Logo UAB
2023/2024

Didàctica de la Llengua i de la Literatura Catalana i Espanyola

Codi: 44319 Crèdits: 15
Titulació Tipus Curs Semestre
4310486 Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes OT 0 A

Professor/a de contacte

Nom:
Ana Maria Margallo Gonzalez
Correu electrònic:
anamaria.margallo@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Carme Duran Rivas
Rosalia Delgado Giron
Xavier Fontich Vicens

Prerequisits

No es contemplen.


Objectius

L'objectiu d'aquest mòdul de didàctica específica és capacitar al futur professor de secundària perquè pugui ensenyar els continguts de les àrees de coneixement de la llengua i de la literatura integrant els coneixements disciplinaris i els de didàctica. Inclou els blocs d'Ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura (9 cr.) i el d'Innovació docent i iniciació a la recerca (6 cr.).


Competències

  • "Concretar el currículum que s'implantarà en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants."
  • "Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l'entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l'avaluació, investigació i innovació dels processos d'ensenyament-aprenentatge."
  • Adquirir estratègies per a estimular l'esforç de l'estudiant i promoure la seva capacitat per a aprendre per sí mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l'autonomia, la confiança i la iniciativa personals.
  • Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d'ensenyament-aprenentatge en les matèries pròpies de la especialització cursada.
  • Comunicar-se de manera efectiva, tant de manera verbal com no verbal.
  • Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a la especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics al voltant als processos d'ensenyament-aprenentatge respectius.
  • Conèixer els processos d'interacció i comunicació a l'aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per a fomentar l'aprenentatge i la convivència a l'aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.
  • Dissenyar i desenvolupar espais d'aprenentatge amb especial atenció a l'equitat, l'educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d'un futur sostenible.
  • Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • Generar propostes innovadores i competitives en l'activitat professional i en la investigació.
  • Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.
  • Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d'ensenyament-aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l'adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell i formació prèvia dels estudiants així com la orientació dels mateixos tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.
  • Posseir les habilitats d'aprenentatge necessàries per a poder realitzar una formació contínua tant en els continguts i la didàctica de l'especialitat, com en els aspectes generals de la funció docent.

Resultats d'aprenentatge

  1. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d'ensenyamen-aprenentatge en les matèries pròpies de la especialització cursada.
  2. Comunicar-se de forma efectiva, tant verbal com no verbalment.
  3. Conèixer els processos d'interacció i comunicació a l'aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per a fomentar l'aprenentatge i la convivència a l'aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.
  4. Crear un clima que faciliti la interacció i valori les aportacions dels estudiants per a fomentar l'aprenentatge del Català i de l'Espanyol a l'aula.
  5. Demostrar que coneix contextos i situacions en que s'utilitza i aplica el Català i l'Espanyol a l'ensenyament secundari, subratllen el seu caràcter funcional.
  6. Demostrar que coneix el valor formatiu i cultural del Català i del Espanyol i dels continguts d'aquesta disciplina que s'imparteixen en l'Educació Secundària Obligatòria i en el Batxillerat, i integrar aquests continguts en el marc de la ciència i de la cultura.
  7. Demostrar que coneix els currículums de Català i d'Espanyol de la ESO i del Batxillerat.
  8. Demostrar que coneix i que sap aplicar propostes docents innovadores a l'àmbit del Català i de l'Espanyol.
  9. Demostrar que coneix la història i els desenvolupaments recents del Català i del Espanyol, i les seves perspectives, per a transmetre una visió dinàmica de la mateixa.
  10. Demostrar que es coneix els desenvolupaments teorico-pràctics de l'ensenyament i l'aprenentatge del català i del espanyol.
  11. Dissenyar i desenvolupar espais d'aprenentatge amb especial atenció a l'equitat, l'educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d'un futur sostenible.
  12. Entendre l'avaluació com un instrument de regulació i d'estímul a l'esforç, i conèixer i desenvolupar estratègies i tècniques per a l'avaluació de l'aprenentatge del Català i del Espanyol.
  13. Generar propostes innovadores i competitives a l'activitat professional i a la investigació.
  14. Identificar els problemes relatius a l'ensenyament i aprenentatge del Català i de l'Espanyol i plantejar possibles alternatives i solucions.
  15. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.
  16. Posseir les habilitats d'aprenentatges necessàries per a poder realitzar una formació contínua tant en els continguts i la didàctica de la Llengua i la Literatura Catalana i Espanyola, com en els aspectes generals de la funció docent.
  17. Seleccionar, utilitzar i elaborar materials per a l'ensenyament del Català i del Espanyol.
  18. Transformar els currículums de Català i d'Espanyol en seqüències d'activitats d'aprenentatge i programes de treball.
  19. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació e integrar-les en el procés d'ensenyament-aprenentatge del Català i del Espanyol.

