Gèneres i Textos: Pràctiques d'Anàlisi
Codi: 40243 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313178 Literatura Comparada: Estudis Literaris i Culturals | OT | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jordi Julià Garriga
- Correu electrònic:
- jordi.julia@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Jordi Cerdà Subirachs
- Eduard Vilella Morato
- Carles Batlle Jordà
- Miriam Ruiz-Ruano Risquez
Prerequisits
· Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació universitària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text especialitzats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’aquell camp d'estudi.
· Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
· Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
· Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètic
Objectius
El curs pretén abordar l’estudi de les obres literàries des de la perspectiva concreta de les convencions formals i temàtiques dels tres principals gèneres literaris: lírica, narrativa i teatre (encara que, eventualment, pot ser escollit un gènere literari concret per al seu estudi). Cadascun d’aquests gèneres serà considerat des d’una perspectiva històrica, retòrica i pragmàtica, durant les èpoques moderna i contemporània, i es proporcionaran a l’alumnat els principals conceptes, termes i referències teòriques i pràctiques per portar a terme una anàlisi particular dels textos literaris d’acord amb el gènere al qual pertanyin.
Competències
- Aplicar els diferents models teòrics i genèrics a l'anàlisi i la interpretació de textos.
- Aplicar els fonaments ideològics de l'anàlisi cultural als diferents àmbits de la crítica literària i els estudis comparativistes.
- Comunicar els resultats de les seves investigacions a un públic expert i no expert.
- Interpretar, d'acord amb les principals metodologies d'anàlisi, els continguts temàtics i simbòlics de l'obra en funció de les seves estratègies retòriques i pragmàtiques.
- Organitzar, planificar i gestionar projectes.
- Raonar críticament a partir de l'anàlisi i la síntesi.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar i aplicar els mètodes teòrics i de gènere més representatius a l'estudi de la representació literària, artística i cultural.
- Comunicar els resultats de les seves investigacions a un públic expert i no expert.
- Identificar el component persuasiu inherent a tot text literari, i la seva vinculació inevitable a una ideologia determinada i a l'horitzó cultural d'una època determinada.
- Interpretar un significar coherent respecte al text analitzat.
- Organitzar, planificar i gestionar projectes.
- Raonar críticament a partir de l'anàlisi i la síntesi.
- Reconèixer i gestionar la dimensió semàntica del text.
- Utilitzar críticament la bibliografia corresponent.
Continguts
Bloc I. Poesia.
1. Descripció teòrica del gènere, principals termes i conceptes d’estudi, concrecions històriques i anàlisi textual.
2. Temes: La lírica romàntica. Baudelaire i la modernitat poètica. El simbolisme. Formes de despersonalització i objectivació poètiques. Algunes propostes renovadores contemporànies: R. M. Rilke, K. P. Kavafis, T. S. Eliot, G. Benn, F. Pessoa, C. Pavese.
Bloc II. Teatre.
1. Descripció teòrica del gènere, principals termes i conceptes d’estudi, concrecions històriques i anàlisi textual.
2. Temes: La doble tradició del teatre modern. El triomf del model realista burgès al s. XIX. El naturalisme gris. Crisi de la representació de la realitat en l’època contemporània. Deformació i trencament de l’estètica realista: simbolisme, avantguarda, teatre psicològic, teatre èpic i teatre de l’absurd.
Bloc III. Narrativa.
1. Descripció teòrica del gènere, principals termes i conceptes d’estudi, concrecions històriques i anàlisi textual.
2. Temes: La narrativa vuitcentista i el problema del realisme. Transformacions dins el camp de la novel·la. El naturalisme i l’objectivitat narrativa. Crisi de la identitat, crisi de la novel·la: subjectivització del narrador, engany i focalitació (monòleg interior i “stream of consciousness”). Metaficció, pastitx i postmodernitat.
