Metodologia i Tècniques de Recerca Social
Codi: 44034 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313228 Política Social, Treball i Benestar | OB | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mireia Bolibar Planas
- Correu electrònic:
- mireia.bolibar@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Jose Pedro Lopez Roldan
- Joel Marti Olive
- Joan Miquel Verd Pericas
Prerequisits
És recomanable després d'aquest mòdul cursar el Mòdul Mètodes Avançats de Recerca Social (MARS), si en el TFM es preveu la possibilitat d’aplicar tècniques d’investigació avançades o bé si l’objectiu mateix del TFM és desenvolupar i ampliar el coneixement dels mètodes de recerca aplicats en les ciències socials.
També és recomanable poder llegir en anglès articles acadèmics.
Objectius
La Metodologia i Tècniques de Recerca Social (MTRS) té com a objectiu que l'alumnat adquireixi el coneixement metodològic requerit per dur a terme el màster i completar el treball final de recerca (TFM). És a dir, es tracta que els estudiants siguin capaços d'assolir les competències per tal de dur a terme una petita recerca o realitzar una petita avaluació d’alguna política. L'alumnat aprendrà a construir i justificar l’objecte d'estudi, definir el marc conceptual i el disseny metodològic i utilitzar correctament les tècniques qualitatives i quantitatives adients per generar la informació pertinent i analitzar-la.
D'una banda, es proporcionarà les eines bàsiques per la investigació empírica, sigui de tipus qualitativa o quantitativa, o de manera combinada. Es revisaran els elements centrals d'un projecte de recerca: com fer una bona pregunta de recerca, com formular objectius i hipòtesis de treball a partir de la revisió teòrica i així definir la problemàtica sociològica, i com fer un disseny adequat. D'altra banda, es farà una revisió general del panorama existent de mètodes quantitatius i qualitatius. L'alumnat aprendrà a reconèixer i reflexionar críticament sobre els fonaments epistemològics i teòrics d'aquests mètodes, i adquirirà els coneixements tècnics necessaris per aplicar-los i realitzar una anàlisis sociològica rigorosa i de qualitat. Aquests objectius generals es complementen amb 4 d'específics:
1. Proporcionar els conceptes bàsics per formular una pregunta de recerca fonamentada en el coneixement tèoric existent a partir de la recerca publicada.
2. Facilitar els coneixements i les normes per formular objectius i hipòtesis rellevants, concises i contrastables.
3. Donar el coneixement per desenvolupar un disseny d'investigació pertinent, sigui en una orientació quantitativa, qualitativa o mixta.
4. Presentar la metodologia qualitativa o quantitativa adequada per a la obtenció i l'anàlisi de les dades.
Competències
- Dissenyar i dur a terme projectes de recerca sobre els àmbits de treball, gènere i polítiques socials fent servir tècniques de recerca qualitativa i quantitativa avançades.
- Proposar solucions innovadores i emprenedores en el seu camp d'estudi.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Utilitzar i gestionar informació bibliogràfica i recursos informàtics en l'àmbit d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Fonamentar un problema i les hipòtesis d'investigació i proposar un disseny pertinent.
- Interpretar, aplicar i identificar les repercussions dels diferents paradigmes metodològics i els seus mètodes específics de recerca social, per al model i el disseny d'investigació i, en particular, per a l'elaboració d'un disseny mixt.
- Proposar solucions innovadores i emprenedores en el seu camp d'estudi.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Utilitzar els programes informàtics que permeten analitzar els resultats que corresponen a cada un dels mètodes i les tècniques implementats.
- Utilitzar i gestionar informació bibliogràfica i recursos informàtics en l'àmbit d'estudi.
Continguts
Els continguts del mòdul s'estructuren a partir de tres blocs temàtics:
1. Disseny de la investigació (professors Mireia Bolíbar, Pedro López i Joel Martí) (20 hores)
L'objectiu general d'aquest bloc és iniciar l'alumnat de màster al món de la investigació en ciències socials. Es vol plantejar una reflexió al voltant de què significa investigar en les ciències socials i donar les eines per saber com fer-ho. Els interessos primordials del bloc s'orienten cap a la clarificació de les exigències bàsiques de la metodologia científica, els conceptes i instruments de la recerca aplicada a l'anàlisi de la realitat social i les rutines i habilitats instrumentals bàsiques que permeten desenvolupar correctament l'activitat investigadora. L'organització del bloc anirà orientat, doncs, a fer explícits quins són els elements centrals que permeten fer recerca sociològica, així com transmetre a l'alumnat els coneixements necessaris per construir un objecte de recerca o diagnòstic i preparar el corresponent disseny d'investigació. En aquest sentit, resulta imprescindible conèixer les principals fonts d'informació i documentació científica, adquirir els hàbits bàsics d'investigació en les ciències socials, i aprendre un estil de treball rigorós, capaç de combinar l'ús de criteris reconeguts per part de la comunitat científica amb la creativitat personal. Es farà un repàs dels elements claus del disseny de la investigació social, i es presentaran diferents tipus de dissenys de recerca, per a metodologies qualitatives, quantitatives i mixtes, així com el disseny d’avaluació de polítiques públiques.
