Tècniques Aplicatives de l'Etnomusicologia
Codi: 43190 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4312637 Musicologia, educació musical i interpretació de la música antiga | OT | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jordi Roquer Gonzalez
- Correu electrònic:
- jordi.roquer@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Jaume Ayats Abeya
- Cristina Gonzalez Martin
- Albert Casals Ibañez
Prerequisits
Al llarg d'aquest mòdul s'adquiriran les habilitats necessàries per abordar una recerca etnomusicològica de qualitat i acord amb l'actual estat internacional de la disciplina. El curs proveirà a l'estudiant de les eines teòriques (paradigmes, teories, conceptes) i pràctiques (tècniques de camp i anàlisi, nous suports de difusió) requerides. El principal objectiu és aplicar aquest corpus teòric i pràctic a l'anàlisi de situacions reals que siguin susceptibles d'una millor comprensió, anàlisi i transformació mitjançant la recerca etnomusicològica.
Són necessaris coneixements musicals i unes bases de les pràctiques i procediments propis de l'etnomusicologia, així com els principis teòrics de la matèria. Es recomana seguir la bibliografia indicada.
Objectius
-Aplicar les metodologies d’investigació segons els criteris propis de la recerca en etnomusicologia.
-Coneixer les principals tecnologies aplicades a la recerca en l'àmbit de l'etnomusicologia.
-Comprendre les interrelacions entre l’etnomusicologia i l’educació, així com també amb la transmissió de la música.
-Iniciar i aplicar mètodes tècnics en l’estudi i reproducció de la música, especialment en àmbits etnogràfics i estudis sociològics.
-Diferenciar les músiques segons àrees culturals, i segons els contextos socials on es manifesten i desenvolupen, per a bastir adequadament les tasques d’investigació i desenvolupament de projectes interpretatius.
-Diferenciar les característiques distintives de les diverses cultures musicals.
-Relacionar els sistemes musicals etnològics amb els seus respectius contextos de producció i recepció.
-Aprofundir en les característiques i condicionats del llenguatge musical produïts en diferents àmbits sociocultural.
Competències
- Analitzar les músiques segons àrees culturals i segons els contextos socials en què es manifesten i es desenvolupen per aplicar-ho a la recerca i als projectes interpretatius.
- Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per motius de sexe i gènere per al disseny de solucions.
- Distingir els contextos (socials, econòmics, històrics, artístics) que intervenen en la professió musical per dur a terme projectes interpretatius
- Plantejar propostes innovadores en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Transmetre de manera oral i escrita els aspectes musicològics, pedagògics i interpretatius dels projectes duts a terme.
- Treballar en contextos interdisciplinaris relacionats amb la musicologia, l'educació musical i la interpretació.
Resultats d'aprenentatge
- Adaptar els resultats de l'anàlisi contextual a les diferents realitats socials implicades en una pràctica musical contemporània en relació amb la música antiga.
- Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per motius de sexe i gènere per dissenyar solucions.
- Discernir característiques distintives de diverses cultures musicals
- Dominar eines d'anàlisi historiogràfica adaptades a l'estudi etnomusicològic
- Plantejar propostes innovadores en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Reconèixer la dimensió de sexe i gènere present en els contextos socioculturals estudiats.
- Relacionar sistemes musicals amb els seus respectius contextos de producció i recepció
- Transmetre de manera oral i escrita els aspectes musicològics, pedagògics i interpretatius dels projectes duts a terme.
- Treballar en contextos interdisciplinaris relacionats amb la musicologia, l'educació musical i la interpretació.
Continguts
- Panorama històric i paradigmes fonamentals de la disciplina.
- Grans àrees culturals en relació a les activitats musicals.
- Casos exemplars d'investigació de cadascuna de les àrees culturals, per afrontar noves fases d'estudi i d'investigació més específiques.
- Investigacions recents que, en el seu conjunt, presentin un panorama d'orientacions metodològiques i hermenèutiques en relació a les músiques dels diferents entorns cultural del món.
- Estudi de les diferents opcions metodològiques en relació a l'especificitat de cadascun dels projectes d'investigació, i de l'àrea cultural tractada.
Metodologia
El mòdul té format de seminari i requereix una participació activa de l’estudiant tant en les sessions a l’aula com en el desenvolupament i anàlisi dels casos pràctics de recerca.
Mitjançant el treball directe amb aquests casos es posaran en pràctica les eines exposades a la bibliografia i revisades críticament entre tots els participants a l’aula.
L’alumne s’implicarà activament en la selecció de materials específics per a l'elaboració d'un treball individual en format de d'article acadèmic.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitats avaluatives | 3 | 0,12 | 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10 |
| Sessions professorat | 25 | 1 | 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Activitats pràctiques i comentaris sobre textos i material audiovisual de referència | 10 | 0,4 | 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Recerca i elaboració del treball del mòdul | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 5, 6, 8, 10 |
| Reflexió i treball aplicat partint de les eines teòriques i metodològiques del mòdul | 32 | 1,28 | 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10 |
| Treball autònom | 50 | 2 | 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10 |
Avaluació
La bibliografia treballada individualment i discutida col·lectivament a classe serà avaluada a les sessions de classe, valorant: a) la comprensió de les eines teòriques proposades al text; b) la discussió crítica i argumentada de les propostes; c) la capacitat d'extrapolar la teoria als casos pràctics de recerca. Un 30% de l'avaluació del curs es deduirà d'aquest treball continuat a classe.
