Continguts

Seminari 1. La història de la fotografia a Catalunya: un nou camp d’estudi. Professora: Núria Fernández Rius

El seminari té per objectiu mostrar les possibilitats d’investigació que ofereix la fotografia en els àmbits de la Història de l’Art i els Estudis Culturals. Ho farà des d’una perspectiva multidisciplinar i interseccional, atenent als eixos de gènere, sexualitat, ètnia, i classe, entre d’altres. Les sessions seguiran un ordre cronològic que abraça des dels inicis de la fotografia, a la dècada de 1830, i fins la segona meitat del segle XX, per tal de veure algunes de les modalitats fotogràfiques que han adquirit més rellevància en termes patrimonials. Es treballaran conceptes, instruments i mètodes d’anàlisi que permetin abordar la dimensió material, visual i social de l’objecte fotogràfic. Es farà a partir de casos d’estudi de la història de la fotografia a Catalunya, en connexió amb les tendències i les pràctiques més comunes en contextos internacionals. Metodològicament, les sessions comptaran amb una primera part dedicada a presentar el tema d’estudi i una segona part dedicada a resoldre a l’aula casos pràctics de recerca vinculats amb aquest tema.

1. El retrat fotogràfic i el negoci de les vistes al segle XIX  

2. La fotografia com a pràctica artística: del

Pictorialisme a les Avantguardes

3. Investigacions sobre el fotoperiodisme en temps de la Guerra Civil espanyola

4. El gènere documental: entre el MoMA de Nova York i l’Espanya de Franco

5. La fotografia personal i vernacular: un patrimoni desatès

Seminari 2. Vidre, foc, color. L’esmalt sobre metall en la producció sumptuària de l’edat mitjana (segles viii-xv). Professor: Joan Duran Porta

La tècnica de l’esmalt sobre metall és essencial per a entendre la història de l’orfebreria europea de l’edat mitjana. Partint d’uns orígens antics força obscurs, l’articulació d’aquest procediment decoratiu que, utilitzant el vidre com a matèria prima, permet aplicar superfícies i motius de vius colors sobre d’objectes metàl·lics, es desenvolupa a l’alta edat mitjana i, des del segle viii i fins al xv, caracteritza de manera fonamental les arts sumptuàries d’Occident (i també les de Bizanci). Aquest seminari planteja una panoràmica històrica de les diverses tècniques d’aplicació de l’esmalt, i una valoració exhaustiva del seu valor i importància en els diversos contextos culturals i estètics medievals. Partint d’un punt de vista ampli, i de l’anàlisi exhaustiu dels diversos focus europeus, farem també una aproximació específica a l’àmbit català i abordarem els debats oberts sobre l’existència, o no, de centres de producció local.

1. Introducció: tècnica, orígens, context

Presentació de la tècnica. Els orígens de l’esmalt sobre metall a l’Antiguitat. Panorama de tècniques relacionades: incrustació, niellat, etc.

2. L’esmalt cloisonné sobre or a l’alta edat mitjana

Antecedents: l’encastació per cloisonné al món germànic. Del granat al vidre: l’esmalt cloisonne i el debat sobre el seu origen, occidental o bizantí. L’esclat de la producció carolíngia: segles viii-ix. Una certa evolució: esmalt otònida i del primer romànic (segles x-xi). Rastres d’esmalt cloisonné als comtats catalans.

3. Un nou començament: l’esmalt champlevé sobre coure

Causes del canvi tècnic: nous materials i noves possibilitats expressives. L’esmalt romànic al nord d’Europa: el focus del Mosa i els altres centres de producció septentrional. L’esmalt meridional: la producció seriada de Llemotges i el comerç internacional. El debat sobre els centres productors d’imitació llemosina: el cas de Catalunya. Persistències i ressorgiment del champlevé a la baixa edat mitjana

4. Evolució de l’esmalt a la baixa edat mitjana

Orígens toscans de l’esmalt en basse taille sobre plata, i les seves possibilitats pictòriques. La difusió de la baixa talla en l’argenteria tardomedieval: del nucli nord-italià a la puixança de la corona d’Aragó. Esperit cortesà i joieria parisenca: el nou esmalt ronde bosse a l’època del gòtic internacional.