2. Mètodes qualitatius (professor Joan Miquel Verd) (6 hores)
Aquest bloc ofereix una panoràmica i els coneixements bàsics de dos dels mètodes qualitatius d’obtenció de dades més importants en les ciències socials, com són l'entrevista qualitativa i l’ús de documents. A més, es pretén també oferir els coneixements bàsics per a la correcta i rigorosa anàlisi de les dades qualitatives. Per a això, es presentarà un dels mètodes d’anàlisi de dades qualitatives més usats, com és l'anàlisi de contingut qualitativa (també coneguda com a anàlisi temàtica).
Els objectius del bloc són quatre. El primer és que l'alumnat conegui les principals variants existents dels esmentats mètodes d’obtenció de dades. El segon consisteix en que l’alumnat aprengui a seleccionar el mètode i la seva variant més adequada en funció de l'objecte d'estudi i la pregunta d’investigació. El tercer objectiu és que l'alumnat adquireixi els coneixements tècnics suficients de cada mètode per a usar-los correctament i, amb això, pugui recollir dades qualitatives vàlides i de qualitat. Finalment, també es té com a objectiu que l'alumnat conegui un mètode d’anàlisi de dades rigorós i que amb això pugui dur a terme interpretacions vàlides i sustentades per les dades.
3. Mètodes quantitatius (professors Pedro López i Joan Miquel Verd) (6 hores)
L'objectiu general d'aquest bloc és oferir una panoràmica de les principals característiques dels models i dels dissenys d’anàlisi des d’una perspectiva metodològica quantitativa i tractar les tècniques més bàsiques d’anàlisi descriptiva i exploratòria univariable, així com dels fonaments de l’estadística inferencial i la contrastació d’hipòtesis. Es donarà la fonamentació conceptual del continguts amb una orientació aplicada i pràctica. La finalitat de la formació és que l'alumnat adquireixi els coneixements suficients per a que pugui aplicar-los en la seva recerca així com donar les bases per a la seva posterior ampliació. La formació comportarà l’aprenentatge dels aspectes de formalització d'aquesta metodologia essent l'objectiu principal la comprensió i la interpretació de la informació que generen per a poder comprendre les publicacions que fan ús d’aquesta metodologia així com per a la realització d'un estudi aplicat. S’oferirà també una sessió destinada a conèixer com analitzar quantitativament dades de caràcter qualitatiu: concretament s’abordarà l’anàlisi quantitativa de continguts. En relació a les tècniques d’anàlisi s’introduiran les nocions bàsiques del programari SPSS per al tractament i anàlisi de dades quantitatives. El contingut d’aquesta part del mòdul tindrà continuació en el segon semestre del màster en el mòdul avançat de metodologia on es tractaran les tècniques d’anàlisi bivariable i d’introducció a les multivariables, les relacionades amb l’anàlisi de xarxes socials i amb la simulació social.
TEMARI
Introducció
1. Conceptes bàsics de la investigació
Què és un problema sociològic?
Posicionament de l'investigador i etapes de la investigació
Investigació i intervenció social
2. El procés d'investigació en ciències socials
L'elecció i pertinença del tema. Laformulació del problema i de les primeres preguntes.
L'exploració. Recollida i sistematització de la informació.
Elaboració de l'estat de la qüestió. Definició de la problemàtica. El reconeixement de la tradició disciplinar. Objectius.
Disseny metodològic
3. Introducció al disseny de la investigació
El model d'anàlisi. Definició de conceptes clau. Delimitació de les hipòtesis de la investigació.
El disseny d'investigació: Mètodes quantitatius, qualitatius i mixtos.
