La Recerca Musical en l'Entorn Urbà Contemporani
Codi: 40829 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4312637 Musicologia, educació musical i interpretació de la música antiga | OT | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Silvia Victoria Martinez Garcia
- Correu electrònic:
- silvia.martinez.garcia@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- German Gan Quesada
- Lidia López Gómez
- Sergio Gonzalez Gonzalez
- Gabrielle Kaufman
- Tess Bolton
- Diego Alonso Tomás
- Maria Caceres Piñuel
Prerequisits
És recomanable que els estudiants posseeixin uns nivells acceptables d'anàlisi musical.
Seria desitjable que, en el decurs del mòdul, es completés la formació dels estudiants en pensament contemporani, especialment per que fa a l'estètica, els llenguatges artístics i els grans moviments sociopolítics.
Objectius
- Introduir les principals línies de debat de la recerca contemporània sobre pràctiques musicals en l'espai urbà.
- Dominar metodologies d’anàlisi historiogràfica, estètica i musicològica a l’estudi de les músiques urbanes.
- Relacionar els sistemes musicals contemporanis amb els seus respectius contextos de producció i recepció.
- Explorar els mecanismes que regeixen les relacions entre els diferents llenguatges artístics de l’època contemporània.
- Comprendre els mecanismes d’acció i articulació social de la música en entorns canviants, fent especial èmfasi en els avenços tecnològics i mediàtics de les últimes dècades
- Adaptar els continguts treballats al mòdul a diversos contextos educatius i formatius potencials.
Competències
- Analitzar els diferents contextos (socials, econòmics, històrics, artístics) que intervenen en la professió musical per desenvolupar adequadament les tasques de recerca.
- Analitzar les músiques segons àrees culturals i segons els contextos socials en què es manifesten i es desenvolupen per aplicar-ho a la recerca i als projectes interpretatius.
- Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per motius de sexe i gènere per al disseny de solucions.
- Distingir i aplicar les diferents metodologies de la recerca musicològica i de la recerca en educació musical orientades als projectes de recerca.
- Plantejar propostes innovadores en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
Resultats d'aprenentatge
- Adaptar els resultats de l'anàlisi contextual de l'estudi de l'entorn urbà contemporani, que comprèn les diferents realitats socials
- Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Aplicar les metodologies de recerca anteriors a cada tipus de projecte de recerca musical en l'entorn urbà contemporani
- Comparar els procediments metodològics desenvolupats en les tres últimes dècades en l'estudi de la complexa activitat musical de les societats contemporànies i, especialment, en els entorns urbans
- Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per motius de sexe i gènere per dissenyar solucions.
- Discernir les característiques distintives de les diverses cultures musicals de l'entorn urbà contemporani
- Discutir els contextos sociomusicals contemporanis des de la perspectiva dels estudis de gènere.
- Dominar eines d'anàlisi historiogràfica adaptades a l'estudi de les músiques urbanes
- Plantejar propostes innovadores en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Reconèixer les aportacions dels estudis de gènere a les temàtiques investigades.
- Relacionar els sistemes musicals contemporanis amb els seus respectius contextos de producció i recepció
Continguts
- Música, poder i representació en el món contemporani
- Estètiques creatives i política a la segona meitat del segle XX
- Espais i xarxes de circulació de la música a la ciutat. Paisatge sonor i pràctiques sonores en l'espai urbà
- Performance musical. El concert musical com a fenomen de la recerca actual
- Experiències i reptes dels esdeveniments musicals massius
- Música urbana: Etnicitat i gènere després del pensament postcolonial
- Tendències actuals de la recerca en mitjans audiovisuals
Metodologia
El mòdul té un format híbrid, amb una part d'exposició teòrica per part del professorat i una altra de treball conjunt a l'aula sobre casos pràctics dels quals se'n derivaran els aspectes teòrics i els conceptes clau del temari.
