Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4310486 Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes | OT | 0 | A |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
No es contemplen
Bloc 1: Gènere i músiques urbanes
T1. La música com a procés comunicatiu i sistema de valors. Implicacions en el pensament i l’activitat musical a l’aula.
T2. Conceptes bàsics d’etnomusicologia: enculturació, aculturació;apropiació; gènere; rellevància social; etnicitat; patrons de rebuig.
T3. La música com a fet social i cultural. La conceptualització del fet musical des de la perspectiva de la diversitat cultural i el context.
T4. Conceptes clau al voltant de la música i el gènere.
Bloc 2: Competència digital aplicada a l'educació musical
T1. Nous entorns d'aprenentatge: El professorat, l'alumnat i les competències digitals.
T2. TAC: Tecnologia al servei de l'educació musical a secundària i batxillerat.
T3. Tecnologia al servei de la interpretació i la creació a l'aula de música.
Bloc 3: Arranjaments i composició
T1. Elements del llenguatge musical, anàlisi musical i la seva aplicació en arranjaments i petites composicions.
T2. Tècniques i criteris compositius
Bloc 4: Direcció coral i d'agrupacions instrumentals
T1. Gest de direcció per a grups vocals amb repertori a capella, 2 i 3 veus i cànons
T2. Gest de direcció per a agrupacions instrumentals
Bloc 5: Formació per la salut vocal del professorat i coneixement de la veu d'adolescents
T1. Característiques de la veu i l'aparell fonador
T2. Pràctica per a la millora de l'emissió de la veu parlada com a eina de treball dels i les docents.
El mòdul es divideix en 5 blocs o mini-assignatures . Té format de seminari i requereix la participació activa de l'estudiantat tant a les sessions conceptuals com a les pràctiques, que són la majoria.
Per mitjà de propostes pràctiques es promourà l'adquisició de diferents habilitats per a la tasca docent futura, així com la reflexió sobre els conceptes associats a aquestes.
Entrats en matèria, es destinarà un temps del mòdul de Didàctica per avaluar els blocs i el professorat daquest mòdul de Complements de Formació - Música
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitat Dirigida presencial | 62 | 2,48 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Tasques especialitzades i d'avaluació | 28 | 1,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitats autònomes d'aprenentatge | 60 | 2,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
ACTIVITATS AVALUATIVES I DATESD'AVALUACIÓ I REAVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA
L’avaluació es compon de diferents tasques i activitats:
1) Bloc 1 (15% individual): Prova escrita a través del moodle durant el mes de desembre
2) Bloc 2 i 3 (35% grupal): Disseny i exposició d'una activitat d'aula que impliqui l'ús de la tecnologia.
3) Blocs 4 (25% individual): treball de reflexió sobre la pròpia pràctica durant el mes de febrer
4) Bloc 5 (25% individual): cantar i dirigir una cançó o cànon durant el mes de febrer
El professorat farà el retorn de les notes entre 15 i 20 dies hàbils després del lliurament de les tasques
Per poder calcular la mitjana ponderada i superar el mòdul cal obtenir una qualificació de 3’5 o superior a cada bloc. En cas de no obtenir la nota mínima final per aprovar el mòdul, es requerirà un treball específic de la part suspesa amb nota inferior com a mecanisme de recuperació.
Per aprovar aquest mòdul, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment, per escrit, com amb el llenguatge audiovisual. També s’exigeix un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (noavaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’un mateix mòdul, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Re-avaluació: 10 de maig
AVALUACIÓ ÚNICA
L'avaluació única, constarà de les següent proves el dia 8 de març
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Bloc 1: Gènere i músiques urbanes | 15% | 15 | 0,6 | 2, 3, 4, 5, 6 |
Bloc 2 i 3: Competència digital aplicada a l'educació musical i arranjaments musicals | 35% | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9 |
Bloc 5: Educació de la veu i salut vocal del professorat | 25% | 25 | 1 | 2, 3, 5, 9 |
Blocs 4: Direcció coral i d'agrupacions instrumentals | 25% | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 |
Ayats, Jaume (2010) Las canciones olvidadas en los cancioneros de Catalunya: cómo se construyen las canciones de la nación imaginada. Jentilbaratz, Cuadernos de folklore. Donostia: Eusko Ikaskuntza.
