Mobilitat, Transport i Territori. Planejament i Gestió
Codi: 44467 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4317118 Estudis Globals d'Àsia Oriental | OT | 0 | 1 |
| 4317520 Estudis Territorials i Planejament | OT | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Oriol Marquet Sardà
- Correu electrònic:
- oriol.marquet@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Joaquin Recaño Valverde
Prerequisits
No hi ha prerequisits
Objectius
Aquesta assignatura té com a objectiu general l’estudi de la mobilitat i el transport en el marc del nou paradigma de la sostenibilitat. De manera més concreta es plantegen els objectius específics següents.
- Conèixer els conceptes bàsics de la mobilitat
- Entendre la relació complexa entre mobilitat i territori
- Conèixer els límits i els impactes associats al model de mobilitat actual
- Entendre i ser capaç de predir les externalitats positives i negatives dels futurs desenvolupaments en matèria de mobilitat i transport
- Conèixer les principals metodologies d’estudi de la mobilitat
- Conèixer els instruments necessaris i les seves metodologies per a la gestió de la mobilitat
Resultats d'aprenentatge
- CA11 (Competència) Promoure l'aplicació i l'avenç dels principis de sostenibilitat ecològica, social i econòmica des de la perspectiva de gènere en un projecte de recerca.
- CA12 (Competència) Generar diferents models i escenaris de problemàtiques relacionades amb la mobilitat mitjançant cartografia ambiental.
- CA13 (Competència) Promoure l'aplicació i el progrés dels principis de sostenibilitat ecològica, social i econòmica des de la perspectiva de gènere en un projecte de recerca.
- CA13 (Competència) Establir propostes de mobilitat urbana en un projecte basant-se en premisses mediambientals que millorin el confort i protegeixin del deteriorament.
- CA14 (Competència) Generar diferents models i escenaris de problemàtiques relacionades amb la mobilitat mitjançant la cartografia ambiental.
- CA15 (Competència) Establir propostes de mobilitat urbana en un projecte basant-se en premisses mediambientals que millorin el confort i protegeixin de la deterioració.
- KA08 (Coneixement) Reconèixer la interacció entre les dinàmiques demogràfiques i les estructures de poblament amb les demandes de mobilitat en el planejament urbà.
- KA09 (Coneixement) Identificar les fonts d'informació i bases de dades sobre població, desplaçaments i modes de transport.
- KA10 (Coneixement) Reconèixer els models urbans (compacte, difús, gravitacional, etc.) i la seva repercussió en la mobilitat sostenible.
- KA11 (Coneixement) Reconèixer la interacció entre les dinàmiques demogràfiques i les estructures de poblament amb les demandes de mobilitat al planejament urbà.
- KA12 (Coneixement) Identificar les fonts d'informació i bases de dades sobre població, desplaçaments i modes de transport.
- KA13 (Coneixement) Reconèixer els models urbans (compacte, difús, gravitacional, etc.) i la seva repercussió en la mobilitat sostenible.
- SA08 (Habilitat) Valorar l'impacte de la mobilitat en estudis territorials i de planejament a diferents nivells: mitjà ambient, societat i ciutat.
- SA09 (Habilitat) Integrar la utilitat de la cartografia a través de l'ús de diversos SIG en la resolució espacial.
- SA10 (Habilitat) Construir models de mobilitat ambientalment responsables i sostenibles per a diferents realitats socials.
- SA16 (Habilitat) Valorar l'impacte de la mobilitat en estudis territorials i de planejament a diferents nivells: medi ambient, societat i ciutat.
- SA17 (Habilitat) Integrar la utilitat de la cartografia a través de l'ús de diversos SIG en la resolució espacial.
- SA18 (Habilitat) Construir models de mobilitat ambientalment responsables i sostenibles per a diferents realitats socials.