4. Les decisions del disseny qualitatiu
La pregunta de recerca i el tipus d’informació que es cerca
El camp i la mostra en la recerca qualitativa
El tipus d’informació que proporcionen el diferents mètodes qualitatius
5. Les decisions del disseny quantitatiu
5.1. Procés i dinàmica de la investigació quantitativa
5.2. Models d’anàlisi i dissenys d’anàlisi
5.2.1. Models atributius
5.2.2. Models reticulars
5.2.3. Models experimentals
5.2.4. Models de simulació
5.2.5. Dissenys d’anàlisi i validesa
5.3. La mesura en Ciències Socials: característiques i procés
5.4. La producció d'informació per enquesta
5.5. El mostreig estadístic
6. L’articulació metodològica en el disseny de mètodes mixtes
Reptes i debats teòric-metodològics al voltant de la combinació de mètodes quantitatius i qualitatius
Dissenys iformes d’articulació multi-mètodes
7. L'avaluació d'una política pública
Per què avaluar: fins, destinataris i perspectives en avaluació de polítiques públiques
Teoria del canvi en polítiques i programes socials
Tipus d'avaluacions
Mètodes quantitatius, qualitatius i participatius en avaluació
Mètodes d’obtenció i anàlisi de dades
8. L'entrevista qualitativa
Fonaments i característiques generals
Selecció de la mostra i tipus d'entrevistes
El guió i aspectes del desenvolupament
Potencialitats i límits
9. L'ús de documents
Definició i característiques generals
La selecció del tipus i el corpus de documents
Potencialitats i límits
10. L'anàlisi de dades estadístiques
10.1. Classificació de les tècniques d’anàlisi
10.2. Anàlisi descriptiva i exploratòria de dades univariable
10.3. Fonaments d'estadística inferencial
10.4. El programari estadístic. Introducció a l'SPSS
11. L'anàlisi de dades qualitatives
L'anàlisi qualitativa de continguts
L'anàlisi quantitativa de textos
Metodologia
El mòdul combinarà classes magistrals de caràcter participatiu amb seminaris de discussió de lectures, exercicis pràctics i sessions a l'aula d'informàtica. Les classes buscaran la participació de l'alumnat aportant temes per a la discussió i exemples provinents de l'experiència de recerca del professorat. En tots els blocs temàtics el professorat proporcionarà material empíric adequat perquè sigui analitzat amb els procediments corresponents a cada bloc, també es demanarà a l'alumnat que sigui capaç d'analitzar les seves pròpies dades, ja siguin produïdes per ells mateixos, ja siguin dades secundàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes presencials | 32 | 1,28 | 2, 5 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Seguiment dels projectes | 10 | 0,4 | 4, 1, 2, 3 |
| Tutories de seguiment dels treballs | 6 | 0,24 | 4, 1, 3 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Aprofundiment en els exercicis pràctics | 12 | 0,48 | 4, 1, 2 |
| Llegir i treballar lectures | 20 | 0,8 | 4, 2, 5, 7 |
| Realització de les entregues dels treballs | 70 | 2,8 | 1, 2, 7, 6 |
Avaluació
L'avaluació es realitzarà fonamentalment a través de l'elaboració del disseny d’un projecte d’investigació social. Amb aquest es demostrarà la capacitat de traslladar els coneixements adquirits a la formulació d’una proposta de recerca que combini metodologies qualitatives i quantitatives. Es recomana que el treball s’orienti a la temàtica del TFM per tal que serveixi per començar a plantejar el disseny de la investigació del TFM. El projecte es desenvoluparà al llarg del semestre i donarà peu a l'entrega de dos lliuraments. El primer, en el qual es presentarà el plantejament general i el disseny de la investigació, valdrà el 40%. El segon, que s'entregarà després d'haver rebut la correcció del primer, versarà sobre el disseny d'apliació de metodologies qualitatives i quantitatives i valdrà el 50% de la nota. El 10% restant s'avaluarà a partir de l'assistència i participació en exercicis i debats a l'aula.
Per presentar-se a la reavaluació cal haver suspès les avaluacions prèvies.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació en els exercicis i debats plantejats a l'aula | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6 |
| Disseny d'un projecte d'investigació social. Part 1: Plantejament i disseny global | 40% | 0 | 0 | 4, 1, 2, 5, 7 |
| Disseny d'un projecte d'investigació social. Part 2: L'aplicació de mètodes quantitatius i qualitatius | 50% | 0 | 0 | 4, 1, 2, 7, 6 |
Bibliografia
Bibliografia bàsica:
Creswell, John W. (2018). Research Design: Qualitative, Quantitative, and Mixed Methods Approaches. Los Angeles: Sage.
