Aspectes Sistemàtics de l'Espanyol
Codi: 43013 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313767 Llengua Espanyola, Literatura Hispànica i Espanyol com a Llengua Estrangera | OT | 0 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Cristina Buenafuentes de la Mata
- Correu electrònic:
- cristina.buenafuentes@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Gloria Clavería Nadal
Prerequisits
Per cursar aquesta assignatura l'estudiant ha de dominar la llengua espanyola i ha d'haver assolit les competències a nivell de grau que li permetin aplicar les tècniques i mètodes de l'anàlisi de fenòmens lingüístics tant des del punt de vista sincrònic com des del punt de vista diacrònic.
Objectius
El mòdul té com a objectiu estudiar les característiques de la llengua espanyola des del punt de vista sistèmic, en especial, la història de la lexicografia, la morfologia i les classes de paraules.
Competències
- Descriure l'estructura de la llengua espanyola.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Realitzar una exposició oral sobre qualsevol tema relacionat amb l'àmbit d'estudis del màster.
- Relacionar els autors i els textos literaris escrits en espanyol amb les recerques recents sobre les tradicions europees des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Utilitzar els recursos bibliogràfics i tecnològics propis de la recerca lingüística i literària.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els conceptes i les eines que capaciten per a l'argumentació gramatical a l'anàlisi de les dades de l'espanyol.
- Argumentar la pertinència dels judicis propis i dels aliens en relació amb el tema objecte d'estudi.
- Argumentar la pertinència dels judicis propis i la dels aliens en relació amb el problema lingüístic objecte d'estudi.
- Distingir els aspectes sistemàtics de l'espanyol dels aspectes normatius.
- Emmarcar tipològicament els principals fenòmens característics de la llengua espanyola i relacionar-los amb fenòmenos similars d'altres llengües.
- Formular un pla d'acció per ampliar la informació sobre un tema lingüístic específic.
- Gestionar i interpretar de forma crítica la bibliografia i la informació recollides sobre problemes lingüístics concrets de la llengua espanyola.
- Identificar els indicis lingüístics que permeten inserir un autor o un text literari en un gènere o un corrent determinats en funció dels seus usos del llenguatge segons les recerques fetes en aquest camp.
- Indagar les diferents perspectives des de les quals s'han explicat els fenòmens lingüístics objecte d'estudi.
- Introduir una nova idea en un esquema preestablert i predir les conseqüències que això portaria en la defensa d'una tesi determinada.
- Planificar una exposició oral l'objectiu de la qual sigui defensar la pròpia posició respecte a un dels temes d'estudi del màster.
- Proposar una forma d'integrar les idees procedents d'altres disciplines al tractament d'un fenomen lingüístic o literari determinat.
- Proposar una manera d'integrar les idees procedents d'altres disciplines sobre un determinat fenomen des d'una perspectiva lingüística o literària.
Continguts
1. Lèxic i lexicografia de l'espanyol: de les glosses i els glossaris a la lexicografia digital
1.1. Introducció. Els diccionaris i la descripció i representació del lèxic. Recursos i fonts.
1.2. Els inicis de la lexicografia espanyola: glosses i glossaris. Nebrija i la lexicografia bilingüe. L'etimologia i el Tesoro de Covarrubias.
1.3. La lexicografia il.lustrada i el naixement del diccionari monolingüe: el diccionari de l'Academia i el diccionari de Terreros.
1.4. La lexicografia en el segle XIX i la diversitat de productes lexicogràfics.
1.5. La lexicografia dels segles XX-XXI: la norma, l'ús i l'ELE. Els instruments lexicogràfics d'estandarizació. Les noves tecnologies.
2. Morfologia i classes de paraules
2.1. La morfologia. Unitats i processos. Problemes de delimitació.
2.2. Les classes de paraules. Trets fonamentals i relacions.
2.3. Morfologia i variació. Variació diacrònica: gramaticalització i lexicalització. Variació diatòpica: variació en el procés i variació en el resultat. Diacronia, diatopia i variació social: les rivalitats entre afixos.
2.4. Morfologia i ELE.
Metodologia
L’aprenentatge d’aquesta assignatura per part de l’alumne/a es distribueix de la manera següent:
- Activitats dirigides (35%). Aquestes activitats consisteixen en classes magistrals i classes pràctiques i en seminaris dirigits pel professorat del mòdul.
- Activitats supervisades (10%). Es tracta de tutories amb el professorat del mòdul.
- Activitats autònomes (50%). Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l’estudi personal com a la realització de treballs i comentaris analítics, així com a la preparació de presentacions orals.