Continguts
1. Introducció a la mobilitat
1.1 Què és la mobilitat
1.2 L’evolució de la mobilitat: més lluny, més ràpid, més distància
2. Els mitjans de transport
2.1 Els mitjans de transport els instruments per moure’ns
2.2 L’accés als mitjans de transport
2.3 Transport per a tothom
3. Els principals determinants de les formes de mobilitat i transport
3.1 Mobilitat i forma urbana
3.2 Mobilitat i factors socioeconòmics
3.3 Hàbits, ideologia i creences darrere els modes de transport
4. Els costos de la mobilitat
4.1 Costos ambientals
4.2 Costos socials
4.3 Costos en la salut
4.4 Costos econòmics
5. Escenaris de futur: reptes i solucions en el context de la Smart City
5.1 Definint els objectius del futur model de mobilitat
5.2 Tecnologies netes
5.3 Automatització
5.4 Vehicles de mobilitat personal
5.5 Utopies
6. Les fonts per estudiar la mobilitat
6.1. Les fonts quantitatives en l'estudi de l'oferta
6.2. Les fonts quantitatives en l'estudi de la demanda
6.3. Les fonts qualitatives en l'estudi de la mobilitat
Metodologia
L'assignatura s'estructurarà a partir d'activitats dirigides i autònomes, on l'alumnat aprendrà de forma interactiva amb els continguts del programa, amb l'ajuda i el suport del professor.
L'assignatura contempla classes dirigides pel professor, exposicions i debats dels alumnes, amb la col·laboració d'experts externs de diferents àmbits.
Totes les activitats a classe tindran un suport bibliogràfic que l'alumnat tindrà a l'inici del curs . Les activitats que no es puguin fer presencialment s'adaptaran a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els exercicis, projectes i classes teòriques es realitzaran a través d'eines virtulals, com tutorials, vídeos, sessions de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 10 | 0,4 | CA11, CA12, KA08, KA09, SA08, SA09 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exposicions a classe | 10 | 0,4 | CA13, CA13, KA10, KA11, SA10, SA16 |
| Preparació d'un treball | 36 | 1,44 | CA14, CA15, KA12, KA13, SA18 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures d'articles o llibres propis de l'assignatura | 26 | 1,04 | CA15, KA13, SA18 |
Avaluació
L'avaluació es farà sobre la següent base:
- Exposicions a classe per part dels alumnes: 30%
- Examen: 40%
- Participació a classe (l'assistència és obligatòria): 10%
- Assistència i participació en activitats dirigides: 20%
Avaluació única
- Les exposicions a classe se substituiran per presentacions gravades en vídeo: 30%
- Examen: 40%
- Les activitats dirigides se substituiran per treballs: 30%
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació en activitats dirigides | 20% | 15 | 0,6 | CA11, CA12, KA08, KA09, SA08, SA09 |
| Exposicions a l'aula | 30% | 15 | 0,6 | CA13, KA10, KA11, SA10, SA16 |
| Participació a l'aula | 10% | 8 | 0,32 | CA13, KA11, SA16 |
| Prova d'avaluació escrita | 40% | 30 | 1,2 | CA14, CA15, KA12, KA13, SA16, SA17, SA18 |
Bibliografia
-
Apparicio, P., Gelb, J., Jarry, V., & Mann, É. L. (2021). Cycling in one of the most polluted cities in the world : Exposure to noise and air pollution and potential adverse health impacts in Delhi. International Journal of Health Geographics, 1–16. https://doi.org/10.1186/s12942-021-00272-2
Banister, D. (2008). The sustainable mobility paradigm. Transport Policy, 15(2), 73–80. https://doi.org/10.1016/j.tranpol.2007.10.005
Banister, D. (2011). The trilogy of distance, speed and time. Journal of Transport Geography, 19(4), 950–959. https://doi.org/10.1016/j.jtrangeo.2010.12.004
