Continguts

Programa:

Seminari 1. El meravellós a l’edat mitjana. Imatges, objectes, relats. Professora:

Anna Orriols

Cal entendre el meravellós medieval com una realitat diversa i extensa que inclou tot allò que causa admiració, al marge de si és explicable o no. No es tracta d’un element accessori ni superficial sinó d’un factor característic i protagonista, indestriable de la mentalitat i l’univers medievals. Cròniques, textos enciclopèdics i obres literàries tant profanes com religioses eren farcits de personatges i episodis sobrenaturals l'existència dels quals no només no es posava en dubte sinó que eren utilitzats com a justificants i desxifradors de la realitat. Literatura i formes artístiques alimenten i recreen constantment aquesta realitat prodigiosa, que entronca amb la tradició antiga, que en la cultura cristiana pren la forma de miracle i que quan es vol manipular esconverteix en màgia. Llegendes de tota mena, fenòmens naturals, criatures fabuloses, objectes extraordinaris pel seu aspecte o les seves propietats no eren, com poden ser avui dia, un artifici fantasiós, sinó una explicació del món. Melusina, els monstres dels confins del món, les pedres precioses, els autòmats o els sants capaços d’obrar prodigis desfilen per un univers l'estudi del qual és també un camí per entendre la creació medieval.

1. El meravellós medieval. Conceptes, subjectes i àmbits. La geografia del meravellós. Imaginant l’altre: els monstres.

2. El prodigi a l’abast. Objectes meravellosos. Joies, amulets ex-vots i detectors de verí. Objectes exòtics i objectes animats.

3. Un meravellós ‘cristià’. Entre els vius i els morts. Relíquies prodigioses. El superheroi cristià: aventures, llegendes i ‘miracles’.

4. Text i imatge (amb Jordi Cerdà, professor titular del Dept. de Filologia Francesa i Romànica de la UAB). Relats textuals i relats visuals. Escenaris i personatges fabulosos. Debat.

Seminari 2. Japonisme. La fascinació per l’art japonès a la Catalunya dels segles XIX i

XX. Professor: Ricard Bru

Les quatre sessions analitzaran amb profunditat el fenomen del japonisme a Catalunya presentant els mètodes de recerca i els resultats d’una investigació d’àmbit tant local com global.

1. Japonisme a l’Europa. Introducció al fenomen global d’atracció, influència i inspiració de l’art japonès de la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX. Exposaran també casos concrets de recerca com l’impacte de l’art eròtic japonès als artistes europeus de finals del vuit-cents.

2. Japonisme a Catalunya (1868-1888). Atracció i impacte de l’art japonès a Catalunya fins a l’Exposició Universal de 1888, de Marià Fortuny a Alexandre de Riquer.

3. Japonisme a Catalunya (1889-1915). Estudi del japonisme en temps del modernisme, de Ramon Casas a Lluís Domènech i Montaner.

4. Japonisme a Catalunya (1915-1975). Aproximació a la fascinació per l’art i la cultura japonesa del noucentisme fins a les segones avantguardes, de Francesc Galí a Joan Miró.

Seminari 3. Patrimoni i Turisme: una relació necessària?. Professora: Maria Garganté

1. Interrelació de l’art amb el turisme al llarg de la història. Historicismes, recreacions, exposicions universals i parcs temàtics.

2. Conjunts artístics com a Patrimoni de la Humanitat: potencialitat turística versus impacte real.

3. L’artista com a pretext turístic.

4. Gestió turística dels museus locals. Relació amb la comunitat i la introducció de la perspectiva de gènere.

5. La gestió turística del patrimoni religiós: de la Sagrada Família a l’Església del Pi de Barcelona. 

Seminari 5. Retorn al paisatge. Professora: Núria Llorens

El programa d’aquest seminari traça un recorregut al llarg de la història de l’art del paisatge a Occident, a partir d’una selecció de temes i d’episodis. En els dos primers, abordarem una sèrie de qüestions relacionades amb l’origen i el desenvolupament dela pintura de paisatge al llarg dels segles XVI i XVII. Estudiarem un conjunt d’obres del període, parant atenció tant als aspectes formals com a la base teòrica. Dedicarem el tercer tema a l’estudi de les transformacions del dibuix de paisatge en el segle XVIII. A continuació, situant-nos en el context de la revolució industrial, examinarem la visió romàntica, ideal i nostàlgica del paisatge, contraposada a la descripció “realista” dels llocs transformats per la indústria, els transports i les formes de vidamodernes. Per acabar, farem una aproximació a l’art del paisatge dels darrers cinquanta anys. 

1. Art i cultura de paisatge en època moderna (s. XVI i s. XVII).

2. Les teories modernes del paisatge: lectura de fonts per a l’estudi de les arts del paisatge (s. XVI i s. XVII).

3. El viatge i el dibuix de paisatge en el període il·lustrat. La mirada científica i la visió pintoresca.

4. De la imaginació romàntica a la visió “realista” d’un món en transformació: els paisatges de l’època de la revolució industrial.

5. Consciència dels límits i experiència del lloc: notes sobre els artistes i el paisatge des dels anys 60 fins a l’actualitat.