Literatura Comparada: Problemes i Mètodes
Codi: 42315 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313178 Literatura Comparada: Estudis Literaris i Culturals | OB | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Angela Marcela Londoño Rendon
- Correu electrònic:
- angelamarcela.londono@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Maria Jose Vega Ramos
- Maria del Mar Garcia Lopez
- Pablo Acosta García
- Miriam Ruiz-Ruano Risquez
Equip docent extern a la UAB
- Neus Rotger
Prerequisits
Els requerits per a ingressar en el màster.
Objectius
1) presentar la història de la literatura comparada com a disciplina acadèmica
2) exposar una selecció representativa d'escoles, tendències, i problemes teòrics i metodològics de la disciplina
3) millorar la capacitat analítica i crítica dels estudiants
Competències
- Analitzar com s'ha constituït la tradició literària i quins processos literaris i culturals han tingut un paper rellevant.
- Analitzar els processos històrics de teoria de la literatura i la literatura comparada a partir dels canvis de paradigma.
- Aplicar els diferents models teòrics i genèrics a l'anàlisi i la interpretació de textos.
- Avaluar les aplicacions actuals de la literatura comparada a partir dels processos històrics que ha seguit.
- Comunicar els resultats de les seves investigacions a un públic expert i no expert.
- Organitzar, planificar i gestionar projectes.
- Raonar críticament a partir de l'anàlisi i la síntesi.
- Realitzar aportacions creatives i originals en l'estudi comparativista dels textos literaris i culturals.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els conceptes de tradició i cànon, des de perspectives diverses.
- Aplicar els principis i els mètodes propis de les corrents del comparatisme contemporani a l'anàlisi comparat de textos europeus i d'altres formes de representació artística.
- Comunicar els resultats de les seves investigacions a un públic expert i no expert.
- Identificar i analitzar els models epistemològics dels comparatisme contemporani i la seva vinculació amb altres disciplines (història del llibre, història de les mentalitat, filologies modernes i clàssiques, teoria literària, altres disciplines comparades, etc.) i amb la història política d'Occident.
- Incorporar l'enfocament comparatiu a l'estudi de casos i establir relacions interartístiques.
- Organitzar, planificar i gestionar projectes.
- Raonar críticament a partir de l'anàlisi i la síntesi.
- Reconèixer i analitzar críticament, i des de posicions fonamentades teòricament, manifestacions anàlogues.
- Utilitzar fonts documentals i d'arxiu.
Continguts
T0. Programa i introducció al mòdul - Breu història de la Literatura Comparada i principals corrents
T1. Literatura de viatges: definicions i perspectives metodològiques. Relats de viatges immòbils
T2. Sentits, emocions i textualitat. De la reconstrucció de soundscapes a la problemàtica d'interpretar les percepcions passades
T3. Tematología: definicions i problemes.
T4. Genología: l'estudi dels gèneres. La tragèdia
T5. Els afectis del dissens
Metodologia
Metodologia general: estudi de casos. L'objectiu del curs és presentar una selecció dels desenvolupaments més significatius de la Literatura Comparada en el segle XX. No pretén sistematitzar la trajectòria de la disciplina, sinó examinar, mitjançant l'anàlisi profunda dels seus corrents més emblemàtics, els problemes als quals s'ha enfrontat al llarg de la seva història i les respostes que ha desenvolupat cadascuna dels seus vessants.
Classes presencials: cada professor aplicarà la metodologia més apropiada per al contingut del seminari. La metodologia inclou sempre l'exposició dels conceptes fonamentals, per a proporcionar a l'alumne els instruments bàsics d'anàlisis i interpretació.
Tutories: serveixen per a orientar a l'alumne en relació amb els treballs de mòdul i, si és necessari, en relació amb la seva recerca en general.
Lectura de textos: la lectura autònoma de fonts secundàries constitueix una part imprescindible de la metodologia del mòdul; els seus objectius són, al marge de l'adquisició del coneixement i dels conceptes essencials dels diferents corrents de la LC, fomentar les capacitats analítiques i crítiques de l'alumne.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Seminarios presenciales | 50 | 2 | 1, 2, 4, 5, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutorías | 5 | 0,2 | 3, 6, 7, 8, 9 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de textos | 75 | 3 | 1, 2, 4, 5, 8, 9 |
Avaluació
Avaluació contínua
Cada persona haurà d'escriure 1 ressenya d'un llibre de la seva elecció, seleccionat a partir de les llistes de llibres per a ressenya subministrades pels docents. Aquest treball es lliura al final del curs i determina el 50% de la nota final. El número màxim de ressenyes per docent serà limitat, per la qual cosa és important definir, des de les primeres sessions del mòdul, quin llibre es vol ressenyar. En la correcció de les ressenyes es tindrà en compte: 1) La capacitat d'exposar de manera clara, ordenada i pertinent les principals idees del text ressenyat; 2) La capacitat de relacionar de forma raonada i documentada els temes i problemes del llibre ressenyat amb altres idees, discursos i obres; 3) La capacitat d'analitzar de manera ponderada i crítica els punts forts i les eventuals omissions o mancances de l'estudi analitzat. Es valorarà també l'aspecte formal del text lliurat, d'acord amb els criteris de la correcció gramatical i ortogràfica i d'ús convencional d'escriptura acadèmica (cites, ús de bibliografia, notes al peu, etc.).