Continguts

El mòdul específic de Llengua i Literatura catalana i espanyola i la seva didàctica s'articula en 2 blocs : Ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura (9 cr) i Innovació docent i recerca educativa (6 cr). Cada bloc es composa de les assignatures que es detallen a continuació:

Bloc 1. Ensenyament i aprenentatge de llengua i la literatura (9 cr)

Ensenyament i aprenentatge de la literatura i de la lectura (5cr)

  • L’evolució de l’ensenyament literari.La funció atribuida a l’ensenyament literari, la composició del corpus d’obres i les activitats escolars al llarg del temps.

  • L’evolució de la competència literària dels aprenents.

  • Els eixos de l’educació literària. L’accés al text. L’aprenentatge del funcionament literari. La interpretació cultural. Les relacions entre textos i sistemes ficcionals.

  • La producció literària i ficcional específica per a adolescents.

  • La formació d'hàbits de lectura.

  • La biblioteca escolar i els plans de lectura.

  • L’evolució de la concepció de la lectura i de les seves formes d’ensenyament.

  • El desenvolupament de la competència lectora. La lectura com a sistema interpretatiu. Els processos lectors i els coneixements implicats. 

  • L’ensenyament de la comprensió lectora. Les pràctiques escolars de lectura. La lectura de textos multimodals i d’hipertextos. 

Ensenyament i aprenentatge de la llengua (4cr)

  • Concepcions sobre l'escriptura. Caracterització de la llengua escrita.

  • L'escriptura com a activitat social i situada. Gèneres discursius i sabers implicats en el domini de l'escriptura.

  • Criteris generals per a la programació de l’ensenyament de la composició escrita. Activitats per aprendre a escriure.

  • El paper de l'ortografia en la composició escrita.

  • L’avaluació de i en l'aprenentatge de la composició escrita. 

  • L’ensenyament i aprenentatge de la reflexió gramatical i l’ús de les llengües

  • Gramàtica i plurilingüisme

  • Els conceptes gramaticals dels alumnes. 

  • La transposició didàctica: els continguts de l’ensenyament de la gramàtica

  • Programació i metodologia de l’ensenyament de la gramàtica.

  • L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua oral formal.

  • Parlar per aprendre.

  • Els gèneres discursius orals formals (monològics i dialògics). 

  • L’avaluació de la llengua oral 

  • El treball a partir de seqüències didàctiques.

Bloc 2. Innovació docent i recerca educativa (6 cr)

 Observació i interacció a l'aula (2cr)

  • La interacció a l'aula com a via d'aprenentatge. 

  • L’aula com a espai social d’aprenentatge: dinàmiques de treball i estratègies didàctiques

  • Tècniques d'observació d'aula.

  • L’observació a l’aula com a instrument per a la reflexió i autoformació del professorat: la recerca acció i la comunitat de discurs.

 Innovació docent i programació escolar (4cr)

  • El camp disciplinari de la Didàctica de la llengua i la literatura.

  • Introducció a les formes de programació de la llengua i la literatura.

  • Seqüències didàctiques per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i la literatura: fonaments teòrics i criteris per a la seva implementació a les aules

  • Fases de preparació en el disseny de Seqüències didàctiques de llengua i literatura.

  • L’avaluació a l’àrea de llengua i literatura: objectius, fonaments, funcions i instruments.

 


Metodologia

Tipus: Presencial i dirigida

Magistral/expositiva. Anàlisi de casos i presentació d'exemples. Comentari de textos. Anàlisi i discussió de propostes didàctiques.

Tipus: Supervisades

Tutories col·lectives i individuals.

Tipus: Autònomes

Estudi personal. Lectures i treball sobre les lectures. Activitats pràctiques i propostes didàctiques (individuals i en grup).