López-Roldán, Pedro; Fachelli, Sandra. (2015). Metodología de la Investigación Social Cuantitativa. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès): Dipòsit Digital de Documents, Universitat Autònoma de Barcelona. 1ª edición. Edición digital: http://ddd.uab.cat/record/129382; http://webs.uab.cat/plopez/manual-misc
Quivy, Raymond; Van Campenhoudt, Luc (2005/1988): Manual de investigación en ciencias sociales. México: Limusa.
Verd, Joan Miquel; Lozares, Carlos (2016). Introducción a la investigación cualitativa. Fases, métodos y técnicas. Madrid: Síntesis.
Bibliografia complementària:
Acocella; Ivana; Cataldi Silvia (2020) Using Focus Groups. Theory, Methodology, Practice. Londres: Sage.
Alasuutari, Pertti; Bickman, Leonard; Brannen, Julia (eds.) (2008). The Sage Handbook of Social Research Methods. Thousand Oaks, California: Sage.
Alvira, Francisco; Serrano, Araceli (2015): "Diseños y estrategias de investigación social". En Manuel García Ferrando, Francisco Alvira, Luis E. Alonso y Modesto Escobar (comps.): El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investigación. Madrid: Alianza Editorial, pp. 76-109. 4ª edición.
Arroyo, Millán; Sádaba, Igor (2012). Metodología de la investigación social. Técnicas innovadoras y sus aplicaciones. Madrid: Síntesis.
Beaud, Stéphane; Weber, Florence (2003). Guide de l'enquête de terrain. Paris: La Découverte.
Becker, Howard (2013). Trucos Del Oficio. Cómo conducir su investigación en Ciencias Sociales. Buenos Aires- México: Siglo XXI.
Bericat, Eduardo (1998): La integración de los métodos cuantitativo y cualitativo en la investigación social. Barcelona: Ariel.
Blaikie, Norman (2009): Designing social research. The logic of anticipation. Cambridge, Reino Unido: Polity Press. 2ª edición.
Blasco, J. (2009). Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d'avaluació. Ivàlua https://ivalua.cat/es/recursos/guies-practiques# [versión en español en el mismo enlace]
Boréus, Kristina; Bergström, Göran (2017) Analyzing text and discourse. Eight approaches for the social sciences. London: Sage.
Bourdieu, Pierre; Chamboredon, Jean-Claude; Passeron, Jean-Claude (1976/1973): El oficio de sociólogo. Presupuestos epistemológicos. Madrid: Siglo XXI.
Bryman, Alan (1988): Quality and Quantity in Social Research. Londres: Unwin-Hyman.
Bryman, Alan (2012): Social research methods. Oxford: Oxford University Press. 4ª edición.
Cea d'Ancona, María Ángeles. (2012). Fundamentos y aplicaciones en metodología cuantitativa. Madrid: Síntesis.
Cicourel, Aaron (2011/1964): Método y medida en sociología. Madrid: Centro de Investigaciones sociológicas.
ConchaR., Victor; Barriga, Omar A.; Henríquez A., Guillermo. (2011). Los conceptos de validez en la investigación social y su abordaje pedagógico. Revista Latinoamericana de Metodología de las Ciencias Sociales, 1, 2, 91-111. http://www.relmecs.fahce.unlp.edu.ar/article/view/v01n02a05/117
Corbetta, Piergiorgio (2007). Metodología y técnicas de investigación social. Madrid: McGraw Hill. 2ª edición
Creamer, Elizabeth G. (2018). An Introduction to Fully Integrated Mixed Methods Research. Londres: Sage
Creswell, John W.; Poth, Cheryl N. (2018). Qualitative Inquiry and Research Design: Choosing Among Five Approaches. Thousand Oaks, California: Sage. 4ª edición.
Creswell, John W. (2014): Research design. Qualitative, quantitative and mixed methods approaches. Thousand Oaks, California: Sage. 4ª edición.
Denscombe, Martyn (2007): The good research guide for small-scale social research projects. Maidenhead: Open University Press. 3ª edición.
De Vaus, David (2001). Research Design in Social Research. London: Sage
Domínguez, Màrius; Simó, Montserrat (2003). Tècniques d'Investigació Social Quantitatives. Edicions de la Universitat de Barcelona. Col·lecció Metodologia, 13.
Field, Andy (2013). Discovering statistics using IBM SPSS statistics. London: Sage.
