partim de la proposta d’anàlisi comparativa de sistemes de mitjans realitzada el 2004 per Hallin i Mancini, centrada en la seva dimensió política, per assolir els següents objectius:
a) Revisar el model teòric d’Hallin i Mancini, així com les crítiques que ha rebut i les rèpliques dels mateixos autors, amb el propòsit de reflexionar sobre la seva idoneïtat i aplicabilitat en diferents contextos.
b) A partir de la reflexió anterior, plantejar un estudi de cas sobre un aspecte concret d'un sistema de mitjans tenint en compte les dimensions i variables més adients per al seu estudi.
Resultats d'aprenentatge
- CA19 (Competència) Avaluar polítiques de comunicació en el nou entorn tecnològic.
- KA14 (Coneixement) Identificar en les polítiques públiques les característiques pròpies dels diversos models de sistemes de mitjans.
- SA22 (Habilitat) Analitzar el rol dels actors hegemònics (econòmics i polítics) en els sistemes de mitjans.
- SA23 (Habilitat) Analitzar el rol dels actors emergents (socials) en els sistemes de mitjans.
- SA24 (Habilitat) Analitzar l'accés de la societat civil als mitjans de comunicació.
Continguts
Vuit de les deu sessions del mòdul s’articularan al voltant dels següents eixos:
1. Presentació del curs i delimitació del concepte i dels elements articuladors dels sistemes de mitjans
2. Teories sociopolítiques i dimensions d’anàlisi en l’obra d’Hallin i Mancini
3. Sistemes mediàtics pluralistes polaritzats
4. Sistemes mediàtics democràtics corporatius
5. Sistemes mediàtics liberals
6. L'homogeneïtzació dels models
7. Crítiques i rèpliques a la proposta d'Hallin i Mancini
8. Aplicabilitat en altres contextos
Les dues sessions restants es dedicaran a la presentació i discussió dels estudis de cas (aplicació del model d’Hallin i Mancini a sistemes concrets) realitzats per l'alumnat. En funció del nombre de matriculats pot variar lleugerament el calendari previst per les presentacions dels estudis de cas.
Metodologia
El plantejament docent de l’assignatura combina sessions de classe presencial amb una pautada activitat de treball autònom i individual per part dels alumnes. Les sessions presencials es basaran en: 1) exposicions de la professora; 2) debats sobre les qüestions examinades, a partir de lectures indicades a l'alumnat amb antelació; i 3) presentació dels estudis de cas realitzats per part de l'alumnat.
Les activitats formatives que hauran de desenvolupar els estudiants de manera autònoma inclouen tant la lectura dels textos que es discutiran a classe, com l’elaboració d’una anàlisi sobre un aspecte concret d'un sistema de mitjans de la seva elecció. La discussió sobre la rellevància i pertinència dels casos d’estudi plantejats per l'alumnat es consensuarà amb la professora a classe, per bé que el seu seguiment es realitzarà, també, mitjançant tutories individuals.
El desenvolupament del curs és sensible a la incorporació de la perspectiva de gènere, ja sigui en els continguts, les fonts o les dinàmiques de treball.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 15 | 0,6 | CA19, KA14, SA22, SA23, SA24 |
| Seminari | 15 | 0,6 | CA19, KA14, SA22, SA23, SA24 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Proves de seguiment i defensa oral del treball | 3 | 0,12 | CA19, KA14, SA22, SA23, SA24 |
| Tutories | 12 | 0,48 | CA19, KA14, SA22, SA23, SA24 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de treballs, estudi personal, lectura d'articles/informes especialitzats | 105 | 4,2 | CA19, KA14, SA22, SA23, SA24 |
Avaluació
L’avaluació es basarà en:
a) Dues proves de seguiment mitjançant les quals es verificarà en quina mesura s’han anat comprenent les idees clau de les lectures, les exposicions i els debats realitzats en les sessions presencials. Cadascuna equivaldrà a un 25% de la nota final.
b) L’anàlisi d'un aspecte concret del sistema de mitjans que s’acordi amb cada alumne. Es valorarà a partir d’un breu assaig (unes 10 pàgines) i la seva presentació davant el grup. La qualificació d’aquest treball, que serà un 50% de la nota final, tindrà també en compte la preparació i execució de la presentació oral.