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Presencial i dirigida 97,5 3,9
Tipus: Supervisades      
Supervisades 97,5 3,9
Tipus: Autònomes      
Autònomes 180 7,2

Avaluació

 

Consideracions generals

L’assistència a les classes és obligatòria. L’estudiant ha d’assistir a un mínim d’un 80% de les sessions completes de cada un dels professors que intervenen al Mòdul. En cas contrari es considerarà “no presentat”. 

Per aprovar el mòdul  Didàctica de la Llengua i la Literatura catalana i espanyola, cal haver aprovat cadascuna de les assignatures. Per poder fer mitjana s’ha d’haver aprovat cadascuna de les assignatures recuperables  (E-a de la literatura, Innovació i programació). En cas que, després de les recuperacions, quedi alguna assignatura suspesa , se suspendrà el mòdul. En casos excepcionals, l’equip docent i la coordinació valoraran si es pot fet la mitjana encara que hagi quedat alguna assignatura suspesa. 

En les activitats lliurades per escrit (individuals o en grup) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. Així mateix, cal expressar-se oralment amb fluïdesa i correcció i cal mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser no avaluada, retornada o suspesa si el professorat considera que no compleix els requisits esmentats anteriorment. 

El detall de l’avaluació de cada temàtica es proporcionarà amb el programa a l’inici de curs.

Al llarg de la part del mòdul que cada professor/a imparteix, es poden demanar tasques complementàries sense haver de ser considerades necessàriament tasques d’avaluació, però sí de lliurament obligatori.

El lliurament de treballs es realitzarà prioritàriament per la via del campus virtual. Es podran habilitar altres vies de lliurament, previ acord amb el professorat, informades via presencial a la classe i via campus virtual. No s’acceptaran treballs lliurats per vies no acordades amb el professor/a ni tampoc els treballs amb formats incorrectes, que no incloguin el nom dels autors i la temàtica a la que fan referència o que s’enviïn fora de termini.

D’acord a la normativa UAB, el plagi o còpia d’algun treball es penalitzarà amb un 0 com a qualificació, perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Si durant la realització d’un treball individual a classe, el professor/a considera que un estudiant està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació.

Cal mostrar una actitud compatible amb la professió educativa per aprovar aquest mòdul. Es valorarà l’escolta activa, el respecte, la participació, la cooperació, i la puntualitat. També es tindrà en compte el compromís ètic amb els principis deontològics de la professió.

La qualificació final del mòdul tindrà en compte:

a) Haver aprovat totes les assignatures.

b) El compliment dels criteris d’assistència i la participació amb iniciativa en les dinàmiques de classe.

c) El lliurament de les tasques proposades en el termini indicat

d) L’absència de plagi d’acord amb les indicacions esmentades en els punts anteriors



Avaluació continuada 

L'avaluació continuada consta de les següents proves i activitats:    

Document de reflexió sobre l'ensenyament de la llengua a secundària (individual). Elaboració d’una presentació en vídeo en què es reflexioni sobre què s’ha fet i què s’ha après en aquesta assignatura a partir d’una pauta donada per la docent.  Lliurament un mes després de l’última sessió del bloc E-a de la llengua. Activitat no recuperable. 30% de la nota global. 

Disseny de dues activitats de lectura literaria (parelles). Treballs escrits de anàlisi i elaboració del guió de la conversa literària sobre una obra literària i d’anàlisi i creació d’activitats per a la interpretació de textos literaris establerts pel docent. Activitat recuperable. 20% de la nota global. 

Participacions als 3 fòrums de lectures LIJ (individual). Lectura de narracions per a adolescents i participació activa en el fòrum durant tot el curs. (individual). Activitat no recuperable. 10% de la nota global. 

Valoració amb evidències d’una sessió de classe impartida (individual). Activitat no recuperable. 10% de la nota global.

Adaptació d'unitat de llibre de text (prova individual. 8 de maig. Activitat recuperable. 30% de la nota global.

Els resultats dels exercicis lliurats i de les proves es publicaran al campus virtual amb un màxim de 20 dies hàbils següents al seu lliurament. L’estudiant tindrà 5 dies per demanar la revisió de les proves a partir de la data de la seva publicació.  

Per a la recuperació de les activitats  suspeses marcades com a recuperables el 22 de maig es farà:

  • Prova escrita sobre l’adaptació del llibre de text.

  • Prova escrita sobre l’anàlisi i creació d’activitats sobre un text literari.