Flick, Uwe (2009): An Introduction to Qualitative Research. Londres: Sage. 4ª edición
García Ferrando, Manuel; Alvira, Francisco Ricardo; Alonso, Luis Enrique; Escobar, Modesto (Coord.) (2015). El análisis de la realidad social, Madrid: Alianza.
Goldthorpe, John (2017). La sociología como ciencia de la población. Madrid: Alianza.
Hernández Sampieri, Roberto; Fernández-Collado, Carlos; Baptista Lucio, Pilar (2006). Metodología de la investigación. Ciudad de México: McGraw-Hill.
Ibáñez, Jesús (2015/1986): "Perspectivas de la investigación social: el diseño en las tres perspectivas". En Manuel García Ferrando, Francisco Alvira, Luis E. Alonso y Modesto Escobar (comps.): El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investigación. Madrid: Alianza Editorial, pp. 42-75.
Ivàlua (2009). Guía práctica 1 - Cómo iniciar una evaluación: oportunidad, viabilidad y preguntas de evaluación. Colección Ivàlua de guías prácticas sobre evaluación de políticas públicas. Barcelona: Ivàlua
Kahwati, Leila; Kane, Heather (2018). Qualitative Comparative Analysis in Mixed Methods Research and Evaluation. Londres: Sage.
King, Gary; Keohane, Robert O.; Verba, Sidney (1994) Designing Social Inquiry. Scientific Inference in Qualitative Reseaarch. Princeton, New Jersey: Princeton University Press.
Kvale, Steinar (2007) Doing interviews. Londres: Sage.
Lareau, Annette. (1996). “Common Problems in Fieldwork: A Personal Essay”. In Lareau, Annette. & Shultz, Jeffrey. Journey through Ethnography. Realistic accounts of fieldwork. Boulder: Westview Press.
López-Roldán, Pedro; Fachelli, Sandra (2015). Metodología de la Investigación Social Cuantitativa. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès): Dipòsit Digital de Documents, Universitat Autònoma de Barcelona. 1a. edición. http://ddd.uab.cat/record/129382 http://pagines.uab.cat/plopez/content/misc
Marradi, Alberto; Archenti, Nélida; Piovani, JuanIgnacio (2018) Manual de metodología de las Ciencias Sociales. Buenos Aires: Siglo XXI Editora Iberoamericana
Maxwell, Joseph A. (2012) Qualitative Research Design: An Interactive Approach. Thousand Oaks, California: Sage. 3ª edición
Quiñones, Mariela; Supervielle, Marcos; Acosta, María Julia (2015) Introducción a la sociología cualitativa. Fundamentos epistemológicos y elementos de diseño y de anàlisis. Montevideo: Ediciones universitarias
O'Reilly, Karen. (2009). Key concepts in ethnography. London: Sage.
Ragin, Charles C.; Amoroso, Lisa M. (2011): Constructing social research. Thousand Oaks (Cal.): Pine Forge Press.
Reichertz, Jo (2014): "Induction, deduction, abduction". En Uwe Flick (ed.): The Sage Handbook of qualitative data analysis. Londres: Sage, pp. 123-134.
Salkind, Neil J. (Ed.) (2010). Encyclopedia of Research Design. Thousand Oaks: Sage.
Sautu, Ruth et altri (2005). Manual de metodología. Construcción del marco teórico, formulación de los objetivos y elección de la metodología. Buenos Aires. CLACSO. Disponible en: http://bibliotecavirtual.clacso.org.ar/ar/libros/campus/metodo/metod o.html
Seale, Clive (2012). "Validity, reliability and the quality of research". En Clive Seale (ed.): Researching Society and Culture. Londres: Sage, pp. 528-543. 3ª edición.
Valles, Miguel S. (1997). Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Síntesis.
Vasilachis de Gialdino, Irene (coord.) (2019) Estrategias de investigación cualitativa: Volumen II. Barcelona: Gedisa. Mason, Jennifer (2002): Qualitative Researching. Thousand Oaks, California: Sage. 2ª edició.
Verd, Joan Miquel; López-Roldán, Pedro (2008): "La eficiencia teórica y metodológica de los diseños multimétodo". Empiria. Revista de Metodología de Ciencias Sociales, 16: 13-42.
Yin, Robert K. (2014): Case study research. Design and methods. Thousand Oaks (Cal.): Sage. 5ª edición
Programari
S'emprarà el programari SPPS i s'instroduiràn exemples del programari ATLAS.ti a classe.