Àmbits de la Intervenció Psicosocial. Infància, Famílies i Envelliment
Codi: 42587 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313402 Recerca i Intervenció Psicosocial | OT | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Remedios Rubio García
- Correu electrònic:
- remedios.rubio@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Esther Arozarena Cañamares
- Maria Beatriz San Roman Sobrino
- Remedios Rubio García
Prerequisits
No s'estableixen prerequisits i/o coneixements previs per al seguiment del mòdul.
Cal tenir en compte que l'assistència regular és important per al seguiment del mòdul.
Objectius
- Conèixer els conceptes fonamentals que caracteritzen els àmbits d'estudi: Famílies i infància en situació de dificultat social; i envelliment i qualitat de vida
- Analitzar els marcs jurídics actuals que regeixen els àmbits esmentats
- Identificar les polítiques i programes d'intervenció que es practiquen en aquests àmbits
- Conèixer i reflexionar sobre les desigualtats de gènere implicades en els àmbits tractats
- Conèixer les eines de diagnòstic, implantació i avaluació en projectes d'intervenció en aquests àmbits
Competències
- Defensar arguments i justificar una idea amb claredat i precisió, d'una manera apropiada al context, valorant les aportacions d'altres persones
- Identificar, relacionar i aplicar conceptes, teories i perspectives en l'abordatge teoricopràctic de la realitat psicosocial
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit
- Seleccionar, dissenyar, adaptar i aplicar instruments de descripció i diagnòstic de fenòmens i problemàtiques psicosocials que contribueixin al desenvolupament i a l'avaluació de plans i programes d'intervenció psicosocial.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
- Treballar en equip i generar sinergies en entorns de treball amb diverses persones que treballen de manera coordinada i col·laborativa
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar casos pràctics dels àmbits estudiats
- Defensar arguments i justificar una idea amb claredat i precisió, d'una manera apropiada al context, valorant les aportacions d'altres persones
- Descriure diferents marcs teòrics i pràctics dels àmbits de la intervenció psicosocial: Família, infància i tercera edat.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
- Treballar en equip i generar sinergies en entorns de treball amb diverses persones que treballen de manera coordinada i col·laborativa
Continguts
Famílies contemporànies; Continuïtat i transformació
Famílies i infància en dificultat social: Models explicatius de les situacions de dificultat social. Factors de reg i de protecció. Vulnerabilitat i resiliència.
Famílies i infància en dificultat social: Teoría sistèmica-relacional per a la comprensió de l'funcionament de la família i altres sistemes.
Famílies i infància en dificultat social: La identitat de la víctima al context de dificultat social.
Famílies i infància en dificultat Social La intervenció psicosocial al context de dificultat social.
Envelliment i qualitat de vida: Construcció cultural de l'envelliment. Marc d'actuació i coordenades per a la intervenció
Envelliment i qualitat de vida: Intervenció psicosocial en gerontologia: Aplicacions pràctiques.
Metodologia
Es combinarà diferents estratègies metodològiques:
- Presentació de continguts per part del professorat amb discussions dirigides a l'aula.
- Activitats supervisades: Seguiment del procés de cerca i anàlisi d'un article científic relacionat amb cada una de les dues árees de coneixement tractades.
- Activitats autònomes: Cerca i anàlisi del marc teòric i d'intervenció dels articles seleccionats, i elaboració d'un informe sobre l'aplicació del mòdul al procés del TFM.
La plataforma virtual és la via de comunicació de l’assignatura. És responsabilitat de l’estudiant accedir de manera regular per informar-se dels continguts que es publiquin.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals i discussions grupals | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Seguiment del procés de cerca i anàlisi d'artícles científics relacionats amb les àrees de coneixement. | 22 | 0,88 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca i anàlisi del marc teòric i d'intervenció de 2 articles -1 per cada àmbit- | 54 | 2,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Informe del estudiant sobre l'aplicació del mòdul al procés del TFM | 4 | 0,16 | 4, 5 |
Avaluació
L’avaluació es realitza de forma diferenciada per cada àmbit. Les competències seran avaluades mitjançant avaluació contínua, basada en la realització dels següents treballs obligatoris:
- 2 informes grupals sobre un article científic (un per cada àmbit tractat).
