Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313767 Llengua Espanyola, Literatura Hispànica i Espanyol com a Llengua Estrangera | OT | 0 | 1 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Atès que l'estudiant ha completat un grau, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen ocasionarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).
De la mateixa manera, es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.
En acabar el curs els estudiants han de ser capaços de:
1. Els conceptes de variació lingüística i canvi lingüístic: la variació diatòpica o geogràfica, la variació diastràtica o social, la variació diafàsica o situacional i la variació diacrònica o temporal. Característiques i mecanismes del canvi lingüístic
2. L'espanyol en el món: el nom de la llengua, països de llengua espanyola, l'espanyol en contacte amb altres llengües, l'espanyol en Internet.
3. Norma i ús de l'espanyol. Panhispanisme i policentrisme. Pronunciació, estàndard, models de parla. Glotofòbia i racisme lingüístic. Factors generadors de norma: mitjans de comunicació, ciència, entorns digitals i intel·ligència artificial.
4. La perspectiva pragmàtico-discursiva. Nocions de pragmàtica i d'anàlisi del discurs. Formes de tractament en el món hispànic. Cortesia i discurs. Estratègies per a abordar la variació des de la perspectiva pragmàtico-discursiva (enfocament comunicatiu)
L'alumne/a haurà de realitzar un seguiment continuat de l'assignatura.
Per assolir els objectius assenyalats, es combinaran les explicacions teòriques per part del professor amb la realització d'exercicis i amb la discussió de determinats aspectes relacionats amb els continguts, que comportaran la participació activa de l'alumnat. L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumnat es reparteix de la següent manera:
- Aquestes activitats estan distribuïdes en classes teòriques (57%), pràctiques (30%) i debats i discussió (13%)
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Discussió i debat | 6,8 | 0,27 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Pràctiques a l'aula | 15,7 | 0,63 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Tipus: Supervisades | |||
Activitats | 7,5 | 0,3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 22 |
Lectures obligatòries | 7,5 | 0,3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de les activitats | 76 | 3,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
El/la professor/a avaluarà aquesta assignatura a partir de la realització de dues activitats que tindran un pes del 50% cadascuna.
• Activitat 1 Examen sobre contingut de l'assignatura al final del període.
• Activitat 2 Exercici escrit realitzat preferiblement en grups de dues persones, a partir d'un conjunt de temes suggerits pel professorat al començament del curs.
L'avaluació de l'assignatura s'efectuarà, per tant, a partir de la realització de dues activitats en les quals es valoraran els següents aspectes:
• L'assimilació de continguts teòrics;
• l'aplicació pràctica dels continguts; i
• l'adequació als requisits de l'activitat en qüestió.
Per a superar l'assignatura, s'hauran de realitzar totes les activitats. La nota mínima que es requerirà per a aprovar cadascuna de les proves i considerar-la en la mitjana haurà de ser igual o superior a 5 punts. La nota final s'obté de la suma de la qualificació de les dues activitats amb el seu respectiu percentatge.
En el moment de realització de cada activitat d'avaluació, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
El procediment de recuperació de les activitats d'avaluació es determinarà al començament del curs.
L'estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat la meitat de les activitats d'avaluació.
Avaluació única
• Activitat 1: Examen sobre contingut de l'assignatura al final del període.
• Activitat 2: Exercici escrit, per parelles, a partir d'un grup de temes suggerits pel professorat al començament del curs.
L'activitat 1 es realitzarà el mateix dia establert per als estudiants d'avaluació contínua. Aquesta serà la data també per al lliurament de l'activitat 2.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitat escrita 1 | 50 | 3,25 | 0,13 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Activitat escrita 2 | 50 | 3,25 | 0,13 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 20, 21 |
Calsamiglia, Helena y Amparo Tusón (1999): Las cosas del decir. Manual de análisis del discurso. Barcelona: Ariel (3ª ed. 2012).
Caravedo, Rocío (2003): "Problemas conceptuales y metodológicos de la lingüística de la variación", en Francisco Moreno et al. (coords.), Lengua, variación y contexto. Estudios dedicados a Humberto López Morales. Madrid: Arco Libros, vol. 2, pp- 541-557.
Company Company, Concepción (2003), “La gramaticalización en la historia del español”, Medievalia, 35, pp. 3-61. Disponible en http://www.concepcioncompany.com/
Company Company, Concepción (2012): “Historical morphosyntax and grammaticalization”, en I. Hualde, A. Olarrea y E. Rourke (eds.): Handbook of Hispanic linguistics. London-New York: Blackwell, pp. 673-693. Disponible en http://www.concepcioncompany.com/
Company Company, Concepción (2016): "Sintaxis histórica y tradiciones discursivas. El género textual como macrolocus del cambio sintáctico", en A. López Serena (ed.): El español a través del tiempo. Estudios ofrecidos a Rafael Cano Aguilar. Sevilla: Publicaciones de la Universidad de Sevilla, pp. 385-415. Disponible en http://www.concepcioncompany.com/
Congosto Martín, Yolanda, (ed.) (2011): La prosodia en lenguas y variedades en el ámbito iberorrománico. Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana, 9 (17). Madrid- Frankfurt: Iberoamericana Editorial Vervuert.
