Semàntica i Pragmàtica de la Llengua Francesa
Codi: 106629 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504378 Filologia i Cultura Franceses | OB | 2 | 2 |
| 2504393 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 0 | 0 |
| 2504393 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 3 | 0 |
| 2504393 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria del Roser Gauchola Gamarra
- Correu electrònic:
- roser.gauchola@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
En aquesta assignatura, inclosa en la matèria , es pretén dotar l'estudiant dels recursosLingüística francesa necessaris per a dur a terme l'anàlisi semàntica i pragmàtica de documents actuals en llengua francesa tant en la seva dimensió oral com escrita.
Competències
- Estudis d'Anglès i Francès
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Analitzar les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques, semàntiques i pragmàtiques de la llengua anglesa i de la francesa, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
- Aplicar els conceptes, els recursos i els mètodes adquirits als diferents àmbits de la lingüística anglesa i francesa aplicada, en un context social global, multilingüe i d’aprenentatge de llengües.
- Fer servir correctament l’anglès i el francès oral i escrit per finalitats acadèmiques i professionals, relacionades amb l’estudi de la lingüística, la història, la cultura i la literatura.
- Fer una anàlisi lingüística de les llengües anglesa i francesa utilitzant les metodologies i la terminologia específiques.
- Identificar els fonaments del llenguatge humà i els principis, mètodes i resultats de l'anàlisi estructural de les llengües.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques, semàntiques i pragmàtiques de la llengua francesa de la llengua actual.
- Aplicar de manera responsable i raonada les tècniques informàtiques adequades per consultar i gestionar fonts documentals específiques.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de forma autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comparar l’expressió del gènere gramatical i natural en diverses llengües.
- Conèixer els recursos disponibles per a l’anàlisi de la llengua francesa.
- Distingir els diferents nivells de l’anàlisi lingüística i establir-hi relacions.
- Elaborar treballs on s’apliquin els instruments digitals i bibliogràfics fonamentals per a l’àmbit d’estudi.
- Establir generalitzacions tipològiques.
- Fer presentacions orals i escrites de caire acadèmic i/o professional sobre llengua, lingüística, cultura o literatura franceses amb un alt grau de correcció lingüística i precisió terminològica en francès.
- Generar hipòtesis i arguments per explicar un determinat fenomen lingüístic.
- Identificar els factors pragmàtics que condicionen l’ús de les diverses estructures lingüístiques i argumentatives.
- Identificar i explicar la terminologia pròpia de cadascun dels nivells lingüístics.
- Identificar l’impacte de l’organització social i econòmica en les pràctiques lingüístiques en llengua francesa.
- Identificar opcions teòriques diferents o maneres de tractar els mateixos problemes des de marcs teòrics alternatius.
- Identificar opcions teòriques diferents o maneres d’abordar els mateixos fenòmens lingüístics des de marcs teòrics alternatius.
- Resoldre problemes complexos d'anàlisi lingüística a qualsevol nivell i amb els instruments adequats.
- Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Utilitzar els mètodes bàsics de recopilació i tractament de dades lingüístiques.
Continguts
Introduction : les composantes sémantique et pragmatique de la linguistique
I la sémantique 1. la sémantique lexicale: Mots, morphèmes, analyse morphologique /la polysémie théories du sens lexical: l'analyse sémique l'évolution du sens des vocables : métaphore et métonymie la connotation, les registres de langue révision des relations sémantiques du lexique : le cas de l'antonymie la polysémie des affixes dérivationnels
2. La sémantique grammaticale l'ordre des mots/syntagmes ; la rection verbale les relations logiques et temporelles
II La pragmatique l'activité d'énonciation la deixis les modalités les actes de parole implicites : présupposés et sous-entendus les maximes conversationnelles
Metodologia
En l'assignatura de es dirigirà l'aprenentatge mitjançant elSemàntica i pragmàtica de la llengua francesa següent conjunt de tècniques i accions:- Classe magistral amb suport TIC i discussió col·lectiva- Anàlisi de fenòmens lèxics, semàntics i pragmàtics- Realització d'activitats autònomes: exercicis, preparació de les proves, lectures, redaccions, recerca d'informacions a Internet…- Intercanvis a classe (professor-estudiant, estudiant-estudiant)- Proves escrites i/o orals Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe magistral amb suport TIC i discussió col·lectiva; anàlisi de fenòmens lèxics, semántics i pragmàtics | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| classes magistrals, exercicis, discussions col·lectives, exàmens | 80 | 3,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exposició oral | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Avaluació
