Història d'Egipte I
Codi: 44500 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4315555 Egiptologia | OB | 1 | A |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jose Lull García
- Correu electrònic:
- jose.lull@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent extern a la UAB
- Andrés Diego Espinel
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Objectius
El mòdul té com a objectiu general apropar l'estudiant a la història de l'antic Egipte des dels orígens fins als inicis del Regne Nou, de manera crítica i sempre a partir de l'anàlisi directa de les fonts textuals, iconogràfiques i arqueològiques i de la lectura de bibliografia especialitzada i actualitzada. Es pararà atenció especial als fenòmens socioeconòmics, ideològics, historicoreligiosos i culturals.
Competències
- Actuar d'una manera creativa i original amb solidaritat i esperit de col·laboració científica.
- Analitzar críticament una problemàtica científica determinada en base a fonts històriques i culturals.
- Contextualitzar l'evolució historicocultural d'Egipte en el marc més ampli de la Mediterrània oriental i del Pròxim Orient i valorar les sincronies entre la civilització egípcia i les altres civilitzacions de l'Antiguitat.
- Descriure l'evolució historicocultural de l'antic Egipte, a partir de l'anàlisi crítica de les fonts textuals, arqueològiques i iconogràfiques.
- Descriure la geografia física i humana, la geologia, els recursos naturals i la climatologia d'Egipte des de l'inici de l'Holocè fins als nostres dies.
- Fonamentar l'epistemologia i la metodologia de la historiografia egiptològica i valorar les diferents corrents historiogràfiques pròpies de la disciplina.
- Interpretar críticament textos com fonts històriques i culturals.
- Posseir i comprendre coneixements que aporta una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Reconèixer i valorar problemàtiques sociològiques o ecològiques com el gènere, l'alteritat, la multiculturalitat, la identitat, l'estrangeria o les relacions entre les societats humanes i el medi, responent a les inquietuds de la societat del nostre temps.
- Treballar en equip amb especial sensibilitat per la interdisciplinarietat.
- Valorar la qualitat, l'autoexigència, el rigor, la responsabilitat i el compromís social, tant en la formació com en el treball científic i divulgatiu.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar d'una manera creativa i original amb solidaritat i esperit de col·laboració científica.
- Analitzar críticament una problemàtica científica determinada en base a fonts històriques i culturals.
- Aplicar l’anàlisi crítica de les fonts textuals, arqueològiques i iconogràfiques a la reconstrucció de la història d’Egipte des dels orígens fins als inicis del Regne Nou.
- Demostrar coneixements sobre la geografia física, humana i econòmica i sobre la climatologia d'Egipte i el règim anual del riu Nil.
- Demostrar que es coneix la història d’Egipte des dels orígens fins als inicis del Regne Nou.
- Interpretar críticament fonts textuals de la història d’Egipte des dels orígens fins als inicis del Regne Nou.
- Posseir i comprendre coneixements que aporta una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Reconèixer i valorar problemàtiques sociològiques o ecològiques com el gènere, l'alteritat, la multiculturalitat, la identitat, l'estrangeria o les relacions entre les societats humanes i el medi, responent a les inquietuds de la societat del nostre temps.
- Relacionar la història d’Egipte amb les cultures del seu entorn geogràfic des dels orígens neolítics fins als inicis del Regne Nou.
- Treballar en equip amb especial sensibilitat per la interdisciplinarietat.
- Valorar críticament la periodització i la cronologia de la història d'Egipte i les fonts en què se sustenta (textuals, arqueològiques i iconogràfiques).
- Valorar l'aportació de les disciplines i tècniques auxiliars de l'Egiptologia a l'hora de fer història i cronologia d'Egipte.
- Valorar la qualitat, l'autoexigència, el rigor, la responsabilitat i el compromís social, tant en la formació com en el treball científic i divulgatiu.
