Logo UAB
2023/2024

Recerca en Àmbits Específics de la Didàctica de les Ciències i de les Matemàtiques

Codi: 43929 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4313815 Recerca en Educació OT 0 1

Professor/a de contacte

Nom:
Anna Marba Tallada
Correu electrònic:
anna.marba@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Maria Merce Edo Baste
Josep Maria Fortuny Aymemi
Begoña Oliveras Prat
Edelmira Rosa Badillo Jimenez

Prerequisits

No es contemplen


Objectius

L'objectiu d'aquest mòdul és plantejar la investigació al voltant de l'ensenyament de diferents àmbits científics i matemàtics que apareixen en el currículum d'educació infantil, primària i secundària, així com en l'àmbit la formació del professorat.


Resultats d'aprenentatge

  1. CA62 (Competència) Formular problemes d'investigació sobre el desenvolupament de la competència i el pensament científic en contextos innovadors i definir-ne preguntes i objectius rellevants.
  2. CA63 (Competència) Contrastar les dades d'investigacions i innovacions sobre el desenvolupament de la competència i el pensament científic amb els objectius de l'estudi i el corpus de coneixement disponible per a establir conclusions.
  3. KA61 (Coneixement) Identificar les línies d'investigació en el camp de la didàctica de les ciències i de les matemàtiques que tractin el desenvolupament de la competència i el pensament científic i matemàtic en docents i alumnat.
  4. KA62 (Coneixement) Identificar els problemes d'aprenentatge de la competència i el pensament científic i matemàtic per a aportar solucions innovadores en relació amb la formació del professorat i l'alumnat.
  5. SA47 (Habilitat) Desenvolupar una revisió exhaustiva de la literatura científica relacionada amb una temàtica específica sobre l'aprenentatge d'un contingut d'educació científica i matemàtica.
  6. SA48 (Habilitat) Analitzar dades de diferent naturalesa obtingudes en investigacions sobre el desenvolupament de la competència i el pensament científic i matemàtic.
  7. SA49 (Habilitat) Presentar una investigació de didàctica de la matemàtica o de didàctica de les ciències experimentals adaptant el registre a la tipologia de comunicació pròpia de les disciplines de la didàctica de les ciències i de les matemàtiques.

Continguts

Els continguts es centraran en els àmbits disciplinaris següents: 

  • Desenvolupament de la competència i el pensamentmatemàtic i científic 

  • Desenvolupament del coneixement i de les competènciesprofessionalsdelsdocents de matemàtiquesi de ciències  

Eixos temàtics: 

  1. Innovació i Aprenentge 

  1. Representació i Comunicació 

  1. Context i Pensament Critic 

 

Sessions:

  • Modelització i progressió idees clau. El cicle d'aprenentatge com estrcutra de dussenyv(2 sessions) 

  • La representació numèrica (2 sessions) 

  • Pensament crític (2 sessions) 

  • El desenvolupament de la competència professional (2 sessions) 

  • Avaluació  (1 sessió)

 

Metodologia

Les sessions s'inciien el 18 de gener i fins al 21 de març, de 17.30 a 21.

A cada sessió es presentaran i discutiran les les principals línies de recerca i la  discussió dels resultats de diferents artícles, així com amb l'anàlisis de dades.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Discussió de resultats i anàlisis de casos 0 0
Presentació línies de recerca 0 0

Avaluació

1. L'avaluació continuada consta de 3 activitats:

Activitat1:Qüestionari sobre un article de recerca amb el següent format. 

L’estudiant escollirà un article de recerca de l’àrea de didàctica de la matemàtica o didàctica de les ciències i elaborarà un text a partir de les respostes a les preguntes proposades. La data de lliurament és el 23 de febrer de 2024 a través del CV. 

1.Quina és l'àrea d'estudi?Com l’enquadren els o les autores? Quina opinió et mereix la formulació del problema? 

2.L'objectiu dels o les autores quin és (o quins són)?¿Explícit/s? 

3.Hi ha suposicions implícites? 

4.Quina són les conclusions? Aquestes conclusions ¿es desprenen de manera lògica de les dades, dels arguments? ¿Hi ha influència de les suposicions inicials a les conclusions? 

5.Suposem que hem d'argumentar a  favor o en contra-¿agregaries argum<spanclass="NormalTextRun SCXW236050795 BCX0">ents a favor? Quins serien els teus arguments en contra? 

6.Si haguessis de entrevistar als o les autores, què els preguntaries? 

7.Has trobat alguna cosa sorprenent,nou i que pot fer canviar el teu enfocament en el teu propi treball? 

8.Escriuries un article d'aquest tipus? 

9.T'agradaria llegir una continuació? 

10.Agregaries altres preguntes? 

 

Acti<spanclass="NormalTextRun SCXW236050795 BCX0">vitat2:Anàlisis de la progressió d’un determinat contingut matemàtic o científic en elcurrículum. 

 

Aquest treball es lliurarà pel CV i s’exposarà davant del grup classe el dia 21 de març 2024 (última sessió del mòdul). 

 

Activitat3:Feedback a la presentació feta sobre la progressió del contingut

A partir de les presentacions fetes el 21 de març 2024 s’obrirà un fòrum on cada alumne/a haurà d’aportar un feedback a les presentacions del seu àmbit(ciències o matemàtiques).  

Els i les autores de les presentacions hauran de respondre als feedbacks rebuts.El termini per a fer aportacions és el 30 de març 2024.S’avaluarà la qualitat de les aportacions al fòrum. 