- 1 Informe individual basat en l'elaboració d'un informe sobre l'aplicació del mòdul al procés del TFM
Totes les evidències es presentaran tant en persona com a la plataforma virtual de l’assignatura.
Les setmanes d'entrega indicades són orientatives. A l'inici de curs es presentarà el calendari definitiu.
Criteris d'avaluació:
Superada: Estudiant que evidenciï haver aconseguit les competències avaluades a les diferents activitats. Haurà de tenir una nota major a 5 a les 3 evidències.
Avaluació única:
Les/els estudiants que s'acullin a l'opció d'avaluació única presentaran, una vegada finalitzat el mòdul, les mateixes evidències previstes per a la modalitat d'avaluació continuada.
Avaluable: Estudiant que hagi lliurat evidències d'aprenentatge amb pes igual o superior a 4 punts.
Avaluable No aprovat: Estudiant que no hagi aconseguit la nota mínima de 5 en qualsevol de les activitats d'avaluació. La nota màxima global que es podrà assolir en aquest cas és de 4.9 punts.
Recuperació:La recuperació es farà de manera contínua. En el cas que cas no assoleixi la nota mínima de 5, caldrà realitzar un nou lliurament en les dues setmanes posterior a la primera entrega, o en el moment que s'informi durant l'assignatura. No es contempla la recuperació per millorar la qualificació un cop superada.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi,...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquestacte d’avaluació i comportarà un suspens en el mòdul.
Enllaç a les pautes d'avaluació de la facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| EV1. Informe: anàlisi d'un article científic en l'àmbit Infància i Famílies (escrita, grupal). | 40% | 18 | 0,72 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| EV2. Informe: anàlisi d'un article científic en l'àmbit Envelliment (escrita, grupal). | 40% | 18 | 0,72 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| EV3. Informe: aplicació del mòdul al procés del TFM (escrita, individual). Entrega: un cop finalitzat el mòdul. | 20% | 4 | 0,16 | 4, 5 |
Bibliografia
INFANCIA I FAMILIES
Barudy, J. (1999) Maltrato infantil. Ecología social: prevención y recuperación – Galdoc – Chile
BERTALANFY, L.V. (1976) Teoría General de los Sistemas. Fondo de Cultura Económica.
Bronfenbrenner, U. (1979) La Ecología del Desarrollo Humano: experimentos en entornos humanos y diseñados – Ed. Paidós, Barcelona (1987)
Bronfenbrenner, U. (1999) Growing Chaos in the Lives of Children Youth and Families: How Can We Turn It Around?, en el compendio de ponencias del Congreso Parenthood in America – Madison, Wisconsin http://parenthood.library.wisc.edu/Bronfenbrenner/Bronfenbrenner.html#top
Campanini, A. y Luppi, F. (1988) Servicio social y modelo sistemático. Una nueva perspectiva para la práctica cotidiana – Paidós – Barcelona
Coletti, M. y Linares, J. L. (1997) La intervención sistemática en los servicios sociales ante la familia multiproblemática. La experiencia de Ciutat Vella - Piadós - Barcelona
Cyrulnik, B (2002) Los patitos feos. Gedisa, Barcelona
Falicov Jaes, Celia (1991) Transiciones de la familia. Continuidad y cambio en el ciclo de vida. Amorrortu. Buenos Aires
FLAQUER, Ll. (2000). Las políticas familiares en una perspectiva comparada. Barcelona, Fundación “la Caixa”
Núria Fuentes-Peláez i altres. El Servicio de Atención a Familias: un proyecto de intervención socioeducativa con familias dentro de una institución residencial de protección a la infancia y la adolescència. Educación social: Revista de intervención socioeducativa, ISSN 1135-8629, Nº 74, 2020 (Ejemplar dedicado a: Pequeña infancia y familias: el acompañamiento desde la educación social), págs. 123-141https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7577339
Garbarino, J. (2001) Por qué las familias abusan de sus hijos – Ed.Granica, Barcelona
García Sánchez, F.A (2001)Modelo Ecológico / Modelo Integral deIntervención en Atención Temprana - XI Reunión Interdisciplinar sobre Poblaciones de Alto Riesgo de Deficiencias - Factores emocionales del desarrollo temprano ymodelos conceptuales en la intervención temprana - Real Patronato sobre Discapacidad. Madrid, 29 y 30 de Noviembre de 2001 http://paidos.rediris.es/genysi/actividades/jornadas/xijorp/xi_Garcia.pdf
García Sánchez, F. A. (2003) El futuro de la atención temprana - II Jornadas de Atención Temprana y Salud Mental de Castilla – La Mancha. Ciudad Real, 28 y 29 de Marzo de 2003 - http://www.astait.org/futuro.htm
Giné, C. (1998) El paper de la família i l’entorn microcultural en els processos d’integració, en Educar nº 22-23 –Publicacions de l’UAB, Barcelona www.bib.uab.es/pub/educar/0211819Xn22-23p119.pdf
Gracia, E. y Musitu, G. (1993) El maltrato infantil: un análisis ecológico de los factores de riesgo – Ministerio de Asuntos Sociales, Madrid
Guy Ausloos (1998) Las capacidades de la familia - Herder - Barcelona
H.V Foester (1996) Las semillas de la cibernética. Gedisa. Barcelona
HEARN, G. (1979). "General Systems Theory and Social Work" en Francis J. Turner, (edits.) Social Work Treatment: Interlocking Theoretical Approaches, Nueva York. The Free Press.
