Aproximacions i Debats Actuals al Camp Psicosocial
Codi: 42596 Crèdits: 9| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313402 Recerca i Intervenció Psicosocial | OB | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Joel Feliu Samuel Lajeunesse
- Correu electrònic:
- joel.feliu@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Juan Pujol Tarres
- Marisela Montenegro Martinez
- Lidia Arroyo Prieto
Prerequisits
En tractar-se d'un mòdul d'inici del màster i comú a totes les seves branques, no hi ha prerequisits més enllà dels propis de l'accés al Màster
Objectius
- Reconèixer i distingir els principis que separen els diferents enfocaments teòrics, epistemològics i metodològics en l'abordatge de fenòmens i problemàtiques psicosocials
- Analitzar l'adequació d'un marc ontològic i epistemològic per a la comprensió d'un objecte d'estudi i d'acció concret
Competències
- Considerar el context institucional, ètic i polític de la pràctica psicosocial, valorant i donant resposta a les implicacions derivades de l'acompliment responsable en la relació professional amb institucions, grups i poblacions.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit
- Seleccionar, dissenyar, adaptar i aplicar instruments de descripció i diagnòstic de fenòmens i problemàtiques psicosocials que contribueixin al desenvolupament i a l'avaluació de plans i programes d'intervenció psicosocial.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
- Treballar en equip i generar sinergies en entorns de treball amb diverses persones que treballen de manera coordinada i col·laborativa
- Usar recursos teòrics, metodològics i epistemològics en el desenvolupament i plantejament reflexiu de la pràctica professional en relació amb la comprensió i la millora del benestar psicosocial
- Utilitzar amb eficàcia les tecnologies de la informació i de la comunicació en la recollida, l'elaboració i la transmissió de coneixement
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els marcs teòrics i metodològics de l'àmbit psicosocial i valorar-ne les implicacions pràctiques en una problemàtica psicosocial concreta
- Descriure diferents aproximacions al camp psicosocial des d'un punt de vista reflexiu i crític.
- Identificar els instruments adequats per a la comprensió d'una problemàtica social concreta
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
- Treballar en equip i generar sinergies en entorns de treball amb diverses persones que treballen de manera coordinada i col·laborativa
- Utilitzar amb eficàcia les tecnologies de la informació i de la comunicació en la recollida, l'elaboració i la transmissió de coneixement
Continguts
- Conceptes bàsics i debats actuals que defineixen l'àmbit psicosocial.
- Recerca i intervenció crítiques
2.1. Introducció a la recerca i la intervenció crítiques
2.2. Introducció a la perspectiva de gènere
2.3. Perspectiva de gènere en la investigació i la intervenció social
2.4. Acció col·lectiva i transformació social - Perspectives teòriques en el camp de la recerca i la intervenció psicosocial (aproximacions epistemològiques i metodològiques per a l'anàlisi psicosocial dels problemes socials)
3.1. Importància del discurs en la investigació i intervenció psicosocials
3.2. Epistemologies feministes
3.3. Performativitat i posicionament en la investigació i intervenció psicosocials - Cerca de revistes d'investigació i d'intervenció
- La construcció d'un estat del coneixement en investigació i intervenció en Psicologia Social
Metodologia
Cada tema del mòdul es tracta al llarg de dues sessions. La primera sessió la desenvolupa, habitualment en forma de conferència magistral, el professorat, en la segona sessió l'estudiant participa en la planificació i desenvolupament de la sessió (vegeu la taula d'avaluació).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe magistral | 21 | 0,84 | 2, 5, 7 |
| Classe participada | 20 | 0,8 | 2, 4, 6, 7 |
| Tutoria col·laborativa | 4 | 0,16 | 1, 3, 4, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 15 | 0,6 | 1, 3, 4 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Curs moodle: Eines i recursos que t'ofereixen les biblioteques de la UAB per fer el teu TFM | 7 | 0,28 | 4, 7 |
| Elaboració de treballs. Lectura d'articles i informes d'interès. Estudi personal | 83 | 3,32 | 1, 3, 4, 5, 7 |
Avaluació
EV1. Elaboració d'una revisió temàtica: Desenvolupament d'una revisió temàtica (estat del coneixement) sobre temàtiques relatives a la recerca i intervenció psicosocial. És a dir, un treball redactat mostrant els debats que hi ha hagut i el punt en què es troba la discussió al voltant del tema de recerca o intervenció escollit.