 

2. Avaluació única 

Aquelles persones que s’acullin a l’opció d’avaluació única hauran de fer la presentació oral l’últim dia de classe, fer el lliurament de l’activitat 1 així com elaborar i entregar el feedback al treball d’un company i respondre al feedback que el professor/a li farà del seu treball. 

3. Recuperació 

Tant en l’avaluació continuada com en la única, es contempla la recuperació de les tasques suspeses amb una nota màxima de 5.  Per recuperar les activitats d’avaluació, caldrà lliurar un informe justificatiu dels canvis incorporats a les activitats a partir de les aportacions proporcionades pel professorat. El termini de lliurament pel Campus Virtual serà d'una setmana després del lliurament de l'avaluació.

D'acord amb la normativa UAB, el plagi o còpia, o ús de IA sense fer-ne esment d'algun treball es penalitzarà amb un 0 com a nota d'aquest treball, perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Si durant la realització d'un treball i/o prova individual a classe, el professor considera que un alumne està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat de coavaluació 20 30 1,2 CA63, KA61, KA62, SA48
Activitat individual relacionada amb el curriculum 40 60 2,4 KA62, SA47, SA48, SA49
Activitat individual relacionada amb l'article d'investigació 40 60 2,4 CA62, CA63, KA61, KA62, SA47

Bibliografia

Callejo, M. L.; Zapatera, A. (2016). Prospective primary teachers’ noticing of students’ understanding of pattern generalization. Journal of Mathematics Teacher Education, 1-25.

Dickson, L.; Brown, M.; Gibson, O. (1984). Children Learning Mathematics: a Teachers' Guide to Recent Research. London: Cassell.

Drijvers, P.; Doorman, M.; Boon, P.; Reed, H.; Gravemeijer, K. (2010). The teacher and the tool: instrumental orchestrations in the technology-rich mathematics classroom. Educational Studies in Mathematics, 75, 213-234. 

Fernández, C.; Llinares, S. (2012). Características del desarrollo del razonamiento proporcional en la Educación Primaria y Secundaria. Enseñanza de las Ciencias, 30(1), 129-142.

Fernández, C.; Llinares, S.; Van Dooren, W.; De Bock, D.; Verschaffel (2011). Effect on number structure and nature of quantities on secondary school students' proportional reasoning. Studia Psychologica, 53 (1), 69-81

Fuentealba, C.; Sánchez-Matamoros, G.; Badillo, E.; Trigueros, M. (2017). Thematization of the derivative schema in university students: a study about the existence of nuances in constructing relations between a function's successive derivatives. International Journal of Mathematical Education in Science and Technology (TMES), 48(3), 374-392. DOI: 10.1080/0020739X.2016.1248508.

Gobert, J. (2000). A typology of causal models for plate tectonics: Inferential power and barriers to understanding. International Journal of Science Education, 22, 9, 937-977.

Izquierdo, M. (2005). Hacia una teoría de los contenidos escolares, Enseñanza de las Ciencias, 23 (1), 11-122.

Morera, L.; Fortuny, J. M.; Planas, N. (2012). Momentos clave en el aprendizaje de isometrías en un entorno de clase colaborativo y tecnológico. Enseñanza de las Ciencias, 30(1), 143-154

Ogborn, J. (2012). Curriculum Development in Physics: Not Quite so Fast. Scientia in educatione 3(2), p. 3–15. (article basat en la conferència plenària del catedràtic Jon Ogborn el 03 de juliol de 2012, al The World Conference on Physics Education 2012,  Istanbul,Turkey.

Radford, L. (2010). Algebraic thinking from a cultural semiotic perspective. Research in Mathematics Education, 12(1), 1-19.

Sanchez-Matamoros, G.; Fernández, C.; Llinares, S. (2015). Developing pre-service teachers' noticing of students' understanding of the derivative concept. International Journal of Science and Mathematics Education, 13, 1305- 1329. DOI: 10.1007/s10763-014-9544-y

Sauvé, L. (2010). Educación científica y educación ambiental: un cruce fecundo. Enseñanza de las Ciencias 28 (1), 5-18 

Stylianides, G. J.; Stylianides, A. J. (2009). Facilitating the transition from empirical arguments to proof. Journal for Research in Mathematics Education, 40(3), 314-352.

Verhoeff, R. P. (2003). Towards systems thinking in cell biology education. Centrum voor Didactiek van Wiskunde en Natuurwetenschappen, Universiteit Utrecht (The Nederlands) ISBN: 90-73346-56-8. (S’indicarà la part que cal llegir)

Vermillion, P.; Rabardel, P. (1995). Cognition and artifacts: A contribution to the study of thought in relation to instrumented activity. European Journal of Psychology of Education, 10(1), 77-101.

 

Enllaços web:

- Centre de Recursos per Ensenyar i Aprendre Matemàtiques (CREAMAT). Generalitat de Catalunya. http://phobos.xtec.cat/creamat/joomla/

- Freudental Institute. Utrecht (Nederlands). http://www.fisme.science.uu.nl/fisme/en/

- The Nrich Maths Project. Cambridge (UK). http://nrich.maths.org/frontpage

Godino, J. D., Batanero, C. & Font, V. (2003). Fundamentos de la enseñanza y el aprendizaje de las matemáticas. Departamento de Didáctica de las Matemáticas. Universidad de Granada. (Recuperable en, http://www.ugr.es/local/jgodino/)

Iranzo, N. (2009). Influence of dynamic geometry software on plane geometry problem solving strategies. Unpublished Doctoral Dissertation. Bellaterra, Spain: Universitat Autònoma de Barcelona. (Recuperable en, http://www.geogebra.org/publications/2009-06-30-Nuria-Iranzo-Dissertation.pdf)

 


Programari

No es fa ús de cap programari específic