Logo UAB
2023/2024

Democràcia i Ciutadania

Codi: 42270 Crèdits: 10
Titulació Tipus Curs Semestre
4313335 Ciència Política OB 0 1

Professor/a de contacte

Nom:
John Robert Etherington
Correu electrònic:
john.etherington@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

John Robert Etherington
Eva Kristine Ostergaard-Nielsen
Enrique Hernandez Perez
Marta Gallina
Luisa Faustini Torres

Prerequisits


Els estudiants han de tenir una formació prèvia corresponent a una llicenciatura en ciències polítiques o altres assignatures molt relacionades.

Per als estudiants nous de Ciències Polítiques, els textos següents proporcionen bons antecedents a alguns dels temes que es tractaran en aquest mòdul:

  • Held, D. (various editions) Models of Democracy. Cambridge: Polity Press.
  • Diamond L. & M. F. Plattner, eds., (2009), Democracy. A Reader, Baltimore, Johns Hopkins University Press.
  • Dahl, R.A., Shapiro, I., Cheibub J.A. (2003), eds., The Democracy Sourcebook, Cambridge, Massachusetts, London, England: The MIT Press. Available here. 

Objectius

En molts sentits, la ciència política pot remuntar els seus orígens als intents de pensadors com Plató i Aristòtil d’acord amb els conceptes de democràcia i ciutadania a mesura que van sorgir a la poleis de l’antic grec, particularment a Atenes.

Mentre que la democràcia liberal moderna funciona de manera bastant diferent del seu antic predecessor, les preocupacions normatives, teòriques i empíriques dels Ancians han continuat informant els debats moderns sobre la democràcia i la ciutadania, preocupats ja que són qüestions com ara el canvi de règim, la participació política, drets ciutadans i acords institucionals. A més, altres qüestions, com ara les creixents demandes democràtiques dels ciutadans, s'han convertit en un element fonamental per als debats entorn del funcionament dels sistemes democràtics liberals.

El propòsit d’aquest mòdul és, doncs, presentar alguns dels principals debats i enfocaments per entendre la democràcia i la ciutadania liberals, ja que s’han desenvolupat al llarg del temps a Occident i, per això, el mòdul es divideix en sis parts. La primera analitza les condicions socials, econòmiques i institucionals històriques que han permès que la democràcia liberal es desenvolupi i prosperi en alguns llocs i no en altres. La segona part tracta de la qualitat de la democràcia a nivell agregat. A la tercera, quarta, cinquena i sisena parts, explorem alguns dels reptes que enfronten els sistemes polítics democràtics contemporanis, com la corrupció, el rendiment econòmic, la migració externa, l’augment del populisme, l’increment del descontentament democràtic i els efectes dels mitjans digitals sobre la participació ciutadana. .

Al final del mòdul, s'espera que els estudiants demostrin una comprensió completa d’un ampli ventall d’enfocaments teòrics, metodològics i empírics per a l’estudi de temes relacionats amb els conceptes de democràcia i ciutadania.


Competències

  • Analitzar el comportament i les actituds polítiques dels ciutadans i els processos de comunicació política en els quals estan immersos.
  • Analitzar els principals reptes econòmics, socials i polítics de les democràcies contemporànies.
  • Aplicar els coneixements teòrics adquirits a l'anàlisi de situacions reals i, a partir de l'anàlisi de la realitat política, generar orientacions útils per a la presa de decisions.
  • Conèixer el disseny, el funcionament i les conseqüències de les institucions polítiques i la seva relació amb els processos de governança.
  • Demostrar comprensió lectora de textos especialitzats en anglès.
  • Elaborar i redactar projectes i informes tècnics i acadèmics de manera autònoma fent ús de la terminologia, l'argumentació i les eines analítiques adequades a cada context.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Reconèixer la complexitat i la diversitat de la realitat política i les tensions a les quals està sotmesa, amb un èmfasi especial en el context espanyol i europeu.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar el nivell de qualitat democràtica d'un sistema polític.
  2. Analitzar la manera com les democràcies avançades canvien al llarg del temps.
  3. Conèixer els diferents models de democràcia existents, les seves característiques institucionals i les seves implicacions.
  4. Conèixer les tensions entre participació i representació, els debats entorn de la desafecció política i la crisi de representació.
  5. Demostrar comprensió lectora de textos especialitzats en anglès.
  6. Descriure les característiques de la cultura política i identificar-ne les explicacions i les conseqüències.
  7. Elaborar i redactar projectes i informes tècnics i acadèmics de manera autònoma fent ús de la terminologia, l'argumentació i les eines analítiques adequades a cada context.
  8. Entendre les diferents concepcions del concepte de ciutadania i les implicacions que tenen.
  9. Identificar els debats sobre opinió pública, comunicació política i democràcia.
  10. Identificar els diferents factors i variables que poden incidir en l'aparició, l'estabilitat i la crisi d'un sistema democràtic.
  11. Identificar la importància dels contextos polítics, econòmics i institucionals específics per a l'estabilitat democràtica.
  12. Identificar la manera en què fenòmens actuals com la globalització, la diversitat cultural o el desenvolupament de les noves tecnologies afecten els sistemes democràtics.
  13. Identificar les diferents dimensions del concepte de democràcia, les seves contradiccions i els debats normatius que l'acompanyen.
  14. Identificar les diferents implicacions pràctiques de les diverses teories sobre la democràcia.
  15. Identificar les maneres de participació política, els seus factors explicatius i les seves conseqüències per a la democràcia.
  16. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  17. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  18. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