- Activitats d’avaluació (5%). L’avaluació de l’assignatura es durà a terme mitjançant la participació a classe i la realització de proves escrites.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòrico-pràctiques | 60 | 2,4 | 1, 4, 5, 7, 9, 12, 13 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 15 | 0,6 | 2, 3, 6, 9, 10, 12, 13 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Preparació de proves i treballs | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Avaluació
- El curs es compon de dues parts i tindrà dues avaluacions diferenciades. Cadascuna de les parts equivaldrà al 50% de la nota del curs. El primer dia de classe s'indicaran les característiques de l'avaluació de cadascuna de les parts.
- Per aprovar l'assignatura cal obtenir una nota mitjana de 5 o superior.
- Només es realitzarà la mitjana de les notes en el cas que cap de les qualificacions obtingudes sigui inferior a 3,5.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Avaluació única
L'estudiant que s'aculli a l'avaluació única seguint el procediment establert pel Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres haurà d'entregar en la data programada les dues activitats d'avaluació de cada part en què es divideix aquest mòdul.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació de la part d'història de la lexicografia | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Avaluació de la part de morfologia i classes de mots | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia
1. Lèxic i lexicografia de l'espanyol: de les glosses i els glossaris a la lexicografia digital
Águila Escobar, Gonzalo. 2009. Los diccionarios electrónicos del español. Madrid: Arco/Libros.
Alvar Ezquerra, Manuel. 2013. Las nomenclaturas del español. Siglos XV-XIX. Madrid: Liceus.
Alvar Ezquerra, Manuel, dir. 2022. Biblioteca Virtual de la Filología Española (BVFE): directorio bibliográfico de gramáticas, diccionarios, obras de ortografía, ortología, prosodia, métrica, diálogos e historia de la lengua. <www.bvfe.es>.
Azorín, Dolores. 2000. Los diccionarios del español en su perspectiva histórica. Alicante: Publicaciones de la Universidad de Alicante.
Bajo Pérez, Elena. 2000. Diccionarios. Introducción a la historia de la lexicografía del español. Gijón: Ediciones Trea.
Battaner Arias, Paz, y Carmen López Ferrero. 2019. Introducción al léxico componente transversal de la lengua. Madrid: Cátedra.
Blanco, M. Ángeles y Gloria Clavería, eds. 2021. El diccionario académico en la segunda mitad del siglo XIX: evolución y revolución. DRAE 1869, 1884 y 1899. Berlín: Peter Lang.
Blecua, José Manuel. 2006. Principios del Diccionario de autoridades, Discurso leído el día 25 de junio de 2006 en su recepción pública por el Excmo. D. J. M. Blecua y su contestación por el Excmo. D. J. A. Pascual. Madrid.
Castro, Américo. 1991. Glosarios latino-españoles de la Edad Media. 2.ª ed. Madrid: CSIC.
Chávez Fajardo, Soledad. 2022. Diccionarios del fin del mundo. Santiago de Chile: Fondo de Cultura Económica.
Clavería, Gloria. 2016. De vacunar a dictaminar. La lexicografía académica decimonónica y el neologismo. Madrid y Fráncfort: Iberoamericana y Vervuert.
Clavería, Gloria. En prensa, 2023. “Los diccionarios del español como fuentes de datos lingüísticos”. En Lingüística histórica del español /The Routledge Handbook of Spanish Historical Linguistics, eds. S. N. Dworkin, G. Clavería Nadal y A. S. Octavio de Toledo y Huerta. Londres y Nueva York: Routledge.
Corbella, Dolores, Alejandro Fajardo y Jutta Langenbacher-Liebgott. 2018. Historia del léxico español y humanidades digitales, 133-163. Berlín: Peter Lang.
Egido, Aurora. 2021. El árbitro de las lenguas. Anotaciones sobre la norma y el uso en la Real Academia Española. Madrid: Cátedra.
Ezcurra, Álvaro. 2019. “Léxico general y pluricentrismo. Aproximación a los americanismos en el diccionario académico”. En El español, lengua pluricéntrica: discurso, gramática y medios de comunicación masiva, coord. S. Greußlich y F. Lebsanft, 61-80. Göttingen: Vandenhoeck y Ruprecht.
Fajardo, Alejandro. 2018. “Lexicografía histórica con corpus y recursos digitales: aspectos metodológicos”. En Historia del léxico español y humanidades digitales, eds. D. Corbella, A. Fajardo y J. Langenbacher-Liebgott, 255-278. Berlín: Peter Lang.
Fajardo, Alejandro. 2021. “La norma en la lexicografía del español: conflicto, contraste y consenso”. Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana (RILI) 37: 17-29.
Freixas,Margarita. 2010. Planta y método del Diccionario de autoridades. Orígenes de la técnica lexicográfica de la Academia (1713-1739). Coruña: Universidade da Coruña.