Lila, M. Y Gracia, E. (2005) Determinantes de la aceptación-rechazo parental, en Psicothema, vol 17 nº 1 http://www.uv.es/egracia/enriquegracia/docs/scanner/Lila%20&%20Gracia%20Psicothema%202005.pdf
Linares, J.L. (2002): Del abuso y otros desmanes. Paidós. Barcelona
MINUCHIN, S. (1974). Familias y terapia Familiar. Gedisa. Barcelona.
MINUCHIN, S. y FISCHMAN, H. (1981). Técnicas de terapia familiar. Barcelona: Paidós.
Minuchin, P., Colapinto, J. y Minuchin, S. (2000) Pobreza, institución, familia. Buenos Aires: Amorrortu.
Navarro, J. y Pereira, J. (comp.) (2000) Parejas en situaciones especiales. Barcelona: Ed. Paidós - Col. Terapia Familiar.
Roberto Pereira (2002) Familias reconstituidas: La pérdida como punto de partida. Perspectivas sistémicas - La nueva comunicación - nº 70 - Artículo on line http://www.redsistemica.com.ar/reconstituidas.htm
Pereira, R. (2007). Resiliencia individual, familiar y social. Interpsiquis
Prevensi https://prevensi.es/sobre-prevensi/
RIPOL-MILLET, A. (2001). Familias, trabajo social y mediación. Barcelona, Paidós.
SELVINI, BOSCOLO, CECCHIN, PRATA, (1982) Paradoja y contraparadoja. Buenos Aires, A.C.E.
SLUZKI, C. (1971). Interacción familiar: aportes fundamentales sobre teoría y técnica. Buenos Aires, Tiempo Contemporáneo, S.A.
SLUZKI, C.E. (1996). La red social, frontera de la práctica sistémica. Barcelona, Gedisa.
Jorge L. Tizón – Crisis social y parentalidad líquida. Parte I. - Temas de ...https://www.temasdepsicoanalisis.org › 2017/05 https://www.temasdepsicoanalisis.org › 2017/05
WALROND-SKINNER, S. (1978). Terapia Familiar. America Norilis
Walsh, F. (1998): Strengthening family resilience. Guilford Press, N.Y.
Watzlawick, Beavin y Jackson (1981) Teoría de comunicación humana.Editorial Herder. Barcelona
ENVELLIMENT
Abellán, A., y Pujol, R. (2013) “¿Quién cuidará denosotros cuando seamos octogenarios?”, enBlog Envejecimiento en red. Publicado: 02/09/2013 http://envejecimientoenred.wordpress.com/2013/09/02/quien-cuidara-de-nosotros-cuando-seamos-octogenarios/, consulta noviembre 2013.
Biggs, S. (2001) "Toward critical narrativity. Stories of aging in contemporary social policy". En Journal of Aging Studies, 15 (2001) 303–316
Del Barrio, E, y Sancho, Mª T. (2012) “Vida cotidiana, valores, actitudes y la experiencia de envejecer”, en IMSERSO (2012) Informe 2010.Las personas mayores en España. Datos Estadísticos Estatales y por Comunidades Autónomas, tomo I. Madrid: Instituto de Mayores y Servicios Sociales.