Brand, C., Anable, J., & Morton, C. (2019). Lifestyle, efficiency and limits: modelling transport energy and emissions using a socio-technical approach. Energy Efficiency, 12(1), 187–207. https://doi.org/10.1007/s12053-018-9678-9
Brand, C., Anable, J., Ketsopoulou, I., & Watson, J. (2020). Road to zero or road to nowhere? Disrupting transport and energy in a zero carbon world. Energy Policy, 139(February), 111334. https://doi.org/10.1016/j.enpol.2020.111334
Choi, K., Park, H. J., & Dewald, J. (2021). The impact of mixes of transportation options on residential property values: Synergistic effects of walkability. Cities, 111(January), 103080. https://doi.org/10.1016/j.cities.2020.103080
Ivanova, D., & Wood, R. (2020). The unequal distribution of household carbon footprints in Europe and its link to sustainability. Global Sustainability, 3. https://doi.org/10.1017/sus.2020.12De Witte, A., Hollevoet, J., Dobruszkes, F., Hubert, M., & Macharis, C. (2013). Linking modal choice to motility: A comprehensive review. Transportation Research Part A: Policy and Practice, 49, 329–341. https://doi.org/10.1016/j.tra.2013.01.009
Ellegård, K., & Vilhelmson, B. (2004). Home as a Pocket of Local Order: Everyday Activities and The Friction of Distance. Geografiska Annaler: Series B, Human Geography, 86(4), 281–296. https://doi.org/10.1111/j.0435-3684.2004.00168.x
Glazener, A., Sanchez, K., Ramani, T., Zietsman, J., Nieuwenhuijsen, M. J., Mindell, J. S., Fox, M., & Khreis, H. (2021). Fourteen pathways between urban transportation and health: A conceptual model and literature review. Journal of Transport and Health, 21(June 2020), 101070. https://doi.org/10.1016/j.jth.2021.101070
Harrison, R. M., Allan, J., Carruthers, D., Heal, M. R., Lewis, A. C., Marner, B., Murrells, T., & Williams, A. (2021). Non-exhaust vehicle emissions of particulate matter and VOC from road traffic : A review. Atmospheric Environment, 262(July), 118592. https://doi.org/10.1016/j.atmosenv.2021.118592
Haugen, K., Holm, E., Strömgren, M., Vilhelmson, B., & Westin, K. (2012). Proximity, accessibility and choice: A matter of taste or condition? Papers in Regional Science, 91(1), 65–84. https://doi.org/10.1111/j.1435-5957.2011.00374.x
Hosford, K., Firth, C., Brauer, M., & Winters, M. (2021). The effects of road pricing on transportation and health equity: a scoping review. Transport Reviews. https://doi.org/10.1080/01441647.2021.1898488
Jabareen, Y. (2006). Sustainable Urban Forms: Their Typologies, Models, and Concepts. Journal of Planning Education and Research, 26(1), 38–52. https://doi.org/10.1177/0739456X05285119
James, P., Weissman, J., Wolf, J., Mumford, K., Contant, C. K., Hwang, W., Taylor, L., & Glanz, K. (2016). Comparing GPS, Log, Survey, and Accelerometry to Measure Physical Activity. American Journal of Health Behavior, 40(1), 123–131. https://doi.org/10.5993/AJHB.40.1.14
Lamb, W. F., Mattioli, G., Levi, S., Timmons Roberts, J., Capstick, S., Creutzig, F., Minx, J. C., Müller-Hansen, F., Culhane, T., & Steinberger, J. K. (2020). Discourses of climate delay. Global Sustainability, 3, 6–10. https://doi.org/10.1017/sus.2020.13
Lamb, W. F., Res, E., Lamb, W. F., Wiedmann, T., Pongratz, J., Andrew, R., Crippa, M., Olivier, J. G. J., Wiedenhofer, D., Mattioli, G., Khourdajie, A. Al, House, J., Pachauri, S., Figueroa, M., Saheb, Y., Slade, R., & Hubacek, K. (2021). A review of trends and drivers of greenhouse gas emissions by sector from 1990 to 2018. Environmental Research, 16, 073005
