Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2503878 Estudis Socioculturals de Gènere | FB | 1 | 2 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Aquesta assignatura no té prerequisits, però es recomana a l'estudiantat que faci ús de la bibliografia complementària que hi ha a la secció de bibliografia.
Cal que l'estudiant tingui els coneixements lingüístics necessaris per a poder expressar-se amb correcció tant per escrit com oralment.
L'assignatura proposa fer un recorregut pels marcs conceptuals bàsics des dels quals s'ha comprès els feminismes a la tradició occidental, així com els canvis de paradigma que justifiquen les diferents conceptualitzacions del gènere, i la seva relació fonamental amb el cos i la identitat. Es plantegen les connexions conceptuals i contextuals, així com els mecanismes i els instruments crítics, que permeten establir relats genealògics en la cronologia dels feminismes, dels quals s'infereixen marcs analítics específics.
BLOC I. Genealogies feministes: accions, posicionaments i mirades
Concepte de genealogia.
Coneixement situat enfront del coneixement universal.
Deconstruir la mirada hegemònica, eurocentrista, blanca i binària
Eines feministes: la interseccionalitat, la història preposterada.
BLOC II: La conformaciódelssabersfeministes a la història
Les diferents inflexions en els feminismes: feminismes de la igualtat i de la diferència; feminismes esencialistes y construccionistes.
La categoria "dona". Intents i fracassos de la definició.
La diferènciaa dins de la diferència: interseccionalitats.
Art, cos i política: elssubjectes polítics del feminisme i la seva variació en la història i el context sociocultural.
Nous materialismes: corporeïtats, relacionalitat i afectes.
BLOC III: Relats genealògics interseccionals (Fanzín)
Assemblatges feministes amb diferents posicionaments conceptuals, socials, culturals i històrics.
Les visualitats crítiques com a eines de resistència.
Relat i contra-relat: desmuntant narratives hegemòniques.
El fanzín com a eina pedagògica i de recerca.
En aquesta assignatura es combinaran sessions teòriquesi pràctiques a partir de metodologies feministes basades en les arts, per crear de manera col·lectiva, interseccional i transdiciplinar un mapeig de les genealogies feministes.
Per això es faran:
Lectures i reflexions a partir de textos
Cerca d'informació sobre el temes tractats a classe
Presentacions orals dels treballs per part de l’estudiantat
Activitats creatives
Tutories i seguiment d’activitats
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presentació del curs. Exposicions teòriques dels principals conceptes. Comentaris de text. Activitats en grup a l'aula i exposicions per part de l'estudiantat. | 45 | 1,8 | KM32, SM02, SM31 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i seguiment d'activitats | 20 | 0,8 | SM02, SM31 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball individual sobre les activitats proposades: lectures, preparació d'exposicions i materials. Treball de grup: recerca documental, entrevista, creació del fanzín. | 35 | 1,4 | KM32, SM02, SM31 |
Avaluació continuada
Activitats individuals (55%)
Activitats d'avaluació individual (2), en les quals l'alumnat reflexionarà sobre problemàtiques relacionades amb els conceptes desenvolupats a classe (bloc I i II).
Activitat grupal (45%)
L'avaluació de l'assignatura és continuada i pressuposa l'assistència a classe i el seguiment constant del curs. Per aprovar l'assignatura es farà la mitjana dels treballs individuals, si s'obté una nota inferior a 5, caldrà que es presenti a la recuperació. L'estudiantat rebrà una qualificació de No Avaluat quan no lliuri alguna de les activitats d'avaluació.
Si l'alumne obté una nota inferior a 5, caldrà que es presenti a la recuperació. El professorat informarà l'alumnat del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L'estudiantat rebrà una qualificació de No Avaluat quan no lliuri alguna de les activitats d'avaluació.
Avalució única
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitat de grup | 45 % | 20 | 0,8 | KM32, SM02, SM31 |
Activitats individuals | 55 % | 30 | 1,2 | KM32, SM02, SM31 |
Ahmed, S. (1998). Differences that Matter: FeministTheoryandPostmodernism. Cambridge University Press.
Amorós, C. y de Miguel, A. (eds.)(2014). Teoría feminista: de la ilustración a la globalización. De la ilustración al segundo sexo. Minerva ediciones.
Bal, M. (1999). Quoting Caravaggio, contemporary art, preposternoushistory. Universityof Chicago Press.
Braidotti, R. (2004). Feminismo, diferencia sexual y sexualidad nómada. Gedisa.
Butler, J. (2002). Cuerpos que importan: sobre los límitesmateriales y discursivos. Paidós.
Butler, J. (2006). Deshacer el género. Trad. de Patricia Soley-Beltran. Paidós.
Butler, J. (2007). El género en disputa: el feminismo y la subversión de la identidad. Paidós.
Ciriza, A. (2020). Tramar/Urdir/Anudargenealogíasfeministassituadas. Los desafíos del espacio y el tiempo. La Aljaba, Vol. XXIV: pp. 145-157.
Foucault, M. (1979). La arqueología del saber. Ed. Siglo XXI.
Foucault, M. (2022). Nietzsche, la genealogía, la historia. Pre-textos Editores.
Haraway, D. J. (1995). Conocimientos situados: La cuestión científica en el feminismo y el privilegio de la perspectiva parcial. En: Ciencia, cyborgs y mujeres. La invención de la naturaleza. Cátedra.
Harding, S.(1988). “Is There a Feminist Method?”. Feminism and Methodology. Ed. Sandra Harding. Indiana University Press.
hooks, b. (2020). ¿Acaso no soy una mujer?: mujeresnegras y feminismo. Consonni.
hooks, b., et al. (2004). Otras Inapropiables: feminismosdesde las fronteras. Traficantes de sueños.
Irigaray, L. (1995). La diferencia sexual como fundamento de la democracia. Duoda, Revista d’EstudisFeministes, núm. 8.
Irigaray, L. (2002). Between East and West : from singularity to community. Columbia University Press.
Mohanty, C.T. (2008). “Bajo los ojos de occidente. Academia Feminista y discurso colonial”. En Liliana Suárez Navaz y Aida Hernández (eds.). Descolonizando el Feminismo: Teorías y Prácticasdesde los Márgenes. Cátedra.
Wittig, M.(2006). El pensamiento heterosexual. Egales.
Wittig, M. (2021 1973). El cuerpo lesbiano. Pre-Textos.
No s'utilitza cap programari en aquesta assignatura.