Continguts

Introducció. Democràcia i ciutadania: preguntes noves i velles (J. Etherington)

L’objectiu d’aquesta classe introductòria és donar una visió general de l’estudi de la democràcia i la ciutadania per tal de proporcionar un context als temes que estudiarem en aquest mòdul. La sessió presenta llavors les diferents parts del mòdul, abans de parlar dels aspectes formals implicats.

Part 1. El Capitalisme i la Democràcia (J. Etherington) (4 sessions).

  • Capitalisme i Democràcia: consideracions conceptuals, teòriques i històriques.
  • El control democràtic del capitalisme després de la 1945
  • El repte del neoliberalisme per a la democràcia a partir de 1970
  • Capitalisme i democràcia: tendències actuals

 Part 2. La Democràcia Funciona Realment? La perspectiva dels ciutadans (E. Hernández) (5 sessions)

  • Estudiar les actituds dels ciutadans cap a la democràcia: el concepte de suport polític.
  • Suport a la democràcia i creixent descontentament: la democràcia segueix sent l'únic joc a la ciutat?
  • Un paradigma canviant: de la fidelitat als ciutadans crítics / assertius.
  • Impacte a llarg termini de les institucions: llegats històrics.
  • Impacte a curt termini del rendiment institucional: corrupció, economia i guanyadors i perdedors.

Part 3. La Paradoxa Democràtica: els ciutadans saben de política? (M. Gallina) (2 sessions)

  • La sofisticació política i les seves conseqüències electorals
  • Els partits i els/les votants parlen el mateix idioma?

Part 4. El Retrocés Democràtic i la Dimensió Externa de la Democratització (L. Faustini i E. Østergaard) (6 sessions)

  • El retrocés democràtic: definició i mesura.
  • El retrocés democràtic: visions teòriques i tendències empíriques.
  • Democratització i vincles transnacionals: com les relacions transnacionals influeixen en els processos de democratització.
  • Les migracions i la democratització
  • Les diàspores i els drets de vot transnacionals

Part 5. La Democràcia i el Canvi Climàtic (J. Etherington) (4 sessions)

  • Canvi climàtic i democràcia: consideracions teòriques i empíriques
  • Les conseqüències del canvi climàtic per a la democràcia i la democratització
  • Les respostes autoritaris al canvi climàtic
  • El rendiment de les democràcies respecte la mitigació del i l'adaptació al canvi climàtic

 

 


Metodologia

Aquest curs destaca la participació activa dels estudiants a classe, les tutories, l'avaluació contínua mitjançant l'elaboració i l'avaluació de tasques relacionades amb les diferents dimensions del mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals i seminaris 63 2,52 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18
Tipus: Supervisades      
Tutories 50 2 5, 16, 18
Tipus: Autònomes      
Preparació de lectures assignades 100 4 5, 18
Preparació de les tasques del curs 34,5 1,38 7, 16, 17, 18

Avaluació

En aquest mòdul, l’èmfasi principal és en l’avaluació contínua per tal d’assegurar que les diferents dimensions i conceptes relacionats amb les sessions siguin assumits pels estudiants a mesura que avançem a través del mòdul. Es complementa amb un últim assaig. L'avaluació es basa en els criteris següents:

  • Capacitat de sintetitzar la literatura rellevant
  • Capacitat per avaluar críticament la literatura rellevant
  • Coherència de l’argument
  • Originalitat
  • Aspectes formals, amb especial referència a la cita correcta i a l'estil acadèmic

Com es detalla a la Guia dels estudiants, ens comprometem a evitar el plagi i, per tant, es fa tot el possible per detectar i castigar aquests casos. El programari anti-plagi s’utilitzarà per comprovar cada enviament.

