Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | OB | 3 | 1 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Els propis del grau.
Aquesta assignatura té com a objectiu conèixer els fenòmens de l’herència i la seva variabilitat, tant normal com patològica. També té com a objectiu abordar els desafiaments ètics i socials que planteja aquest coneixement.
— Perspectiva històrica de l’heretabilitat.
— Material genètic i estructura del DNA.
— Epigenètica i factors ambientals.
— Variació genètica.
— Caràcters monogènics i complexes.
— Mutació i efectes.
— Polimorfismes.
— Bases genètiques de la malaltia.
— Selecció genètica.
— Modificació genètica, mèdica i industrial.
— Reglamentació.
— Discriminació genètica.
La metodologia docent traurà profit de les eines que aporta el Campus Virtual de la UAB. Per assolir els objectius de l'assignatura es proposen fer tres tipus d'activitats d'aprenentatge: sessions amb tot el grup, seminaris amb la meitat del grup i treball autònom en grups petits sobre un article científic.
Sessions amb tot el grup: L'alumnat adquireix coneixements propis de l'assignatura assistint a les classes, complementant-les amb l'estudi personal. Aquestes classes estan concebudes com a sessions expositives per part del professorat, però també s'afavoreix la participació dels estudiants de forma activa per establir debats o reflexions col·lectives. A les classes s'utilitzen presentacions digitals per ajudar a la comprensió dels continguts, que estan disponibles al campus virtual de la UAB.
Seminaris: Els coneixements desenvolupats a les sessions amb tot el grup i treballats en l'estudi personal s'apliquen a la resolució de casos pràctics i en la discussió de treballs de recerca originals publicats en revistes internacionals. Els casos pràctics es plantegen en forma de problemes o preguntes, que es treballen en grups petits. Aquests tipus de metodologia permet reforçar i aprofundir en els temes treballats a les sessions amb tot el grup.
Treball autònom en petits grups sobre un article: Es proposa la realització d'un treball en grups petits que es prepara fora de l'aula i que implica tasques de documentació i discussió en grup sobre un tema de genètica humana. A les tutories s'orientarà a l’alumnat sobre com fer aquest treball.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 33 | 1,32 | 1, 2, 3 |
Practiques d'Aula | 16 | 0,64 | 2, 3, 4 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 5 | 0,2 | 3, 4 |
Tipus: Autònomes | |||
Escriptura de treballs | 15,5 | 0,62 | 1, 2, 3, 4 |
Estudi personal | 55 | 2,2 | 1, 2, 3, 4 |
Lectura de textos científics | 16 | 0,64 | |
Recerca bibliogràfica | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4 |
a) Dues proves escrites: cada prova 25% de la nota final. La nota mínima per aprovar l'assignatura serà d'un 5 en cada prova.
b) Entrega de treballs de les activitats dutes a terme a les classes: 20% de la nota final.
c) Treball en grups petits: 30% de la nota final. En aquesta avaluació es tindrà en compte: la presentació oral (10%), el treball (15%) i l'ajust al temps limitat (5%). L'avaluació de la presentació oral serà individual, però les altres seran comunes per a tots els membres del grup.
Per poder aprovar l'assignatura s'ha de treure com a mínim un 5 a la nota final. A final de curs hi haurà una prova de recuperació per aquell alumnat que hagi suspès o no presentat alguna/es de les dues proves escrites. Per participar en la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura.
L’estudiant rebrà la qualificació de ‘No avaluable’ sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.
Avaluació única
L’avaluació única consisteix en una prova de síntesi única que inclou els continguts de tot el programa de teoria amb un pes de 60% i una altra de preguntes corresponents als continguts treballat en les pràctiques d’aula amb un pes de 20%. Abans de realitzar la prova l’alumne haurà d’entregar un resum crític d’un article científic que li haurà estat lliurat amb 30 dies d’antelació, el pes a la nota d’aquesta activitat és del 20%.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Dos exàmens parcials, tipus test i/o amb preguntes curtes. Un parcial eliminatori i un altre a final de curs | 50 | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4 |
Tasques individuals durant el curs | 20 | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 3, 4 |
Treball preparat en grups | 30 | 0 | 0 | 1, 2, 3 |
Bibliografia
Barona JL. (2003/1998). Història del pensament biològic. València, Universitat de València, Col·lecció Educació-Materials.
Cummings MR. (2016). Human Heredity. Principles and Issues. 11ena edició. Thompson. Brooks/Cole. Belmont, EEUU.
Jorde LB, Carey JC, Bamshad MJ (2020). Medical genetics. 6a edició. Elsevier. Philadelphia, EEUU. Enllaç: https://www.clinicalkey.com/student/content/toc/3-s2.0-C20190053186
Lewis R. (2021). Human Genetics. Concepts and Applications. 13a edició. McGraw-Hill Science. New York, EEUU.
Nussbaum RL, McInnes RR i Willard HF. (2016). Thompson & Thompson Genetics in Medicine. 8a edició. Saunders Elsevier, Philadelphia, USA. Enllaç: https://www.clinicalkey.com/meded/content/toc/3-s2.0-C20150020123
Monod J. (2000). El Azar y la Necesidad. Barcelona, Tusquets (Metatemas) (1ª ed. 1970).
Morange M. (2000). A history of molecular biology. Harvard: Harvard University Press.
Oriola J, Ballesta F, Clària J, Mengual L. (2013). Genètica Mèdica. Rafael Oliva (ed.) Edicions Universitat de Barcelona. Barcelona.Schrödinger E. (2001). ¿Qué es la vida? Barcelona: Tusquets (Metatemas) (1ª ed. 1944).
Solari AJ. (2011). Genética Humana. Fundamentos y Aplicaciones en Medicina. 5a edició. Médica Panamericana. Buenos Aires, Argentina. Enllaç: http://www.medicapanamericana.com/VisorEbookV2/Ebook/9789500605687
Strachan T i Read AP. (2019). Human Molecular Genetics. 5a edició. Garland Science, Taylor & Francis Group, New York, USA.
Strachan T, Goodship J i Chinnery P. (2015). Genetics and Genomics in Medicine. 1ª edició. GarlandScience, Taylor & Francis Group, New York, USA.
Tobias ES, Connor M i Ferguson-Smith M. (2011). Essential Medical Genetics. 6a edició. Wiley-Blackwell, Oxford, Regne Unit. Enllaç: https://ebookcentral.proquest.com/lib/UAB/detail.action?docID=822526
Turnpenny P, Ellard S. and Clever R (2021). Emery Elements of Medical Genetics. 16a edició. Elsevier, Philadelphia, USA. Enllaç a 15a edició: https://www.clinicalkey.com/meded/content/toc/3-s2.0-C20160052130
Vogel and Motulsky’s Human Genetics, Problems and Approaches. (2010) 4a edició. Springer-Verlag Berlin Heidelberg, Alemanya. Enllaç: https://dx.doi.org/10.1007/978-3-540-37654-5
Watson JD. (2004). La Doble Hélice. Barcelona: RBA (1ª ed. 1968).
•http://www.ncbi.nlm.nih.gov/omim
•http://ghr.nlm.nih.gov
•http://www.genome.gov
Programari
Aquest assignatura no requereix programari específic
Aquest assignatura no requereix programari específic