Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313816 Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura | OB | 0 | 1 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
No hi ha prerequisits
El mòdul té com a objectiu capacitar l'alumnat en les tècniques de gestió i organització de biblioteques escolars, a partir del coneixement del corpus teòric i l'anàlisi d'entorn.
1. La biblioteca en els centres educatius
1.1. Concepte de biblioteca escolar i de CRA
1.2. Funcions i objectius de la biblioteca.
1.3. Legislació, normativa i directrius sobre biblioteques escolars
1.4. Situació actual a Catalunya i a Espanya
1.5. Concepte de xarxa i serveis de suport. Programes de biblioteques escolars. Biblioteca escolar i biblioteca pública
1.6. Recursos informatius sobre biblioteques escolars: fonts d'informació i entitats de referència
2. Gestió i planificació de la biblioteca
2.1. Els usuaris de la biblioteca escolar: anàlisi de necessitats
2.2. El projecte de biblioteca com a eina de planificació.
2.3. Els recursos humans: perfil del bibliotecari escolar. Equip de biblioteca
2.4. Els recursos econòmics: pressupost
2.5. Els recursos materials: organització dels espais i infraestructures
2.6. Organització i instal·lació del fons
3. Gestió de la col·lecció
3.1. El fons de la biblioteca. Política de col·lecció. La biblioteca digital
3.2. Avaluació d'obres de ficció per a infants i joves
3.3. Avaluació d'obres d'informació impreses
3.4. Avaluació de recursos electrònics
4. Gestió dels serveis
4.1. Serveis per a l’alumnat i per al professorat
4.2. Serveis presencials i virtuals
4.3. Organització i difusió dels serveis
5. Biblioteca i currículum
5.1. Biblioteca escolar i Pla de lectura
5.2. Les competències en l'ús de la biblioteca i la informació
5.3. El programa de formació de la biblioteca escolar
5.4. Promoció de la lectura i biblioteca escolar
6. L'avaluació a la biblioteca
6.1. Avaluació de recursos i serveis de la biblioteca
6.2. Avaluació del projecte de biblioteca
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 27 | 1,08 | 9, 13, 2, 7 |
Pràctiques d'aula | 27 | 1,08 | 5, 8, 10, 14 |
Visites a diverses biblioteques escolars i anàlisi dels casos | 10 | 0,4 | 5, 9, 10, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
Anàlisi dels entorns normatius i dels codis ètics i discussió en fòrum virtual | 24 | 0,96 | 13, 7, 10 |
Anàlisi i valoració de dades proporcionades per estudis sobre biblioteques escolars | 24 | 0,96 | 9 |
Anàlisi i valoració de les editorials i de la producció de llibres per a infants i joves | 12 | 0,48 | 2 |
Disseny d'una activitat de formació d'usuaris | 12 | 0,48 | 6 |
Elaboració d'un informe comparatiu sobre webs de serveis | 12 | 0,48 | 9 |
Planificació d'objectius i accions per a una biblioteca escolar | 36 | 1,44 | 5 |
Recull de recursos temàtics per a la biblioteca escolar | 6 | 0,24 | 1, 3, 2 |
Treball en grup | 14 | 0,56 | 5, 7, 10, 12, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures | 21 | 0,84 | 9, 13 |
L’avaluació es basarà en :
Els treballs en grup incorporaran un apartat que reculli l’activitat individual de cada participant.
La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 4 a totes les activitats realitzades durant el desenvolupament del mòdul. Les activitats no lliurades tindran la qualificació de 0.
Per poder-se acollir a l’avaluació continuada l’alumne ha de presentar i complir totes les condicions esmentades. En cas contrari, es considerarà No presentat.
No es preveuen condicions específiques d’avaluació per a casos particulars. En tot cas, si ni n’ha algun, es considerarà en la comissió de coordinació.
L’assistència a classe és obligatòria. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes.
En cap cas està previst un sistema de recuperació dels continguts no assolits.
AVALUACIÓ ÚNICA
En el cas d'optar per a l'avaluació única, les evidències que s'avaluaran seran les següents:
Cap d'aquestes entregues rebrà avaluació formativa perquè optar a l'avaluació única implica una renúncia a l'avaluació continuada. En cap cas està previst un sistema de recuperació dels continguts no assolits.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Altres tasques diverses a classe i pel campus virtual | 30% | 0 | 0 | 1, 13, 2, 7, 14 |
Detecció de necessitats de diferents tipologies d'usuaris de la biblioteca escolar | 20% | 0 | 0 | 5, 3, 9, 13, 4 |
Disseny d'un programa i diferents activitats de formació d'usuaris | 20% | 0 | 0 | 6, 9 |
Un treball de caràcter teòrico-pràctic sobre la biblioteca escolar com a centre de recursos per a l'aprenentatge | 30% | 0 | 0 | 5, 3, 9, 13, 7, 8, 10, 11, 12, 4 |
Baró, M.; Mañà, T.; Vellosillo, I. (2001). Bibliotecas escolares, ¿para qué? Madrid: Anaya.