Continguts
Aquest mòdul consta de dues matèries:
1) Història d'Egipte dels orígenes a finals del Regne Antic (primer semestre, d'octubre a febrer)
2) Història d'Egipte de finals del Regne Antic a inicis del Regne Nou (segon semestre, de febrer a juny)
MATÈRIA 1: HISTÒRIA D'EGIPTE DELS ORÍGENS A FINALS DEL REGNE ANTIC
1. Cronologia i geografia política i religiosa d'Egipte. Una introducció
2. Prehistòria terminal i neolitizació de l'Àfrica nord-oriental i de la vall del Nil. Aspectes econòmics i cultura material
3. Hieracòmpolis
4. Abidos i l'origen de l'escriptura a Egipte
5. El sorgiment de l'Estat a Egipte i les dinàmiques de la unificació. Problemes teòrics i evidències arqueològiques
6. El regnat de Narmer-Menes: continüitats i discontinüitats
7. Llistas reials, dinasties, annals i genealogies: Època Tinita i Regne Antic
8. L'Època Tinita I: arquitectura funerària reial
9. L'Època Tinita II: administració, economia, cultura. Peribsen i Khasekhemuy
10. Els inicis del Regne Antic: Netjerkhet, Imhotep i la III dinastia
11. El Regne Antic ple (dinasties IV i V): política interior, economia i administració
12. Les piràmides: construcció, programa decoratiu, administració, economia; topografia de la necròpolis memfita
13. Egipte i l'exterior durant l'Edat del Bronze antic: Líbia, Núbia, el Mar Roig (Wadi el-Djarf), el país de Punt, el Sinaí, el Llevant i Biblos
MATÈRIA 2: HISTÒRIA D'EGIPTE DE FINALS DEL REGNE ANTIC A INICIS DEL REGNE NOU
1ª part: De la VI Dinastia fins al final del Primer Període Intermediari (PPI)
1. Introducció: historiografia del període, estudi de les fonts i els seus problemes
2. La VI dinastia
2.1. Història interna: marc geogràfic i ambiental; el pas de la V a la VI dinastia; desenvolupament polític de la VI dinastia
2.2. Administració i economia: centre versus perifèria; característiques de les administracions central i provincial; la difosa definició de l'economia egípcia
2.3. Política exterior: característiques generals; els deserts i "Líbia"; Núbia; el Llevant; altres àrees
3. La VII/VIII dinastia: la dissolució del Regne Antic, l'atomització de l'estat faraònic i les seves possibles causes
4. El Primer Període Intermediari
4.1. El regne heracleopolità
4.2. El regne tebà
4.3. Guerra, conquesta i unificació
2ª part: De l'inici del Regne Mitjà fins a l'expulsió dels hicses
5. Introducció: historiografia del període, estudi de les fonts i els seus problemes
6. El Regne Mitjà: aspectes generals; història interna de les XI i XII dinasties
7. La dissolució del Regne Mitjà i el Segon Període Intermediari (SPI)
7.1. Laprimera part del SPI: les XIII i XIV dinasties
7.2. La segona part del SPI: les XV-XVII dinasties i el domini i expulsió dels hicses
8. Administració i economia durant el Regne Mitjà i el SPI: evolució de l'autoritat reial; aspectes socioeconòmics
9. La política exterior egípcia durant el Regne Mitjà i el SPI: característiques generals; els deserts i "Líbia"; Núbia; Llevant; altres àrees
Metodologia
Especificació de en què consisteix l'ACTIVITAT AUTÒNOMA DE L'ALUMNE
a) Estudi (estudiar es aquell procés o conjunt d'activitats personals o grupals que condueixen a saber coses i a poder explicar-les de manera coherent i ordenada, oralment o per escrit).
b) Treball personal: lectura crítica de bibliografia; realització de treballs i práctiques; preparació d'exposicions a classe, seminaris i debats; exercicis de traducció i anàlisi de fonts textuals; exercicis d'interpretació de fonts iconogràfiques i arqueològiques; estudis de cas; portar al dia la carpeta de l'estudiant; preparació d'exàmens.
Important: La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes presencials teòriques i práctiques amb suport de les TIC | 70 | 2,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Exàmens | 12 | 0,48 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories, seminaris, intervencions i exposicions a classe | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i treball personal de l'alumne | 148 | 5,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Avaluació
Sistema d'avaluació del mòdul
Cadascuna de las dues matèries que composen el mòdul s'avalua de manera independent. La nota final del mòdul resulta de la mitjana aritmètica de les notes finals de les dues matèries.
Per superar el mòdul cal superar l'avaluació de les dues matèries que el composen.
