Teoria Social, Política i Econòmica en Arqueologia
Codi: 106850 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504611 Arqueologia | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ermengol Gassiot Ballbe
- Correu electrònic:
- ermengol.gassiot@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
No hi ha cap prerrequisit per cursar l'assignatura. No obstant, Igualment, es desitjable un lleuger coneixement dels pensaments crítics actuals, moderns i postmoderns.
Objectius
L’assignatura pretén oferir una introducció als elements teòrics que conformen l’arqueologia com a disciplina. Se centra en el debat sobre la seva capacitat d’anàlisi de les societats passades, identificant els factors principals que generen i gestionen el coneixement arqueològic.
Resultats d'aprenentatge
- CM05 (Competència) Aplicar mitjançant respostes innovadores els procediments teòrics i metodològics de l'arqueologia a les demandes de la societat.
- CM07 (Competència) Plantejar una conceptualització teòrica i metodològica de l'arqueologia coherent amb perspectives inclusives i no sexistes del passat.
- KM07 (Coneixement) Reconèixer l'estructura de l'arqueologia com a ciència tant en el pla teòric (epistemològic i ontològic) com metodològic a partir de la seva diversitat teòrica i dels principals debats actuals.
- KM08 (Coneixement) Identificar les aportacions de disciplines com l'antropologia, la sociologia, la teoria econòmica, la geografia, l'epistemologia i la filosofia de la ciència a la teoria arqueològica.
- SM07 (Habilitat) Aplicar l'estructura lògica de l'arqueologia com a ciència per a identificar els processos que sustenten els raonaments principals a fi de poder analitzar els processos d'inferència i generació d'informació arqueològica i proporcionar-ne una visió pròpia.
Continguts
BLOC 1
- Introducció. L’arqueologia, una ciència social. Què significa això?
- Coneixem o comprenem? Expliquem o representem?
- Ciència natural, ciència social o ciència històrica?
- Mètode científic, mètodes arqueològics i tècniques.
- Una mica de teoria social per a l’arqueologia
- Què entenem per societat? Perspectives d’anàlisi de les societats
- Què entenem per economia? Perspectives d’anàlisi econòmica en arqueologia
- Què entenem per política? Perspectives de la política en l’arqueologia
- Paleoecologia i arqueologia econòmica
- L’anàlisi de la producció de la vida social en el passat
- El paper del medi ambient a les economies precapitalistes
- Explotació econòmica i conflicte social
BLOC 2
- Complexitat social, jerarquia i estratificació
- Prestigi, estatus, rol
- Propietat, classes socials
5. Cultura, Sistema i Societat
6. Ideologia
7. Gènere
8. Guerra i Violència
Metodologia
L'assignatura es composa de classes teòriques i seminaris. A les classes teòriques s'introduiran els continguts centrals de cadascun dels temes, tot relacionant els diferents corrents teòrics amb el seu context històric i les problemàtiques que miren de resoldre.
En els seminaris es faran treballs en equip d'anàlisi d'aplicacions teòriques en la pràctica de l'arqueologia.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 50 | 2 | CM05, CM07, KM07, KM08, SM07 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Pràctiques en aula - seminaris de debat | 25 | 1 | CM05, KM07, SM07 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi individual o en grup | 75 | 3 | CM05, KM08, SM07 |
Avaluació
Els treballs dels blocs 1 i 2 es podran realitzar de forma individual o en equips de fins a 3 persones. La seva extensió màxima serà d’unes 10 pàgines sempre que no s’indiqui el contrari. Els comentaris de text seran individuals.
Al campus virtual es detallaran les instruccions per a la realització dels treballs / comentaris així com la data i procediments de lliurement i de revisió.
La qualificació de No avaluable s'aplicarà sempre que no s'hagi lliurat més del 30% de les activitats d´avaluació.
En cas que es realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Avaluació única
Tot/tota estudiant es podrà acollir a la possibilitat d’una avaluació única, que es realitzarà en la data assenyalada per la facultat. L’avaluació única constarà de les següents proves, amb el pes indicat entre parèntesi:
- Examen del Bloc 1 (40%)
- Examen del Bloc 2 (40%)
- Comentari d’un text (20%)
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentari de text del Bloc 1 | 15% | 0 | 0 | CM05, KM08, SM07 |
| Comentari de text del Bloc 2 | 15% | 0 | 0 | CM05, KM08, SM07 |
| Participació a classe | 20% | 0 | 0 | CM07, KM07, SM07 |
| Treball del Bloc 1 | 25% | 0 | 0 | CM05, CM07, KM07, KM08, SM07 |
| Treball del Bloc 2 | 25% | 0 | 0 | CM05, CM07, KM07, KM08, SM07 |
Bibliografia
AAVV (2000). "Queer Archaeologies". World Archaeology, vol.32 (2),
Anderson, P. (2000), Los orígenes de la postmodernidad. Anagrama, Barcelona.
