Logo UAB
2023/2024

Introducció a la Recerca

Codi: 42273 Crèdits: 10
Titulació Tipus Curs Semestre
4313335 Ciència Política OB 0 1

Professor/a de contacte

Nom:
Carolina Galais Gonzalez
Correu electrònic:
carolina.galais@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Eva Anduiza Perea
Danislava Milkova Marinova
Roger Soler Marti

Prerequisits

 

Es preveu que els estudiants matriculats en aquest curs tinguin un nivell de batxiller en ciències polítiques o en qualsevol altra disciplina de ciències socials.Lectures de reparació:

 

 

Brians, Wilnat, Manheim & Rich, Empirical Political Analysis, various editions.

 

Pollock, P. 2009 The essentials of political analysis, Washington: CQ Press, 3rd ed.

 


Objectius

L’objectiu d’aquest mòdul és proporcionar als estudiants les eines metodològiques necessàries per al disseny de projectes de recerca en ciències polítiques. El mòdul està destinat a ajudar els estudiants a defensar amb èxit el seu Treball Final de Màster i desenvolupar propostes de recerca per a aplicacions de doctorat.El mòdul fa una panoràmica de les diferents fases de la investigació, analitza els seus problemes potencials i analitza les solucions discutides a la literatura. Dins del mòdul, professors i investigadors presenten els seus projectes de recerca actuals i passats, amb èmfasi en vincular qüestions de recerca rellevants a estratègies de recerca adequades.


Competències

  • Avaluar amb els criteris adequats informes, documents i recerques elaborats per tercers de manera autònoma.
  • Demostrar comprensió lectora de textos especialitzats en anglès.
  • Desenvolupar habilitats de lideratge.
  • Dissenyar un projecte de recerca que satisfaci els criteris de rigor i excel·lència acadèmica.
  • Generar idees innovadores.
  • Identificar les principals dificultats metodològiques que sorgeixen en l'anàlisi de la política i saber abordar-les amb les eines existents.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Treballar en equips de caràcter internacional i interdisciplinari, els membres dels quals tenen orígens i trajectòries diferents.

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar amb els criteris adequats informes, documents i recerques elaborats per tercers de manera autònoma.
  2. Contrastar hipòtesis a través dels diferents mètodes disponibles.
  3. Conèixer els problemes que poden sorgir a l'hora de definir conceptes, i saber com abordar-los.
  4. Conèixer els problemes que poden sorgir a l'hora de definir un problema de recerca, i saber com abordar-los.
  5. Conèixer la lògica del control d'explicacions alternatives.
  6. Conèixer les característiques del coneixement científic.
  7. Conèixer les limitacions i les potencialitats de cada estratègia de recerca.
  8. Definir conceptes.
  9. Definir un problema de recerca.
  10. Definir una estratègia de recerca adequada al problema.
  11. Demostrar comprensió lectora de textos especialitzats en anglès.
  12. Desenvolupar habilitats de lideratge.
  13. Elaborar un marc teòric.
  14. Generar idees innovadores.
  15. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  16. Treballar en equips de caràcter internacional i interdisciplinari, els membres dels quals tenen orígens i trajectòries diferents.

Continguts

Què és el coneixement científic? Què és un treball acadèmic? Cites, plagi i eines per organitzar les vostres referències. Com definir un problema de recerca, un marc teòric i les seves hipòtesis. Conceptualització i operacionalització. Conceptualització i mesurament mitjançant enquestes. Disseny d'investigació per a proves d'hipòtesis. Dissenys de recerca comparativa.  Estudis de casos. Dissenys de recerca experimental.


Metodologia

El mòdul s’estructura en tres tipus diferents de seminaris:1) seminaris sobre qüestions metodològiques relacionades amb el procés de recerca2) investigació a la pràctica de serminers, on investigadors i professors del departament presentaran els seus projectes de recerca passats o actuals3) presentacions dels estudiants del seu propi procés de recerca presentades en un treball escrit. Totes les sessions requereixen la lectura prèvia dels textos indicats i la participació activa dels estudiants. Aquestes són les condicions necessàries per crear un diàleg informat i un entorn estimulant per debatre els diferents problemes metodològics implicats en qualsevol procés de recerca.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Lectures and presentations 60 2,4 2, 9, 10, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 6, 5, 7, 4, 3, 1, 16
Tipus: Supervisades      
Tutorials 50 2 2, 9, 10, 8, 13, 6, 5, 7, 4, 3
Tipus: Autònomes      
Reading and assignment preparation 113 4,52 2, 9, 10, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 6, 5, 7, 4, 3, 1, 16

Avaluació

Per obtenir una nota d’aprovació, els estudiants han d’haver assistit amb puntualitat a un mínim del 80% de totes les sessions. La qualificació es basarà en els criteris següents:- Participació en debats a classe, especialment amb els professors convidats (10%).- Tres treballs escrits (90%), dels quals:  Proposta inicial de recerca (20%), Revisió de la metodologia qualitativa (20%) i Treball final (50%).  