A la taula, no s'especifiquen les hores de dedicació a cada activitat perquè poden variar d'un estudiant a un altre. Les hores totals aproximades de treball personal de l'estudiant s'especifiquen a la taula de la secció de "Metodologia".
L'avaluació consistirà en tres tipus d'activitats:
1) Exàmens. Llevat que s'indiqui el contrari (vegeu secció "Continguts"), els estudiants de la modalitat virtual realitzaran els exàmens en sincronia amb els estudiants de la modalitat presencial, en connexió per Microsoft Teams i amb la càmera activada. Si, per causes justificades, a un o més estudiants virtuals no els és possible fer l'examen el dia i a l'hora fixats, acordaran amb el professor el dia i l'hora de realització del mateix, que seran el més propers possible als de l'examen original.
2) Intervencions i presentacions a classe; participació activa a tutories i seminaris.
3) Sis treballs individuals o en grup.
En cas que algunes d'aquestes proves no es puguin fer presencialment per raons sanitàries s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Microsoft Teams. El professor vetllarà per assegurar-se l'accés de l'alumnat a aquests recursos o li oferirà altres recursos alternatius que estiguin al seu abast.
Pel que fa al procediment de revisió de qualificacions, en el moment de realització de cada activitat d'avaluació els professors informaran l'alumnat del mateix.
Pel que fa a les recuperacions d'exàmens, el professor acordarà amb els estudiants les dates, que hauran d'estar compreses dins del mes següent a la realització de l'examen original. Podran presentar-se a la recuperació també aquells estudiants que, tot i haver aprovat un examen, desitgin pujar nota. En principi, els treballs i activitats que l'estudiant realitza autònomament no estan subjectes a recuperació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Aquesta assignatura/mòdul preveu el sistema d’avaluació única
Exàmens (70%) i treballs individuals (30%)
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 4 exàmens | 70% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
| Participació activa a tutories i seminaris i intervencions a classe | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14 |
| Treballs individuals o en grup amb eventual exposició a classe | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14 |
Bibliografia
MATÈRIA 1: HISTÒRIA D'EGIPTE DELS ORÍGENS A FINALS DEL REGNE ANTIC
Bibliografia bàsica
Agut, Damien.; Moreno García, Juan Carlos. 2016. L'Égypte des pharaons. De Narmer à Dioclétien. 3150 av.J.-C.-284 apr.J.-C. Mondes Anciens. Paris: Belin.
Barta, Miroslav (ed.) 2006. The Old Kingdom Art and Archaeology. Proceedings of the Conference. Prague: Czech Institute of Egyptology.
Baud, Michel. 2002. Djéser et la IIIe dynastie. Paris: Pygmalion/Gérard Watelet.
Der Manuelian, Peter; Schneider, Thomas (eds.) 2015. Towards a New History for the Egyptian Old Kingdom. Perspectives on the Pyramid Age. Harvard Egyptological Studies 1. Leiden-Boston: Brill.
Dodson, Aidan 2021. The First Pharaohs: Their Lives And Afterlives. Cairo: American University in Cairo Press.
Hendrickx, Stan; Huyge, Dirk. 2014. Neolithic and Predynastic Egypt. A: Renfrew, Colin (ed.) The Cambridge World Prehistory, vol. 1: 240-258. Cambridge: Cambridge University Press.
Lloyd, Alan B. (ed.) 2010. A Companion to Ancient Egypt. Vol. I. Oxford: Wiley-Blackwell.
Midant-Reynes, Beatrix. 2003. Aux origines de l'Égypte. Du Néolithique à l'émergence de l'État. Paris: Fayard.
Moreno García, Juan Carlos. 2004. Egipto en el Imperio Antiguo (2650-2150 antes de Cristo). Barcelona: Edicions Bellaterra.
Parra, José Miguel (coord.) 20112. El antiguo Egipto. Sociedad, economía, política. Madrid: Marcial Pons. Caps. 1 a 4.
Strudwick, Nigel; Strudwick, Helen (eds.) 2011. Old Kingdom, New Perspectives. Egyptian Art and Archaeology 2750-2150 BC. Oxford-Oakville: Oxbow Books.
Tallet, Pierre; Lehner, Mark 2022. The Red Sea Scrolls: How Ancient Papyri Reveal the Secrets of the Pyramids. London: Thames & Hudson.