La nota màxima de la recuperació serà de 5. 

Avaluació única

Els estudiants que optin a avaluació única han de lliurar o fer les següents proves el 8 de maig:

  • Prova escrita sobre els continguts de les assignatures d’Innovació i recerca educativa. 30%

  • Portafoli d’aprenentatge sobre l’ensenyament de la llengua a secundària. 30%

  • Lliurament del disseny de dues activitats de lectura literària i de tres ressenyes d’obres del fòrum, una de cada fòrum. 30%

  • Entrevista oral. 10%

S’aplicarà el mateix sistema de  recuperació que per als estudiants avaluats en el marc de l’avaluació contínua. Per presentar-se a la recuperació s’han d’haver presentat un conjunt d'activitats el pes de les quals sigui equivalent a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l’assignatura. La recuperació dels estudiants d’avaluació única serà el 22 de maig i  consistirà en una prova de síntesi. 

Els estudiants que s’acullin a l’avaluació única no lliuraran ni rebran retorn valoratiu ni qualificador de les activitats d’avaluació continuada realitzades durant el procés de desenvolupament de l’assignatura. El lliurament serà únic i concentrat en un mateix dia.

 

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluació d'Ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura 60% 0 0 1, 2, 3, 4, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19
Avaluació d'Innovació docent i recerca educativa 40% 0 0 1, 3, 5, 6, 9, 13, 15

Bibliografia

ALVARADO, M. “Escritura e invención en la escuela”. A M. ALVARADO, Escritura e invención en la escuela. México: Fondo de Cultura Económica, 153-162.  

BRONCKART, J.P.; PLAZAOLA, I (2000) La transposició didàctica. Història i prespectives d’una problemàtica fundacional. A Camps, A.; Ferrer, M. (coord.) Gramàtica a l’Aula. Barcelona: Graó. (39-63)

CARNEY, T. (1992): Enseñanza de la comprensión lectora. Capítols IV al VI. Madrid: Morata, pp. 54-86.   

CAMPS, A (1998) L’ensenyament de la gramàtica. A Camps, A. i T.Colomer (coord.) L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i la literatura en l’educació secundària. Barcelona: ICE / Horsori (105-126)

CAMPS, A. (2000) Aprendre gramàtica. A Camps, A.; Ferrer, M. (coord) Gramàtica a l’aula. Barcelona.Graó (pp. 101 – 118)CAMPS, A. (1994): “Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica”, Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 2, 7-20.

CAMPS, A. (comp.) (2003)  Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó

CAMPS, A. (coord) (2005) Bases per a l'ensenyament de la gramàtica. Barcelona: Graó.

CAMPS, A.; F.ZAYAS (coord.) Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica. Barcelona: Graó.

CAMPS, A.; FONTICH, X. (2021). La actividad metalingüística como espacio de encuentro de la escritura y la gramática: un itinerario de enseñanza e investigación en educación lingüística. San José: UNSJ. (enllaç) 

CHAMBERS, A. (2007). Dime. Los niños, la lectura y la conversación. México. Fondo de Cultura Económica

CHARTIER, A.M. (2004): Enseñar a leer y escribir. Una aproximación histórica. México:Fondo de Cultura Económica.

COLOMER, T. (2006): Andar entre libros. La lectura literaria en la escuela. México:Fondo de Cultura Económica. 2ed.

COLOMER, T. (coord) (2008): Lectures adolescents. Barcelona: Graó.

COLOMER, T. (1997): “Itineraris literaris: la poesia com a expressió de sentiments”. En. A. CAMPS; T. COLOMER (coord.). L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i la literatura en l’educació secundària. Barcelona: Horsori, 177-188.  

COLOMER, T. (2011): “L’ensenyament de la literatura”. A A. CAMPS (coord..). Didàctica de la llengua catalana i la literatura. Barcelona: Graó, 95-115

COLOMER, T. (dir) (2002): Siete llaves para valorar las historias infantiles. Madrid:Fundación Germán Sánchez Ruipérez  COLOMER, T. (2010): Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Madrid: Síntesis.

Consell Assessor de la llengua a l’escola (2007): “El Projecte Lingüístic de Centre” a Conclusions de la comissió del projecte lingüístic de centre  (pdf que es pot descarregar a:

       http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/consell-comissio_projecte.pdf

Direcció general de l’Educació Bàsica i el Batxillerat: Currículum i Organització. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php (pàgina on es troben tots els documents oficials i el del desplegament del currículum LOMLOE

DURÁN, C. (2010): “Parlem de l’adverbi. Els conceptes gramaticals dels alumnes de l’ESO” a Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 52, p. 91-111.