Greußlich, Sebastian. 2020. “Normative Dictionaries (Spanish).” En Manual of Standardization in the Romance Languages, eds. F. Lebsanft y F. Tacke, 605–627. Berlín y Boston: De Gruyter.
Haensch, Günther, y Carlos Omeñaca. 2004. Los diccionarios del español en el umbral del siglo XXI. Salamanca: Ediciones Universidad.
Hernández, Esther. 2018. Lexicografía hispano-amerindia 1550-1800. Catálogo descriptivo de los vocabularios del español y las lenguas indígenas americanas. Madrid y Fráncfort: Iberoamericana y Vervuert.
Huisa, José Carlos, ed. 2021. Fuentes lexicográficas del estudio histórico del léxico hispanoamericano. Berlín: Peter Lang.
Jacinto, Eduardo J. 2012. El principio de autoridad en los diccionarios generales del español (siglos XVIII-XX). Tesis doctoral. Madrid: Universidad Complutense.
Jiménez Ríos, Enrique. 2001. Variación léxica y diccionario: los arcaísmos en el diccionario de la Academia. Madrid y Fráncfort: Iberoamericana y Vervuert.
Lebsanft, Franz. 2020. “Dictionaries of Language Difficulties”, En Manual of Standardization in the Romance Languages, eds. F. Lebsanft y F. Tacke, 629–650. Berlín y Boston: De Gruyter.
Mapa de diccionarios: Instituto de Investigación Rafael Lapesa de La Real Academia Española. 2013. Mapa de diccionarios [en línea: web.frl.es/ntllet].
Medina Guerra, Antonia M.ª. 2003. Lexicografía española. Barcelona: Ariel.
Méndez Santos, M.ª del Carmen, y Lídia Sala Caja. 2019. “Estudio sobre losdiccionarios monolingües del español en formato app”. En La investigación en lexicografía hoy: diccionarios bilingües, lingüística y uso del diccionario, eds. Cesáreo Calvo y F. Robles, 577-604.
NTLE: Nieto Jiménez, Lidio y Manuel Alvar Ezquerra. 2007. Nuevo tesoro lexicográfico del español (s. XIV-1726). Madrid: Arco/Libros.
NTLLE: Real Academia Española. 2001. Nuevo tesoro lexicográfico de la lengua española, edición en DVD. Madrid: Espasa. [En línea: ntlle.rae.es].
Rodríguez Barcia, Susana. 2016. Introducción a la lexicografía. Madrid: Síntesis.
San Vicente, Félix, Cecilio Garriga y Hugo E. Lombardini, coords. 2011. Ideolex. Estudios de lexicografía e ideología. Monza: Polimetrica.
Torner, Sergi, Paz Battaner e Irene Renau, eds. En prensa, 2023. Lexicografía hispánica / The Routledge Handbook of Spanish Lexicography, Londres: Routledge.
2. Morfologia i classes de paraules
Company Company, Concepción. 2003. "La gramaticalización en la historia del español". Medievalia 35: 3-61.
Bosque, Ignacio. 2015. Las categorías gramaticales. Madrid: Síntesis, 2ª. ed.
Brinton, Lauren J., y Elisabeth C. Traugott. 1995. Lexicalization and Language Change. Cambridge: Cambridge University Press.
Buenafuentes de la Mata, Cristina. En prensa, 2023. "Word formation: derivation and composition", ed. C Sánchez López, A Guide to Spanish Dialects: Descriptive and Theoretical Aspects of Linguistic Variation in the Hispanic World. Oxford: Oxford University Press.
Fábregas, Antonio. 2013. La morfología. El análisis de la palabra compleja. Madrid: Síntesis.
Felíu, Elena. 2017. "Formación de palabras y variación: Algunas reflexiones a partir de ejemplos del español". Hispania 100/4: 509–21.
Real Academia Española y ASALE. 2009. Nueva Gramática de la Lengua Española. Madrid: Espasa.
Real Academia Española y ASALE. 2019. Glosario de Términos Gramaticales. Salamanca: Universidad de Salamanca.
Serrano Dolader, David. 2018. Formación de palabras y enseñanza del español LE/L2. Londres/Nueva York: Routledge
Varela, Soledad. 1990. Fundamentos de morfología. Madrid: Síntesis.
Zacarías-Ponce de León, Ramón. 2010. "Esquemas rivales en la formación de palabras en español". Onomázein: Revista de lingüística, filología y traducción de la Pontificia Universidad Católica de Chile 22: 59-82.
La bibliografía es completarà amb referències especialitzades per cadascun dels temes en què es divideix el mòdul.
Programari
-