Teeter, Emily (ed.) 2011. Before the Pyramids. The Origins of Egyptian Civilization. OIMP 33. Chicago: The Oriental Institute.
Wengrow, David. 2006. The Archaeology of Early Egypt. Cambridge: Cambridge University Press (trad. esp. 2007. La arqueología del Egipto arcaico. Barcelona: Edicions Bellaterra).
Wilkinson, Toby A. H. 1999. Early Dynastic Egypt, London-New York: Routledge.
Bibliografia complementària
Archéo-Nil 18. 2008. [Articles de diversos autors sobre l'arquitectura funerària de l'Època Tinita, amb bibliografia.]
Archéo-Nil 26. 2016. [Articles de diversos autors sobre l'origen de l'escriptura i l'administració estatal a Egipte i el Pròxim Orient, amb bibliografia.]
Égypte, Afrique et Orient 12. 1999. [Articles de diversos autors sobre els Textos de les Piràmides i l'arquitectura de les piràmides amb textos, amb bibliografia.]
Bestock, Laurel. 2009. The Development of Royal Funerary Cult at Abydos. Two Funerary Enclosures from the Reign of Aha. Menes 6. Wiesbaden: Harrassowitz.
Buchez, Nathalie; Tristant, Yann; Rochecouste, Olivier (eds.) 2021. Égypte antérieure. Mélanges de préhistoire et d’archéologie offerts à Béatrix Midant-Reynes par ses étudiants, collègues et amis pour son 70e anniversaire. Orientalia Lovaniensia Analecta 304. Louvain: Peeters.
Claes, Wouter; De Meyer, Marleen; Eyckerman, Merel; Huyge, Dirk (eds.) 2021. Remove that Pyramid! Studies on the Archaeology and History of Predynastic and Pharaonic Egypt in Honour of Stan Hendrickx. Orientalia Lovaniensia Analecta 305. Louvain: Peeters.
Campagno, Marcelo. 2002. De losjefes-parientes a los reyes-dioses. Surgimiento y consolidación del Estado en el antiguo Egipto. Aula Ægyptiaca-Studia 3. Barcelona: Aula Ægyptiaca.
Diego Espinel, Andrés. 2011. Abriendo los caminos de Punt. Contactos entre Egipto y el ámbito afroárabe durante la Edad del Bronce (ca. 3000 a.C.-1065 a.C.). Barcelona: Edicions Bellaterra.
Dodson, Aidan.; Hilton, Dyan. 2004. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Cairo: The American University in Cairo Press.
Dreyer, Günter et al.. 1998. Umm el-Qaab I. Das praedynastische Königsgrab U-j und seine frühen Schriftzeugnisse. Mainz am Rhein: Philipp von Zabern.
Friedman, Renée F.; Fiske, Peter N. (eds.) 2011. Egypt at its Origins 3. Proceedings of the Third International Conference 'Origin of the State. Predynastic and Early Dynastic Egypt'. Orientalia Lovaniensia Analecta 205. Louvain: Peeters.
Hendrickx, Stan; Friedman, Renée F.; Ciałowicz, K.M.; Chłodnicki, M. (eds.) 2004. Egypt at its Origins. Studies in Memory of Barbara Adams. Orientalia Lovaniensia Analecta 138. Louvain: Peeters.
Midant-Reynes, Beatrix; Tristant, Yann. (eds.) 2017. Egypt at Its Origins 5. Proceedings of the Fifth International Conference "Origin of the State. Predynastic and Early Dynastic Egypt. Cairo, 13th-18th April 2014. Orientalia Lovaniensia Analecta 260. Louvain: Peeters.
Midant-Reynes, Beatrix; Tristant, Yann; Rowland, J.; Hendrickx, S. (eds.) 2008. Egypt at its Origins 2. Proceedings of the International Conference 'Origin of the State. Predynastic and Early Dynastic Egypt', Toulouse 2005. Orientalia Lovaniensia Analecta 172. Louvain: Peeters.
Redford, Donald B. 1986. Pharaonic King-lists, Annals and Day-Books. A Contribution to the Study of the Egyptian Senseof History. Mississauga: Benben Publications.
Strudwick, Nigel C. 2005. Texts from the Pyramid Age. Writings from the Ancient World 16. Atlanta: Society of Biblical Literature.