Aquest format de seminari i la metodologia d'aprenentatge impliquen activament l'estudiant. Els continguts del curs s'adquiriran principalment mitjançant la lectura i la discussió dels textos seleccionats, així com de l'anàlisi i el debat sobre els materials audiovisuals proposats. El seguiment actiu del mòdul implica el compromís personal de preparar les lectures i el visionat dels materials que es proposin per tal de poder participar activament en la seva discussió a l'aula.
Com a curs de postgrau, el treball autònom de cada estudiant tindrà un pes específic important en la metodologia de treball. Aquest es realitzarà de manera individual i en grups col·laboratius. Els estudiants participaran també en la coavaluació dels materials generats al llarg dels seminaris.
El mòdul té oberta una aula Moodle, on es publicarà el calendari d'activitats, i els materials pedagògics.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Seminaris amb participació a l'aula (presencial o virtual) | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Sessions pràctiques (eventualment fora de l'espai de classe habitual) | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exposicions de casos | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Pràctiques al voltant de la transferència | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Seminaris de doctorands | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Sessions de Tutoria | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Escriptura i edició de treballs crítics sobre continguts del curs | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Preparació de lectures del curs | 23 | 0,92 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
| Treball autònom sobre materials audiovisuals del curs | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
Avaluació
Es proposen tres evidències:
a) Redacció d’un breu treball sobre una lectura seleccionada del curs (25%). Aquest treball serà coavaluat per l'alumnat (10%)
b) Participació activa en les sessions de classe i en la reflexió conjunta sobre els materials proposats pel professorat (25%)
c) Un seguit de qüestionaris sobre les lectures i materials audiovisuals de consulta obligada, els quals es realitzaran de manera individual i com a preparació a les diferents sessions de classe (40%)
Tot i que l'assistència a classe no és obligada, es valorarà positivament la participació activa en les sessions de treball.
Terminis: Es publicitarà a l'espai Moodle el lliurament de cadascuna de les evidències. Els treballs es lliuraran a través del Moodle.
Procediment de Revisió: No es reavaluarà el treball que no hagi estat lliurat dins del termini establert. Per a poder-se reavaluar un treball, i recuperar qualificació, serà necessari haver fet un seguiment als seminaris. Per a superar l'assignatura cal haver aprovat les tres evidències. No presentar algun dels treballs significarà que l'estudiant es consideri "no avaluable".
IMPORTANT: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
AVALUACIÓ ÚNICA
L'avaluació única consistirà en tres evidències, presentades en una data a concretar al final de l'assignatura.
a) Un breu treball sobre una lectura seleccionada del curs (25%)
b) Un exercii escrit de reflexió sobre els materials proposats pel professorat (25%)
c) Un qüestionari extens sobre les lectures i materials audiovisuals de consulta obligada (50%)
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Coavaluació de treballs d'altres estudiants | 10% | 4 | 0,16 | 2, 3, 4, 5 |
| Participació activa en les sessions de treball | 25% | 40 | 1,6 | 1, 3, 4, 6, 8, 11 |
| Qüestionaris sobre lectures i altres materials del curs | 40 % | 19 | 0,76 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Treball escrit sobre una lectura del curs | 25% | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11 |
Bibliografia
Alsina, Miquel. 2007. El Cercle Manuel de Falla de Barcelona (1947-ca. 1957). L'obra musical i el seu context. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs
Butler, Judith. 2021 [1990] Problemes de gènere. El feminisme i la subversió de la identitat (trad. de Bel Olid). Ed. Angle
Castro, Ernesto. 2019. El trap: filosofía millennial para la crisis en España. Ed. Errata naturae
Cureses, Marta. 2013. "The institutionalization of the Avant-Garde in Catalonia as of 1939". In: Music and Francoism, eds. Gemma Pérez Zalduondo i Germán Gan Quesada. Turnhout: Brepols, 203-231.
