Logo UAB
2023/2024

Grans temes en Història de la Ciència

Codi: 42280 Crèdits: 15
Titulació Tipus Curs Semestre
4313223 Història de la ciència: ciència, història i societat OT 0 1

Professor/a de contacte

Nom:
Agusti Nieto Galan
Correu electrònic:
agusti.nieto@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Agusti Nieto Galan
Jorge Molero Mesa
Jaume Valentines Álvarez
Jaume Sastre Juan
Miquel Carandell Baruzzi
Monica Balltondre Pla

Equip docent extern a la UAB

Daniele Cozzoli (UPF)
Emilia Calvo (UB)
Jesús Galech (UB)
Jon Arrizabalaga (CSIC)
Maria Rosa Massa (UPC)
Oliver Hochadel (CSIC)
Tayra Lanuza-Navarro

Prerequisits

És un mòdul obligatori en l'itinerari acadèmic de recerca del màster. Capacita i prepara a l’estudiant per a la realització, al segon semestre, dels mòduls de recerca (M5 + M9), amb garanties d’èxit.


Objectius

Com escriure la història de la ciència al segle XXI? Per a poder respondre a aquesta pregunta complexa, el mòdul proporciona a l’estudiant una aproximació crítica a diferents escoles, temes i problemes de què s’ocupa la història de la ciència com a disciplina acadèmica, i convida a treure’n conclusions útils d’actualitat. Es tracta d’un mòdul historiogràfic, on les mirades plurals i sovint controvertides en relació a determinats esdeveniments del passat tenen prioritat per sobre dels consensos sobre aquests mateixos temes –més propis del mòdul M1.


Competències

  • Analitzar les perspectives plurals sobre el passat de la ciència que han desenvolupat diferents autors i escoles, i ubicar-se raonadament en relació amb aquestes visions.
  • Aplicar el coneixement històric de la ciència en aquells àmbits que tenen relació amb la comunicació, la cultura material i lensenyament de la ciència.
  • Aplicar els mètodes i les tècniques danàlisi pròpies de la disciplina en la construcció de narratives històriques diverses.
  • Demostrar una cultura històrica sòlida per ubicar amb precisió els grans esdeveniments del passat: autors, teories, experiments, pràctiques, etc. i les etapes d'estabilitat i de transformació.
  • Desenvolupar una narrativa històrica original i interdisciplinària, que integri la cultura humanística i la científica.
  • Interpretar, comentar i editar textos científics del passat de la ciència i ubicar-los de manera rigorosa en el seu context històric.
  • Recollir i valorar de manera crítica informació per a la resolució de problemes, dacord amb els mètodes i les tècniques danàlisi pròpies de la disciplina.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Treballar de manera autònoma, resoldre problemes i prendre decisions amb propostes innovadores.
  • Treballar en equip, amb capacitat de lideratge i iniciativa, de manera interdisciplinària.
  • Utilitzar adequadament les tecnologies de la informació i la comunicació en la investigació, i també aplicar-les a lactivitat professional.