DURÁN, C. (2010): “Les competències i l’ensenyament de la gramàtica” a Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 51. p. 36-50.

DURÁN, C. (2012): “Llegir per escriure i escriure per llegir: una webquest sobre el Lazarillo de Tormes” Articles, 56. p. 19-26.

DURÁN, C; JOVER, L.; LINARES, R.; MANRESA, M.; MUÑOZ, A. (2022). Planificació didàctica en llengua i literatura: del currículum a l’aula. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 94, 11-20. ISSN 1133-9845

FONTICH, X., TRONCOSO, M., & PÉREZ BADENES, J. (2022). Actividad metalingüística en clase de lengua: consideraciones sobre el lugar de la interacción en el aprendizaje de la gramática. Tavira. Revista Electrónica De Formación De Profesorado En Comunicación Lingüística Y Literaria, (27), 1105. https://doi.org/10.25267/Tavira.2022.i27.1105

GUASCH, O. (2004) Hablar para escribir. A AA.VV. La composición escrita (de 3 a 16 años). Barcelona: Graó. (39-44).

GUASCH, O. (2004) Escribir en una segunda lengua: un doble reto. Textos de Didàctica de la Lengua y laLiteratura, 37, 76-88,2004 

Las bibliotecas escolares en España. Análisis y recomendaciones. Madrid:Fundación Germán Sánchez Ruipérez-IDEA, 2005.

LERNER, D. (2001): Leer y escribir en la escuela: lo real, lo posible y lo necesario. México:Fondo de Cultura Económica

MANRESA, M. (2009): Els hàbits lectors dels adolescents. Efectes de les actuacions escolars en les pràctiques de lectura. Tesi doctoral UAB. Disponible en línia: http:// www.tesisenxarxa.net  

MANRESA, Mireia (2011): "Retrat del lector literari feble: del desert a l'oasi de lectura". Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura 53, 12-24.  

MANRESA, M.; DURÁN, C. (2011): "Seqüències didàctiques de Llengua i Literatura". A: A. Camps (coord.) Llengua castalana i literatura. Investigació, innovació i bones pràctiques. Barcelona: Graó, 167-206. 

MANRESA, M.; DURÁN, C.; RAMADA, L. (2012): "Les TIC en les seqüències de llengua i literatura". Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, núm. 57, 36-48. 

MANRESA, M.; MARGALLO, A. M. (2010) “Interpretar textos literaris: del currículum a l’aula”. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura 51, 51--65. 

MARGALLO, A. M. (2011): "La educación literaria como eje de la programación". A: Ruíz Bikandi, U. (coord.). Didáctica de la lengua castellana y la literatura. Barcelona: Graó, p. 167-186.  

MARGALLO, A. M. (2012): "El reto de elaborar un corpus para la formación literaria de adolescentes reticentes a la lectura". ANUARIO AILIJ, 10. 

MARGALLO, A.M. (2012): " Claves para formar lectores adolescentes con talento". Leer.es. Disponible a: http://docentes.leer.es/2012/03/13/claves-paraformar-lectores-adolescentes-con-talento-ana-maria-margallo/  

MARGALLO, A.M. (2012): "La educación literaria en los proyectos de trabajo". Revista Iberoamericana de Educación, 59, pp. 139-156 (1022-6508)- OEI/CAEU. Disponible a:  http://www.rieoei.org/rie59a06.pdf 

MARGALLO, Ana Mª; F. MUNITA (2022): Acompañar al lector. Barcelona: Graó

MATA, J.; VILARRUBIA, A. (2011): “La literatura en las aulas. Apuntes sobre la educación literaria en la enseñanza secundaria”. Textos, 58, pp. 49-59.  

MEEK, M. (2004): En torno a la cultura escrita. México:Fondo de Cultura Económica.

MERCER, N. (1997). La construcción guiada del conocimiento. Paidós.

MERCER, N.(2001). Palabras y mentes: Cómo usamos el lenguaje para pensar juntos. Barcelona: Paidós Ibérica. 

