L'Educació Democràtica i la Participació: Ciutadania Global i Justícia Social
Codi: 45010 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313815 Recerca en Educació | OT | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Gustavo Alonso Gonzalez Valencia
- Correu electrònic:
- gustavo.gonzalez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Antonio Manuel Santisteban Fernandez
- Maria de las Neus Gonzalez Monfort
- Francisco Gil Carmona
Prerequisits
Cap
Objectius
- Establir les bases per a la recerca sobre l'educació per a la ciutadania, l'educació política, l'estudi dels drets de segona generació, visibilitzar el sexisme i i les desigualtats.
- Analitzar les investigacions sobre l'ensenyament i l'estudi del patrimoni a partir de recursos digitals.
- Interpretar els problemes socials rellevants per desenvolupar les competències ciutadanes i comunicatives.
Resultats d'aprenentatge
- CA46 (Competència) Plantejar propostes de millora i/o projectes d'innovació basats en les evidències obtingudes a través de la investigació en educació democràtica.
- CA47 (Competència) Actuar en l'àmbit de l'educació democràtica valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental que contribueixi al desenvolupament d'una societat més accessible, sostenible, diversa i justa, que respecti els drets humans.
- CA48 (Competència) Actuar en l'àmbit de l'educació democràtica avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere, ètnia o qualsevol altra circumstància.
- KA49 (Coneixement) Descriure els paradigmes, els enfocaments i els dissenys metodològics en investigació en educació democràtica.
- KA50 (Coneixement) Identificar diferents línies d'investigació sobre l'educació democràtica i per a una ciutadania global.
- KA51 (Coneixement) Identificar problemes en el camp de l'educació democràtica i donar respostes a les necessitats educatives mitjançant plantejaments innovadors.
- SA36 (Habilitat) Desenvolupar una revisió exhaustiva de la literatura científica sobre educació democràtica i educació per a la justícia social i la ciutadania global.
- SA37 (Habilitat) Desenvolupar el disseny i la metodologia més coherent amb els objectius de la investigació en educació democràtica.
Continguts
- L'educació per a la ciutadania: cultura democràctica, la ciutadania global, educació política, jurídica i cívica.
- La ciutadania econòmica i els drets de segona generació.
- Educació per al patrimoni natural, cultural i artístic. Patrimoni i museus. El paper de la imatge i la simulació.
- Problemes Socials Rellevants o Qüestions Socialment Vives.
- Ciutadania, pensament social i competències comunicatives. La perspectiva de gènere
Metodologia
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
- Classes magistrals/expositives per part del professor
- Lectura d’articles i fons documentals
- Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals
- Pràctiques d'aula: resolució de problemes / casos / exercicis.
- Presentació / exposició oral de treballs.
- Tutories.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals | 16 | 0,64 | |
| Classe magistral/expositiva | 20 | 0,8 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Presentació / exposició oral de treballs | 10 | 0,4 | |
| Pràctiques d'aula: resolució de problemes, casos, exercicis | 20 | 0,8 | |
| Tutoria | 6 | 0,24 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura d'articles i fonts documentals | 78 | 3,12 |
Avaluació
L’avaluació és el procés que s’estableix per valorar l’assoliment dels resultats d’aprenentatge a partir de les evidencies que es defineixen en la guia de l'assignatura.
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats proposades (el programa lliurat a l'inici de l'assignatura concretarà les activitats i lliuraments a realitzar).
El lliurament de treballs es realitzarà prioritàriament per la via del campus virtual. Es podran habilitar altres vies de lliurament, previ acord amb el professorat.
Perspectiva de gènere
Durant les sessions es tindrà en compte la perspectiva de gènere mitjançant la revisió dels biaixos androcèntrics, el qüestionament sobre els supòsits de gènere i estereotips de gènere ocults, la incorporació del coneixement produït per les dones, i les perspectives crítiques que destapen conceptualitzacions androcèntriques i posen de manifest les causes i mecanismes socials i culturals que sustenten les desigualtats de gènere.
En aquest mòdul caldrà incloure la perspectiva de gènere mitjançant la reflexió (auto)crítica sobre la pròpia subjectivitat i com afecta a la docència (per aprofundir-hi consulteu: Agud Morell, Ingrid; Amat, Meritxell; Bertran, Marta; [et al.]. (2020). Perspectiva de gènere en l'educació. Marc conceptual. Barcelona: UAB. <https://ddd.uab.cat/record/226865>).