Resultats d'aprenentatge

  1. "Identificar espais dintersecció entre la cultura humanística i la científica: ciència i religió; ciència i el poder; ciència i tecnologia; ciència i gènere."
  2. Analitzar críticament els moments històrics de canvi, transformació i, fins i tot, revolució en el pensament científic.
  3. Analitzar críticament les principals escoles dhistoriadors de la ciència que shan gestat al llarg del segle XX: positivisme, historicisme i sociologia.
  4. Analitzar una determinada teoria científica en la seva dimensió històrica des d'una perspectiva cultural i social.
  5. Avaluar la contribució dels grans paradigmes en la història de la ciència: heliocentrisme, geocentrisme, creacionisme, evolucionisme, etc.
  6. Confeccionar una bibliografia crítica dun determinat problema en història de la ciència a partir de bases de dades i repertoris.
  7. Contextualitzar i analitzar amb rigor les diferents fonts secundàries.
  8. Demostrar coneixements avançats sobre historiografia de la ciència.
  9. Demostrar hàbits metodològics en el comentari de textos representatius de les principals escoles historiogràfiques.
  10. Desconstruir correctament les notes a peu de pàgina a lhora danalitzar litinerari intel·lectual dun determinat autor i ubicar-lo, així, en una determinada escola historiogràfica.
  11. Descriure els grans experiments de la història de la ciència entesos en el seu context històric.
  12. Desenvolupar narracions històriques diverses (visions plurals) del mateix esdeveniment de la ciència del passat.
  13. Distingir els canvis fonamentals que shan produït en la història de la ciència abans i després de la contribució de Thomas S. Kuhn.
  14. Distingir les grans figures de la història de la ciència enteses en el seu context històric.
  15. Distingir les tendències historiogràfiques recents que perceben la ciència com un fenomen cultural de circulació de coneixement (knowledge in transit).
  16. Escriure ressenyes crítiques dobres representatives en història de la ciència.
  17. Exposar lestat de la qüestió dun determinat problema historiogràfic a partir de la identificació i anàlisi de la bibliografia pertinent.
  18. Identificar el pes dels factors socials i culturals en les diferents escoles historiogràfiques.
  19. Integrar factors intel·lectuals i materials (interns i externs) a lhora de desenvolupar una narrativa històrica de la ciència.
  20. Integrar noves fonts primàries (instruments científics, espais de pràctica científica, màquines, etc.) com a agents duna nova història social i cultural de la ciència.
  21. Recollir i valorar de manera crítica informació per a la resolució de problemes, dacord amb els mètodes i les tècniques danàlisi pròpies de la disciplina.
  22. Relacionar aquestes noves fonts materials de la ciència amb les tradicionals fonts primàries textuals.
  23. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  24. Treballar de manera autònoma, resoldre problemes i prendre decisions amb propostes innovadores.
  25. Treballar en equip, amb capacitat de lideratge i iniciativa, de manera interdisciplinària.
  26. Ubicar les fonts secundàries en el context històric en el qual van ser escrites, difoses i contestades.
  27. Utilitzar adequadament les tecnologies de la informació i la comunicació en la investigació, i també aplicar-les a lactivitat professional.

Continguts

El curs està organitzat en dos blocs:

A. Metodologia i desenvolupament de la disciplina: introdueix a l’estudiant en la bibliografia, enfocaments i metodologia de recerca en història de la ciència. Proporciona també una panoràmica del desenvolupament de la disciplina al llarg del segle XX.

B. Temes i problemes: explora la relació de la ciència amb determinats temes i problemes fronterers, des d’una perspectiva historiogràfica.

 

A. METODOLOGIA I DESENVOLUPAMENT DE LA DISCIPLINA

 

Presentació. La història de la ciència com a disciplina acadèmica: Eines i recursos.

Els orígens de la història de la ciència: Sarton

Els orígens de la història de la ciència: Koyré  

La primera sociologia: Merton

Thomas Kuhn i la Guerra Freda

El gir sociològic

Sessió de síntesi. Crítica de textos

Preparació del primer exercici

 

B. LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA: TEMES I PROBLEMES

 

Medicina (I)

Gènere (I)

Lliurament primer exercici

Gènere (II)

 

Medicina (II)

Matemàtiques (II)

 

Tecnologia (I)

Tecnologia (II)

Art

Religió

Ciències Humanes

Història ambiental

Sessió de seguiment de l’assaig historiogràfic. Presentació oral del llibre escollit per a l’assaig final

Història global

HPS

Early Modern Science

Públics

 

Matemàtiques (II)

Història Urbana

Boundaries

Hegemonia Cultural

Sessió final de síntesi

Lliurament tercer exercici

 


Metodologia

El professor prepara un seguit de lectures que es discuteixen posteriorment en exposicions i debats a classe.

L'alumne construeix un assaig historiogràfic al llarg del mòdul a partir de les lectures i debats setmanals.

Els alumnes elaboren tres assaigs relacionats amb diversos temes del mòdul. 