Loo, B., & Chow, S. (2006). Sustainable Urban Transportation: Concepts, Policies, and Methodologies. Journal of Urban Planning and Development, 132(2), 76–79. https://doi.org/10.1061/(ASCE)0733-9488(2006)132:2(76)
Marquet, O. (2020). Spatial distribution of ride-hailing trip demand and its association with walkability and neighborhood characteristics. Cities, 106(August), 102926. https://doi.org/10.1016/j.cities.2020.102926
Marquet, O., & Miralles-Guasch, C. (2014). Walking short distances. The socioeconomic drivers for the use of proximity in everyday mobility in Barcelona. Transportation Research Part A: Policy and Practice, 70, 210–222. https://doi.org/http://dx.doi.org/10.1016/j.tra.2014.10.007
Marquet, O., & Miralles-Guasch, C. (2015). The Walkable city and the importance of the proximity environments for Barcelona’s everyday mobility. Cities, 42, 258–266. https://doi.org/10.1016/j.cities.2014.10.012
Marquet, O., & Miralles-Guasch, C. (2016). City of Motorcycles. On how objective and subjective factors are behind the rise of two-wheeled mobility in Barcelona. Transport Policy, 52, 37–45. https://doi.org/10.1016/j.tranpol.2016.07.002
Marquet, O., & Miralles-Guasch, C. (2017). Efectos de la crisis economica en la movilidad cotidiana en la Region metropolitana de Barcelona. Boletín de La Asociación de Geógrafos Españoles, 75, 9–28. https://doi.org/http://dx.doi.org/10.21138/bage.2490
Marquet, O., Floyd, M. F., James, P., Glanz, K., Jennings, V., Jankowska, M. M., Kerr, J., & Hipp, J. A. (2020). Associations between worksite walkability, greenness, and physical activity around work. Environment and Behavior, 52(2), 139–163. https://doi.org/10.1177/0013916518797165
Marquet, O., Hirsch, J. A., Kerr, J., Jankowska, M. M., Mitchell, J., Hart, J. E., Laden, F., Hipp, J. A., & James, P. (2022). GPS-based activity space exposure to greenness and walkability is associated with increased accelerometer-based physical activity. Environment International, 165(May), 107317. https://doi.org/10.1016/j.envint.2022.107317
Marquet, O., Ríos Bedoya, V., & Miralles-Guasch, C. (2017). Local accessibility inequalities and willingness to walk in Latin American cities. Findings from Medellín, Colombia. International Journal of Sustainable Transportation,11(3), 186–196. https://doi.org/10.1080/15568318.2016.1230804
Mattioli, G. (2014). Where Sustainable Transport and Social Exclusion Meet: Households Without Cars and Car Dependence in Great Britain. Journal of Environmental Policy and Planning, 16(3), 379–400. https://doi.org/10.1080/1523908X.2013.858592
Næss, P., & Cao, X. J. (2017). Which D ’ s are the important ones ? The effects of built environment characteristics on driving distance in Oslo and Stavanger. The Journal of Transport and Land Use, 945–964.
Shen, L., & Stopher, P. R. (2014). Review of GPS Travel Survey and GPS Data-Processing Methods. Transport Reviews, 34(3), 316–334. https://doi.org/10.1080/01441647.2014.903530
Steg, L. (2005). Car use: lust and must. Instrumental, symbolic and affective motives for car use. Transportation Research Part A: Policy and Practice, 39(2–3), 147–162. https://doi.org/10.1016/j.tra.2004.07.001
Stopher, P. R., & Greaves, S. P. (2007). Household travel surveys: Where are we going? Transportation Research Part A, 41(5), 367–381. https://doi.org/10.1016/j.tra.2006.09.005
Programari
Cap d'especific