L'avaluació es divideix en els següents elements:

a) Assaigs curts (45%): durant el període els estudiants escriuran 3 assajos curts (màxim 1200 paraules cada un). Els estudiants han d’escriure un breu assaig per a la part 1, un breu assaig o per a la part 2 o per la part3. i un breu assaig o per a la part 4 o per a la part 5. Les preguntes dels assaigs curts es publicaran al Campus Virtual abans de finalitzar cada part del mòdul juntament amb les dates de lliurament. 

b) Assaig final (35%): Al final del curs, els instructors publicaran un conjunt de preguntes de recerca relacionades amb cada part del mòdul. Els estudiants hauran de respondre a una d'aquestes preguntes en un assaig de no més de 2.500 paraules. 

c) Participació a classe (20%): s'espera que els alumnes hagin preparat les lectures assignades abans d'arribar a classe i que participin activament a les sessions. És obligatori assistir a un mínim del 80% de lessessions per aprovar aquest mòdul.

Comentaris: els comentaris sobre el treball estaran disponibles tres setmanes com a màxim després de la presentació. No dubteu a posar-vos en contacte amb els professors per obtenir aquesta informació.

Presentació: envieu els vostres assaigs curts i l'últim treball a través de la secció de tasques de Campus Virtual, on tots els enviaments classificats seran analitzats pel programari anti-plagi.

Qualificació: totes les sol·licituds seran qualificades amb un grau numèric que oscil·la entre 0 i 10, sent 10 el millor grau.

Política de lliurament tardana: s'aplicarà una penalització de grau de -1 punt per cada dia que un estudiant hagi retardat amb una presentació qualificada.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assaig final 35% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18
Assaigs curts 45% 0,4 0,02 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18
Participació avtiva 20% 0,1 0 1, 16, 17, 18

Bibliografia

 

  • Macpherson, C.W. (various editions) The Life and Times of Liberal Democracy. Oxford. OUP
  • Held, D. (various editions) Models of Democracy. Cambridge: Polity Press

 

  • Polanyi, K (various editions) The Great Transformation
  • Marx, K. (Capital. Volume 1
  • Harvey, D. (2007) Harvey, David. A Brief History of Neoliberalism. Oxford: Oxford University Press.
  • Blyth, M. (2002) Great Transformations : Economic Ideas and Institutional Change in the Twentieth Century. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Hopkin, J. (2020) Anti-System Politics: The Crisis of Market Liberalism in Rich Democracies. New York: Oxford Academic Press)
  • Streeck, W. (2014) Buying Time : the Delayed Crisis of Democratic Capitalism. London: Verso.

 

  • Foa, Roberto Stefan, and Yascha Mounk. 2017. “The Signs of Deconsolidation.” Journal of Democracy 28(1): 5–15.
  • Svolik, Milan W. 2019. “Polarization versus Democracy.” Journal of Democracy 30(3): 20–32.
  • Boese, Vanessa A. et al. 2022. “State of the World 2021: Autocratization Changing Its Nature?” Democratization 29(6): 983–1013.
  • Fuchs, Dieter, Giovanna GIudorossi, and Palle Svensson. 1995. “Support for the Democratic System.” In Citizens and the State, Beliefs in government, eds. Hans-Dieter Klingemann and Dieter Fuchs. Oxford ; New York: Oxford University Press.
  • Neundorf, Anja, Johannes Gerschewski, and Roman-Gabriel Olar. 2020. “How Do Inclusionary and Exclusionary Autocracies Affect Ordinary People?” Comparative Political Studies 53(12): 1890–1925.
  •  Anderson, Christopher J., and Christine A. Guillory. 1997. “Political Institutions and Satisfaction with Democracy: A Cross-National Analysis of Consensus and Majoritarian Systems.” American Political Science Review 91(1): 66–81.
  • Anderson, Christopher J., and Yuliya V. Tverdova. 2003. “Corruption, Political Allegiances, and Attitudes Toward Government in Contemporary Democracies.” American Journal of Political Science 47(1): 91–109.
  • Claassen, Christopher, and Pedro C. Magalhães. 2022. “Effective Government and Evaluations of Democracy.” Comparative Political Studies 55(5): 869–94.
  •  Krishnarajan, Suthan. 2022. “Rationalizing Democracy: The Perceptual Bias and (Un)Democratic Behavior.” American Political Science Review: 1–23.
  • Rapeli, L. (2018). Does sophistication affect electoral outcomes?. Government and Opposition, 53(2), 181-204.
  • Gerber, D., Nicolet, S., & Sciarini, P. (2015). Voters are not fools, or are they? Party profile, individual sophistication and party choice. European Political Science Review, 7(1), 145-165.
  • Lupton, R. N., Myers, W. M., & Thornton, J. R. (2015). Political sophistication and the dimensionality of elite and mass attitudes, 1980− 2004. The Journal of Politics, 77(2), 368-380. 
  • Dalton, R. (2021). The representation gap and political sophistication: A contrarian perspective. Comparative Political Studies, 54(5), 889-917.

