Metodologia de la Recerca en Musicologia Històrica
Codi: 40827 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4312637 Musicologia, educació musical i interpretació de la música antiga | OT | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- German Gan Quesada
- Correu electrònic:
- german.gan@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Jordi Rife Santalo
- Maria Incoronata Colantuono Santoro
- German Gan Quesada
- Francisco Javier Daufi Rodergas
Prerequisits
No hi ha cap prerequisit de matrícula, tret dels administratius generals per a la matrícula del màster.
Objectius
- Discutir diverses metodologies de recerca dins de l'àmbit de la musicologia històrica.
- Oferir eines útils de recerca, segons una doble dimensió teòric-pràctica, per a la recerca en arxius, biblioteques i centres de documentació.
- Interpretar fonts documentals d'interès musical.
- Proporcionar estratègies de presentació i comunicació acadèmica dels resultats de recerca.
- Introduir a l'ús de les eines pròpies de les Humanitats Digitals per a la recerca musicològica.
Competències
- Analitzar i interpretar les fonts històriques i documentals en relació amb la música.
- Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Distingir i aplicar les diferents metodologies de la recerca musicològica i de la recerca en educació musical orientades als projectes de recerca.
- Dur a terme activitats de recerca arxivística, hemerogràfica i bibliogràfica relacionades amb l'àmbit de la música.
- Plantejar propostes innovadores en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els diferents procediments metodològics de recerca que s'han desenvolupat en les últimes dècades en relació amb la musicologia de perspectiva històrica
- Aplicar de manera elemental aquests recursos per a obtenir diferents classes de dades sobre recerca en musicologia històrica
- Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Discernir la idoneïtat de cada metodologia analítica i interpretativa en relació amb les problemàtiques abordades i amb cada tipus de font històrica i documental.
- Plantejar propostes innovadores en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Utilitzar els recursos bàsics per a obtenir dades d'arxiu sobre recerca en musicologia històrica
- Valorar i aplicar les metodologies de recerca anteriors a cada tipus de projecte de recerca
Continguts
CALENDARI PROVISIONAL
PART I. Prof. Maria Incoronata Colantuono (7 i 14 Març 2024)
Repertoris monòdics marians medievals
El cicle, articulat en dues sessions, preveu l’anàlisi dels repertoris monòdics marians medievals i la seva re-creació com a acte performatiu. El material inclou des dels himnes litúrgics a la lírica devocional italiana i galaicoportuguesa, tot passant per la producció seqüencial i lírica aquitana i catalana. Les classes, que tenen com a finalitat la determinació d’alguns dels principals criteris relacionats amb la recuperació del repertori com a experiència sonora viva, s’articulen a través de l’anàlisi dels sistemes orals de composició i transmissió en comparació amb la seva realitat manuscrita.
PART II. Prof. Jordi Rifé i Santaló (21 Març i 4 Abril 2024)
Les classes es centraran en tres metodologies pròpies de la Musicologia històrica que s’apliquen a la recerca de la música dels segles XVII i XVIII. En aquest sentit, es proposa, primer, l’estudi de la notació dels segles esmentats; segon, l’aplicació del mètode de l’anàlisi retòrico-musical en el constructe del discurs musical; i, tercer, l’ús de la metodologia comparativa que ens pot aportar elements generadors d’un nou coneixement. Aquests mètodes s’explicitaran en diversos exemples.
PART III. Prof. Xavier Daufí i Rodergas (11 i 18 Abril 2024)
Una visió de l’ensenyament musical a Catalunya al segle XVIII
S’analitzaran al llarg de les dues sessions alguns dels diversos elements que han configurat l’ensenyament musical a Catalunya al segle XVIII. Per entendre la manera com aquest ensenyament es va desenvolupar i articular caldrà posar el focus en tres eixos bàsics: la tasca dels mestres de capella, els tractats de temàtica musical conservats i la fundació del primer Estudi Públic de música a la Barcelona dels primers anys del segle XIX.
Els mestres de capella, presents no només a Barcelona, sinó a tot el territori català, foren, a les seves respectives localitats, els músics i compositors més experts del moment. A ells se’ls va confiar l’ensenyament de la música. Tot i que no existeix documentació que expliqui la manera com aquests compositors portaven a terme les seves tasques pedagògiques, resulta clar, d’altra banda, que eren ells qui, per contracte, s’havien d’encarregar de l’ensenyament musical als infants del cor i als xantres que així ho desitgessin.
