Física i Pensament Contemporani
Codi: 106232 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | OB | 3 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francesc Xavier Roque Rodriguez
- Correu electrònic:
- xavier.roque@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L'assignatura té com a objectiu fonamental comprendre les relacions que s'estableixen entre la física i altres àmbits del pensament humanístic contemporani, especialment la filosofia. Per a això s'analitzaran:
1) Els antecedents i les implicacions del raonament humanístic sobre la física.
2) La rellevància dels conceptes i les experiències físiques per al raonament filosòfic.
3) Els límits i la redefinició de les fronteres canviants entre la física i el pensament humanístic.
Competències
- Descriure les forces fonamentals de la naturalesa en relació amb la configuració de l'univers i l'estructura de la matèria.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Treballar en equip de manera col·laborativa.
- Utilitzar de manera crítica les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques.
Resultats d'aprenentatge
- Desenvolupar la capacitat per treballar en equip, integrar-se i col·laborar activament en la consecució d'objectius comuns.
- Presentar i interpretar resultats de recerques bibliogràfiques i d'altres fonts rellevants.
- Reconèixer els conceptes fonamentals de relativitat especial i de mecànica quàntica i el context històric en què van aparèixer.
- Valorar la fiabilitat de les fonts, seleccionar dades rellevants i contrastar la informació.
Continguts
El temari està organitzat al voltant de sis blocs temàtics, que es desenvoluparan al llarg de 4/5 sessions cadascun:
Introducció
1. Espai i temps
2. Massa i energia
3. Camps i informació
5. Indeterminisme i mesura
6. Models i realitat
7. Codi obert i propietat intel·lectual
Conclusions
Metodologia
Les presentacions dels temes es complementen amb els textos disponibles a l’Aula Moodle. La carpeta de cada tema conté els textos que discutirem a les pràctiques d’aula, i textos o materials addicionals. Al descriptor de cada tema proposem qüestions per orientar la lectura i l’anàlisi dels textos.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes de teoria | 33 | 1,32 | 3 |
| Pràctiques d'aula | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 4 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball personal | 99 | 3,96 | 1, 2, 3, 4 |
Avaluació
Lliuraments
Has de lliurar a través de l’Aula Moodle 5 textos breus (màxim 600 paraules) en format DOCX o PDF, dins els terminis indicats. Hi discutiràs alguna de les qüestions que plantegem per a cada bloc, en relació amb les lectures proposades. Qualificarem els lliuraments a través de l’Aula Moodle, tenint en compte els aspectes següents:
Examen blocs 1 a 3
L’examen es basarà en les qüestions que es proposen en el Campus virtual i farà referència als textos que haurem analitzat. Et demanarem que identifiquis i expliquis la significació d’alguns d’aquests textos. L’examen està previst per la setmana 8 del semestre.
Ressenya d’un text i presentació a l’aula
A la ressenya, d’una extensió màxima de 3000 paraules i que fareu en grups de dos o excepcionalment de tres, exposareu amb claredat les idees principals del text escollit i la seva significació en el marc de l’assignatura. Al Campus Virtual proposarem textos per a la ressenya i donarem indicacions sobre l’elaboració i l’avaluació d’aquesta activitat. Les presentacions estan previstes per la setmana 16 del semestre i serviran per elaborar les conclusions de l’assignatura.
Recuperació
Hi haurà una prova de recuperació de l’assignatura, amb un pes total màxim del 60%. Per participar-hi, hauràs d’haver estat avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l’assignatura.
Es considerarà que l’alumne és no avaluable si no ha participat a totes les activitats d’avaluació.
Avaluació única
Si optes per l’Avaluació única hauràs de presentar els lliuraments i la ressenya el mateix dia que facis l’examen corresponent als blocs 1 a 3. La ponderació d’aquests elements serà la mateixa que la de l’Avaluació continuada.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació finald’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assaigs | 40 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4 |
| Examen | 30 % | 2 | 0,08 | 3 |
| Ressenya | 30 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4 |
Bibliografia
Agar, Jon (2012). Science in the Twentieth Century and Beyond. Cambridge: Polity.
Buchwald, J. Z.; Fox, R. eds. (2013). The Oxford Handbook of the History of Physics. Oxford: OUP.
Canales, Jimena. The physicist and the philosopher. Einstein, Bergson, and the debate that changed our understanding of time. Princeton and Oxford: Princeton University Press, 2015. Hi ha trad. cast. d’Àlex Guàrdia: El físico y el filósofo. Albert Einstein, Henri Bergson y el debate que cambió nuestra comprensión del tiempo (Barcelona: Arpa, 2020).
Chang, Hasok (2004). Inventing Temperature: Measurement and Scientific Progress. Oxford: Oxford University Press.
Chang, Hasok (2012). Is Water H2O? Evidence, Realism and Pluralism. Dordrecht: Springer.
David C. Cassidy; Gerald Holton; James Rutherford (2002). Understanding Physics. New York: Springer, 2002.
Cushing, James T. (1998). Philosophical Concepts in Physics. The Historical Relation between Philosophy and Scientific Theories. Cambridge: Cambridge University Press.
Forman, Paul (1971). “Weimar Culture, Causality, and Quantum Theory, 1918–1927: Adaptation by German Physicists and Mathematicians to a Hostile Intellectual Environment”. Historical Studies in the Physical Sciences 3 (1971): 1–115. Ed. cast. a cargo de José Manuel Sánchez Ron, Cultura en Weimar, causalidad y teoría cuántica, 1918–1927: Adaptación de los físicos y matemáticos alemanes a un ambiente intelectual hostil (Madrid:Alianza 1984).
Hacking, Ian (1983). Representing and Intervening: Introductory Topics in the Philosophy of Natural Science. Cambridge: Cambridge University Press. Hi ha trad. cast.: Representar e intervenir. Barcelona: Paidós, 1996.
Huggett, Nick (1997). Space from Zeno to Einstein. Classic readings with a Contemporary Commentary. Cambridge, MA: The MIT Press.
Kaiser, David (2011). How the Hippies Saved Physics: Science, Counterculture, and the Quantum Revival. New York: W. W. Norton.
Kern, Stephen (1983). The Culture of Time and Space, 1880–1918. Cambridge, MA: Harvard University Press.
Kojevnikov, Alexei. The Copenhagen network: the birth of quantum mechanics from a postdoctoral perspective. Cham: Springer, 2020.
Kragh, Helge (1999). Quantum Generations. A History of Physics in the Twentieth Century. Princeton: Princeton University Press. Hi ha trad. cast.: Generaciones cuánticas. Una historia de la física en el siglo XX (Madrid: Akal, 2007).
Stengers, Isabelle (2018). Another Science is Possible. A Manifesto for Slow Science. Cambridge: Polity.
Programari
No es requereix programari específic.