Logo UAB
2023/2024

Systematic Aspects of Spanish

Code: 43013 ECTS Credits: 6
Degree Type Year Semester
4313767 Spanish Language, Hispanic Literature and Spanish as a Foreign Language OT 0 0

Contact

Name:
Cristina Buenafuentes de la Mata
Email:
cristina.buenafuentes@uab.cat

Teaching groups languages

You can check it through this link. To consult the language you will need to enter the CODE of the subject. Please note that this information is provisional until 30 November 2023.

Teachers

Gloria Clavería Nadal

Prerequisites

In order to attend this subject, students must master the Spanish language and must have acquired the skills at the grade level that allow them to apply the techniques and methods of analysis of linguistic phenomena, both from the synchronic and diachronic point of view.


Objectives and Contextualisation

The module aims to study the characteristics of the Spanish language from a systemic point of view, especially, the history of lexicography, morphology and word classes.


Competences

  • Descriure l'estructura de la llengua espanyola.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Realitzar una exposició oral sobre qualsevol tema relacionat amb l'àmbit d'estudis del màster.
  • Relacionar els autors i els textos literaris escrits en espanyol amb les recerques recents sobre les tradicions europees des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Utilitzar els recursos bibliogràfics i tecnològics propis de la recerca lingüística i literària.

Learning Outcomes

  1. Aplicar els conceptes i les eines que capaciten per a l'argumentació gramatical a l'anàlisi de les dades de l'espanyol.
  2. Argumentar la pertinència dels judicis propis i dels aliens en relació amb el tema objecte d'estudi.
  3. Argumentar la pertinència dels judicis propis i la dels aliens en relació amb el problema lingüístic objecte d'estudi.
  4. Distingir els aspectes sistemàtics de l'espanyol dels aspectes normatius.
  5. Emmarcar tipològicament els principals fenòmens característics de la llengua espanyola i relacionar-los amb fenòmenos similars d'altres llengües.
  6. Formular un pla d'acció per ampliar la informació sobre un tema lingüístic específic.
  7. Gestionar i interpretar de forma crítica la bibliografia i la informació recollides sobre problemes lingüístics concrets de la llengua espanyola.
  8. Identificar els indicis lingüístics que permeten inserir un autor o un text literari en un gènere o un corrent determinats en funció dels seus usos del llenguatge segons les recerques fetes en aquest camp.
  9. Indagar les diferents perspectives des de les quals s'han explicat els fenòmens lingüístics objecte d'estudi.
  10. Introduir una nova idea en un esquema preestablert i predir les conseqüències que això portaria en la defensa d'una tesi determinada.
  11. Planificar una exposició oral l'objectiu de la qual sigui defensar la pròpia posició respecte a un dels temes d'estudi del màster.
  12. Proposar una forma d'integrar les idees procedents d'altres disciplines al tractament d'un fenomen lingüístic o literari determinat.
  13. Proposar una manera d'integrar les idees procedents d'altres disciplines sobre un determinat fenomen des d'una perspectiva lingüística o literària.

Content

1. Lexicon and lexicography of Spanish: from glosses and glossaries to digital lexicography

1.1. Introduction. Dictionaries and the description and representation of the lexicon. Resources.

1.2. The beginnings of Spanish lexicography: glosses and glossaries. Nebrija and bilingual lexicography. Etymology and the Tesoro of Covarrubias.

1.3. The illustrated lexicography and the birth of the monolingual dictionary: the dictionary of the Academy and the dictionary of Terreros.

1.4. Lexicography in the 19th century and the diversity of lexicographic products.

1.5. The lexicography of the XX-XXI centuries: the norm, the use and the ELE. Lexicographic standardization instruments. The new technologies.

 

2. Morphology and word classes

1. Morphology. Units and processes. Problems of demarcation.

2. Word classes. Basic features and relationships.

3. Morphology and variation. Diachronic Variation: Grammaticalization and Lexicalization. Diatopic Variation: Variation in process and variation in outcome. Diachrony, diatopy and social variation: affix rivalries.

4. Morphology and ELE.


Methodology

The learning of this subject by the students is distributed as follows:

  • Directed activities (35%). These activities are divided into master classes and seminars and classroom practices led by the teachers.
  • Supervised activities (10%). It involves tutorials with the teachers.
  • Autonomous activities (50%). These activities include both time devoted to individual study and production of papers and analytical comments written, as well as oral presentations.
  • Evaluation activities (5%). The evaluation of the subject will be carried out through participation in class and the completion of written tests.

Annotation: Within the schedule set by the centre or degree programme, 15 minutes of one class will be reserved for students to evaluate their lecturers and their courses or modules through questionnaires.


