Logo UAB
2023/2024

Globalització, Polítiques Educatives i Desigualtats

Codi: 44040 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4313228 Política Social, Treball i Benestar OT 0 1

Professor/a de contacte

Nom:
Helena Troiano Goma
Correu electrònic:
helena.troiano@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Francesc Xavier Bonal Sarro
Maria Isabel Garcia Gracia
Rafael Merino Pareja
Aina Antonia Tarabini-Castellani Clemente

Prerequisits

Cap


Objectius

Aquest mòdul explora l'impacte dels processos de globalització en els sistemes d'ensenyament i les polítiques educatives a escala internacional. Té com a objectius familiaritzar els estudiants amb els principals actors que intervenen en la definició de l'agenda educativa global, identificar les principals polítiques i reformes educatives que s'expandeixen i estandarditzen a escala mundial i subratllar els seus efectes principals sobre les desigualtats socials i educatives. El mòdul explorarà els debats actuals sobre la globalització, la pobresa i la desigualtat com a element clau per situar i comprendre l'agenda educativa global. S'analitzaran polítiques específiques en l'àmbit de la privatització de l'educació, la rendició de comptes, la lluita contra la pobresa i la desigualtat, l'èxit educatiu, l'ampliació de l'accés a les etapes post-obligatòries o les polítiques compensatòries.

Competències

  • Dissenyar, implementar i avaluar les polítiques socials i els processos que incideixen en la redistribució de recursos i en la millora del benestar de la ciutadania, en diferents àmbits i des d'una perspectiva europea.
  • Distingir les principals transformacions econòmiques, polítiques, socials i culturals de les societats complexes per a analitzar els reptes fonamentals que plantegen per a la igualtat i el benestar.
  • Treballar individualment i en equip en un context internacional i multidisciplinari.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els processos polítics i socials que influeixen en les polítiques educatives en les escales local, estatal i global de l'acció social.
  2. Aplicar els coneixements teòrics sobre les polítiques educatives a estudis de cas internacionals.
  3. Dissenyar les polítiques educatives dutes a terme pels governs, les regions i els organismes internacionals i avaluar-ne els impactes.
  4. Identificar i analitzar les interaccions entre l'educació i totes les facetes del desenvolupament humà i la pobresa multidimensional.
  5. Relacionar els conceptes utilitzats per analitzar la globalització i les seves implicacions educatives amb les teories generals del desenvolupament.
  6. Treballar individualment i en equip en un context internacional i multidisciplinari.

Continguts

Sessions:

S1. GLOBALITZACIÓ I EDUCACIÓ. DIMENSIONS I IMPACTES SOBRE LA POBRESA I LA DESIGUALTAT. Definicions de globalització i el seu impacte sobre l'educació. Debats sobre globalització i efectes sobre la pobresa i desigualtat educativa i social.

S2. EDUCACIÓ, PRIVATITZACIÓ I DESIGUALTAT. Tendències en la privatització de l'educació. Aliances públic / privades en educació. Les polítiques d'elecció escolar i els seus efectes.

S3. LA UNIVERSITAT I LES SEVES REFORMES RECENTS. L'evolució de la universitat a Europa. Reformes i transformacions recents: expansió, diferenciació, professionalització i convergència europea.

S4. ESTUDIS SOBRE TEMES UNIVERSITARIS. Composició social de l'estudiantat universitari, estratificació horitzontal de la universitat i trajectòries d'estudiants.

S5. REFORMES EDUCATIVES A L'ENSENYAMENT SECUNDARI. Models educatius diferenciats i els seus efectes. Les reformes educatives i la formació professional a Espanya.

S6. ITINERARIS EDUCATIUS EN LES TRANSICIONS POSTOBLIGATÒRIES. Transicions i Itineraris formatius dels joves: Perspectiva longitudinal i biogràfica. Itineraris d'abandonament educatiu precoç a Espanya.