EV2. Activitat a l'aula: exercici dut a terme a l'aula en relació amb un tema del mòdul. Consistirà a treballar, en grups de 3 o 4 persones, un parell de textos que estaran en relació amb una de les sessions del mòdul. El professorat de la sessió indicarà al seu moment de quins textos es tracta i quin és el treball a fer (i.i. extreure les perspectives presentades, explicar els conceptes principals, sintetitzar el contingut, plantejar un exercici al grup, proposar un debat o preguntes al seu voltant, etc.). En qualsevol cas aquest treball s'ha de realitzar prèviament a la sessió assignada i serà presentat a l'aula el dia corresponent. Es tracta d'un treball en equip, el resultat del qual s'avalua a l'aula el dia de la presentació per part del professorat responsable del tema.
EV3. Informe d'aprenentatge del mòdul pel TFM. Informe sobre l'aplicació del mòdul al procés del TFM, corregit pel tutor/a de l'estudiant seguint les directrius de qui coordina el mòdul.
Qualificacions:
Mòdul superat: El mòdul es considerarà superat si l'estudiant obté una nota mitjana superior a 5 en el conjunt de les proves d'avaluació.
Avaluable: Es considerarà Avaluable l’estudiant que hagi presentat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior 40% del total del mòdul.
No avaluable: Es considerarà No avaluable el fet que encara que l’estudiant hagi presentat diverses proves el pes total en relació amb el conjunt del mòdul sigui inferior al 40%.
Reavaluació: No hi ha reavaluació
Avaluació única: S'avaluaran tots els continguts del mòdul en la data de lliurament de l'Evidència 1. Aquell dia es farà una exposició oral (Ev2: 30%) en equip amb la resta de persones acollides a l'avaluació única sobre un dels temes del mòdul, que s'avaluarà amb els criteris marcats per a l'evidència 2; es lliurarà el treball escrit de l'evidència 1 a l'aula Moodle (Ev1: 50%) i es lliurarà l'informe sobre l’aprofitament del mòdul pel procés del TFM (Ev3: 20%).
Pautes d'avaluació de la Facultat de Psicologia: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| EV1. Elaboració d'una revisió temàtica | 50% | 60 | 2,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
| EV2. Activitat a l'aula | 30% | 15 | 0,6 | 2, 6, 7 |
| EV3. Informe d'aprenentatge del mòdul pel TFM | 20% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Ibáñez, Tomás (2001). Municiones para disidentes. Realidad-Verdad-Política. Barcelona: Gedisa
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
Araiza Díaz, Alejandra. (2007). Tres ensayos de epistemología. Hacia una propuesta Feminista de investigación situada. Presentación. Athenea Digital. Revista de Pensamiento e Investigación Social (11). Disponible a http://www.redalyc.org/resumen.oa?id=53701121
Blaxter, Loraine;Hughes, Christina y Tight, Malcolm (1996). Reflexionar sobre los métodos. En L.Blaxter, Ch.Hughes y M.Tight. Cómo se hace una investigación . Barcelona: Gedisa, 2002, 83-128. Disponible en: http://www.terras.edu.ar/aula/cursos/10/biblio/10BLAXTER-Loraine-HUGHES-Christina-y-TIGHT-Malcom-Cap-3-Reflexionar-sobre-los-metodos.pdf
Bonilla Campos, Amparo (2010). Psicología, diferencias y desigualdades: límites y posibilidades de la perspectiva de género feminista. Quaderns de Psicologia, 12(2), 65-80. doi:10.5565/rev/qpsicologia.806
Cabruja , Teresa; Íñiguez, Lupicinio y Vázquez, Félix (2000). Cómo construimos el mundo: relativismo, espacios de relación y narratividad . Anàlisi, 25, 61-94.
Corredor-Aristizábal, Javier (2010). Crítica y empírica: el rol de la psicología en el cambio social. Revista colombiana de psicología, 19 (2): 241-257.
Cortès, Ferrán y Llobet, María (2006). La acción comunitaria desde el trabajo social. En Xavier Úcar y Asun Llena (coords.). Miradas y diálogos en torno a la acción comunitaria. Pp. 131-156. Barcelona, Graó.
de la Cuesta Benjumea, Carmen (2003). El Investigador Como Instrumento Flexible de la Indagación. InternationalJournalof Qualitative Methods, 2(4) , 25-38. Disponible en: http://ejournals.library.ualberta.ca/index.php/IJQM/article/view/4506/3786
García Herrero, Gustavo y Ramírez Navarro, José Manuel (2006). Manual prácticopara elaborar proyectos sociales. Madrid: Consejo General de Colegios de Diplomados de Trabajos sociales / Siglo XXI.