 

  • Bermeo, N. 2016 On Democratic Backsliding, Journal of Democracy, 27(1), pp. 5-19
  • Levitsky S and L. Way (2015). The myth of democratic recession, Journal of Democracy, 26(1):45–58
  • Ozan O. Varol (2015) Stealth Authoritarianism Iowa L. Rev. 1673
  •  Waldner, D and E Lust (2018) Unwelcome Change: Coming to Terms with Democratic Backsliding, Annual Review of Political Science, 21:1, 93-113
  • Peter Burnell & Oliver Schlumberger (2010) Promoting democracy – promoting autocracy? International politics and national political regimes, Contemporary Politics, 16:1, 1-15.
  •  Tolstrup, Jakob (2013) When can external actors influence democratization? Leverage, linkages, and gatekeeper elites, Democratization, 20:4, 716-742.
  •  Völkel, Jan Claudius (2020): Fanning fears, winning praise: Egypt’s smart play on Europe’s apprehension of more undocumented immigration, Mediterranean Politics.
  • Yom and Al-Momami (2008) The international dimensions of authoritarian regime stability: Jordan in the post-cold war era. Arab Studies Quarterly, Winter 2008, Vol. 30, No. 1 (Winter 2008), pp. 39-60
  • Escriba-Folch A. et al, Meseguer C., Wright, J. (2018), Remittances and protest in dictatorships, American Journal of Political Science.  
  • Pérez-Armendáriz, C. (2014), ‘Cross-Border Discussions and Political Behavior in Migrant-Sending Countries’, Studies of Comparative International Development,  49:pp. 67–88. 
  • Careja, R and Emmenegger, P. Making Democratic Citizens: The Effects of Migration Experience on Political Attitudes in Central and Eastern Europe, Comparative Political Studies 45(7) 875 –902  
  • Rother, S. (2009). ‘Changed in Migration? Philippine Return Migrants and (Un) Democratic Remittances’, European Journal of East Asian Studies, 8 (2) 245-275.  
  • Lafleur, J-M. (2012), ‘Why do states enfranchise citizens abroad? Comparative insights from Italy, Mexico and Belgium’, Global Networks, 11:4, 481-501 
  • Brand, L. (2014) ‘Arab uprisings and the changing frontiers of transnational citizenship: Voting from abroad in political transitions’, Political Geography, 41, pp. 54-63 

 

  • Peter Burnell (2012) “Democracy, democratization and climate change: complex relationships”, Democratization, 19:5, 813-842. 
  • Herman, P.F. and Treverton, G. (2009) “The Political Consequences of Climate Change”. Survival, 51:2, 137-148. 
  • Hendrix, C.S. and Haggard, S. (2015) “Global food prices, regime type, and urban unrest in the developing world”. Journal of Peace Research, Vol. 52, No. 2 (March), pp. 143-157.
  • Mittiga, R. (2022) “Political Legitimacy, Authoritarianism, and Climate Change”. American Political Science Review, 116(3), 998-1011.
  • Beeson M (2018) “Coming to terms with the authoritarian alternative: the implications and motivations of China’s environmental policies”. Asia and the Pacific Policy Studies, vol. 5, no. 1, pp. 34–46.  
  • Povitkina, M. (2018) “The Limits of Democracy in Tackling Climate Change”, Environmental Politics, Vol 27, No. 3, 411–432.
  • Finnegan, J. (2019) “Institutions, climate change, and the foundations of longterm policymaking”. Working Paper, Grantham Institute. LSE.

 

 

 


Programari

Cap