Logo UAB
2023/2024

Descripció i Recuperació de la Informació

Codi: 44748 Crèdits: 9
Titulació Tipus Curs Semestre
4318290 Arxivística i Governança de la Informació OB 1 2

Professor/a de contacte

Nom:
Andrea Rovira Bordonau
Correu electrònic:
andrea.rovira@uab.cat

Idiomes dels grups

Per consultar l'idioma/es de l'assignatura caldrà anar a l'apartat "Metodologia" de la guia docent.


Prerequisits

No hi ha cap prerequisit obligatori


Objectius

* Aprofundir en el coneixement i en la pràctica de la tècnica arxivística de la descripció, indistintament del suport i format en què siguin elaborats els documents.

* Aplicar tècniques i mètodes de descripció que permetin l'intercanvi de dades i de documents d'arxiu.

* Adquirir les nocions elementals per a dissenyar i gestionar diferents sistemes de recuperació de la informació.


Resultats d'aprenentatge

  • CA18 (Competència) Avaluar els documents, els fons, les dades i la informació d'una organització.
  • CA19 (Competència) Desenvolupar sistemes de recuperació de la informació d'acord amb la tipologia de documents, informació i dades de l'organització.
  • CA20 (Competència) Elaborar els instruments de descripció i els esquemes de metadades d'una organització.
  • KA27 (Coneixement) Reconèixer la teoria i la pràctica de la descripció arxivística i la recuperació de la informació.
  • KA28 (Coneixement) Seleccionar sistemes i eines d'indexació de la informació, com ara els tesaurus i les ontologies.
  • KA29 (Coneixement) Reconèixer els instruments de descripció i les metadades de documents i informació.
  • SA21 (Habilitat) Aplicar les normes de descripció arxivística sobre fons, documents, dades i informació.
  • SA22 (Habilitat) Usar els sistemes i les eines d'indexació i recuperació de la informació.

Continguts

Unitat 1.Conceptes i principis bàsics:

  • Conceptes bàsics
  • Que és la descripció arxivística

Unitat 2.La normalització de la descripció arxivística:

  • Estàndards internacionals: APPM, MAD, RAD, ISAD (G)
  • El control d’autoritats i la norma ISAAR(CPF)
  • ISDF i ISDIAH 

Unitat 3.Normes autonòmiques

  • Normes autonòmiques: MDM, NEDA, NOGADA
  • Exemples d'estandardització: PARES, AtoM, Europeana, APE, entre altres
  • NOBRADE, DGARQ, AIDA i altres normes
  • ARANOR, GEODARA i altres exemples del territori espanyol

 Unitat 4.La Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC):

  • Principis i objectius
  • Estructura de la NODAC
  • Exemples: la descripció de fons, de grups de sèries i sèries i d’unitats documentals compostes i simples

 Unitat 5.Metadades per a l'intercanvi d'informació:

  • Tipologies de metadades
  • ISO 23081
  • Dublin Core, MoReq, PREMIS, METS, OAIS
  • e-EMGDE, SGAGD, e-SIGEDA
  • Esquemes de metadades, arquitectura de sistemes i perfil d'aplicacions

 Unitat 6.Les dades com a clau d’informació:

  • Configuració de documentació a partir de les dades
  • Interoperabilitat (NTI). Llenguatges d'intercanvi: EAD, EAC, EAG
  • Els portals de dades oberts. Pràctica de navegació i detecció d’errors
  • Records in Context (RiC)

 Unitat7.Sistemes de recuperació de la informació i indexació:

  • Els instruments tradicionals: guia, inventari, catàleg, índexs
  • Els llenguatges documentals. Tesaures i ontologies
  • Programes de recuperació de les dades i informació
  • Eines de recuperació de la informació. Exemples reals

Metodologia

* Es faran classes de desenvolupament temàtic que combinaran pràctica i teoria a forma igual, amb la idea que s'apliquin els conceptes de descripció i recuperació de la informació apresos a classe amb experiències pràctiques, tant de grup com individuals.