Beard, David; Gloag, Kenneth (2005) Musicology, the key concepts. New York: Routledge.
Blacking, John (1994) Fins a quin punt l’home és músic?. Vic, Eumo Editorial.
Calmell, Cèsar (2014) “Bases para una filosofía de l'educació musical”, en Tecnología y creación musical. Barcelona: Edmilenio
Cámara de Landa, Enrique (2003) Etnomusicología, Madrid: ICCM.
Clúa, Isabel (2008) "¿Tiene género la cultura? Los estudios culturales y la teoría feminista" en Género y cultura popular, ed. por Isabel Clua. Bellaterra: Edicions UAB, 11-32
Cook, Nicholas (2001) De Madonna al canto gregoriano. Una muy breve introducción a la música. Madrid: Alianza Editorial.
Cruces, Francisco (Ed.) (2001) Las culturas musicales. Madrid: Trotta.
Díaz-Aguado, María José (2018). El aprendizaje cooperativo. De la teoría a la práctica. Madrid: Santillana.
Elliot, David J. (1995) Music matters. A new philosophy of music education. New York: Oxford University Press
Encabo, Enrique (Ed.) (2018) Más allá de la pantalla: Música, sonido e imagen. Sabadell: El Poblet Edicions.
Encabo, Enrique (Ed.) (2016) Música i cultura audiovisual: de la pantalla a l’aula. Murcia: Editum.
Gassull, Cecília; Godall, Pere i Martorell, Montserrat (2004). La veu. Orientacions pràctiques. Barcelona: Abadia edicions
Geertz, Clifford (1973) The Interpretation of Cultures. New York: Basic Books.
Giráldez, Andrea (1998) Del sonido, al símbolo, a la teoría. Eufonía. Didáctica de la Música, 11, 7-14.
Giráldez, Andrea (2010) (Coord.), Música. Complementos de formación disciplinar. Barcelona: Graó.
Green, Lucy (2001) Música, género y educación. Madrid: Ediciones Morata
Hawkins, Stan (ed.) (2017) The Routledge Research Companion to Popular Music and Gender. New York: Routledge
Iglesias, Jesús, González Laura y Fernández-Río, Javier (Coords.) (2017) Aprendizaje cooperativo. Teoría y práctica en las diferentes áreas y materias del currículum. Madrid: Pirámide-Anaya.
Johnson, David W. y Johnson, Roger T. (2014). La evaluación en el aprendizaje cooperativo. Cómo mejorar la evaluación individual a través del grupo. Madrid: Ediciones SM.
MacPherson, Gary (Ed.) (2006) The child as a musician, Oxford: Oxford University press.
Martí i Pérez, Josep (1996). El folklorismo. Uso y abuso de la tradición, Barcelona: Ronsel.
Martí i Pérez, Josep (2000) Más allá del arte. La música como generadora de realidades sociales, Sant Cugat del Vallès, Deriva editorial.
North, Adrian, Hargreaves, David i O'neill, susan. (2010). The importance of music to adolescents. British Journal of Educational Psychology, 70 (2), 255-272.
Ovejero, Anastasio (2018). Aprendizaje cooperativo crítico. Mucho más que una eficaz técnica pedagógica. Madrid: Pirámide.
Pujolàs, Pere. (2009). 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Barcelona: Graó.
Ramos, Pilar (2003) Feminismo y música. Introducción crítica. Madrid: Nareca
Rudolph, Thomas E. (1996) Teaching Music With Technology. Chicago: GIA Publications.
Rudolph,Tom; Richmond, Floyd; Mash, David and Williams, David (2002) The Technology Strategies for Music Education. Londres: Hal Leonard Publishing.
Schafer, Murray (1998). El compositor en el aula. Buenos Aires: Ricordi.
Small, Christopher (1980) Música. Sociedad. Educación. Madrid, Alianza editorial. Capítols 1 i 2.
Swanwick, Keith (1998) Música, pensamiento y educación. Morata. Madrid
Vilar, Josep Maria (1994) Recursos per aprendre a escoltar música. Associació de Mestres Rosa Sensat. Barcelona.
Viñuela, Laura y Viñuela, Eduardo (2008). "Música popular y género" en Género y cultura popular, ed. por Isabel Clua. Bellaterra: Edicions UAB, 293-326
BandLab, Finale, Audacity, Musescore.