Metodologia
Pel seu caràcter eminentment pràctic (establert ja en el mateix títol del mòdul), i pel fet de tractar-se d’una assignatura pertanyent a un màster de naturalesa teòrica i comparatista, el comentari de text es convertirà en l’exercici principal que articuli les classes presencials. Ara bé, s’entén que aquestes pràctiques de lectura no han d’estar renyides amb unes reflexions de caràcter més general o abstracte, sobre l’època, el gènere i la factura del text en qüestió, que a ajudin a comprendre més bé l’objecte d’estudi. Així, doncs, no solament serà el docent el que portarà a terme aquestes anàlisis textuals, sinó que es pretén que l’alumnat col·labori activament en la creació de sentit de les diferents obres proposades.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe presencial a manera de seminari | 69 | 2,76 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories individuals | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Recerca i elaboració d'una monografia | 65 | 2,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Avaluació
L'avaluació del curs està integrada per tres notes que, sumades totes, constitueixen el 100% de la qualificació final:
1) L'assistència i participació activa a classe (amb un valor màxim del 10%).
2) L'elaboració d'un comentari de text proposat pel professor, on l'alumne haurà de demostrar les habilitats i els coneixements (teòrics i pràctics) adquirits al llarg del curs (amb un valor màxim del 40%).
3) La confecció d'una monografia sobre un tema lliure proposat pel professor o pactat entre l'alumne i el tutor de la investigació (que caldrà seleccionar d'entre el professorat d'aquest mòdul, i que serà el responsable de la seva qualificació). Aquest treball haurà de tenir un contingut relacionat amb les temàtiques tractades al llarg de l'assignatura (amb un valor màxim del 50%).
La superació de l'assignatura no exigeix la participació obligatòria a totes tres proves, i s'entén com a no avaluable la persona que no hagi elaborat cap dels dos exercicis, és a dir, ni el comentari de text ni la monografia de tema lliure.
Si l’estudiant realitza qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació (còpia, plagi, ús no autorizat d'IA...), es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació i no serà recuperable, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En el cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Avaluació única: L'alumne podrà realitzar els tres exercicis d'avaluació, amb el mateix valor, al final de curs en un sol dia en una data que serà fixada a inicis de curs.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació activa i individual en les sessions metodològiques del mòdul | 10 | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Elaboració d'un treball monogràfic | 50 | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Realització d'un comentari de text en què siguin aplicats els continguts teòrics i pràctics del curs | 40 | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Bibliografia
AA. DD. [1997], Introducció a la teoria de la literatura, Manresa, Angle Editorial.
AA.DD. [1999], Teorías sobre la lírica, Madrid, Arco /Libros.
M. H. ABRAMS [1974], El espejo y la lámpara, Barcelona, Barral.
Félix De AZÚA [1979], Baudelaire y el artista de la vida moderna, Barcelona, Anagrama.
Ingeborg BACHMANN [1990], Problemas de la literatura contemporánea: conferencias de Francfort, Madrid, Tecnos.
Pere BALLART [1998], El contorn del poema, Barcelona, Quaderns Crema. (V. espanyola: El contorno del poema, Barcelona, El Acantilado, 2005.)
------ [2007], El riure de la màscara, Barcelona, Quaderns Crema.
------ [2011], La veu cantant, Lleida, Pagès Editors.
Isaiah BERLIN [2000], Las raíces del romanticismo, Madrid, Taurus.
María del Carmen BOBES NAVES, [1997], Semiología de la obra dramática, Madrid, Arco Libros.
Carlos BOUSOÑO [1962], Teoría de la expresión poética, Madrid, Gredos, 1970.
Malcom BRADBURY & James McFARLAINE [1976] Modernism. A Guide to European Literature (1890-1930), London, Penguin Books, 1991.
Cleanth BROOKS & Robert Penn WARREN [1960], Understanding Poetry, Nova York, Holt, Rinehart & Wilson.