Activities

Title Hours ECTS Learning Outcomes
Type: Directed      
Theoretical-practical classes 60 2.4 1, 4, 5, 7, 9, 12, 13
Type: Supervised      
Tutorials 15 0.6 2, 3, 6, 9, 10, 12, 13
Type: Autonomous      
Preparation of tests, papers and oral presentations 75 3 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13

Assessment

  • The course is made up of two parts and will have two different evaluations. Each of the parts will be equal to 50% of the course grade.
  • The characteristics of the evaluation of each of the parts will be indicated at the beginning of course.
  • In order to pass the subject it is necessary to obtain an average grade of 5 or higher than 5.
  • The average of the grades will be taken just in case none of the grades obtained is below 3.5.

On carrying out each evaluation activity, lecturers will inform students (on Moodle) of the procedures to be followed for reviewing all grades awarded, and the date on which such a review will take place.

Single assessment

Students who take the single assessment following the procedure established by the Dean's Office of the Faculty of Philosophy and Arts must submit the two activities of each part of this course on the scheduled date.


Assessment Activities

Title Weighting Hours ECTS Learning Outcomes
Evaluation of History of Lexicography 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Evaluation of Morphology and Word Classes 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13

Bibliography

1. Lexicon and lexicography of Spanish: from glosses and glossaries to digital lexicography

Águila Escobar, Gonzalo. 2009. Los diccionarios electrónicos del español. Madrid: Arco/Libros.

Alvar Ezquerra, Manuel. 2013. Las nomenclaturas del español. Siglos XV-XIX. Madrid: Liceus.

Alvar Ezquerra, Manuel, dir. 2022. Biblioteca Virtual de la Filología Española (BVFE): directorio bibliográfico de gramáticas, diccionarios, obras de ortografía, ortología, prosodia, métrica, diálogos e historia de la lengua. <www.bvfe.es>.

Azorín, Dolores. 2000. Los diccionarios del español en su perspectiva histórica. Alicante: Publicaciones de la Universidad de Alicante.

Bajo Pérez, Elena. 2000. Diccionarios. Introducción a la historia de la lexicografía del español. Gijón: Ediciones Trea.

Battaner Arias, Paz, y Carmen López Ferrero. 2019. Introducción al léxico componente transversal de la lengua. Madrid: Cátedra.

Blanco, M. Ángeles y Gloria Clavería, eds. 2021. El diccionario académico en la segunda mitad del siglo XIX: evolución y revolución. DRAE 1869, 1884 y 1899. Berlín: Peter Lang. 

Blecua, José Manuel. 2006. Principios del Diccionario de autoridades, Discurso leído el día 25 de junio de 2006 en su recepción pública por el Excmo. D. J. M. Blecua y su contestación por el Excmo. D. J. A. Pascual. Madrid.

Castro, Américo. 1991. Glosarios latino-españoles de la Edad Media. 2.ª ed. Madrid: CSIC.

Chávez Fajardo, Soledad. 2022. Diccionarios del fin del mundo. Santiago de Chile: Fondo de Cultura Económica.

Clavería, Gloria. 2016. De vacunar a dictaminar. La lexicografía académica decimonónica y el neologismo. Madrid y Fráncfort: Iberoamericana y Vervuert.

Clavería, Gloria. En prensa, 2023. “Los diccionarios del español como fuentes de datos lingüísticos”. En Lingüística histórica del español /The Routledge Handbook of Spanish Historical Linguistics, eds. S. N. Dworkin, G. Clavería Nadal y A. S. Octavio de Toledo y Huerta. Londres y Nueva York: Routledge.

Corbella, Dolores, Alejandro Fajardo y Jutta Langenbacher-Liebgott. 2018. Historia del léxico español y humanidades digitales, 133-163. Berlín: Peter Lang.

Egido, Aurora. 2021. El árbitro de las lenguas. Anotaciones sobre la norma y el uso en la Real Academia Española. Madrid: Cátedra.

Ezcurra, Álvaro. 2019. “Léxico general y pluricentrismo. Aproximación a los americanismos en el diccionario académico”. En El español, lengua pluricéntrica: discurso, gramática y medios de comunicación masiva, coord. S. Greußlich y F. Lebsanft, 61-80. Göttingen: Vandenhoeck y Ruprecht.

Fajardo, Alejandro. 2018. “Lexicografía histórica con corpus y recursos digitales: aspectos metodológicos”. En Historia del léxico español y humanidades digitales, eds. D. Corbella, A. Fajardo y J. Langenbacher-Liebgott, 255-278. Berlín: Peter Lang.

Fajardo, Alejandro. 2021. “La norma en la lexicografía del español: conflicto, contraste y consenso”. Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana (RILI) 37: 17-29.

