Teoria i Pràctica de la Recepció Teatral
Codi: 44819 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4318300 Estudis Teatrals | OB | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Nuria Santamaria Roig
- Correu electrònic:
- nuria.santamaria@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Francesc Foguet Boreu
Prerequisits
A banda del coneixement segur del català i el castellà, és d'extrema utilitat el coneixement de llengües foranes.
Objectius
El mòdul abordarà, des d’una perspectiva històrica, l’anàlisi d’alguns dels models més significatius de la dramatúrgia contemporània (de les avantguardes històriques a l’actualitat). S’hi treballaran aproximacions teòriques, enfocaments crítics i mètodes d’anàlisi de la recepció relatius específicament al drama contemporani. Es procedirà a la contextualització de paradigmes concrets i a l’estudi d’alguns dels dramaturgs i textos estèticament més rellevants tenint en compte la recepció crítica coetània i la influència ulterior en les arts escèniques.
Resultats d'aprenentatge
- CA08 (Competència) Avaluar críticament els estereotips i els rols de gènere presents als textos teatrals.
- CA19 (Competència) Formular preguntes i hipòtesis interessants que reivindiquin el corpus de textos dramàtics contemporanis com a patrimoni històric i cultural.
- KA13 (Coneixement) Identificar els elements i els fenòmens que intervenen en la crítica i la recepció de la literatura dramàtica contemporània.
- KA14 (Coneixement) Explicar de forma contextualitzada i crítica textos dramàtics contemporanis aplicant mètodes actuals d'anàlisi i d'investigació teatral.
- KA15 (Coneixement) Reflexionar de forma crítica sobre les arts escèniques en relació amb l'antropologia, la filosofia i la sociologia.
- SA12 (Habilitat) Avaluar els fenòmens espectaculars en la seva dimensió sincrònica i diacrònica a partir de paradigmes teòrics concrets.
- SA13 (Habilitat) Contrastar aproximacions i mètodes d'anàlisi del drama contemporani reconeixent explícitament la font de procedència i actuant segons l'ètica científica.
- SA14 (Habilitat) Utilitzar la terminologia específica i el registre lingüístic adequats al treball científic.
Continguts
- Aproximació teòrica als estudis de recepció.
- Aproximació teòrica a la pràctica crítica.
- Estudis de cas:
3.1. Luigi Pirandello. Text i espectacle. Crítica i recepcions.
3.2. Bertolt Brecht. Text i espectacle. Crítica i recepcions.
3.3. Samuel Beckett. Text i espectacle. Crítica i recepcions.
3.4. Thomas Bernhard. Text i espectacle. Crítica i recepcions.
Metodologia
El mòdul combina les classes teòriques, la lectura i anàlisi de materials i documents diversos sobre la matèria, la realització d'exercicis més pràctics de comentari de textos teòrics o de creació, i de valoració d'espectacles, crítics o crítiques. També s'atorga molta importància a la presentació individual o en grup d'exercicis i treballs més aplicats sobre els diversos fronts de reflexió, teorització i estudi de la crítica i les variables de la recepció. S’hi poden incorporar, eventualment, activitats complementàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes expositives i seminaris | 36,5 | 1,46 | CA08, CA19, KA13, KA14, KA15, SA12, SA13, SA14 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Debats i elaboració d'exercicis | 15 | 0,6 | CA08, CA19, KA13, KA14, KA15, SA12, SA13, SA14 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi, lectures d'articles y obres, elaboració i presentació d'exercicis | 67,5 | 2,7 | CA08, CA19, KA13, KA14, KA15, SA12, SA13, SA14 |
Avaluació
Per poder aprovar l'assignatura caldrà treure una nota mínima de 5, un cop ponderats els percentatges de totes les activitats d'avaluació. L'estudiant rebrà la qualificació de NA (no avaluable) sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
Es tindrà en compte l'ús correcte de la llengua en les qualificacions. No s'admetran treballs presentats fora determini.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB.
L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació. d'un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta ser 0.
Procediments de revisió: els estudiants tenen dret a revisar els seus exercicis amb els professors en una tutoria personal, en horari data concertades, en el termini de dues setmanes un cop hagin estat qualificats.
Avaluació contínua:
1. Assistència i participació activa a l'aula (15%)
2. Prova escrita (15%)
3. Exercici individual (35%)
4. Exercici en grup (15%)
Avaluació única:
1. Exercici individual (30%)
2. Prova oral (30%)
3. Examen final escrit (40%)
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assitència i participació activa a les classes | 15% | 0 | 0 | CA08, CA19, KA13, KA14, KA15, SA12, SA13, SA14 |
| Exercici en grup | 35% | 20 | 0,8 | CA08, CA19, KA13, KA14, KA15, SA12, SA13, SA14 |
| Exercici individual | 35% | 10 | 0,4 | CA08, CA19, KA13, KA14, KA15, SA12, SA13, SA14 |
| Prova escrita | 15% | 1 | 0,04 | CA19, KA13, KA15, SA13, SA14 |
Bibliografia
Referències provisionals
Acosta Gómez, Luis (1989) El lector y la obra: teoria de la recepción literaria. Madrid: Gredos
Adorno, Theodor W. (1969): «La crítica de la cultura y la sociedad», a Crítica cultural y sociedad, trad. de Manuel Sacristán, Barcelona, Ariel, p. 203-230.
Auden, W. H. (1974): La mano del teñidor, Barcelona, Barral. Primera edició: 1948.
Barthes, Roland (1969): Crítica i veritat, versió de Jaume Vidal Alcover, Barcelona, Llibres de Sinera.