Seminari 3. El Palau de la Generalitat de Catalunya. 600 anys d'art i arquitectura. Professor: Marià Carbonell

El Palau de la Generalitat de Catalunya o, com es deia antigament, Casa de la Diputació del General és un cas paradigmàtic de la missió representativa i de la dimensió simbòlica que pot assolir un edifici públic de caràcter civil. En el context europeu, és un dels pocs edificis que durant un període de temps tan prolongat han estat seu d’una mateix institució de govern supramunicipal, confiscacions i supressions per raons polítiques a banda. Però també és un reflex dels canvis arquitectònics i artístics que s’han esdevingut a Catalunya al llarg de sis segles. L’objectiu d’aquest seminari és analitzar-ne tant l’arquitectura com el patrimoni moble i alhora proporcionar eines conceptuals que permetin abordar el debat sobre el present i el futur de l’edifici.

1. Presentació. La institució. Historiografia. De la restauració de Prat de la Riba a l’actualitat. Els precedents, de la Barcino romana al call jueu.
2. La casa gòtica: Marc Safont i l’arquitectura del gòtic tardà a Catalunya. Escultura aplicada. El tresor de la capella: argenteria, indumentària.
3. El palau renaixentista, de les hibridacions gòtic-renaixentistes (Pati dels tarongers, Cambra Daurada) al classicisme madur de finals del segle XVI. Antoni Carbonell i el trasllat de la capella. El programa decoratiu del Saló Daurat (rajoles, tapissos, pintures). Les ampliacions dels arquitectes Ferrer.
4. Una església vestida de palau: el cos d’edifici de Pere Blai, en el context de l’arquitectura de l’Escola del Camp (1620-2020, IV centenari de l’acabament de la façana principal i de la mort de l’arquitecte).
5. El palau confiscat. Del Decret de Nova Planta a l’actualitat. Les decoracions del Saló de Sant Jordi i el projecte de retirada de les pintures d’època primoriverista. El programa de Torres-Garcia. Perspectives de futur.
6. Visita programada al Palau de la Generalitat (per qüestions de protocol, l’horari el fixarà la institució) .

Seminari 4. El monestir de Pedralbes i el seu patrimoni artístic moble: recerca, museografia i difusió a l’entorn d’un conjunt patrimonial singular. Professor: Rafael Cornudella

El Monestir de Pedralbes, on hi subsisteix una comunitat de monges de l’orde de santa Clara, i que és gestionat com a “museu-monestir” per l’Ajuntament de Barcelona, no només és un dels monuments més importants de l’arquitectura gòtica catalana, sinó també un conjunt singular per l’abundant patrimoni artístic moble que s’hi conserva, malgrat que al segle XIX i al segle XX encara es van perdre, alienar o destruir alguns objectes. Qualsevol relat sobre la historia de l’art gòtic català passa inevitablement per aquest espai monàstic, que també ofereix objectes interessants d’època moderna i contemporània, tots els quals ens permeten resseguir les successives etapes de l’existència històrica d’aquesta comunitat de monges clarisses. En el seminari es revisaran alguns resultats de les recerques més recents, se subratllaran les múltiples possibilitats de recerca obertes per al futur, i a la vegada s’analitzaran les estratègies de conservació i de difusió d’aquest monument i del seu patrimoni moble.

1. La construcció del complex monàstic: certeses i incerteses. El monument funerari de la reina Elisenda de Montcada i l’escultura del segle XIV.

2. Les pintures murals tres-centistes de la capella de sant Miquel: El Mestre italià de Pedralbes i la qüestió Ferrer Bassa.

3. Altres pintures murals trescentistes del monestir.

4. Visita al monestir.

5. La pintura sobre taula dels segles XIV i XV: noves perspectives sobre un patrimonientre la dispersió i la desaparició, dels Serra a Martorell.  

6. La pintura de finals del segle XV i del segle XVI: el fenomen de la importació i la producció local, aportacions recents.

• Sessions de seguiment del projecte del Treball de Fi de Màster. Professor : Rafael Cornudella.

• Activitat complementària: Jornada Col·leccionisme, Palau de Maricel, Sitges