Medicina i Societat Contemporànies
Codi: 106236 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jorge Molero Mesa
- Correu electrònic:
- jorge.molero@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
Cap
Objectius
Aquesta assignatura aborda l’anàlisi de la medicina com a fenomen polític, social i cultural, i examina les concepcions històriques sobre la salut i la malaltia, la relació entre professionals sanitaris i pacients, o l’emergència de la salut pública i els reptes actuals de la salut global. Entre altres qüestions, l’assignatura explora la influència dels factors socioculturals en la construcció dels conceptes de salut i malaltia i l’aparició dels determinants de la salut.
Competències
- Desenvolupar i comunicar oralment i per escrit els objectius i resultats de projectes de recerca sobre ciència, tecnologia i societat utilitzant tècniques de gestió de la informació científica.
- Explicar els conceptes fonamentals relacionats amb la vida, el seu origen i la seva evolució, i en especial els que fan referència als conceptes de salut i malaltia al llarg de la història.
- Identificar les diverses concepcions filosòfiques, ètiques i sociològiques sobre la ciència i la tecnologia i reconèixer-ne l'evolució al llarg de la història.
- Reconèixer la dimensió política, social i cultural del desenvolupament de la ciència i la tecnologia en les diferents etapes històriques.
- Treballar en equip de manera col·laborativa.
Resultats d'aprenentatge
- Comprendre la persona humana com un ésser multidimensional, en el qual la interrelació de factors biològics, psicològics, socials, ecològics i històrics condicionen i modifiquen els estats de salut i malaltia, així com les seves manifestacions.
- Descriure els condicionants històrics del procés de globalització dels problemes sanitaris i les estratègies internacionals en matèria de salut.
- Desenvolupar actitud crítica a través de l'estudi de controvèrsies de la història de la medicina.
- Desenvolupar una visió diacrònica del paper que tenen els centres assistencials i els agents sociosanitaris, per avaluar-ne la contribució, en el passat i en l'actualitat, en la lluita contra la malaltia i la millora de la salut de la població.
- Detallar els condicionants històrics en la configuració dels diversos sistemes nacionals de salut.
- Fer treballs de caràcter grupal.
- Identificar els orígens i la institucionalització de l'activitat científica, així com les bases epistemològiques del pensament científic en ciències de la salut.
- Prendre consciència de l'estreta dependència que hi ha entre les condicions de vida i la distribució social dels estats de salut i malaltia de la població.
- Reconèixer els elements essencials de la professió mèdica com a resultat d'un procés evolutiu, científic i sociocultural, incloent-hi els principis ètics, les responsabilitats legals i l'exercici professional centrat en el pacient.
- Reconèixer els estats de salut i malaltia com construccions socialment determinades que canvien segons les cultures i el curs del temps.
- Utilitzar correctament les bases de dades i obres de referència bibliogràfica, enciclopèdica i lexicogràfica en ciències de la salut.
Continguts
1: Introducció. La salut i la malaltia en la història de les poblacions humanes.
2: La medicina com a fenomen sociocultural.
3: Història social de l’assistència mèdica.
4: Pensament polític i procés de medicalització.
5: Medicina i gènere: Androcentrisme en les teories i pràctiques mèdiques.
6: La salut en l’Estat del Benestar i en un món desigual.
7: Medicina basada en l'evidència.
