Logo UAB
2023/2024

Història Contemporània d'Espanya (de la Guerra Civil a la Democràcia)

Codi: 106197 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies OB 3 1

Professor/a de contacte

Nom:
Marti Marin Corbera
Correu electrònic:
marti.marin@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.


Prerequisits

No n'hi ha


Objectius

Aquesta assignatura obligatòria desenvolupa la historia social i política d'Espanya a partir de la Guerra civil i de la construcció del Nuevo Estado franquista, fins als nostres dies, en correspondència amb la cronologia bàsica de la resta d'assignatures d'història agrupades en altres matèries. Es tracta de l'anàlisi d'un cas específic dins d'Europa, ja que -juntament amb Portugal- fou l'únic país que va mantenir una dictadura de preguerra, sense transició de cap mena vers una dictadura comunista o un sistema liberal-democràtic. Ans al contrari va conservar inalterades bona part de les característiques que la varen convertir en una aliada de l'Eix nazi-feixista. De la mateixa manera, el canvi polític de finals dels anys setanta del segle XX no va tenir pauta de comparació dins d'Europa Occidental -fora, altra vegada, de Portugal- i va anticipar, en alguna mesura, el que s'anava a esdevenir a continuació a bona part d'Amèrica Llatina.


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Diferenciar i analitzar el tipus de relacions que s'han establert en el segle passat entre els diversos agents socials, polítics i econòmics tant en marcs nacionals com regionals i internacionals.
  • Dilucidar el paper que desenvolupen en el present les diverses memòries socials referents als passats conflictius, diferenciant els conceptes d'història i memòria.
  • Explicar i sintetitzar coneixements adquirits en un nivell avançat de llengua anglesa.
  • Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
  • Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Reconèixer i contextualitzar textos referents a la història contemporània recent.
  • Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris i multiculturals implementant nous projectes.
  • Vincular qüestions fonamentals de l'actualitat econòmica amb desenvolupaments econòmics anteriors partint dels principals elements de la història econòmica contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  2. Analitzar les diverses perspectives historiogràfiques en relació amb els diferents períodes de la història que es treballen en la matèria.
  3. Aplicar les habilitats necessàries per valorar i divulgar el coneixement històric.
  4. Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis sobre guerres civils.
  5. Capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
  6. Comprendre les especificitats regionals dins dels estats.
  7. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  8. Conèixer diversos casos de memòries en conflicte entre sectors diferents de població dins d'un mateix estat.
  9. Demostrar iniciativa i treballar autònomament quan la situació ho demani.
  10. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  11. Diferenciar la literalitat dels textos del seu sentit social i polític a partir de la contextualització específica.
  12. Expressar, per escrit o oralment, una opinió fonamentada sobre el caràcter, la perspectiva i el rigor de textos referents al contingut de la matèria.
  13. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  14. Organitzar la feina adequadament, tant pel que fa a la gestió del temps com a l'ordenació i la planificació.
  15. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  16. Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l?'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
  17. Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
  18. Situar en perspectiva històrica les noves experiències d'industrialització, als països en vies de desenvolupament.
  19. Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  20. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

Introducció. La Guerra civil.

1. La configuració de la dictadura franquista

2. L'Espanya autàrquica

3. Guerra mundial, guerra freda i consolidació del franquisme

4. Creixement econòmic i canvi social en un món en transformació

5. De la plenitud a la crisi del franquisme

6. La transició de la dictadura a la democràcia

7. La democràcia consolidada.


Metodologia

Assistència a classes teòriques dirigides per el/la professor/a.
Assistència a sessions de seminaris i pràctiques dirigides per el/la professor/a.
Lectura comprensiva de textos.
Aprenentatge d'estratègies de recerca d'informació.
Realització de ressenyes, treballs i/o comentaris analítics.
Estudi personal.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Assistència a sessions de seminaris i pràctiques dirigides per el/la professor/a 7 0,28 7, 15
Classes teòriques 31 1,24 1, 7, 8, 12, 14, 15
Tipus: Supervisades      
Realització de ressenyes, treballs i/o comentaris analítics. 5 0,2 2, 3, 10, 13, 14, 16, 17, 19
Tipus: Autònomes      
Estudi personal 45 1,8 1, 5, 9, 11, 14, 20
Realització de ressenyes, treballs i/o comentaris analítics. 20 0,8 2, 3, 5, 7, 9, 10, 14, 16, 19