MILIAN GUBERN, M. (2000) Materials per a la formació dels ensenyants. A Camps, A.; Ferrer, M. (coord.) Gramàtica a l’Aula. Barcelona: Graó. (77-95)

MILIAN GUBERN, M. (2005). Parlar per fer gramàtica.  Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 37: 11-30.

MILIAN,M. (1993) Las actividades de escritura en las áreas curriculares no lingüísticas. Aula,14, 34-39.

MILLÁN, J.A. (coord.) (2008): La lectura en España. Informe 2008. Madrid:Federación de Gremios de Editores de España.

MILIAN, M. (2009) Parlem d’ortografia: què és, com s’aprèn i com s’ensenya. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 48

MILIAN, M. (2010) “L’ensenyament de la composició escrita” A. Camps. (coord) Didàctica de la Llengua i la Literatura, Barcelona: Graó, Formació del professorat. Educació secundària, 11, vol.II.

MORENO, V. (2004): Lectores competentes. Madrid: Anaya.

MUNITA, F. (2017): “La didáctica de la literatura: hacia la consolidación del campo”. Educaçao e Pesquisa, 43 (2), pp. 379-392. 

MUNITA, F. (2021): Yo mediador(a). Barcelona: Octaedro

NOGUEROL, A. i altres (2005): “Ensenyar i aprendre llengua i comunicació en una societat multilingüe i multicultural”, en les Conclusions del Debat Curricular (pdf que es pot descarregar a http://xtec.net/e13_debatcurricular/docs/1.llenguatge.pdf)

NÚÑEZ DELGADO, P. (2015). “La comprensión lectora: aspectos teóricos y didácticos”. A J.  Mata, P. Núñez y J. Rienda (coords y eds). Madrid: Pirámide. 97-130. 

PÉREZ, A. (2008):“La naturaleza de las competencias básicas y sus aplicaciones pedagógicas”en Cuadernosde Educación 1. (pdf que es pot descarregar a: http://213.0.8.18/portal/Educantabria/Congreso%20Competencias%20Basicas/index.html)

PETIT, M. (1999): Nuevos acercamientos a los jóvenes y la lectura. México:Fondo de Cultura Económica. 

REYES, L. (2011): “Fer lectors en un context advers”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura,  53, pp. 57-67. 

RIBAS,T. (2001) Què pot aportar l’avaluació formativa a l’ensenyament i l’aprenentatge de l’escriptura? Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 25, 31-41

RIBAS, T. (2009): “L’avaluació i l’ensenyament de llengües: dos àmbits que s’aproximen”, Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 47, 10-25.

RIBAS, T. (2020). L’avaluació en l’àrea lingüística, té sentit si no parteix de les competències? Articles 85, 7-12

ROUXEL, A. (1996): Enseigner la lecture littéraire .Rennes:Presses Universitires de Rennes "Didact. Français".

SÁNCHEZ-ENCISO (2007): (Con)viure en la paraula. L’aula com a espai comunitari. Barcelona: Graó, pp. 129-140.  

SANMARTÍ, N. (2019) Avaluar i aprendre: un únic procés. Barcelona: Octaedro

SOLÉ, I. (1992). Estrategias de lectura. Barcelona: Graó/ICE Universitat de Barcelona. 

----- (2004). Proyectos y programes e innovación en la enseñanza y el aprendizaje de la lectura y la escritura. A A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords), La pràctica psicopedagògica en la educación formal, p. 253-273. Barcelona: UOC. 

__ (2005). PISA, la lectura y sus lectures. Aula de Innovación Educativa, 139.  

---- (2009). Motivación y lectura. Aula de innovación Educativa, 179, 52-55.  

SOLÉ, I., i altres (2005). Lectura, esritura y adquisición de conocimientos en Educación Secundaria y Educación Universitaria. Infancia y Aprendizaje, 28 (3), 217-233.  

SOLÉ, I, MIRAS, M. I CASTELLS, N. (2003). ¿Dónde està la innovación en las prácticas de evaluación innovadores? Infancia y Aprendizaje, 26 (2), 217-233. 

ZAYAS, F. (2004). Cap a una gramàtica pedagògica. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 33: 9-26.

ZAYAS, F. (2012) "Los géneros discursivos y la enseñanza de la composición escrita". Revista Iberoamericana de Educación, 59, 66-85.

 


Programari

No hi ha programari específic per a aquesta matèria.