S7. TEORIES DE LA JUSTÍCIA, EDUCACIÓ I DESIGUALTAT. Dimensions de justícia i exclusió educativa. Abandonament escolar i justícia escolar. Segregació escolar. Atenció a la diversitat. Expectatives docents.

S8. MICROPOLÍTICA DE LES TRANSICIONS EDUCATIVES. Sociologia de la política educativa. Educació post obligatòria. Orientació escolar. Imaginaris dels i les joves.

Metodologia

La metodologia combinarà classes magistrals i exercicis pràctics.

L'alumnat haurà d'assistir prèviament preparat a les sessions, havent realitzat les lectures obligatòries i, en cas que calgui, preparant de forma individual o col·lectiva les sessions pràctiques.

Les sessions pràctiques consistiran en debats, anàlisi de casos, anàlisi de dades i d'altres metodologies participatives.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 75 3 1, 2, 3, 4, 5
Tipus: Supervisades      
Activitats pràctiques a l'aula 40 1,6 1, 2, 3
Tipus: Autònomes      
Lectures i treball individual de l'estudiant 35 1,4 1, 3, 6

Avaluació

El mòdul s'avalua en base a un treball de curs que es pot desenvolupar en tres formats diferents:

Opció 1: Desenvolupament d'un treball en format d'article científic sobre un estudi de cas d'una política educativa.

Opció 2: Desenvolupament de la primera part (marc teòric i model d'anàlisi) de la recerca del TFM, sempre i quan aquest tracti temes educatius.

Opció 3: Assaig o paper reflexiu basat en el coneixement adquirit en el curs.

 

El treball es lliurarà en dues fases:

1) Proposta i justificació de la tasca a realitzar. Després d'una exploració inicial de temes, bibliografia i dades, abans de les vacances de Nadal, l'estudiant lliurarà una proposta del treball de curs (20%).

2) Treball de curs. L'última o penúltima setmana de gener (a concretar) l'estudiant lliurarà el treball final (80%).


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Proposta de treball 20% 0 0 1, 2, 3, 6
Treball individual de curs 80% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6

Bibliografia

Acosta-Silva Adrián (2016), “La universidad, hoy: imágenes, prácticas y representaciones”, en Revista Ibe­roamericana de Educación Superior (ries), México, unam-iisue/Universia, vol. vii, núm. 18, pp. 99-108. https://ries.universia.net/article/view/1386/universidad-hoy-imagenes-practicas-representaciones

Ben-Porath, S.R. (2009). School Choice as a Bounded Ideal. Journal of Philosophy of Education, 43(4), 527-544.

Bernardi, Fabrizio and Cebolla, Héctor (2014). «Social Class and School Performance as Predictors of Educational Paths in Spain». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 146: 3-22. http://dx.doi.org/10.5477/cis/reis.146.3

Bonal, X. and Rambla, X. (2009). “In the Name of Globalisation: southern and northern paradigms of educational development”, in Dale, R. & Robertson, S. (eds) Globalisation and Europeanisation in Education. Oxford: Symposium Books. pp.  143-158. 

Bonal, X., Zancajo, A. and Verger, A. (in press). Making poor choices? Demand rationalities and school choice in a local Chilean education market. Journal of School Choice, 11(2), 258-281, DOI: 10.1080/15582159.2017.1286206

Corominas, A. (2018). ¿Hacia la sociedad de la ignorancia? El blog de Studia XXI>UNIVERSÍDAD. Recuperado de: https://www.universidadsi.es/hacia-la-sociedad-de-la-ignorancia/

Corominas, A. (2018). Los estudios de grado en las universidades españolas (II): cuestiones y recomendaciones. El blog de Studia XXI>UNIVERSÍDAD. Recuperado de: https://www.universidadsi.es/los-estudios-de-grado-en-las-universidades-espanolas-ii-cuestiones-y-recomendaciones/

Duru-Bellat, M. (2010) Las desigualdades educativas en Europa. Una cuestión de actualidad.  Revista Española de Educación Comparada, 16, 105-130. http://revistas.uned.es/index.php/REEC/article/view/7526/7194