El treball individual (l'objecte del qual serà proposat pel professorat o consensuat entre estudiant i professor) s'avaluarà en format d'article acadèmic. Les condicions i el format seràn publicats al Campus Virtual. El pes d'aquest treball en la nota global del mòdul serà d'un 40%.
Es contempla un mínim de dos tests en línia destinats a avaluar l'adquisició de les competències teòrico-pràctiques del mòdul. El 30% restant de la nota sortirà d'aquests tests.
En cas de no obtenir la nota mínima final per aprovar el mòdul, es requerirà un treball específic com a mecanisme de recuperació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Els estudiants que s'acullin a l'avaluació única hauran d'entregar tres exercicis específics: a) un qüestionari relacionat amb els continguts de la primera part del mòdul (30%); b) un qüestionari relacionat amb els continguts de la segona part del mòdul (30%); c) un exercici de síntesi sobre 10 conceptes proposats pel coordinador del mòdul (40%).
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació activa als seminaris que demostri aprofitament de la matèria | 30% | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Reaització d'un treball individual | 40% | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Realització d'activitats puntuals avaluables (inclou tests a l'entorn dels textos i material audiovisuals del mòdul) | 30% | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Bibliografia
Ayats, Jaume. 2010: Las canciones olvidadas en los cancioneros de Catalunya: cómo se construyen las canciones de la nación imaginada. Jentilbaratz, Cuadernos de folklore. Donostia: Eusko Ikaskuntza.
Ayats, Jaume; Costal, Anna; Gayete, Iris; Rabaseda, Quim. 2011 «Polyphonies, Bodies and Rhetoric of senses: latin chants in Corsica and the Pyrenees», Transposition Núm. 1
Ayats, Jaume; Marchi; Lucia. 2020: La liturgia di Francesco: un’ipotesi sul Cantico di frate Sole e la sua musica. Studi musicali Nuova serie, anno 11, 2020, n. 01
Beard, David; Gloag, Kenneth. 2005: Musicology, the key concepts. New York: Routledge.
Blacking, John. 1994: Fins a quin punt l’home és músic?, Vic, Eumo Editorial.
Cámara de Landa, Enrique. 2003: Etnomusicología, Madrid: ICCM.
Clarke, Eric, and Cook, Nicholas. 2004: Empirical Musicology: Aims, Methods, Prospects. New York: Oxford University Press.
Cook, Nicholas. 1998: Analysing Musical Multimedia. Oxford: Oxford University Press.
Cook, Nicholas. 2001: De Madonna al canto gregoriano. Una muy breve introducción a la música. Madrid: Alianza Editorial.
Cook, Nicholas. 2009: Methods for Analysing Recordings. Cambridge: Cambridge University Press.
Frith, Simon. 1986: Art versus Technology: the strange case of popular music. London: Media, Culture and Society.
Geertz, Clifford. 1973: The Interpretation of Cultures. New York: Basic Books.
Goebl, W. and Widmer, G. 2009: ‘On the Use of Computational Methods for Expressive Music Performance’, en Crawford, T. and Gibson, L. (eds) Modern Methods for Musicology: Prospects, Proposals, and Realitie. Londres: Ashgate Publishing, pp. 93–113.
Gordon, Alan D. 2004. «A Survey of the Development of the Theories of Ethnomusicology from 1955 to 2003: From “Sciencing about Music” to “People Experiencing Music».
Martí i Pérez, Josep. 2000: Más allá del arte. La música como generadora derealidades sociales, Sant Cugat del Vallès, Deriva editorial.
Merriam, Alan. 1964: The Anthropology of Music. Evaston (Illinois), Northwestern University Press. Capítol II. (n’existeix una traducció italiana).
Small, Christopher. 1980: Música. Sociedad. Educación. Madrid, Alianza editorial. Capítols 1 i2.
Small, Christopher. 1998: Musicking: the meanings of performing and listening. Middletown: Wesleyan University Press.
Rice, Timothy. 1987: “Toward the Remodeling Ethnomusicology” (amb la trad. castellana “Hacia la remodelación de la etnomusicología”, a Las culturas musicales. Lecturas de etnomusicología, Madrid, Trotta, p.155-178) dins Ethnomusicology, 31, tardor de 1987.
Roquer, Jordi. 2018: Sound hyperreality in popular music: on the influence of audio production in our sound expectations. En Sound In Motion, Cap. 2, pp. 22-45. Londres: Cambridge Scholar Press.
Roquer, Jordi; Rey, Mauricio; Sola, Gala. 2020: Remixing Merriam, Rethinking the prism. El modelo analítico de Alan Merriam para el estudio potencial de nuevos modos de escucha mediada tecnológicamente. Dins: Enrique Encabo (ed.), Bits, Cámara, acción. Castelló: El Poblet Edicions.
Tagg, Philip. 2013: Music’s Meanings: A Modern Musicology for Non-Musos. New York and Huddersfield: Mass Media Music Scholars Press.
Velasco, Honorio; Rada, Ángel. 2003: La lógica de la investigación etnográfica. Madrid: Trotta.
Zagorski-Thomas, Simon. 2014: The Musicology of Record Production. Cambridge: Cambridge University Press.
Programari
AUDACITY Programari d'àudio gratuït, de codi obert i multiplataforma
https://www.audacityteam.org
REAPER Digital Audio Workstation. Programari d'àudio gratuït, de codi obert i multiplataforma
https://www.reaper.fm