Entre els tractats redactats a l’època, i que havien de servir per a la formació dels aspirants a músics i compositors, s’hi observaran diferents tendències (de cant pla, de composició, de caire més conservador, especulatius...), totes elles vigents al segle XVIII. L’estudi d’aquestes obres ens descobrirà quins eren els coneixements que s’esperaven dels músics del moment. Per altra banda, aquests tractats ens ajudaran a comprendre millor la pràctica interpretativa de la música del segle XVIII.
Finalment, l’Estudi Públic de Música, institució creada a les darreries del segle XVIII i primers anys del XIX pels músics procedents de la capella de la catedral de Barcelona, representaria el precedent de les escoles de música posteriors de la ciutat.
Exercicis pràctics: Per altra banda, es treballaran textos hispànics delsegle XVIII sobre teoria musical. Aquests tractats teòrics ens hauran de servir per comprendre què calia que sabés un músic d’aquest moment per exercir la seva professió. Gràcies a l’estudi d’aquestes obres es podrà tenir un major coneixement de com entendre i interpretar la música del setcents. Es proposaran una sèrie d’exercicis que aprofundeixin en aquesta qüestió.
Lectura obligatòria prèvia: Abans de l’inici de les sessions caldrà haver llegit l’article que es proposarà a l’Aula Moodle de l’assignatura.
PART IV. Professor/a i continguts per determinar (25 Abril i 2 Maig 2024)
PART V. Prof. Germán Gan Quesada (9, 16 i 23 Maig 2024)
Aproximació tècnica i estètica al diàleg intertextual entre la creació musical contemporània i el repertori històric. Dos estudis de cas: les músiques de l'Ars Nova i l'obra de Carlo Gesualdo.
Visita a les instal·lacions, biblioteca i arxiu de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona).
Metodologia
Les sessions del mòdul es desenvoluparan, amb una durada de 4 hores, els dijous tarda del segon quadrimestre (7 de març-30 de maig de 2024), a càrrec de cada professor/a responsable de la docència i amb la participació activa de l'alumnat. El seu contingut, de caire teòric-pràctic, emfasitzarà un acostament al repertori que s'hi tracti des de les perspectives sociocultural, analítica, paleogràfica i notacional.
Al començament de les activitats generals del mòdul, així com de la docència assignada a cada docent, l'alumnat rebrà un breu programa del contingut específic de les sessions, juntament amb una bibliografia complementària, si escau. Així mateix, es determinarà els possibles temes de treball, per a cada part avaluable i per al treball final, el seguiment dels quals serà preferentment presencial.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Assistència/participació a les sessions tèoric-pràctiques i participació a sessions d'avaluació | 60 | 2,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Preparació dels Treballs d'exposició pública | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures i comentari de textos | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Realització de transcripcions i anàlisis de partitures | 37 | 1,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Avaluació
Els criteris d'avaluació del mòdul són:
- Assistència/participació mínima d'un 80% a les sessions del mòdul i assistència/participació obligatòria a la visita programada, tret de circumstàncies excepcionals degudament justificades.
- Elaboració d'un treball (ressenya d'article o capítol, transcripció, anàlisi...) per a les parts I i IV del recorregut docent.
- Preparació d'un projecte de recerca, amb l'objectiu de ser exposat oralment [data prevista: 30/05/2024], segons la pràctica habitual, en durada i format, de la participació en congressos i simposis acadèmics.
- La superació dels quatre ítems d'avaluació és independent i obligatòria per a completar el recorregut del mòdul; els percentatges que s'hi adjudiquen són indivisibles. No es contemplarà la possibilitat de superar el mòdul sense el lliurament i avaluació positiva d'aquests quatre ítems i en cap cas es realitzaran mitjanes de qualificacions amb una nota parcial suspensa.
- La possibilitat de recuperació es limita a un percentatge màxim del 40%, prèvia consulta amb el professor responsable i en la data que s'estableixi al final de la docència del mòdul. La qualificació màxima assolible en el procés de recuperació d'aquests ítems és de 6.
- La data de revisió de les qualificacions dels ítems d'avaluació es comunicarà al moment de la seva publicació, via Aula Moodle de l'assignatura.