Echevarría, B.; Martínez Clares, P. (2019). Diagnóstico de la Investigación sobre la Formación Profesional Inicial en España (2005-2017). Madrid: Fundación Bankia por la Formación Dual. https://www.caixabankdualiza.es/recursos/doc/portal/2019/07/08/diagnostico-investigacion-fpi.pdf 

García de Fanelli, A., & Adrogué, C. (2019). Equidad en el Acceso y la Graduación en la Educación Superior: Reflexiones desde el Cono Sur. Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 27(96). https://www.researchgate.net/publication/335401324_Equidad_en_el_Acceso_y_la_Graduacion_en_la_Educacion_Superior_Reflexiones_desde_el_Cono_Sur

García Gracia, M., Sánchez Gelabert, A., & Valls Casas, O. (2022). Itinerarios educativos, trazabilidad y autopercepción de notas en las transiciones postobligatorias. Revista de educación. https://redined.educacion.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/222123/GarciaGracia.pdf?sequence=1

García Gràcia, M., & Valls, O. (2018). Trayectorias de permanencia y abandono educativo temprano: Análisis de secuencias y efectos de la crisis. Revista Metamorfosis, pp, 129-143. https://revistametamorfosis.es/index.php/metamorfosis/article/view/87

Lynch, K., y Baker, J.  2005). Equality in education An equality of condition perspective. Theory and Research in Education, 3(2), pp. 131–164.

Merino, R (2013) las sucesivas reformas de la formación profesional en España: La paradoja entre integración y segregación escolar en Archivos analíticos de políticas educativas, vol 21, núm, 666, sept 2. https://epaa.asu.edu/ojs/article/view/1222

Merino-Pareja, R., & García-Gracia, M. (2022). Vías e itinerarios de formación profesional: la persistencia de la asociación entre bajo rendimiento y opción profesional. Estudios sobre Educación. https://revistas.unav.edu/index.php/estudios-sobre-educacion/article/view/42459 

Milanovic, B. (2003). The Two Faces of Globalization: Against Globalization as We Know It. World Development, 31(4), 667–683. doi:10.1016/S0305-750X(03)00002-0

Nylud, M. et al (2017). The vocational–academic divide in neoliberal upper secondary curricula: the Swedish case. Journal of Education Policy,  32, (6), 788-808.

Tarabini, A. (2018). La escuela no es para ti: el rol de los centros educativos en el abandono escolar. Capítulo 1: El análisis del AEP desde la mirada de exclusión. Madrid: Octaedro

Tarabini, A., & Jacovkis, J.(2019). Transicions a l’educació secundària postobligatòria a Catalunya. En J. Riera (Ed.), Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2018 (pp. 235–290). Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Termes, Andreu (2022). «Las transiciones a la educación posobligatoria en Barcelona: vías diferentes, itinerarios desiguales». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 178: 143-164. (doi: 10.5477/cis/reis.178.143) 

Troiano, H., & Torrents, D. (2018). La evolución del acceso a la universidad en Cataluña: ¿Cómo la explicamos? Revista Española de Sociología, 27(1), 127-136. https://recyt.fecyt.es/index.php/res/article/view/65608

Troiano, H., Sánchez-Gelabert, A., Torrents, D., Elias, M. & Daza, L. (2019). “Estudios sobre trayectorias y transiciones de los estudiantes universitarios. Una perspectiva sociológica.” En Pilar Figuera Gazo (Ed.) Trayectorias, transiciones y resultados de los estudiantes en la universidad. Ulzama: Laertes.

Troiano, H., Torrents, D., & Daza, L. (2021). Compensation for poor performance through social background in tertiary education choices. Studies in Higher Education, 46(6), 1225–1240. https://doi.org/10.1080/03075079.2019.1666262

Vidal, J. (2018). ¿Qué es esto de la tercera misión? El blog de Studia XXI>UNIVERSÍDAD. Recuperado de: https://www.universidadsi.es/la-tercera-mision/


Programari

No es requereix programari específic.