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Participation 10% 2 0,08 9, 11, 12, 15, 6, 5, 7, 4, 3, 1, 16
Proposta inicial de recerca. Pregunta i hipòtesis. 20% 6 0,24 2, 9, 11, 13, 15, 5, 7, 3
Treball final 50% 13 0,52 2, 9, 10, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 6, 5, 7, 4, 3, 1, 16
Treball sobre metodologies qualitatives 20% 6 0,24 9, 10, 8, 11, 14, 15, 5, 7, 4, 3, 1, 16

Bibliografia

Bartolini, S. 1993. “On Time and Comparative Research.” Journal of Theoretical Politics 5(2): 131-167.

Blais, A., & Galais, C. (2016). Measuring the civic duty to vote: A proposal. Electoral Studies, 41, 60-69.

Burns, Nancy, and Gallagher, Katherine. (2010). “Public Opinion on Gender Issues: The Politics of Equity and Roles.” Annual Review of Political Science 13(1); 425-443.

Collier, D. 1993, “The comparative method” in Political Science: The state of the discipline II, Washington: American Political Science Association

Coppedge, M. et al. 2011. “Conceptualizing and Measuring Democracy: A New Approach.” Perspectives on Politics 9(2): 247-267.

Druckman, Green, Kuklinski, Lupia. Cambridge Handbook of Experimental Political Science.

Falleti, Tullia G. and Lynch, Julia F. 2009 “Context and Causal Mechanism in Political Analysis”, Comparative Political Studies 42(9): 1143-1166.

Fish, M. Steven. 2002. “Islam and Authoritarianism.” World Politics 55:1, pp.4-37.

Geddes, Barbara. 1990. “How the Cases You Choose Affect the Answers You Get: Selection Bias in Comparative Politics.” Political Analysis 2(1): 131-150.

Geddes, Barbara. 2003. "Big Questions, Little Answers: How the Questions You Choose Affect the Answer You Get." Paradigms and Sand Castles: Theory Building and Research Design in Comparative Politics. Ann Arbor: University of Michigan Press.

Gerber, A.S. and Green, D.P., 2012. Field experiments: Design, analysis, and interpretation. WW Norton

Gerring, J. 2004, “What is a Case Study and what is it good for” American Political Science Review, 98: 2. An easier version can be found in the Oxford Handbook of Comparative Politics (edited by C. Boix and S. Stokes)

Hancké, B. 2009, Intelligent research design: a guide for beginning researchers in the social sciences. Oxford: Oxford University Press.

Kaya, R., & Bernhard, M. 2011. “Are Elections Mechanisms of Authoritarian Stability or

Democratization? Evidence from Postcommunist Eurasia.” Perspectives on Politics 11(3): 734-752.

Keohane, Robert O. 2009. “Political Science as a Vocation” PS: Political Science & Politics 42:2. pp.359-363.

Kerlinger, F. N., & Lee, H. B. 2007. Foundations of behavioral research (4th ed.). Holt, NY: Harcourt College Publishers. Can be downloaded here: http://www.csun.edu/~vcpsy015/Researchbookz.pdf

Klingemann, H. D. (1998). Mapping political support in the 1990s: A global analysis (No. FS III 98-202). WZB Discussion Paper.

Knopf, Jeffrey W. (2006). “Doing a Literature Review.” PS: Political Science & Politics 39(1): 127-132.

Lieberman, Evans S. 2005. “Nested Analysis as a Mixed-Method Strategy for Comparative Research.” American Political Science Review 9(3): 435-452.

McDermott, Rose. “The Ten Commandments of Experiments.” PS: Political Science & Politics. 46:3 (July 2013), pp.605-610.

Pollock, P. 2016. The essentials of political analysis, Washington: CQ Press, 3rd ed, ch 1. Preview of Ch. 1 can be accessed on Google Books: https://books.google.es/books?id=oV90CAAAQBAJ&dq=essentials+of+political+analysis+pollock&source=gbs_navlinks_s

Ragin, Charles C. 1987. The Comparative Method: Moving Beyond Qualitative and Quantitative Strategies. University of California Press.

Ross, Michael L. 2008. “Oil, Islam and Women.” American Political Science Review 102 (1): 107-123.

Tarrow, Sidney “Bridging the Quantitative-Qualitative Divide” in Brady & Collier, eds., Rethinking Social Inquiry, Chapter 10, pp. 171-180.

Toshkov, D. (2016). Research design in political science. Bloomsbury Publishing.


Programari

No es farà servir cap programari.