Continguts

C1. Territori, Apoderament i Economia Solidària

Territori. Segregació urbana i reptes de transformació de les desigualtats socials. Es presenten eines analítiques bàsiques per tal d’aproximar-nos al territori com es espai de reproducció de les desigualtats socials, fent espacial èmfasi en els processos de segregació urbana, i en determinats models de política pública que hi plantegen fer-hi front (entre ells el fonamentat en l’apoderament comunitari).

Innovació social en clau territorial per fer front a les desigualtats. Es fa una aproximació conceptual i analítica als processos d’innovació al territori, entesa aquesta com un procés de transformació de les relacions de poder i d’impuls d’iniciatives per fer front als reptes socials del territori. Es fa una aproximació analítica a diverses experiències de Catalunya recollides en el mapa de la innovació social a Catalunya, fruit de la recerca barris i crisi (base de dades generada a partir de la crisi del 2008), i de la plataforma SOLIVID (la qual recull iniciatives de Solidaritat a partir d ela crisi sanitària i el confinament per la COVID-19).

Acció comunitària. Un marc conceptual, analític i estratègic per a promoure iniciatives d’economia social i/o solidària en clau territorial. Es fa una aproximació conceptual i metodològica de l’acció comunitària com a estratègia per a l’impuls d’iniciatives que facin front als reptes del territori incorporant el mapa d’actors existent, eines de recerca-acció participativa i metodologiesper a la participació i implicació d’aquests actors, plantejant estratègies relacionals orientades a l’apoderament.

Les teories de l’apoderament per a l’acció comunitària. Es fa una aproximació a les teories de l’apoderament, en clau individual, organitzacional i comunitària, amb la intencionalitat d’impulsar iniciatives d’economia social i/o solidària abordant el repte de la relació amb el territori. S’aporten eines per a la seva planificació i avaluació en les diferents dimensions.

La planificació i l’avaluació de la l’acció comunitària  en perspectives d’impulsar iniciatives d’economia social i/o solidària. A partir d’un territori hipotètic però amb inspiració a la realitat, és realitzarà un cas pràctic amb l’objectiu de posar en pràctica tots els continguts i eines metodològiques treballades a classe. L’objectiu, definir un procés d’intervenció d’acció comunitària incorporant el disseny bàsic d’iniciatives d’economia social i/o solidària, incorporant les perspectives metodològiques treballades a classe.

C2. Eines per a la Recerca i Intervenció en Emprenedoria Social

Mètodes i tècniques per a la producció i recollida de dades per a projectes d’economia social. Es presenten diferents estratègies metodològiques per a la generació i recollida de dades útils per al disseny, posada en marxa, seguiment i avaluació d’iniciatives i projectes d’economiasocial. A més de les lògiques i procediments de recerca, s’explicaran les característiques, funcionament i utilitats de diversos tipus de tècniques d’investigació de la realitat social, tant quantitatives com qualitatives i mixtes.

Metodologies implicatives i participatives. A partir d’una explicació dels procediments d’investigació-acció-participativa (IAP), es fa una proposta metodològica sobre com organitzar un procés d’implicació ciutadana en la generació de projectes d’economia social. Es donen eines per a fer una diagnosi participativa, per a dissenyar un pla d’acció i el seu seguiment. També es donen pautes per la constitució d’un grup motor i una comissió de seguiment, com a òrgans participatius del projecte en qüestió.

La teoria del canvi com a eina per al disseny de projectes d’economia social. Es fa una aproximació conceptual i metodològica al disseny dels projectes des de la teoria del canvi. En el disseny dels projectes sovint s’inclouen supòsits inicials que no es compleixen i assumpcions donades per descomptat que podrien no funcionar, o funcionar de manera parcial, en l’assoliment dels objectius. El moment de l’empresa dels projectes està plegat d’incerteses, per fer-hi front es presenten metodologies rigoroses que proporcionen coneixement basat en evidències sobre l’eficàcia de les intervencions, i posen a l’abast alternatives d’intervenció que relacionen recursos, resultats i impactes aconseguits. Es treballarà l’obtenció i  generació d’aquesta informació explicativa i predictiva entorn a com hauria de ser un projecte per a aconseguir els objectius que es proposa, il·lustrantamb casos reals les connexions entre els inputs,  activitats, processos, resultats i  impactes esperats dels projectes.

La teoria del canvi com a eina per a l’avaluació de projectes d’economia social. Els projectes d’economia social com a promotors del canvi social prioritzen  la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre del lucre, l’avaluació permet millorar l’eficàcia en l’assoliment dels objectius proposats i l’eficiència de les accions posant en relació els recursos i els resultats i impactes aconseguits. Es tracta d’aprendre a mesurar sistemàticament la relació entre recursos i resultats dels projectes, i generar informació per a la millora constant dels projectes i el rendiment de comptes de l’economia social envers la ciutadania. Es presentaran els diferents tipus d’avaluació i les diverses metodologies per donar resposta als interrogants avaluatius, mitjançant exemples reals.