D'Angelo, Robin. 2021. Fragilidad blanca. Ediciones del Oriente y del Mediterráneo
Gan Quesada, Germán. 2014. "La recepció de la música de Robert Gerhard a Catalunya durant el Franquisme (1948-1970): trobades i desavinences". Revista catalana de musicologia, 7, 153-171. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000216/00000019.pdf
Gan Quesada, Germán. 2012. "Músicas para después de una guerra... Compromisos, retiradas y resistencias en la creación musical catalana del primer franquismo". In: Discursos y prácticas musicales nacionalistas (1900-1970), ed. Pilar Ramos López. Logroño: Servicio de Publicaciones de la Universidad de La Rioja, 277-299.
Herrera Quintana, Elena. 2021. Beyoncé en la intersección: pop, género, raza y clase social : recepción y discursos en torno a su trabajo. Tesi doctoral. E-Prints Complutense https://eprints.ucm.es/id/eprint/64622/
Ivaldi, Antonia.2011. “Routes to adolescent musical expertise”. In: Music and the Mind: Essays in honour of John Slobodaed, ed. per Irène Deliège i Jane Davidson. Oxford: Oxford University Press, 205-224.
J. Sloboda i S. O’Neill. 2001. “Emotions in everyday listening to music”. In: Music and emotion: Theory and researched, ed. per J. Sloboda i P.N Juslin. Oxford: Oxford University Press, 415-429
Manchado, Marisa (ed.). 2019. Música y mujeres: Género y poder. Ménades Editorial
Marín, Miguel Angel. 2018. “Challenging the Listener: How to Change Trends in Classical Music Programming”. Resonancias, vol. 22, n° 42, 115-130.
Martín Nieva, Helena. 2019. "El apoyo de los institutos de cultura extranjeros a la música de vanguardia en Barcelona (1939-1974)". In: Puentes sonoros y coreográficos durante el franquismo. Imaginarios, intercambios y propaganda en clave internacional, ed. per Belén Vega Pichaco, Elsa Calero Carramolino i Gemma Pérez Zalduondo. Granada: Libargo, 171-203.
Martínez, Sílvia. 2019. “Mainstream Popular Music as a Challenge to Gender Studies: Latin Music and Feminism in Contemporary Spain”. In: Recent Trends and New Directions in Ethnomusicology: A European Perspective on Ethnomusicology in the 21st Century, editat per Gerd Grupe. Aachen: Shaker, 71-95.
Mikutta, C.A.; G. Maissen, A. Altorfer W. Strik i T. Koenig.2014. “Professional musicians listen differently to music”. Neuroscience. 268, 102-111
Müllensiefen, D.; B. Gingras, J. Musil i L. Stewart. 2014. “The Musicality of Non-Musicians: An Index for Assessing Musical Sophistication in the General Population.” PLoS ONE 9(2) (https://doi.org/10.1371/journal.pone.0089642)
National Endowment for the Arts. Office of Research and Analysis. 2020. Why we Engage: Attending, Creating, and Performing Art. Sept 2020 (https://www.arts.gov/sites/default/files/Why-We-Engage-0920_0.pdf)
Ramos, Pilar. 2003. Feminismo y música: Introducción crítica. Narcea Ediciones
Ribalta Coma-Cros Martina. 2017. "El Lied a través del temps. Una història del gènere narrada des del domicili de Josep Bartomeu durant el primer franquisme", Revista catalana de musicologia, 10, 191-206.
(https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000253/00000022.pdf)
Sanz, Marta. 2018. Monstruas y centauras. Nuevos lenguajes del feminismo. Ed. Anagrama
Viñuela, Eduardo (ed.). 2018. Bitch, She's Madonna. La reina del pop en la cultura contemporánea. Ed. Dos Bigotes
Williamon, A.; J. Ginsborg, R. Perkins, i G. Waddell. 2021. Performing Music Research: Methods in Music Education, Psychology, and Performance Science. Oxford: Oxford University Press.
Programari
Per a seguir amb aprofitament el mòdul, es requereix:
- Un processador de textos bàsic (Word o similar)
- Un editor senzill de vídeo (Emovie, Filmora o similar)
- Connexió regular a internet