MATÈRIA 2: HISTÒRIA D'EGIPTE DE FINALS DEL REGNE ANTIC A INICIS DEL REGNE NOU
Lectures obligatòries
1. Capítols IV-V del llibre de Juan Carlos Moreno García, Damien Agut, L'Égypte des Pharaons. De Narmer à Dioclétien 3150 av. J.-C. – 284 apr. J.-C. Paris 2016: 158-234.
2. Hratch Papazian, "The state of Egypt in the Eighth Dynasty", a: Peter der Manuelian, Thomas Schneider (eds.),Towards a New History for the Egyptian Old Kingdom. Leiden 2015: 393-428 (especialment a partir de la secció 6 a la pàgina 405).
3. Stephan Seidlmayer, "TheFirst Intermediate Period", a: Ian Shaw, The Oxford History of Ancient Egypt. Oxford 2004: 118-147.
4. Renate Müller-Wollermann, “End of the Old Kingdom”, a: Wolfram Grajetzki, Willeke Wendrich. UCLA Encyclopedia of Egyptology, Los Angeles 2014: 9 pp.
(https://escholarship.org/uc/item/2ns3652b).
5. Wolfram Grajetzki, The Middle Kingdom of ancient Egypt – History, archaeology and society. London 2006: pp. 1-75; 175-185 (notes).
6. Andrés Diego Espinel, “El Reino Medio”, a: José Miguel Parra Ortiz, El antiguo Egipto. Sociedad, economía, política. Madrid 2011: 209-271; 503-505 (notes); 525-527 (bibliografia comentada).
7. Detlef Franke, “The late Middle Kingdom (thirteenth to seventeenth dynasties): the chronological framework”, JEH 1/2 (2008): 267-287.
8. Alexander Ilin-Tomich, “Second IntermediatePeriod”, a: Wolfram Grajetzki, Willeke Wendrich (eds.), UCLA Encyclopedia of Egyptology. Los Angeles 2016: 21 pp.
(https://escholarship.org/uc/item/72q561r2).
Altres lectures
1. Richard Bussmann, “Scaling the state: Egypt in the Third Millennium.” Archaeology International 17 (2014): 79-93
(http://dx.doi.org/10.5334/ai.1708).
(https://www.academia.edu/8982563/Scaling_the_state_Egypt_in_the_third_millennium_BC ).
2. Juan Carlos Moreno García, “Climatic change or sociopolitical transformation? Reassessing late 3rd millennium BC in Egypt”, a: Harald Meller, Helge Wolfgang Arz, Reinhard Jung & Roberto Risch (eds.), 2200 BC – Ein Klimasturz als Ursache für den Zerfall der Alten Welt? 2200 BC – A climatic breakdown as a cause for the collapse of the old world? 7. Mitteldeutscher Archäologentag vom 23. bis 26. Oktober 2014 in Halle (Saale). Halle 2015: 79-94.
3.Nadine Moeller, “The First Intermediate Period: a time of Famine and climatic change?” Ägypten und Levante 15 (2005):153-167.
4. Ellen Morris, “Ancient Egyptian exceptionalism – Fragility, flexibility and the art of not collapsing”, a: Norman Yoffe (ed.), The evolution of Fragility: setting the terms. Cambridge 2019: 61-87.
5. Stephan J. Seidlmayer, “People at Beni Hassan: contributions to a model of ancientEgyptian rural society,” a: Zahi A. Hawass, J. Richards (eds.), The archaeology and art of ancient Egypt. Essays in honor of David B. O’Connor. Cairo 2007: 351-368.
6. Susan Cohen, “Interpretative uses and abuses of the Beni Hasan tomb painting.” JNES 74/1 (2015): 19-38.
(https://www.academia.edu/11697169/Interpretative_Uses_and_Abuses_of_the_Beni_Hasan_Tomb_Painting).
7. Daniel Polz, “The territorial claim and the political role of the Theban State at the end of the Second Intermediate Period”, a: Irene Forstner-Müller, Nadine Moeller (eds.), The Hyksos ruler Khyan and the early Second Intermediate Period in Egypt: problems and priorities of corrent research. Wien 2018: 217-234.
Programari
No cal cap programa específic per cursar aquest mòdul.