Totes les activitats d'avaluació són recuperables, sempre que s'hagin fet almenys dues. Per fer la recuperació cal haver tret una puntuació entre 3,5 i 4,9 en la mitjana de l'assignatura. La qualificació de les proves que hagin superat la recuperació serà d'un màxim de 5.
En cas que no es pugui assistir a una de les dues proves de seguiment per una causa justificada que s'acrediti documentalment, l'alumne es podrà avaluar d'aquesta part el dia de la prova de reavaluació. Si no es pot justificar l'absència, el percentatge que li correspon a aquesta prova es restarà de la nota final.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Entrega de comentaris, informes i treballs: Assaig escrit | 50% (assaig escrit + defensa oral) | 0 | 0 | CA19, KA14, SA22, SA23, SA24 |
| Proves escrites teòriques - pràctiques: Proves de seguiment | 25% + 25% | 0 | 0 | CA19, KA14, SA22, SA23, SA24 |
Bibliografia
BRÜGGEMANN, Michael; ENGESSER, Sven and alt. (2014). “Hallin and Mancini Revisited: Four Empirical Types of Western Media Systems”. Journal of Communication 64, 1.037-1.065.
ESSER, Frank; HANITZSCH, Thomas (eds.) (2012). Handbook of Comparative Communication Research (ICA Handbook Series). New York & London: Routledge.
GIBBONS, Thomas; HUMPHREYS, Peter (2011). Audiovisual regulation under pressure: comparative cases from North America and Europe. New York: Routledge.
GUERRERO, Manuel A. (2014). “The 'captured liberal' model of media systems en Latin America”, en Guerrero, Manuel A. y Márquez-Ramírez, Mireya (eds.). Media Systems and Communication Policies en Latin America. Basingstoke, Hamps.: Palgrave Macmillan.
HALLIN, Daniel C.; MANCINI, Paolo (2008). Sistemas de medios comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Barcelona: Hacer.
HALLIN, Daniel C.; MANCINI, Paolo (2010). "Comparing Media Systems: a Response to Critics". Media & Jornalismo, n.17, vol. 9, n.2, pp.53-67.
HALLIN, Daniel C.; MANCINI, Paolo (2012). Comparing Media Systems Beyond the Western World. Cambridge, New York: Cambridge University Press.
HALLIN, Daniel C.; MANCINI, Paolo (2016). "Ten Years After Comparing Media Systems: What Have We Learned?". Political Communication, vol. 34, 2017, issue 2, pp. 155-171. Online 31-10-2016 [http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/10584609.2016.1233158].
HALLIN, Daniel C.; PAPATHANASSOPOULOS, Stylianos (2002). “Political clientelism and the media: southern Europe and Latin America in comparative perspective”. Media, Culture & Society, March 2002, n. 24, pp. 175-195.
HARDY, Jonathan(2008). Western Media Systems. London: Routledge.
JAKUBOWICZ, Karol; SÜKÖSD, Miklós (2008). Finding the Right Place on the Map. Central and Eastern European Media Change in a Global Perspective. Bristol, UK/Chicago, USA: Intellect Books.
MELLADO, Claudia; HELLMUELLER, Lea and alt. (2017). “The Hybridization of Journalistic Cultures: A Comparative Study of Journalistic Role Performance”. Journal of Communication, November 2017.
MELLADO, Claudia; LAGOS, Claudia (2013). "Redefining comparative analyses of media systems from the perspective of new democracies". Communication&Society/ Comunicación y Sociedad, vol. 26, n.4, pp. 1-24.
PUPPIS, Manuel; JUST, Natascha (eds.) (2012). Trends in Communication Policy Research. Intellect Books - European Communication Research and Education Association.
Programari
No cal programari específic.