* Exercicis individuals i en grup a l’aula i fora de l’aula, que seran avaluables. 

* Tutories individuals, quan s'escaigui.

 

Llengua de docència: català.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Activitats pràctiques de descripció i recuperació de la informació 20 0,8 CA18, CA20, SA21
Classes interactives (presencials i virtuals) 55 2,2 CA18, CA19, KA27, KA28, KA29, SA21, SA22
Tipus: Supervisades      
Treballs i exercicis pràctics individuals o en grup 20 0,8 CA19, CA20, SA21, SA22
Tipus: Autònomes      
Exercicis pràctics fora de l'aula (comentaris, opinions) 40 1,6 CA19, CA20, KA27, KA29, SA21, SA22
Lectura de textos i articles 25 1 CA19, CA20, KA27, KA28, SA22

Avaluació

Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.

Com a activitat de recuperació, es realitzarà un treball analític sobre articles i estudis sobre descripció arxivística actuals, que permeti garantir l'assoliment dels objectius i competències de l'assignatura.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats vinculades al temari 35 20 0,8 CA18, CA20, KA27, KA29, SA21, SA22
Treball final pràctic de grup 40 35 1,4 CA19, CA20, KA28, KA29, SA21, SA22
Treball final pràctic individual 25 10 0,4 CA18, CA20, SA22

Bibliografia

Bibliografia general

* HEREDIA HERRERA, Antonia (1991). Estado de la cuestión sobre instrumentos descriptivos y normas de descripción. Irargi.ArtxibistikaAldizkaria - RevistadeArchivística. 1991, núm. IV, p. 184-204.

* CHABOT, Victorin (1991). Las normas de descripción en Canadá. Irargi. Artxibistika Aldizkaria - Revistade Archivística, núm. IV, p. 102-104.

* STIBBE, Hugo (1992). Implementing the Concept of Fonds: Primary Access Point, Multilevel Description and Authority Control. Archivaria, núm. 34, p. 109-137.

* KITCHING, Christopher. (1993). La normalització de la descripció arxivístiva. Lligall, núm. 6, p. 43-55.

* PIEYNS, Jean (1993). Automatització dels instruments de descripció. Lligall, núm. 6, p. 57-78.

* DUCHEIN, Michel (1998). Le principe de provenance et la pratique du tri, du classement et de la description en archivistique contemporaine. Lligall, núm. 12, p. 87-100.

* CARBAJO MARTÍN, Victoriano-Antonio (1999). El proceso de la normalización: Los trabajos desarrollados por el CIA para redactar las normas ISAD(G) e ISAAR(CPF). Tabula, núm. 4, p. 31-39.

* MAFTEI, Nicolas (1999). Requisitos de una aplicación informática para descripciones multinivel y representaciones en contexto. Tabula, núm. 4, p. 171-187.

* MARTÍNEZ GARCÍA, Luís (1999). "Los principios de la descripción archivística". Boletín de la ANABAD, 49, nº1, p. 51-108.

* TRAVESÍ de DIEGO, Carlos (1999). La normalización antes de la norma: los Estados Unidos, Canadá y Gran Bretaña. Tabula, núm. 4, p. 11-29.

* AGELET, Ferran; CARRASCAL, Andreu; MARTÍNEZ, Betlem (2001). Recursos a Internet per a la descripcióarxivística. Lligall, núm. 17, p. 89-114.

* BOADAS, Joan i altres (2001). La descripció arxivística a Catalunya: estat de la qüestió. Lligall, núm. 17, p. 23-46.

* BONAL ZAZO, José Luis (2001). La descripción archivística normalizada: origen, fundamentos, principios y técnicas. Gijón. Ediciones Trea.

* MARTÍN SUQUÍA, Ramón (2001). Sistemas de recuperación de la información en los archivos: un anàlisis de situación y perspectivas. Lligall, núm. 17. p. 47-72.

* STEVENSON, Jane (2004). Creación y entrega de descripciones archivísticas en el centro archivístico conocido como "Archives Hub". Tabula, núm. 7, p. 39-43.