Gil, Adriana. (2006). Psicología social de hechos, de procesos y de proyectos. Objeto y tiempo. Athenea Digital, 9, 78-99.
Grasswick, Heidi E., & Webb, Mark O. (2002). Feminist epistemology as social epistemology. Social Epistemology, 16(3), 185-196. doi:10.1080/0269172022000025570
Haraway, Donna. (1991). Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza (1995a ed.). Madrid: Cátedra.
Haraway, Donna. (1999). Las promesas de los monstruos: Una política regeneradora para otros inapropiados/bles. Política y Sociedad, (30), 121-163.
Haraway, Donna. (2004). Testigo_modesto@ segundo_milenio, HombreHembra©_conoce oncoratón®: feminismo y tecnociencia. Barcelona: UOC.
Harding, Sandra. (1996). Ciencia y feminismo. Ediciones Morata.
Hönig, Kathrin (2005). Relativism or Anti-Anti-Relativism? Epistemological and Rhetorical Moves in Feminist Epistemology and Philosophy of Science. European Journal of Women’s Studies, 12(4), 407-419. doi:10.1177/1350506805057098
Ibáñez, Tomás (2005). Contra la dominación. Variaciones sobre la salvaje exigencia de libertad que brota del relativismo y de las consonancias entre Castoriadis, Foucault, Rorty y Serres. Barcelona: Gedisa.
Íñiguez, Lupicinio (2003). La psicología social como crítica: continuismo, estabilidad y efervescencias tres décadas después de la "crisis". Interamerican Journal of Psychology, 37 (2): 221-238.
Jansen, Sue. C. (1990). Is Science a Man? New Feminist Epistemologies and Reconstructions of Knowledge. Theory and Society, 19(2), 235-246.
León Cedeño, Alejandra. (2012). Psicología comunitaria de lo cotidiano. Berlín: Editorial Académica Española.
Montenegro, Marisela; Montenegro, Karla e Íñiguez, Lupicinio (2006). Acción comunitaria desde la psicología social. En Xavier Úcar y Asun Llena (coords.). Miradas y diálogos en torno a la acción comunitaria. Pp. 57-88. Barcelona, Graó.
Montero, Maritza (2004). Relaciones entre psicología social comunitaria, psicología crítica y psicología de la liberación: una respuesta latinoamericana. Revista Psykhe, 13 (2): 17-28.
Parker, Ian (2007). Critical Psychology: What It Is and What It Is Not. Social and Personality Psychology Compass 1 (1): 1–15.
Pérez Sedeño, Eulalia (2008). Mitos, creencias, valores: cómo hacer más «científica» la ciencia; cómo hacer la «realidad» más real. Isegoría, 0(38), 77-100. doi:10.3989/isegoria.2008.i38.404
Rorty, Richard (2002). El descenso de la verdad redentora y el surgimiento de la cultura literaria . Ciencias de Gobierno, 6(11), 103-123 . Disponible en: http://arteymedios.files.wordpress.com/2008/02/rorty-2002-el-descenso-de-la-verdad-redentora-y-el-surgimiento-de-la-cultura-literaria.pdf
Sedeño Pérez, Eulalia, Alcalá, Paloma, González, Marta Isabel, De Villota, Paloma & Santesmases, M. Jesús. (2006). Ciencia, tecnología y género en Iberoamérica. Editorial CSIC - CSIC Press.
Shotter, John (1993). Realidades conversacionales. La construcción de lavida a través del lenguaje. Buenos Aires: Amorrortu, 2001.
Spink, Peter (2007). Procesos de Organización y Acción Pública, las posibilidades de autonomía del lugar. Trabajo preparado para el Simposio Procesos de Organización, Comunidades y Prácticas Sociales. XIV Encuentro Nacional ABRAPSO. Universidad Estadual de Río de Janeiro – UERJ (31 octubre – 3 de noviembre, 2007)
Visweswaran, Kamala (1997). Histories of Feminist Ethnography. Annual Review of Anthropology, 26, 591-621.
Programari
Aquesta assignatura fomenta l'ús de programari lliure per raons ètiques i polítiques. Recomanem a l'alumnat que utilitzi sistemes operatius lliures (per exemple, distribucions de Linux), que elabori els seus treballs en programari lliure (per exemple, LibreOffice i similars) i que faci els lliuraments en formats oberts (per exemple .odt, .odp. ods).