Biblioteca escolar 2.0. [document en línia]. (2013). Barcelona: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Disponible a: https://sites.google.com/a/xtec.cat/biblioteca-escolar-2-0/home [Consulta: 10/06/2022]
Bibliotecas escolares “entre comillas”: estudio de casos: buenas prácticas en la integración de la biblioteca en los centros educativos (2010.) Madrid: Ministerio de Educación; Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
Bibliotecas escolares ¿entre interrogantes?: herramienta de autoevaluación: preguntas e indicadores para mejorar la biblioteca (2011 ). Madrid: Ministerio de Educación: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
Directrius IFLA/Unesco per a la biblioteca escolar (2018). 2a ed. revisada. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Departament de Cultura; Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Disponible a: <https://www.ifla.org/wp-content/uploads/2019/05/assets/school-libraries-resource-centers/publications/school-library-guidelines/school-library-guidelines-ca.pdf>[Consulta: 10/06/2022]
Directrius i estàndards per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya (2013). Generalitat de Catalunya, Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Disponible a: <https://cobdc.org/wp-content/uploads/biblio_centres.pdf> [Consulta: 10/06/2022]
Durban Roca, G. (2010). La biblioteca escolar, hoy: un recurso estratégico para el centro.Barcelona: Graó.
García Guerrero, J. (dir). (2013). Nuevas dinámicas para la biblioteca escolar en la Sociedad en red. Sevilla: Dirección General de Innovación Educativa y Formación del Profesorado. Disponible a: <https://www.juntadeandalucia.es/educacion/portals/ishare-servlet/content/9fa75a4e-170d-439e-bfa7-ba9bf2236660> [Consulta: 10/06/2022]
Grupo de Trabajo de Alfabetización Informacional (GTALFIN) (2016). Integración de las competencias ALFIN/AMI en el sistema educativo: referencias, contexto y propuestas. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Disponible a: <http://www.ccbiblio.es/wp-content/uploads/Integracion_competencias_ALFIN-AMI_-sistema_educativo.pdf> [Consulta: 10/06/2022]
Grupo Estratégico para el estudio de prospectiva sobre la biblioteca entorno Informacional y social. (2013). Prospectiva 2020: Las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años. Madrid: Consejo de Cooperación Bibliotecaria. Disponible a: <http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/7460/1/Estudio_prospectiva_2020.pdf>[Consulta: 10/06/2022] Balance y proyección del Informe Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiaren nuestras bibliotecas
Herring, J. E. Improving student’s web use and information literacy: aguide for teachers and teacher librarians (2011) London: Facet.
La biblioteca-mediateca: infantil i primària: proposta de treball. (2007). Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat..
La biblioteca-mediateca: secundària: proposta de treball. (2007).Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Les biblioteques als centres educatius de secundària. (2016). Barcelona: Programa Biblioteca escolar Puntedu. Departament d’Ensenyament, .
Marchesi, Á.; Miret, I.(dir.) (2005). Las bibliotecas escolares en España: análisis y recomendaciones. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, “Parte III, Estudio de campo de las bibliotecas escolares en España”.
Markless, S. (ed.) (2009). The innovative school librarian: thinking outside the box. London: Facet.
Marco de Referencia para las Bibliotecas Escolares (2011) Madrid: Ministerio de Educación (Comisión Técnica de Bibliotecas Escolares). Disponible a: <https://sede.educacion.gob.es/publiventa/marco-de-referencia-para-las-bibliotecas-escolares/educacion-bibliotecas/14848> [Consulta: 10/06/2022]
Marquardt, L.; Oberg, D. (eds.) (2011). Global perspectives on school libraries: projects and practices. Berlin ; New York: De Gruyter Saur.
Miret, I. (dir.) (2013). Las bibliotecas escolares en España. Dinámicas 2005-2011. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Disponible a: <http://www.lecturalab.org/uploads/website/docs/4382-1-BE%20estudio.pdf> [Consulta: 10/06/2022]
Miret, I., Baró, M. Bibliotecas escolares a pie de página. La lectura en España: Informe 2017. Madrid, Federación de Gremios de Editores de España, 2017. Diesponible a: <http://www.fge.es/lalectura/docs/Miret_y_Baro_127-138.pdf> [Consulta: 10/06/2022]
Nájera Trujillo, C. G. (2008) ...Pero no imposible: bitácora de la transformación de una bibliotecaescolar y su entorno. México; Barcelona: Océano Travesía.
Wolf, M.A., Jones, R., Gilbert, D. (2014). Leading In and Beyond the Library. Alliance for Excellent Education. Disponible a: <http://all4ed.org/wp-content/uploads/2014/01/BeyondTheLibrary.pdf> [Consulta: 10/06/2022]
---------------