Cortés Moreno, Maximiano (2002): Didáctica de la prosodia del español: la acentuación y la entonación. Madrid: Edinumen.
Elvira,Javier (2009): Evolución lingüística y cambio sintáctico. Peter Lang: Bern. (Especialmente capítulos 4 y 5).
Escandell-Vidal, Mª Victoria (2014): La comunicación. Lengua, cognición y sociedad. Madrid: Akal.
Escandell-Vidal, Mª Victoria, Amenós Pons, José y Ahern Aoife Kathleen (eds.) 2020. Pragmática. Edit. Akal. Disponible en
https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010726585306709
García, Carmen y María Elena Placencia (dirs.) (2011: Estudios de variación pragmática en español. Buenos Aires: Dunken.
Félix-Brasdefer, J. César y Dale April Koike (eds.) (2012): Pragmatic Variation in First and Second Language Contexts. Methodological issues. Ámsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company. 3
Garrido, Blanca; del Hoyo, Carmen; Raab, Matthias (2021): Variación diatópica y morfosintaxis en la historia del español. Anexos de Verba, 82. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela.
Gil Fernández, Juana (2007): Fonética para profesores de español: De la teoría a la práctica. Madrid: Arco/Libros [Capítulos 4 y 5].
Gil Fernández, Juana (ed.) (2012): Aproximación a la enseñanza de la pronunciación en el aula de español. Madrid: Edinumen.
Haverkate, H. (1994). La cortesía verbal. Madrid: Gredos.
Hidalgo, Antonio y Adrián Cabedo (2012): La enseñanza de la entonación en el aula de E/L. Madrid: Arco/Libros.
Hualde, José Ignacioy Pilar Prieto (2015): “Intonational Variation in Spanish: European and American Varieties”, en: Sonia Frota y Pilar Prieto (eds.) Intonational Variation in Romance. Oxford: Oxford University Press: pp. 350-391.
Martín Butragueño, Pedro (2004): “El contacto de dialectos como motor del cambio lingüístico”, en El cambio lingüístico. Métodos y problemas. México: El Colegio de México, pp. 81-144.
Moreno Fernández, Francisco (2005): Principios de sociolingüística y sociología del lenguaje. Barcelona: Ariel. (2.ª ed. actualizada) (especialmente la primera parte).
Navarro Tomás, Tomás (1944): Manual de entonación española. New York: Spanish Institute in the United States. Cuarta edición: Madrid: Guadarrama (Punto Omega, 175), 1974.
Oesterreicher, Wulf (2007): "Gramática histórica, tradiciones discursivas y variedad lingüística– esbozo programático", Revista de Historia de la Lengua Española, 2, pp. 110-128.
Oliveras, Àngels (2000): Hacia la competencia intercultural en el aprendizaje de una lengua extranjera. Estudio del choque cultural y los malentendidos. Madrid: Edinumen.
Pedraza Pedraza, María Betulia. (2019): Democratización de la lengua de la administración pública: retos de una propuesta lexicográfica digital panhispánica. Universitat Autònoma de Barcelona: Tesis doctoral. URL/: https://ddd.uab.cat/pub/tesis/2019/hdl_10803_667363/mbpp1de1.pdf
Placencia, María Elena (2016): “Variación pragmática”, en: Gutiérrez-Rexach, J. (ed.) Enciclopedia de Lingüística Hispánica. Londres, U.K. y Nueva York, U.S.: Routledge, pp. 797-808.
Pons, Lola (2010): La lengua de ayer. Manual práctico de historia del español. Madrid: Arco Libros.
Prieto, Pilar y Paolo Roseano (eds.) (2010): Transcription of Intonation of the SpanishLanguage. Lincom Europa (Lincom studies in phonetics 6).
Real Academia de la Lengua Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2009- 2011): Nueva gramática de lalengua española. Madrid: Espasa, 3 vols.
Reyes, Graciela (1990): La pragmática lingüística. El estudio del uso del lenguaje. Barcelona: Montesinos.
Reyes, Graciela (1995): El abecé de la pragmática. Madrid: Arco/Libros.
Santos Domínguez, Luis A. y Rosa Mª Espinosa Elorza (1996): Manual de semántica histórica. Madrid: Síntesis (Lingüística, 21).
Sosa, Juan Manuel (1999): La entonación del español. Su estructura fónica, variabilidad y dialectología. Madrid: Cátedra (Lingüística).
Verschueren, Jeff (1999): Para entender la pragmática. Madrid: Gredos, 2002.
Wennerstrom, Ann (2001): The Music Of Everyday Speech: Prosody And Discourse Analysis. Oxford: Oxford University Press.
Wharton, Tim (2012): “Pragmatics and prosody”, en: Allan, Keith y Jaszczolt, Kasia, (eds.) The Cambridge Handbook of Pragmatics. Cambridge, U.K.: Cambridge University Press (Cambridge Handbooks in Language and Linguistics), pp. 567-584.