El document de la ressenya ha de tenir entre sis i vuit pàgines màxim (1 pàgina = prop de 430 paraules).
Durant el desenvolupament de les sessions es realitzaran exercicis d'avaluació contínua (redacció breu, pràctica basada en les lectures obligatòries, taula rodona, exposició, debat, etc.). La suma d'aquests exercicis correspondrà al 50% restant de la qualificació final. Cada professor explicarà les característiques de l'avaluació contínua corresponent a les seves sessions durant el desenvolupament d'aquestes.
Avaluació única
És possible substituir l'avaluació contínua per la realització de dues ressenyes (és a dir, lliurarien, al final del mòdul, en la data assenyalada, dues ressenyes en comptes d'una). En aquest cas, no podran ressenyar-se dues obres d'un mateix tema.
En la correcció dels exercicis es valorarà la capacitat d'exposar de manera clara, ordenada i pertinent les principals idees del text ressenyat; de relacionar de forma raonada i documentada els temes i problemes exposats en l'obra amb altres idees, discursos i obres; d'analitzar de manera ponderada i crítica els punts forts i les eventuals omissions o mancances de l'estudi analitzat.
Es valorarà també l'aspecte formal del text lliurat, d'acord amb els criteris de la correcció gramatical i ortogràfica i d'ús convencional d'escriptura acadèmica (cites, ús de bibliografia, notes al peu de pàgina, etc.).
En cas d'incórrer en qualsevol tipus d'irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un determinat acte d'avaluació, l'equip docent qualificarà amb 0, independentment del procés disciplinari que pugui derivar-se d'això. En cas que es verifiquin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s'adaptarà el seu format (sense alterar la seva ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació en classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i / o discussions d'exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà per a assegurar-se l'accés de l'estudiantat a tals recursos o li oferirà altres alternatius que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Preparación trabajo final del módulo | 70% | 120 | 4,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Bibliografia
Auerbach, Erich, Mimesis: la representación de la realidad en la literatura occidental, México: F.C.E., 1975.
Curtius, E.R., Literatura europea y Edad Media latina, Fondo de Cultura Económica, México, 1955.
Blumenberg, Hans, Trabajo sobre el mito, Barcelona: Paidós, cop. 2003.
Eliade, Mircea, Aspectos del mito, Barcelona: Paidós, 2000.
Lévi-Strauss, Claude, Mito y significado, Madrid: Alianza, D.L. 1987.
Bakhtin, Mikhail, La cultura popular en la Edad Media y en el Renacimiento, Madrid: Alianza, D.L. 1987.
Bakhtin, Mikhail, Problemas de la poética de Dostoievski. Fondo de Cultura Económica, 2003.
Greene, Thomas M., The Light in Troy. Imitation and Discovery in Renaissance Poetry. New Haven and London: Yale University Press, 1982.
Barthes, Roland, «La mort de l’auteur», en Manteia, 5 (1968), págs. 12-17 (existen varias traducciones al castellano).
Bernas, Steven, Archéologie et évolution de la notion d’auteur, París, L’Harmattan, 2001.
Burke, S., The Death and Return of the Author: Criticism and Subjectivity in Barthes, Foucault and Derrida, Edimburgo, Edinburgh University Press, 1992.
Cherchi, Paolo, Polimatia di riuso. Mezzo secolo di plagio (1539-1589), Roma, Bulzoni, 1998.
Constable, G. 1983. «Forgery and Plagiarism in the Middle Ages», Archiv für Diplomatik, Schriftgeschichte, 29 (1983), págs.1–41.
Foucault, Michel, «Qué es un autor», en Entre filosofía y literatura, Barcelona, Paidós, 1999, págs. 329-360.
Genette, Gérard, Palimpsestes: la littérature au second degré, París: Éditions du Seuil, 1982 (edición en castellano: Palimpsestos: la Literatura en segundo grado, Madrid, Taurus, 1989)
Gigliucci, Roberto, eds., Furto e plagio nella letteratura del Classicismo, Roma, Bulzoni, 1998.
Goldstein, P., Copyright’s Highway: From Gutenberg to the Celestial Highway, New York, 1994.
Green, S. P., «Plagiarism, Norms, and the Limits of Theft Law: Some Observations on the Use of Criminal Sanctions in Enforcing Intellectual Property Rights», Hastings Law Journal 54 (2002), págs. 167–242.
Hall, B. (ed.), Borrowed Feathers: Plagiarism and the Limits of Imitation in Early Modern Europe, Oslo, 2008.
Howard, R. M., Standing in the Shadow of Giants: Plagiarists, Authors, Collaborators, Stamford, CT, 1999.
Indart, Maurel, ed., Le plagiat littéraire, Tours, Universidad François Rabelais, 2002.