Freixas,Margarita. 2010. Planta y método del Diccionario de autoridades. Orígenes de la técnica lexicográfica de la Academia (1713-1739). Coruña: Universidade da Coruña.

Greußlich, Sebastian. 2020. “Normative Dictionaries (Spanish).” En Manual of Standardization in the Romance Languages, eds. F. Lebsanft y F. Tacke, 605–627. Berlín y Boston: De Gruyter.

Haensch, Günther, y Carlos Omeñaca. 2004. Los diccionarios del español en el umbral del siglo XXI. Salamanca: Ediciones Universidad.

Hernández, Esther. 2018. Lexicografía hispano-amerindia 1550-1800. Catálogo descriptivo de los vocabularios del español y las lenguas indígenas americanas. Madrid y Fráncfort: Iberoamericana y Vervuert.

Huisa, José Carlos, ed. 2021. Fuentes lexicográficas del estudio histórico del léxico hispanoamericano. Berlín: Peter Lang.

Jacinto, Eduardo J. 2012. El principio de autoridad en los diccionarios generales del español (siglos XVIII-XX). Tesis doctoral. Madrid: Universidad Complutense.

Jiménez Ríos, Enrique. 2001. Variación léxica y diccionario: los arcaísmos en el diccionario de la Academia. Madrid y Fráncfort: Iberoamericana y Vervuert.

Lebsanft, Franz. 2020. “Dictionaries of Language Difficulties”, En Manual of Standardization in the Romance Languages, eds. F. Lebsanft y F. Tacke, 629–650. Berlín y Boston: De Gruyter.

Mapa de diccionarios: Instituto de Investigación Rafael Lapesa de La Real Academia Española. 2013. Mapa de diccionarios [en línea: web.frl.es/ntllet].

Medina Guerra, Antonia M.ª. 2003. Lexicografía española. Barcelona: Ariel.

Méndez Santos, M.ª del Carmen, y Lídia Sala Caja. 2019. “Estudio sobre losdiccionarios monolingües del español en formato app”. En La investigación en lexicografía hoy: diccionarios bilingües, lingüística y uso del diccionario, eds. Cesáreo Calvo y F. Robles, 577-604.

NTLE: Nieto Jiménez, Lidio y Manuel Alvar Ezquerra. 2007. Nuevo tesoro lexicográfico del español (s. XIV-1726). Madrid: Arco/Libros.

NTLLE: Real Academia Española. 2001. Nuevo tesoro lexicográfico de la lengua española, edición en DVD. Madrid: Espasa. [En línea: ntlle.rae.es].

Rodríguez Barcia, Susana. 2016. Introducción a la lexicografía. Madrid: Síntesis.

San Vicente, Félix, Cecilio Garriga y Hugo E. Lombardini, coords. 2011. Ideolex. Estudios de lexicografía e ideología. Monza: Polimetrica.

Torner, Sergi, Paz Battaner e Irene Renau, eds. En prensa, 2023. Lexicografía hispánica / The Routledge Handbook of Spanish Lexicography, Londres: Routledge.

 

2. Morphology and word classes

Company Company, Concepción. 2003. "La gramaticalización en la historia del español". Medievalia 35: 3-61.

Bosque, Ignacio. 2015. Las categorías gramaticales. Madrid: Síntesis, 2ª. ed.

Brinton, Lauren J., y Elisabeth C. Traugott. 1995. Lexicalization and Language Change. Cambridge: Cambridge University Press.

Buenafuentes de la Mata, Cristina. En prensa, 2023. "Word formation: derivation and composition", ed. C Sánchez López, A Guide to Spanish Dialects: Descriptive and Theoretical Aspects of Linguistic Variation in the Hispanic World. Oxford: Oxford University Press.

Fábregas, Antonio. 2013. La morfología. El análisis de la palabra compleja. Madrid: Síntesis.

Felíu, Elena. 2017. "Formación de palabras y variación: Algunas reflexiones a partir de ejemplos del español". Hispania 100/4: 509–21.

Real Academia Española y ASALE. 2009. Nueva Gramática de la Lengua Española. Madrid: Espasa.

Real Academia Española y ASALE. 2019. Glosario de Términos Gramaticales. Salamanca: Universidad de Salamanca.

Serrano Dolader, David. 2018. Formación de palabras y enseñanza del español LE/L2. Londres/Nueva York: Routledge

Varela, Soledad. 1990. Fundamentos de morfología. Madrid: Síntesis.

Zacarías-Ponce de León, Ramón. 2010. "Esquemas rivales en la formación de palabras en español". Onomázein: Revista de lingüística, filología y traducción de la Pontificia Universidad Católica de Chile 22: 59-82.

 

The bibliography will be completed with specialised references for each topic.

 


Software

-