- Es considerarà "no avaluable" l'alumne que no lliuri cap element d'avaluació dels establerts en aquest apartat; en qualsevol altre cas, l'alumne haurà començat el procésd'avaluació i, per tant, rebrà la qualificació numèrica que li pertoqui sobre la base dels ítems lliurats.
OBSERVACIONS GENERALS
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació,es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació finald’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
AVALUACIÓ ÚNICA [data prevista: 14 de juny de 2024]: 1) Prova test de comprensió conceptual [30%]; 2) Prova escrita de contextualització històrica [30%]; 3) Ressenya crítica d'un article o assaig musicològic [40%]. S’hi aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació a les sessions presencials | 10 % | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Projecte de recerca general | 40 % | 17 | 0,68 | 1, 3, 4, 5, 6 |
| Treball - Part I | 25 % | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Treball - Part IV | 25% | 3 | 0,12 | 1, 2, 4, 6, 7 |
Bibliografia
Al començament de les sessions de cada part del mòdul es facilitarà a l'alumnat, si escau, una bibliografia/webgrafia específica per al desenvolupament dels seus continguts.
Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-i-investiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html
Part I
ANGLÉS, Higini, ed. La música de las Cantigas de Santa María del Rey Alfonso X el Sabio, vol. I. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona-Biblioteca Central, 1964.
COLANTUONO, Maria Incoronata. El canto litúrgico en las "Cantigas de Santa María". Barcelona: Centre Pastoral Litúrgica, 2022. Cuadernos Phase, 265.
FASSLER, Margot. Music in the Medieval West. New York: W. W. Norton & Company, 2014.
ZIMEI, Francesco i Marco Gozzi, eds. Il Laudario di Cortona. Lucca: Libreria Musicale Italiana, 2015. Bibl. Accademia etrusca, I.
Part II
APEL, Willi. The Notation of Polyphonic Music: 900-1600. Cambridge: The Medieval Academy of America, 1961.
BARTEL, Dietrich. Musica poetica: Musical-rhetorical figures in German Baroque music. Lincoln: University of Nebraska Press, 1997.
CALDWELL, John. Editing Early Music. Oxford: Oxford University Press / Clarendon Press, 1987.
RIFÉ i SANTALÓ, Jordi, “The Kyries of J. S. Bach's B-minor Mass and Gottlob Harrer's D-major Mass (Harwv 32): Between Late Baroque and the ‘Style Galant’”, Bach Journal, 45/2 (2014), pp. 68-93.
Part III
BONASTRE, Francesc. Música, litúrgia i societat a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona, Societat Catalana d’Estudis Litúrgics – IEC, 2008. Biblioteca Litúrgica Catalana, 5.
DAUFÍ, Xavier. “Un tractat de composició anònim del segle XVIII escrit en català”, Revista catalana de musicologia, XIII (2020), pp. 101-138.
HERAS TRIAS, Assumpció. “La instauració del magisteri de cant a Sant Pere de Figueres a les primeries del segle XVII”, Recerca Musicològica, I (1981), pp. 203-212.
RIFÉ, Jordi. “Les ordinacions de la capella de música de la catedral de Girona. Any 1735”, Recerca Musicològica, VI-VII (1986-1987), pp. 149-171.
_____. “Els Estatuts de la Capella Musical de la Seu de Vic, any 1733. Comparació amb les Ordinacions de la Seu de Girona, any 1735, i les de la Seu de Tarragona, any 1747”, Recerca Musicològica, IX-X (1989-1990), pp. 359-365.
PART IV (per determinar)
PART V
GAN QUESADA, Germán. "Victoria, notre contemporain? Tomás Luis de Victoria en la creación musical española actual", en Tomás Luis de Victoria. Estudios, eds. Javier Suárez-Pajares y Manuel del Sol. Madrid, ICCMU, 2013, pp. 581-588.
RAMAUT-CHEVASSUS, Béatrice. Musique et postmodernité. Paris: Presses Universitaires de France, 1998.
WATKINS, Glenn. Pyramids at the Louvre. Music, Culture, and Collage from Stravinsky to the Postmodernists. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1994.
____. The Gesualdo Hex. Music, Myth, and Memory. New York-London: W. W. Norton & Company, 2010, cap. 10 "Stoking the Flame".
Programari
No escau.