Metodologia
La metodologia d'ensenyament-aprenentatge de l'assignatura comprèn tres tipus d'activitats: activitats presencials dirigides, activitats supervisades i activitats autònomes. Les activitats presencials dirigides consistiran en classes teòriques i pràctiques d’aula on l'equip docent exposarà el marc en el qual s'enquadren els continguts i fonaments de l'assignatura recollits en el programa. Les activitats supervisades consistiran en sessions programades d'assessorament acadèmic. Les activitats autònomes es dedicaran a l'estudi per part de l'alumnat, la lectura i la realització de treballs acadèmics.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| PRÀCTIQUES D'AULA (PAUL) | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| TEORIA (TE) | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 |
| Tipus: Supervisades | |||
| PRESENTACIÓ / EXPOSICIÓ ORAL DE TREBALLS | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| ELABORACIÓ DE TREBALLS | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| ESTUDI PERSONAL | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 |
| LECTURA D'ARTICLES / INFORMES D'INTERÈS | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11 |
Avaluació
L'avaluació d'aquesta assignatura consta de:
1. Elaboració de treballs 30%
2. Resolució de problemas i defensa oral de treballs: 20%
3. Examen final d'avaluació: 50%.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
És requisit indispensable per a aprovar l'assignatura haver tingut una nota mínima de 5 punts sobre 10 en l'examen final. És així mateix requisit indispensable per a avaluar l'assignatura haver lliurat tots els treballs i pràctiques sol·licitats durant el curs.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de ‘No avaluable’ sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.
AVALUACIÓ ÚNICA
L’avaluació única consisteix en una prova escrita amb preguntes referents a la teoria i les pràctiques d’aula amb un pes de 50%, elaboració d’un treball amb un pes del 30% i defensa oral del mateix treball amb un pes de 20%.
Per tal que l'avaluació sigui efectiva, el/la estudiant ha de superar cadascuna de les diferents proves per separat i cal obtenir una nota final mínima de 5 punts sobre 10.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Elaboració de treballs | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Seminaris: Avaluació mitjançant casos pràctics i resolució de problemas i defensa oral de treballs | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Teoria: Avaluacions escrites | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 |
Bibliografia
Bibliografia específica
López Piñero, José María. La medicina en la historia. Madrid: La Esfera de los Libros; 2002.
López Piñero, Jose María; Terrada Ferrandis, Maria Luz. Introducción a la medicina. Barcelona: Crítica; 2000.
Barona Vilar, Josep Lluís, editor. Manual de Historia de la Medicina. Valencia: Editorial Tirant lo Blanch; 2023.
Barona Vilar, Josep Lluís. Introducció a la medicina. València: Universitat de València; 1992.
Rodríguez Ocaña, Esteban. Por la salud de las naciones. Higiene, microbiología y medicina social. Madrid: Akal; 1992.
Harding, Sandra G. Ciencia y feminismo. Madrid: Morata; 1996.
Han, B.-C. La sociedad paliativa. Madrid: Herder Editorial. 2021
Han, B.-C. La sociedad del Cansancio. Barcelona: Herder Editorial. 2022.
Bibliografia de consulta
Cooter, Roger: Pickstone John V. Companion to medicine in the twentieth century. London-New York: Routledge; 2003.
Ripoll Miralda, Jaume. Grec mèdic: guia per identificar termes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; 2018.
Bernabeu Mestre, Josep. El llenguatge de les ciències de la salut. Introducció a la formació de termes mèdics. València: Conselleria de Sanitat i Consum de la Generalitat Valenciana / Universitat d'Alacant; 1995.
Cueva Martín, Alejandro de la; Aleixandre Benavent, Rafael; Rodríguez i Gairín, Josep Manuel. Fonts d'informació en ciències de la salut. Valencia: Universitat de València; 2002.
Fausto-Sterling, A. Sexing the body Gender politics and the construction of sexuality. New York: Basic Books; 2000.
Aresti Esteban, N. Médicos, donjuanes y mujeres modernas: los ideales de feminidad y masculinidad en el primer tercio del siglo X. Zarautz: Universidad del País Vasco; 2001.
Sánchez Villam, M. C. Entre materia y espíritu. Modernidad y enfermedad social en la España Liberal (1833-1923). Madrid: CSIC. 2017.
Schiebinger, L. ¿Tiene sexo la mente? Las mujeres en los orígenes de la ciencia moderna, Madrid: Cátedra. 2004.
Programari
No cal cap programari específic.