Kewes, P., Authorship and Appropriation: Writing for the Stage in England, 1660–1710, 1998, Oxford.
Kewes, Paulina, ed., Plagiarism in Early Modern England, Basingstoke, Palgrave Macmillan, 2003.
Kris, E., y Otto Kurz, La leyenda del artista, Madrid: Cátedra, 1982.
Lefevere, André, Translation, Rewriting and the Manipulation of Literary Fame
Lindey, A., Plagiarism and Originality, New York, 1952.
Long, P. O., Openness, Secrecy, Authorship: Technical Arts and the Culture of Knowledge from Antiquity to the Renaissance, Baltimore, MD., 2001.
López García, Diego, Ensayo sobre la muerte del autor, Madrid, Júcar, 1993.
Macfarlane, R., Original Copy: Plagiarism and Originality in Nineteenth-Century Literature. Oxford, 2007.
Mallon, T., Stolen Words: Forays into the Origins and Ravages of Plagiarism, New York, 1998.
McGill, Scott, Plagiarism in Latin Literature, Cambridge, Cambridge University Press, 2012.
Meltzer, F., Hot Property: The Stakes and Claims of Literary Originality, Chicago, IL. 1994
Perromat Augustín, Kevin, El plagio en las literaturas hispánicas: historia, teoría y práctica, tesis doctoral de la Universidad «Sorbonne» de París leída en 2010.
Posner, R. A. The Little Book of Plagiarism. New York, 2007.
Roger, Chartier, «La invención del autor» en Entre poder y placer: cultura escrita y literatura en la Edad Moderna, Madrid, Cátedra, 2000, págs. 89-105.
Rosenthal, Laura J., Playwrights and Plagiarists in Early Modern England: Gender, Authorship, Literary Property, Ithaca, Cornell University Press, 1996.
Ruiz Pérez, P edro, La rúbrica del poeta. La expresión de la autoconciencia poética de Boscán a Góngora, Valladolid, Universidad, 2009.
Saint-Amour, P. K., The Copywrights: Intellectual Property and the Literary Imagination, Ithaca, NY, 2003.
St. Onge, K. R., The Melancholy Anatomy of Plagiarism, Lanham, MD, 1988.
Vaidhyanathan, S., Copyrights and Copywrongs: The Rise of Intellectual Property and How It Threatens Creativity, Nueva York, 2001.
White, Harold Ogden, Plagiarism and Imitation during the English Renaissance, Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1935.
Moll, Nora, "Imágenes del 'otro'. La literatura y los estudios interculturales", a Armando Gnisci ed., Introducción a la literatura comparada, Barcelona, Crítica, 2002, 347-389.
Pageux, Daniel-Henri, "Images", a D.-H. Pageux, La littérature générale et comparée, París, Armand Colin Éditeur, 1994, 59-76.
Eagleton, Terry, Dulce violencia. La idea de lo trágico, Trotta, Madrid, 2011.
Lesky, Albin, La tragedia griega, Acantilado, Barcelona, 2001.
Menke, Christoph, La actualidad de la tragedia, Antonio Machado Libros, Madrid, 2008.
Steiner, George, La muerte de la tragedia, Siruela, Madrid, 2001.
Szondi, Peter, Teoría del drama moderno. Tentativa sobre lo trágico, Destino, Barcelona, 1994.
Vernant, Jean-Pierre, Mito y tragedia en la Grecia antigua, Paidós, Barcelona, 2002.
Boehmer, Elleke; Morton, Stephen (ed.). Terror and the Postcolonial: a Concise Companion. Wiley-Blackwell, 2010.
Fanon, Frantz. Les Damnés de la terre. Maspero, 1961 [Los condenados de la tierra. México: FCE, 1971. Traducción J. Campos].
Peau noire masques blancs. Paris: Seuil, 1952 [Piel negra, máscaras blancas. Akal, 2009. Traducción Iria Álvarez et al.].
Hardt, Michael & Negri, Antonio. Empire. Harvard University Press, 2000 [Imperio. Paidós, 2002. Traducción de Alcira Bixio].
Multitude. War and Democracy in the Age of Empire. The Penguin Press, 2004 [Multitud : Guerra y democracia en la era del imperio. DeBosillo, 2006. Traducción de Juan Antonio Bravo].
Kaplan, A.E. (ed.). Trauma Culture: the Politics of Terror and Loss in Media and Literature. Rutgers University Press, 2005.
LaCapra, Dominique. Writing History, Writing Trauma. John Hopkins University, 2001 [Escribir la historia, escribir el trauma. Nueva Visión, 2005. Traducción de Elena Marengo].
Lazarus, Neil (dir.). The Cambridge Companion t
Programari
T0. Programa i introducció al mòdul - Breu història de la Literatura Comparada i principals corrents
T1. Literatura de viatges: definicions i perspectives metodològiques. Relats de viatges immòbils
T2. Sentits, emocions i textualitat. De la reconstrucció de soundscapes a la problemàtica d'interpretar les percepcions passades
T3. Tematología: definicions i problemes.
T4. Genología: l'estudi dels gèneres. La tragèdia
T5. Els afectis del dissens