Equipo de Estudios Cáritas Española (2013) VIII Informe del Observatorio de la Realidad Social. Empobrecimiento y desigualdad social: el aumento de la fractura social en una sociedad vulnerable que empobrece. Publicado en http://www.caritas.es/Publicaciones_Info.aspx?Id=449
European Commision. How to promote active ageing in Europe. EU support to local and regional actors. September, 2011.
Ezquerra, S. et al (ed) (2016) Edades en transición, envejecer en el siglo XXI : edades, condiciones de vida, participación e incorporación tecnológica en el cambio de época. Barcelona: Ariel
Freixas, A. “La vida de las mujeres “mayores” a la luz de la investigación gerontológica feminista”. Anuario de psicología, vol. 39, nº. 1, 2008, págs. 41-58.
García-Soler, A., Castejón, P., Marsillas, S., Del Barrio, E., Thompson, L., Díaz-Veiga, P. (2020) "Ageism and COVID19: Study on social inequality through opinions and attitudes about older people in the coronavirus crisis in Spain". International Long-Term Care Policy Network, CPEC-LSE, 12 June 2020.
Guberman, N.; Lavoie, J-P.; Blein, L.; Olazabal, I. 2012. Baby Boom Caregivers: Care in the Age of Individualization. The Gerontologist, 52(2): 210–218.
FUTURAGE (2011). A road map for Ageing Research http://futurage.group.shef.ac.uk/
Holstein, M. & Minkler, M. (2003). “Self, society and the ‘new gerontology”, The Gerontologist 43(6), pp. 787−796.
Iacub R, (2011) Identidad y Envejecimiento. En: http://www.topia.com.ar/articulos/identidad-y-envejecimiento
IMSERSO (2011) “Tendencias demográficas actuales”. En IMSERSO, Libro blanco del envejecimiento Activo. Madrid: Ministerio de Sanidad y Política Social, Secretaría General de Política Social y Consumo, Instituto de Mayores y Servicios Sociales.
Izquierdo, M.J.(2003) "El cuidado de los individuos y de los grupos: quién se cuida. Organización social y género". EnIntercambios. Papeles de psicoanálisis, 10, 70-82.
Losada, A.; Knight, B.G.; Márquez, M. 2003. Barreras cognitivas para el cuidado de personas mayores dependientes. Influenciade las variables socioculturales. Revista Española de Geriatría y Gerontología, 38(2):116-123.
Martínez, T. (2016). La atención centrada en la persona en los servicios gerontológicos. Modelos de atención y evaluación. Madrid: Fundación Pilares.
Majón-Valpuesta, D., Ramos, P., & Pérez-Salanova, M. (2016). Claves para el análisis de la participación social en los procesos de envejecimiento de la generación baby boom. Psicoperspectivas 15(2), 53-63. doi: 10.5027/psicoperspectivas-vol16-issue2-fulltext-833
Organización Mundial de la Salud (2002) “Envejecimiento activo: un marco político”. En Revista Española de Geriatría y Gerontología, 37(S2): 74-105.
Pérez-Díaz, Julio; Abellán, Antonio; Aceituno, Pilar; Ramiro, Diego. (2020). “Un perfil de las personas mayores en España, 2020. Indicadores estadísticos básicos”. Madrid, Informes Envejecimiento en Red, 25.
Pérez Díaz, J.(2004) “Poder tener abuelos, la normalización demográfica española”, Geriatrianet.com Revista electrónica de Gerontología y Geriatría, Vol. 6 Núm. 1.
Pinazo-Hernandis S. (2020), Impacto psicosocial del COVID-19 en las personas mayores: problemas yretos, Revista Espanola de Geriatria y Gerontologia. 55(5):249-252. doi: 10.1016/j.regg.2020.05.006
Sala, E. (2020). "La soledat no desitjada durant la vellesa, un fenomen social". Debats Catalunya Social - Propostes des del Tercer Sector, 60.
Yanguas, J.; Cilveti, A.; Hernández S.; Pinazo, S.; Roig, S., y Segura, C. (2018), “El reto de la soledad en la vejez”. Revista de servicios sociales, 66, pp. 61-75.
Programari
--