L'avaluació del curs serà contínua, i inclourà la feina feta al llarg del curs, tant les diverses proves (el nombre de les quals dependrà del ritme en què avanci el programa) com els treballs lliurats durant tot el semestre. Les proves parcials es corregiran a classe i l'alumnat podrà preguntar sobre qualsevol dubte en l'avaluació. En l'examen final, es preveu un dia i hora de revisió.- Es considerarà com a ' un alumne que no hagi fet cap prova.NO AVALUABLE'- La sols s'oferirà a aquells alumnes que, havent fet l'avaluació contínua, hagin suspès. Però no tindranrecuperació dret a la recuperació si tenen una mitjana de menys de 3,5 /10 o no hagin realitzat almenys 2/3 de les tasques demanades. No es podran recuperar els treballs no lliurats (la nota dels treballs no lliurats serà un 0/10) o les activitats realitzades a classe. En cas de no haver assolit la mitjana d'aprovat, caldrà fer un examen global de tota l'assignatura per tal de superar la matèria. El plagi: El plagi total i parcial de qualsevol dels exercicis es considerarà automàticament un SUSPENS (0) de l'exercici plagiat. PLAGIAR és copiar de fonts no identificades d'un text, sigui una sola frase o més, que es fa passar per producció pròpia (això inclou copiar frases o fragments d'Internet i afegir-los sense modificacions al text que es presenta com a propi), i és una ofensa greu. En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, , amb independència del procés disciplinari que s'hi puguies qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació instruir. En cas que es produeixin en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, ladiverses irregularitats qualificació d'aquesta assignatura serà 0.final Casos particulars: Els estudiants hauran de complir les mateixes condicions d'avaluació que la restafrancòfons d'estudiants. La responsabilitat del seguiment de les activitats formatives id'avaluació recau exclusivament en l'estudiant. En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Teams, assegurant que tot l'estudiantat hi pot accedir.
AVALUACIÓ ÚNICA
Un examen escrit sobre la matèria de tot el semestre (70%)
un examen oral (30%)
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examens | 50% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Exposició oral | 25% | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Participació en les anàlisis col·lectives | 25% | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Bibliografia
BAYLON, Christian. et MIGNOT Xavier. (1995). Sémantique du langage , collection « Fac linguistique ». Paris :Nathan.
BENVENISTE, Emile. (1966). Problèmes de linguistique générale . Paris : Gallimard.
DUCROT, Oswald. et alii (1980). Les mots du discours . Paris : Les Ed. de Minuit.
GARDES-TAMINE, Joëlle. (1990). La Grammaire , collection « Cursus ». Paris : Armand Colin.
Tome I ,Phonologie, morphologielexicologie ; tome II Phonologie, morphologielexicologieSyntaxe
GARRIC Nathalie et CALAS Frédérice. (2007). Introduction à la pragmatique . Paris : Hachette
GROSS Gaston. (1996). Paris :Les expressions figées en français. Noms composés et autres locutions,Paris, Ophrys.
HUOT, Hélène. (2005). collection « Sens etProblèmes de sémantique. La polysémie en questions, , 2e éd., collection « Cursus ».La morphologie. Forme et sens des mots du français Paris : Armand Colin.
LEHMANN Alise et MARTIN-BERTHET Françoise. (2008). Introduction à la lexicologie. Sémantique et morphologie , collection « Lettres sup ». Paris : Armand-Colin.
KERBRAT-ORECCHIONI, Catherine. (1996). La conversation . Paris : Seuil.
MORTUREUX, Marie Françoise. (2004). La lexicologie entre langue et discours, collection « Campus ». Paris :La lexicologie entre langue et discours, Armand-Colin.
POLGUÈRE, Alain (2008). Lexicologie et sémantique lexicale. Les Presses de l'Université de Montréal.
POTTIER, Bernard. (1974). Linguistique générale. Théorie et description. Paris : Klincksieck.
REBOUL, Anne et MOESCHLER Jacques (1998). La pragmatique aujourd'hui , collection « Points Essais », n°La pragmatique aujourd'hui 371. Paris : Éditions du Seuil.
SARFATI Georges Elia et PAVEAU Marie-Anne (2014). Les grandes théories linguistiques. De la grammaire comparée à la pragmatique, collection U. Paris : Armand Colin.
TESNIÈRE, Lucien (1982). Éléments de syntaxe structurale . Paris : Klincksieck.
Grammaires :
CHARAUDEAU, Patrick (1992). Grammaire du sens et de l'expression . Paris : Hachette.
GREVISSE, Maurice et GOOSSE André (1989). Nouvelle grammaire française. Louvain : Duculot.
LE GOFFIC, Pierre (1992). Grammaire de la phrase française, Paris : Hachette.
RIEGEL, Martin et alii (1998). Grammaire méthodique du français. Paris : P.U.F. . Paris : P.U.F
Programari
No s'escau