La recerca bibliogràfica autònoma permet també a l'alumne conèixer un determinat estat de la questió en temes i problemes en història de la ciència del seu interés.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals, expositives 94 3,76 1, 2, 3, 5, 8, 11, 12, 13, 14, 18, 19, 21
Tipus: Supervisades      
Exposicions orals, tutories i presentacions de treballs 46 1,84 1, 2, 3, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 24, 25
Tipus: Autònomes      
Estudi personal, elaboració de treballs, lectura i anàlisi d'articles 225 9 1, 2, 3, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 21, 24, 25, 27

Avaluació

El mòdul proporciona a l’estudiant una metodologia de treball que ha de poder desenvolupar durant tot el màster. Després de la corresponent tutorització, l’estudiant escollirà un possible l‘autor/a de l’assaig historiogràfic. També desenvoluparà les seves habilitats historiogràfiques mitjançant l’exercici 1 (clàssic), l’exercici 2 (seminari iHC) i l’exercici 3 (article especialitzat). El coordinador assignarà a cada estudiant un professor tutor que el guiarà en la confecció de l’assaig historiogràfic.

 

 

L’avaluació es realitzarà a partir de les activitats següents:

 

 

Activitat

Pes

 

Primer exercici: Comentari historiogràfic d’un text clàssic del bloc A: S’assignarà un text clàssic d’alguns dels autors (o de les seves escoles) del bloc A (Sarton, Koyré, Merton, Kuhn, etc). En un text de 1000 paraules, cal ubicar-lo en relació als corrents historiogràfics del bloc A.

Lliurament: 24-10-2023.

15%

 

Segon exercici: Comentari historiogràfic d’un seminari de l’iHC:

Heu d’escollir un seminari/conferència del programa d’activitats de l’iHC i explicar de manera crítica el seu contingut i enfocament historiogràfic. En un text de 1000 paraules, cal relacionar el contingut de l’article amb alguns dels temes i problemes que hagis aparegut en les sessions del mòdul.

Lliurament: 21-12-2023.

15%

 

Tercer exercici: Comentari historiogràfic d’un article del bloc B:

S’assignarà un article especialitzat d’algun dels temes que apareixen en el bloc B, que caldrà comentar de manera crítica en un text de 1000 paraules.

Lliurament: 23-01-2024

15%

 

Presentació oralde la monografiaescollida per a l’assaig historiogràfic. Presentació breu de l’autor, de les idees principals de l’obra i del posicionament historiogràfic del llibre.

Exercici a l’aula el dia: 28-11-2023

20%

 

Redacció d’un assaig historiogràfic d’una extensió de 5000 paraules. L’assaig es centrarà en l’anàlisi de l’obra d’un determinat autor i de la seva contribució a la historiografia de la ciència. Cal escollir una de les obres que us proposem a l’apèndix.

L’assaig ha de partir de la presentació de l’autor (500 paraules) i d’un resum de la lectura (1000 paraules) per arribar a la identificació i discussió historiogràfica de l’obra (3500 paraules). Un vegada situat el posicionament historiogràfic de l’obra amb una discussió raonada, cal comparar-lo amb altres aproximacions al mateix tema (situant-les en el temps) i fer-ne una crítica raonada: veure quines implicacions té aquella aproximació historiogràfica, com està construint el seu objecte d’estudi, els problemes metodològics que presenta, etc. 

Proporcionarem un model d’article que caldrà seguir per a qüestions formals en l’elaboració de l’assaig. La correcció formal i lingüística comptarà en la qualificació final de l’exercici.

Lliurament de l’assaig historiogràfic: 02-02-2024

35%
       

 

Per participar en la recuperació, l'alumnat ha de haver entregat l'assaig de 5000 paraules (35%) i 2 exercicis (30%), i obtenir una qualificació mitjana final de 3,5.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà a l'alumnat (a través de Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluat" sempre que no hagi entregat més d'1/3 parts de les activitats d'avaluació.

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, s'avaluarà amb un 0 aquest acte d'avaluació, independentment del procés disciplinari que es pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà de 0.

 


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Comentari historiogràfic d'un article de Companion/Reader 15% 2 0,08 3, 5, 8, 13, 14, 21, 24
Comentari historiogràfic d'un article del bloc B 15% 2 0,08 8, 9, 13, 15, 18, 19, 23, 25
Comentari historiogràfic d'un text clàssic del bloc A 15% 2 0,08 3, 5, 8, 13, 14, 16, 21, 24
Exposició Oral 20% 2 0,08 4, 7, 10, 15, 20, 22, 24, 26, 27
Redacció d'un assaig historiogràfic 35% 2 0,08 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 26

Bibliografia

Base de dades History of Science, Technology and Medicine

La UAB s'ha subscrit a la base de dades “History of Science, Technology and Medicine”, que inclou la base de dades bibliogràfica d'Isis i la History of Science Society (HSS). Tenim 4 accessos simultanis. Hi podeu accedir de la següent manera:

1) Aneu a https://www.uab.cat/biblioteques/

2) Cliqueu “Bases de Dades” (necessitareu el vostre NIU i password)

3) Busqueu la base de dades: “History of Science, Technology & Medicine”

4) Cliqueu sobre la referència i trobareu l’enllaç directe a la base de dades.