Bate, L.F. (1998). El proceso de investigación en arqueología, Crítica, Barcelona.
Binford, L. (1977), For Theory Building in Archeology, Academic Press, New York.
Castro-Martinez, P. V., Escoriza-Mateu, T. (2014) “Por una Arqueología Social, contra las Manipulaciones Convenientes”, Arkeogazte. Revista de Arqueología, 4: 25-42.
Castro-Martinez, P. V., Gili, S., Lull, V., Mico, R., Rihuete, C., Risch, R. i Sanahuja, E. (1998). “Teoría de la producción de la vida social. Un análisis de los mecanismos de explotación en el sudeste peninsular (3000-l550 cal ANE)”. Boletín de Antropología Americana, 33: 25-78.
Castro-Martinez, P.V. et al (1996). “Teoría de las Prácticas Sociales”, Complutum Extra, 6 (II): 35-48.
Chapman, R. 2003. Archaeologies of Complexity. London: Routledge.
Clarke,D.L. (1984) Arqueología analítica. Ed. Bellaterra. Barcelona.
Conkey, M. i Spector, J. (1984). “Archaeology and the study of gender”. Hays-Gilpin, K. i Whitley, D.S. (ed.). Advances in Archaeological Method and Theory , 7:1-38.
Daems, D. 2021. Social Complexity and Complex Systems in Archaeology, Routledge
D’Ercole, M. C. 2017 “Archaeology And Economic History: between affinities and discord », Palethnologie [En ligne], 9 | 2017, http://journals.openedition.org/palethnologie/346
Earle, T.K., y Johnson, A. W. 2003. La evolución de las sociedades humanas. Desde
los grupos cazadores-recolectores al estado agrario. Ariel Historia, Barcelona.
Emberling, G. (Ed.). (2015). Social Theory in Archaeology and Ancient History: The Present and Future of Counternarratives. Cambridge: Cambridge University Press.
Foucault, M. (1979). Microfísica del poder. Las ediciones de La Piqueta, Madrid.
Foucault, M. (1988). La arqueología del saber. Siglo XXI, México.
Hodder, I. (1987). “La arqueología en la era post-moderna”, Trabajos de prehistoria, 44: 11-26.
Hodder, I. (1988). Interpretación en arqueología. Corrientes actuales. Crítica, Barcelona.
Hodder, Ian. 2012. Entangled: An Archaeology of the Relationships Between Humans and Things. Hoboken: WILEY
Jameson, F. (1991). El posmodernismo o la lógica cultural del capitalismo avanzado. Paidós, Barcelona.
Kuhn, T.S. (1971) La estructura de las revoluciones científicas, F.C.E., México.
Lakatos, I. (1983). La metodología de los programas de investigación científica. Alianza Editorial. Madrid.
Lull, V. (2005). “Marx, producción, sociedad y arqueología”. Trabajos de Prehistoria, 62 (1): 7-26
Lumbreras, L. (1974). La Arqueología como Ciencia Social. Ediciones Histar, Lima.
Lyotard, F. (1996). La posmodernidad explicada a los ninos. Gedisa. Barcelona.
Marx, K. 1844 (1968). Manuscritos: economía y filosofía. (Traducción de Francisco Rubio Llorente). Alianza Ed. (Madrid 1968).
Marx, K. 1857 (1989). Introducción a la crítica de la Economía Política.(Traducción de Marat Kuznetsov). En Marx, Engels, Lenin: Obras. Ed. Progreso (Moscú 1989: 178-208)
Marx, K. i Engels, F. 1845-46 (1970). La Ideología Alemana. (Traducción de W. Roces). Ed. Grijalbo. Barcelona.
McGuire, R. H. (1992). A Marxist Archaeology, Academic Press.
Narotzky, S. (1995). Mujer, Mujeres, Género. Una Aproximación Crítica al Estudio de las Mujeres en las Ciencias Sociales, CSIC. Madrid.
Shanks, M. i Tilley, C. (1987). Re-constructing Archaeology. Theory and Practice. Cambridge University Press, Cambridge.
Shanks, M. i Tilley, C. (1987). Social Theory and Archaeology. Polity Press, Cambridge.
Trigger, B. G. (1992). Historia del pensamiento arqueológico. Crítica, Barcelona.
Programari
Moodle y campus virtual, procesador de textos y lector de archivos PDF