* VITALI, Stefano (2004). El esfuerzo de normalización internacional. Tabula, núm. 7, p. 11-22.

* URIBE, Francesc; GARCIA-FRANQUESA, Eulàlia (2005).La interoperabilitat de les eines de descripció de museus, arxius i biblioteques. Lligall, núm. 24, p. 223-239.

* MOYANO COLLADO, Julián (2013). "La descripción archivística: de los instrumentos de descripción hacia la web semàntica". Anales de documentación, 16 (2).

* REQUEJO ZALAMA, Javier (2015). Auge y caída de la descripción multinivel. Nuevo entorno multi-dimensional de la descripción archivística.  8 Jornadas Archivando: valor, sociedad y archivos: León, 5 y 6 de noviembre. Actas de las Jornadas / Javier González Cachafeiro (dir. congr.), pp. 23-39.

* LLANES PADRÓN, Dunia. (2016). La Descripción Archivística En LosTiempos Posmodernos: Conceptos, Principios y Normas. Marilia; Sao Paulo: Oficina Universitaria: Cultura Académica.

* LÓPEZ FALANTES, Lola (2016). Archivos en acceso abierto. Experiencias en nuestro país. Tria, 20, pp. 591- 615.

* PÉREZ FUENTES, Carlos (2016). Las normas españolas de descripción archivística. TFG Salamanca : Universidad de Salamanca, Facultad de Traducción y Documentación.

* MORO CABERO, Manuela y LLANES PADRÓN, Dunia (2018). La importancia de la normalización para el ejercicio profesional del archivista. Investigación Bibliotecológica: archivonomía, bibliotecología e información, Vol. 32, No. 74.

* PERPINYÀ MORERA, Remei i CID-LEAL, Pilar. (2018). Los portales de archivos españoles: transparencia, interoperabilidad y orientación a los usuarios. Revista Española De Documentación Científica, 41(3), e212.

* REQUEJO ZALAMA Javier (2018). Documentos en contexto. Las nuevas normas de descripción archivística y su aplicación en la administración digital. El archivo electrónico en la administración digital: 23 Jornadas de Archivos Universitarios 21-23 de junio de 2017, A Coruña / coord. por Xosé Luis Mínguez Goyanes, Llarina González-Solar, José Felipe Fernández López, pp. 27-41

* LLANES PADRÓN, Dunia. (2019).La descripción archivistica, tiene tres propósitos: la gestión documental, la preservación de documentos y la reutilización de datos. Archivoz.

 

Normativa: ISAD (G) - AIDA - NODAC - MDM- NEDA - ISAAR (CPF) - EAD

* HEREDIA HERRERA, Antonia (2015). La norma ISAD(G) y su terminología. Análisis,estudio y alternativas. ANABAD Madrid: Arco/libros.

* MUÑOZ FELIU, Miguel (1995). ISAD(G) hacia un estándar internacional de descripción archivística. Métodos de información, núm. 8, p. 26-31.

* MARTÍNEZ GARCÍA, Luis (1997). La Norma Internacional de Descripción Archivística, origen, principios y desarrollo. En Xornadas de arquivos, bibliotecas e museos de Galicia. A Coruña: Xunta de Galicia.

* ORTEGO, M. Pilar; BONAL, José Luis (1999). El control de autoridades y la normalización de los puntos de acceso en los archivos. Tabula, núm. 4, p. 41-68.

* QUÍLEZ MATA, Julio Luis (1999). L'aplicació de la norma ISAD(G) als fons parroquials de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Lligall, núm. 15, p. 259-287.

* STIBBE, Hugo (1999). Standardising Description: the Experience of using ISAD (G). Lligall, núm. 12, p. 133-152.

* BONAL, José Luis; GENERELO, Juan José; TRAVESÍ, Carlos (2000). ¿Para qué sirve un manual de descripción? El proyecto MDM. Archivamos. 2n i 3r trimestre 2000, núm. 36-37, p. 16-21.