(1993) Le plaisir du texte, Paris, Seuil.
Batlle, C.; Gallén, E.; Güell, M. (ed.) (2016) Drama contemporani: renaixença o extinció?, Lleida-Barcelona-París, Punctum / Institut del Teatre/ UPF / Université Paris-Sorbonne.
Bennet, Susan (1997): Theatre Audiences: A Theory of Production and Reception, London - N. York, Routledge.
Benjamin, Walter (1987): Dirección única, trad. de Juan J. del Solar i Mercedes Allendesalazar, Madrid, Alfaguara.
Berardinelli, Alfonso (2016): Leer es un riesgo, trad. de Salvador Cobo, Madrid, Círculo de Tiza.
Berenguer, Ángel (1991): Teoría y crítica del teatro. Estudios sobre teoría teatral, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, Servicio de Publicaciones.
Bértolo, Constantino (ed.) (1990): El ojo crítico, Barcelona, Ediciones B.
Brenner, Jacques (1970): Les critiques dramatiques, París, Flammarion.
De Matteis, Tiberia (2008): La critica teatrale: come si analizza e si recensisce uno spettacolo, Roma, Gremese.
Eagleton, Terry (1999): La función de la crítica, trad. de Fernando Inglés Bonilla, Barcelona, Paidós.
Eco, Umberto(1987) Lector in fabula: la cooperación interpretativa en el texto narrativo, Barcelona, Lumen. Eco, Umberto (1991): Els límits de la interpretació, Barcelona, Destino.
Eliot, T. S. (1967): Criticar al crítico y otros críticos, Madrid, Alianza.
Eliot, T. S. (1999): «Els límits de la crítica» [1956], a Sobre poetes i poesia, Barcelona, Columna, p. 121-138.
Fàbregas, Xavier (1973): Introducció al llenguatge teatral, Barcelona, Edicions 62.
Fàbregas, Xavier (1976): El teatre o la vida, Barcelona, Galba.
Fish, S. E. (1980) Is there a text in this class?: The Authority of Interpretative Communities, Cambridge, Mass, Harvard UP.
Fogel, Jean-François (1986): «Un crítico con antenas», a Críticas ejemplares, Palma, Bitzoc, p. 105-109.
García Barrientos, José-Luis (2017): Cómo se analiza una obra de teatro. Ensayo de método, Madrid, Síntesis.
Genette, G. (1982) Palimpsestes: la littérature au second dregré, Paris, Seuil. Hamm, P. (1971): Crítica de la crítica, Barcelona, Barral.
Iser, Wolfgang (1985) L'acte de lecture. Théorie de l'effet esthétique, Bruxelles, Mardaga.
James, Henry (2008): La figura de la alfombra, trad. de Enrique Murillo, Madrid, Impedimenta.
Jauss, H. R. (1991) Teoria de la recepció literària: dos articles, Barcelona, Barcanova.
Kristeva, J. (1969) Semeiotikè. Recherches pour une sémanalyse, Paris, Seuil.
Le Calvez, E.; Canova-Green, M.C. (1997) Texte(s) et intertexte(s), Amsterdam, Rodopi. Lehmann, H. T. (2006) Postdramatic Theatre, London - N. York, Routledge.
Limat-Lettelier, N.; Miguet-Ollagnier, M. (dir.) L'Intertextualité, Paris, Les Belles Lettres.
Lessing, Gotthold Ephraim (1987): Dramatúrgia d'Hamburg, trad. de Feliu Formosa, Barcelona, Publicacions de l'Institut del Teatre.
Lessing, Gotthold Ephraim (2007): Crítica y dramaturgia, trad. de Vicent M. Sanz Esbrí, Castelló, Ellago.
Mamet, David (2011), Manifiesto, Barcelona, Seix Barral.
Mayoral, J. A. (comp.) (1987) Estética de la recepción, Madrid, Arco-Libros.
Pavis, Patrice (1985): «Le discours de la critique dramatique», a Vers une théorie de la pratique théâtrale, Villeneuve-d'Ascq (Nord), Presses Universitaires du Septentrion p. 157-166.
Rancière, J. (2008), Le spectateur émancipé, Paris, La Fabrique.
Reich-Ranicki, Marcel (2004): Los abogados de la literatura, Barcelona, Galaxia Gutenberg, Círculo de Lectores.
Reich-Ranicki, Marcel (2014): Sobre la crítica literaria, Barcelona, Elba.
Romera Castillo, José (ed.) (2004): Teatro, prensa y nuevas tecnologías (1990-2003), Madrid, Visor Libros.
Sanchis Sinisterra, J. (2002) La escena sin límites, Ciudad Real, Ñaque.
Sarrazac, J. P. (2000) Critique du théâtre: de l'utopie au désenchantement, Paris, Circé.
(2012) Poétique du drame moderne, Paris, Seuil.
Sarrazac, J. P. (dir.) (2005) Lexique du drame moderne et contemporain, Paris, Circé.
Steiner, George (2017): Presencias reales. ¿Hay algo en lo que decimos?, trad. de Juan Gabriel López Guix, Madrid, Siruela.
Strauss, Botho (1989): Crítica teatral: las nuevas fronteras, Barcelona, Gedisa.
Szondi, Peter (1988) Teoria del Drama Modern (1880 - 1950), Barcelona, Institut del Teatre.
Valentini, Valentina (1991) Després del teatre modern. Barcelona, Institut del Teatre.
Wellek, René (1988) Historia de la crítica moderna (1750-1950). Versión española de Fernando Collar Suárez-Inclán. Madrid: Gredos
Programari
...