Stanley BURNSHAW [1981], «The Three Revolutions of Modern Poetry», The Poem itself, New York, Horizon Press.
John W. BURROW [2000], La crisis de la razón. El pensamiento europeo (1848-1914), Barcelona, Editorial Crítica, 2001.
Matei CALINESCU [1987], Cinco caras de la modernidad. Modernismo, vanguardia, decadencia, kitsch, posmodernismo, Madrid, Tecnos, 1991.
J. M. COHEN [1958/1966], Poesía de nuestro tiempo (1908-1965), México, Fondo de Cultura Económica, 1977.
Jonathan CULLER [1978], La poéticaestructuralista, Barcelona, Anagrama.
Terry EAGLETON [2009], La novela inglesa. Una introducción, Madrid, Akal.
Joan FERRATÉ [1968], Dinámica de la poesía, Barcelona, Seix Barral, 1982.
Hugo FRIEDRICH [1959] Estructura de la lírica moderna, Barcelona, Seix Barral.
David FRISBY [1985], Fragmentos de la modernidad. Teorías de la modernidad en la obra de Simmel, Kracauer y Benjamin, Madrid, Visor, 1992.
Peter GAY [2007], Modernidad. La atracción de la herejía de Baudelaire a Beckett, Barcelona, Paidós.
Gustavo GUERRERO [1998], Teorías de la lírica, Mèxic, FCE.
Michael HAMBURGER [1969], La verdad de la poesía, Mèxic, FCE, 1991.
Hans Robert JAUSS [1989], Las transformaciones de lo moderno. Estudios sobre las etapas de la modernidad estética, Madrid, Visor, 1995.
Jordi JULIÀ [1999], Al marge dels versos, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
------ [2002], La perspectiva contemporánea. Ensayos de teoría de la literatura y literatura comparada, Santiago de Compostela, Universidade de Santiago de Compostela.
------ [2011], Poètica de l’exili. L’elegia contemporània a la lírica catalana de postguerra, Palma, Lleonard Muntaner editor.
------ [2014], L’ofici i el do. Poesia i concepcions estètiques a la literatura catalana d’inicis del nou-cents, Manacor, Món de llibres.
------ [2016], Poesia i identitat. Formes de despersonalització de la lírica moderna, València, Institució Alfons el Magnànim-Diputació de València, 2016.
------ [2017], L’autor sense ombra. La figuració literària de l’escriptor entre els segles XIXi XX, València, Publicacions de la Universitat de València, 2017.
Javier APARICIO MAYDEU [2011], El desguace de la tradición. En el taller de la narrativa del siglo XX, Madrid, Càtedra.
Rafael NÚÑEZ RAMOS [1992], La poesía, Madrid, Síntesis.
Patrice PAVIS, [1980], Diccionario del teatro, Barcelona, Paidós, 1999.
Octavio PAZ [1956], El arco y la lira, Mèxic, FCE.
------ [1974], Los hijos del limo, Barcelona, Seix Barral.
Alex PREMINGER & T. V. F. BROGAN (eds.) [1993], Princeton Encyclopedia of Poetry and Poetics, Princeton UP.
Ricard SALVAT [2010], Una mirada al teatre modern i contemporani, Barcelona, Institut del Teatre.
Robert SCHOLES (ed.) [1979/1982], Elements of literature, Nova York, Oxford UP.
Robert SCHOLES [1982], Semiotics and Interpretation, New Haven, Conn., Yale University Press.
Emil STAIGER [1967], Conceptos fundamentales de poética, Madrid, Rialp.
Enric SULLÀ [2001], Teoría de la novela. Antología de textos del siglo XX, Barcelona, Crítica.
Peter SZONDI [1994], Teoría del drama moderno. Tentativa sobre lo trágico, Barcelona, Destino.
Peter WATSON [2000], A Terrible Beauty. A History of the People & Ideas that Shaped the Modern Mind, London, Weindenfeld & Nicolson.
Programari
Teams.