C3. Dret Tecnologia i Salut

Intersecció entre marcs legals, societat i tecnologia. Té com objectiu presentar a l’alumne la relació existent entre el dret, el desenvolupament tecnològic i l’evolució social (Rodríguez, 2016). Entenent així la tecnologia com un amplificador de la voluntat humana, a la que donem forma i posteriorment ens transforma(Culkin, 1967). I el dret com un art, i una tècnica que es circumscriu precisament sobre aquesta relació d’interdependència complexa (Jasanoff, 2009) que alguns autors arriben a definir com a determinisme tecnològic (Bimber, 1994; Ellul, Wilkinson, & Merton, 1964; Marx, 1994). parlarem de Norma-Societat-Tecnología així com de la evolució i innovació social relacionada en projectes on les persones i les seves necesitats están en el centre d'atenció.

Lideratge conscient de projectes socials. Té com objectiu plantejar a l’alumne les limitacions i oportunitats de les diverses formes existents d’auto-organització, auto-gestió i lidetatge de projectes socials col·laboratius a l’hora de establir llaços i col·laboracions amb els sector públics i privats. Objectiu és crear un canvi, per petit que sigui, en l'emprendiment dels projectes innovadors socials. Lideratge comscient de projectes socials. Polítiques d'igulatat en els projectes socials. Conceptualització de la bretxa de gènere, bretxa digital i tecnològica,bretxa salarial, sostre de cristall, sòl enganxós, empoderament femení i participació igualitaria i equilibrada en els projectes socials innovadors. Lideratge de projectes amb col.lectius en exclusió social, precarietat i discriminació. Nous riscos socials a evaluar. Salud laboral.

Horitzó d'innovació i marcs legals i de promoció del lideratge integrador i l’emprenedoria social del s.XXI .Busca familiaritzar l’alumne amb les agendes i marcs d’innovació en el context de la Unió Europea, territori Nord, Centre i Sud Americà  així com les diferents formules jurídiques que envolten la producció científica i l’emprenedoria social. Horitzons que haurà d'enfrontar l'emprenedor i l'emprenedora social. Lideratge del benestar laboral i social.

Negociació en projectes socials i emprenedoría. Cooperació o Conflicte. Models i límits de la negociació eficient en entorns favorables i poc favorables als projectes innovadors.

C4. Creació i gestió de les empreses d'economia social: la seva governança

Figures legals de l’emprenedoria social. Té com a objectiu presentar al’alumne les diferents figures jurídiques de l’àmbit de l’emprenedoria social, des de la figura de l'empresari individual a les diferents formes societàries, prestant especial interès en les seves responsabilitats derivades i en els mecanismes de governança.

Fiscalitat de l’economia social. Té per objecte abordar els incentius en el sistema impositiu espanyol adreçats a l’emprenedoria. Enconcret, es tractaran el règim fiscal aplicable a les empreses emergents (“start-ups”) i la fiscalitat dels inversors, tant des dela vessant dels anomenats “business angels” com del “crowfunding”.

C5. Relacions laborals enl’àmbit de l’Emprenedoria Social

Aspectes bàsics en el règim jurídic del treball de les entitats d’economia social.Té per objecte recordar, entre d’altres els trets fonamentals de la prestació laboral de serveis,  la vigència del conveni col·lectiu i dels drets fonamentals en la relació de treball, matisada en el cas d’organitzacions o empreses de tendència.

Règim de la prestació de serveis dels socis de treball de les cooperatives. Té com a finalitat abordar el règim jurídic  de les persones sòcies i treballadores, les condicions econòmiques, laborals i de Seguretat Social. Alhora es pretén fer una referència a la proliferació de falsescooperatives, la seva desqualificació segons la Llei catalana i les conseqüències sobre el règim dels socis.

Regulació del treball de les persones en situació d’exclusió al servei de les empreses d’inserció. Té per objecte efectuar una presentació de l’empresa d’inserció i una panoràmica del concepte de treballador en situació d’exclusió social. S’afegeix una anàlisi de les modalitats contractuals a utilitzar o bé les adaptacions en el règim de l’extinció del contracte de treball.

Límit i les condicions de la utilització de treball voluntari. Es preténexposarles possibilitats i límits de recurs a treball voluntari, com ara els perfils de la figura de la persona voluntària, llocs a cobrir, obligacions formals, assegurament i compensacions de despeses.0