Activitats avaluatives
-Anàlisi crítica de propostes de recerca en el camp de l’educació per a la ciutadania: 25%
- Anàlisi crítica de propostes de innovació en el camp del pensament històric: 25%
- Construcció d'un marc teòric on relacionar l’educació per a la ciutadania amb el seu camp d'estudi: 50%
Dates d’avaluació
-Anàlisi crítica de propostes de recerca en el camp de l’educació per a la ciutadania: Durant les classes.
- Anàlisi crítica de propostes de innovació en el camp de l’educació per a la ciutadania: durant les classes.
- Construcció d'un marc teòric on relacionar l’educació per a la ciutadania amb el seu camp d'estudi: es lliurarà a la darrera setmana de classe.
- La recuperació es preveu per la darrera setmana de juny.
Avaluació única
L’avaluació única cal sol·licitar-la dins els terminis i el mecanisme que la Facultat de Ciències de l’Educació hagi previst.
Aquesta assignatura preveu l’avaluació única. En aquest cas, la presencialitat és imprescindible per a l’avaluació en el percentatge anteriorment establert. Si algú no el compleix, pot presentar-se a la convocatòria de recuperació. Caldrà presentar el 66% de les activitats d’avaluació, però la qualificació de cadascuna d’elles no superarà el 5 sobre 10.
Les activitats a lliurar per a l’avaluació única són les mateixes que per a l’avaluació continuada juntament amb una entrevista avaluativa. El dia de lliurament és el mateix dia que la Construcció d'un marc teòric on relacionar l’educació per a la ciutadania amb el seu camp d'estudi. La ponderació de les activitats per a l’avaluació única queda de la següent manera:
-Anàlisi crítica de propostes de recerca en el camp de l’educació per a la ciutadania: 25%
- Anàlisi crítica de propostes de innovació en el camp de l’educació per a la ciutadania: 25%
- Construcció d'un marc teòric on relacionar l’educació per a la ciutadania amb el seu camp d'estudi: 50%.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Anàlisi crítica de propostes de recerca en el camp de l'educació per a la ciutadania | 25% | 0 | 0 | KA49, KA50, SA36, SA37 |
| Construcció d'un marc teòric on relacionar l'educació per a la ciutadania amb el seu camp d'estudi: | 50% | 0 | 0 | CA46, KA49, KA51, SA36, SA37 |
| Critical analysis of innovation proposals in the field of education for citizenship | 25% | 0 | 0 | CA46, CA47, CA48, KA51 |
Bibliografia
Bibliografia educació per a la ciutadania
Apple, M.W.; Beane, J.A. (comps.) (1997). Escuelas democráticas. Madrid: Morata.
Audigier, F. (1997). Histoire, Geographie et Education Civique a l’ecole: Identité collective et pluralisme. A Actes du Colloque “Defendre et transformer l’ecole pour tous”. Aix-Marseille: IUFM.
Audigier, F. (1999). L’éducation a la citoyenneté. París: INRP.
Audigier, F. (Coord.) (2000). Stratégies pour une éducation civique au niveau de l’enseignement primaire et secondaire. Strasbourg: Editions du Conseil de l’Europe.
Báxter Pérez, E. (2003). ¿Cuándo y cómo educar en valores?. La Habana: Pueblo y Educación.
Bolivar, A. (1995). La Evaluación de valores y actitudes. Madrid: Anaya.
COUNCIL OF EUROPE. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 1. Context, concepts and model. Council of Europe. Council of Europe: Strasbourg
COUNCIL OF EUROPE. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 2. Descriptors of Competences for Democratic Culture. Council of Europe: Strasbourg
COUNCIL OF EUROPE. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 3. Guidance for Implementation. Council of Europe: Strasbourg
Davies, I., Ho, L.-C., Kiwan, D., Peck, C. L., Peterson, A., Sant, E.; Waghid, Y. (2018). The Palgrave handbook of global citizenship and education. London: Palgrave Macmillan.
Educació per a la ciutadania (2002). Monogràfic a Perspectiva Escolar, núm. 270 – desembre 2002.
Fraile, M.-Ferrer, M.- Martín, I. (2007). Jóvenes, conocimiento político y participación. Opiniones y Actitudes 58, Madrid: CIS.
GangulI, H. C.; Mehrotra, G.P.; Mehlinger, H.D. (1987). Valeurs, éducation morale et études sociales. A Mehlinger, H.D. (dir.). Manuel de l'UNESCO pour l'enseignement des programmes d'études sociales, 231-269. París: UNESCO.
Lawton, D. (1999). Values and the Curriculum: A Curriculum for the 21st century. London: Hodder and Stoughton.