* COMITÈ NODAC (2001). El projecte de norma de descripció arxivística de Catalunya. Projecte NODAC. Butlletí informatiu de l'Associació d'Arxivers de Catalunya. octubre-desembre, núm. 62, p. 1.

* KIESLING, Kristi L.R (2001). Descripción Archivística Codificada (EAD): desarrollo y potencial internacional. Lligall, núm. 17, p. 73-88.

* KRISTIANSSON, Göran (2004). El uso de EAD y EAC en el sistema de información archivística (ARKIS) el Archivo Nacional Sueco. Tabula, núm. 7, p. 45-53.

* VITALI, Stefano (2001). El desenvolupament d'estàndards de descripció internacionals i la segona edició de la norma ISAD(G). Lligall, núm, 17, p. 13-22.

* LATORRE TAFANELL, Roser (2004). La ISAD(G) y la gestión documental. En XV Jornadas de archivos municipales de Madrid:la descripción multinivel en los archivos municipales: la norma ISAD(G). Móstoles. 

* SERCHS i SERRA, Jordi (2004). El sistema AIDA y el método de descripción documental del Ayuntamiento de Barcelona. Tabula, núm. 7, p. 143-150.

* HEREDIA HERRERA, Antonia (2006). "La norma española de descripción archivística (NEDA): reflexiones". Boletín de la ANABAD, t. 56, nº 2, p. 11-30.

* MENNE-HARITZ, Angelika (2007). Les normes d'intercanvi d'informació com a einade comunicació bàsica. Lligall, núm. 26, p. 221-242.

* GRANGE, Didier (2008). De la teoría a la práctica: reflexiones en torno a la puesta en marcha de ISAAR (CPF) yde EAC en el Archivo de la Ciudad de Ginebra. Tabula, núm. 11, p. 179-194.

* GRUPO DE TRABAJO DE ARCHIVEROS DE GALICIA (2008). Otra aportación a la normalización: la norma galega de descripción arquivística (NOGADA). Tabula, núm. 11, p. 113-130.

* AGENJO BULLÓN, Xavier y HERNÁNDEZ CARRASCAL, Francisca (2016). "EAD 3, registros de autoridad, datos abiertos y linked open data". Tábula, n. 19,pp. 331-348.

* RODRÍGUEZ, José Iván (2017). El control de autoridades en archivística: una necesidad en aumento. Archivoz

 

Llenguatges documentals - Tesaures - Ontologies

* SLYPE, Georges van (1991). Los lenguajes de indización:concepción, construcción y utilización en los sistemas documentales. Madrid: Fundación Guzmán Sánchez Ruipérez: Piramide.

* SANTOS CANALEJO, Elisa Carolina de (1998). La indización en la recuperación de la información. Lligall, núm. 12, p. 116-131.

* MARTÍN SUQUÍA, Ramón (2001). Sistemas de recuperación de la información en los archivos: un anàlisis de situación y perspectivas. Lligall, núm. 17, p. 47-69.

* MERLOS, Mª Magdalena, VILLARREAL, Eugenio (2001). El tesauro de archivos municipales. Método y experiencias del grupo de archiveros municipales de Madrid. Lligall, núm. 17, p. 151-164.

* GIL LEIVA, Isodoro (2008). Manual de indización. Teoría y práctica. Ediciones Trea.

* QUÍLEZ MATA, Julio Luis (2011). " Aproximació a les ontologies: definició i construcció. Aplicacions en el camp de l'Arxivística". Lligall, núm. 32, p. 105-156.

* SÁNCHEZ-CUADRADO, Sonia; COLMENERO-RUIZ, María Jesús; MOREIRO, José-Antonio (2012). Tesauros: estándares y recomendaciones. El Profesional de la Información, mayo-junio, v. 21, n. 3, pp. 229-235.

* CUADRADO BENÍTEZ, Maribel. Llenguatges documentals


Programari

El campus virtual serà l'espai de relació amb l'alumnat i per a les classes virtual s'utilitzarà el programa TEAMS.

Durant les classes es veuran diferents programes i gestors documentals com a exemples de casos reals d'utilització de metadades.