 

Bibliografia  

 

Companions/Readers/Diccionaris/Obres panoràmiques

 

BIAGIOLI, Mario (ed.) (1999). The Science Studies Reader. New York: Routledge.

BYNUM, William F. & Roy PORTER (eds.) (1993). Companion Encyclopedia of the History of Medicine. London: Routledge, 2 vols.

BYNUM, William F.; BYNUM, Helen (eds.) (2006). Dictionary of Medical Biography. Westport: Greenwood, 5 volumes.

GILLESPIE, Charles (ed.) (1970/90). Dictionary of Scientific Biography. New York: Charles Scribner's Sons.

HARDING, Sandra G. (2011) The Postcolonial Science and Technology Studies Reader. Durham: Duke University Press.

 HEILBRON, John L. (ed.) (2003). The Oxford Companion to the History of Modern Science. Oxford: Univ. Press.

 HESSENBRUCH, Arne (ed.) (2000). Reader’s Guide to the Historry of Science. London: Fitzroy Dearbour.

 JASANOFF, Sheila et al. (ed.) (1995) Handbook of Science and Technology Studies. Sage: Thousand Oaks.

 LIGHTMAN, Bernard V. (2016). A Companion to the History of Science. Chichester: Wiley Blackwell.

 OLBY, Robert; Geoffrey CANTOR; John CHRISTIE; Jonathan HODGE, eds. (1990) Companion to the History of Modern Science. London: Routledge.

 PATTON, Lydia (ed.) (2014). Philosophy, Science, and History: A Guide and Reader. New York: Routledge.

 PESTRE, Domique (ed.) (2015). Histoire des sciences et des savoirs. Paris: Seuil, 3 vols.

 The Cambridge History of Science. Cambridge: Cambridge University Press, 8 vols. 

  

Historiografia

 

FOX, Robert,  KOKOWSKI, Michał,  "Historiography of Science and Technology in Focus. A Discussion with Professor Robert Fox." Studia Historiae Scientiarum 16 (2017): 69-119.

 GAVROGLU, Kōstas, CHRISTIANIDIS, Jean., NICOLAIDIS, E. Trends in the Historiography of Science. Dordrecht ; London: Kluwer Academic, 1994.

 GILLISPIE, Charles C. (2007) Essays and Reviews in History and History of Science. Philadelphia: American Philosophical Society.

 GOLINSKI, Jan (1998). Making Natural Knowledge. Constructivism and the History of Science. Cambridge University Press.

 KRAGH, Helge (1989; 2007). Introducción a la historia de la ciencia. Barcelona: Crítica.

 SCHAFFER, Simon (2010). Trabajos de cristal. Ensayos de historia de la ciencia, 1650–1900. Madrid: Marcial Pons.

SIMÕES, Ana; ARABATZIS, Theodore; RENN, Jürgen (eds) (2015) Relocating the History of Science: Essays in Honor ofKostas Gavroglu. Dordrecth: Springer.

 SOLÍS, Carlos (ed.) (1994). Razones e intereses. La historia de la ciencia después de Kuhn. Barcelona: Paidós.

 SOLÍS, Carlos (ed.) (1998). Alta tensión: historia, filosofía y sociología de la ciencia. Ensayos en honor de Thomas S. Kuhn. Barcelona: Paidós.

 

 Obres per a l’assaig historiogràfic

 

Cal escollir un llibre (no un article)  d’entre les llistes de premiats següents.

 https://hssonline.org/page/honorsawards

https://www.historyoftechnology.org/about-us/awards-prizes-and-grants/sidney-edelstein-prize/

https://www.historyoftechnology.org/about-us/awards-prizes-and-grants/the-sally-hacker-prize/

https://www.4sonline.org/4s_prizes.php

 

 

 

 


Programari

El mòdul no requereix cap programari específic especial.