Meirieu, Ph. (1998). Frankenstein educador. Barcelona: Laertes.
Oller, M. (1996). Ciències socials: educar i viure uns valors. A L’Avenç revista d’Història,204-71-73.
Oller, M. (1999). Trabajar problemas sociales en el aula: una alternativa a la transversalidad. AAUPDCS (ed.): Un curriculum de Ciencias Sociales pera el siglo XXI. Qué contenidos y para qué. Universitat de La Rioja / Díada editora, 123-129.
Oller, M.; Pagès, J. (2007). La visión de los adolescentes sobre el derecho, la justícia y la ley. A Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia 53, pp. 73-85.
Pagès, J. (ed.) (2005). Nuevos enfoques de la educación cívica y de la educación política. A Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 44.
Pagès, J.; Oller, M. (2007). Las representaciones sociales del derecho, la justicia y la ley de un grupo de adolescentes catalanes de 4º de ESO. A Enseñanza de las Ciencias Sociales, 6, pp.3-17.
Pineda-Alfonso, J. A., Alba-Fernandez, N. De, Navarro-Medina, E., & IGI Global. (2019). Handbook of research on education for participative citizenship and global prosperity. Hershey PA: IGI global.
Rueff-Escoubes, C. (1997). La démocratie dans l’école. Una practique d’expression des élèves. París: Syros.
Sant, E. (2021). Political Education in Times of Populism: Towards a Radical Democratic Education. London: Palgrave Macmillan
Sant, E., Davies, I., Shultz, L., & Pashby, K. (2018). Global citizenship education : a critical introduction to key concepts and debates. London: Bloomsbury Academic.
Sant, E.; González-Valencia, G. (2018). Global Citizenship Education in Latin America. Davies, L. et al. (eds.). The Palgrave Handbook of Global Citizenship and Education (pp. 67-82). London: Palgrave Macmillan
Santisteban, A. (2004).Formación de la Ciudadanía y educación política. A Vera, M.I. y Pérez, D. La Formación de la ciudadanía: Las TICs y los nuevos problemas, 377-388. Alicante: AUPDCS.
Santisteban, A.; González-Monfort, N. (2018). Education for citizenship and identities. Pineda, J.A., De Alba, N. and Navarro, E. (eds.). Handbook of Research on Education for Participative Citizenship and Global Prosperity. pp. 551-567. Hershey, Pennsylvanie: IGI Global International.
Santisteban, A.; Pagès, J. (2007). La educación democrática de la ciutadania: una propuesta conceptual. A Ávila, R.M.; López Atxurra, R.; Fernández de Larrea, E. Las competencias profesionales para la enseñanza-aprendizaje de la CienciasSociales ante el reto europeo y la globalización. 353-367. Bilbao: Asociación Universitaria del Profesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales / Universidad del País Vasco.
Santisteban, A.; Pagès,J. (2007) El marco teórico para el desarrollo conceptualde la Educación para la Ciudadanía, en Pagès, J.; Santisteban, A. (coord.). Educación para la ciudadanía. Madrid: Wolters Kluwer. Guías para Educación Secundaria Obligatoria. http://www.guiasensenanzasmedias.es/materiaESO.asp?materia=ciuda
Stephenson, J.; Ling, L.; Burman, E.; Cooper, M. (2001). Valores en educación. Barcelona: Gedisa
Bibliografia didàctica del patrimoni cultural
Ávila Ruíz, R.M.- Borghi, B.- Mattozzi, I. (eds. 2009) La educación de la ciudadanía europea y la formación del profesorado. Un proyecto educativo para la "Estrategia de Lisboa". Bolonia: Didpast-AUPDCS.
Ballesteros, E.- Fernández, C.- Molina, J.A.- Moreno, P. (coord., 2003) El patrimonio y la Didáctica de las Ciencias Sociales. Cuenca: Universidad de Castilla la Mancha/AUPDCS.
Branchesi, L. (a cura di, 2006) Il patrimonio culturale e la sua pedagogia per l’Europa. Roma: Armando editore.
Carreras, C.-Munilla, G. (coord., 2001). Gestió del patrimoni històric. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.
DD.AA. (1995) Le patrimoine culturel et sa pédagogie: un facteur de tolérance, de civisme et d’intégration sociale. Actes du seminaire. Bruxelles: Editions du Conseil de l’Europe, pàg. 119-124.
DD.AA. (2006) Introducción al patrimonio cultural. Gijón: Ed. Trea.
Prats, LL. (1997). Antropologia y patrimonio. Barcelona: Ariel.
Programari
- Cap