Avaluació

Mètode d’avaluació. Consta de tres peces:

a) Un examen escrit basat en l'anàlisi de materials al que es podrà acudir amb tota mena de materials propis (apunts, bibliografia, etc.), que valdrà el 50% de la nota final. L'examen serà el dia 11 de gener i es re-avaluarà segons el calendari de la Facultat. Trobareu un model d'examen al Campus Virtual.

b) Un treball d'uns 30.000 caràcters (amb espais), sobre una pel·lícula triada d'un llistat que trobareu al Campus Virtual, que valdrà un 35% i que caldrà realitzar en grups de tres persones, però amb lliurament individual de resultats. El seguiment d'aquest treball implica un mínim de dues entrevistes amb el professor.
El lliurament s'efectuarà en paper i per correu electrònic al Campus Virtual el dia 30 de novembre (en paper -a la bústia o en mà- fins a les 18h. i en versió electrònica -processador de textos-  fins les 24h. Si no s'efectua el lliurament en paper per algun motiu, el lliurament electrònic serà la garantia de que el treball
està fet i el lliurament en paper s'haurà de resoldre durant els dies següents. El treball podrà ser objecte de revisió, amb data límit 9 de gener. Veure les instruccions específiques en el document corresponent al Campus Virtual.

c) Una prova escrita -feta a casa- de valor 15%, basada en l'anàlisi d’un article amb una extensió màxima de 10.000 caràcters (amb espais). El lliurament serà el dia 10 d’octubre i el límit per a presentar un versió corregida -després d’haver revisat el treball en tutoria- el 7 de novembre. La tria
de l'article s'ha de discutir amb el professor/a.

Es considerarà "no evaluable" (i no suspès) aquell/a estudiant que no hagi arribat a lliurar evidències d'avaluació per més d'un terç de la nota final, és a dir, només la prova escrita.

Els estudiants acollits a la modalitat d'avaluació única hauran de fer el lliurament de les peces b) i c) el dia de l'examen (11 de gener) i podran re-avaluar-les totes amb lliurament en el dia en que la Facultat determini que s'ha de produir la re-avaluació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació
d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen escrit 50% 2 0,08 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 18
Prova escrita 15% 10 0,4 2, 5, 8, 9, 10, 12, 13, 14
Treball sobre una pel·lícula 35% 30 1,2 1, 3, 5, 9, 11, 14, 15, 16, 17, 19, 20

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA BÀSICA: No hi ha «un» manual bo, tot depèn de per a què es vulgui utilitzar. Els manuals envelleixen si no han patit edicions actualitzades o revisades i tots, tard o d’hora queden «endarrerits». Els manuals són per a seguir l’assignatura, no per a cercar informació específica. Considerem «manuals» els que estan aquí agrupats com a «obres generals». La resta són monografies, temàtiques i cronològiques (de classificació discutible). No hi figuren articles de revista ni capítols de llibre, per la qual cosa considerem que la bibliografia és només «bàsica»: per estar al dia d’un tema s’han de seguir les publicacions periòdiques... 

Obres generals.

CARR, R. (coord.); La época de Franco (1939-1975). Política, ejército, iglesia, economía y administración, dins Historia de España fundada por Ramón Menéndez Pidal, vol. XLI.1, Espasa Calpe, Madrid, 1996.

FUSI, J.P. (coord.); La Época de Franco (1939-1975). Sociedad, vida y cultura, dins Historia de España fundada por Ramón Menéndez Pidal, Vol. XLI.2, Espasa Calpe, Madrid, 2001.

GRACIA, J. i RUIZ CARNICER, M.A.; La España de Franco (1939-1975). Cultura y vida cotidiana, Síntesis, Madrid, 2001.

JULIÁ, S.; España en democracia dins Historia de España. vol. 10, Crítica/Marcial Pons, Barcelona, 2010.

MARTÍNEZ, J. (Coord.); Historia de España siglo XX, 1939-1996, Cátedra, Madrid, 1999.

MOLINERO, C. i YSÀS, P.; El règim franquista. Feixisme, modernització i consens, Eumo, Vic, 1992.

MORADIELLOS, E.; La España de Franco (1939-1975). Política y sociedad, Síntesis, Madrid, 2000.

PAYNE, S.; El régimen de Franco 1936-1975, Alianza Ed., Madrid, 1987.

RIQUER, B.de; La dictadura de Franco dins Historia de España. vol. 9, Crítica/Marcial Pons, Barcelona, 2010.

TUSELL, J. (coord.); La transición a la democracia y el reinado de Juan Carlos I, dins Historia de España fundada por Ramón Menéndez Pidal, vol. XLII, Espasa Calpe, Madrid, 2003.

Economia.

BARCIELA, C. et al.,La España de Franco (1939-1975). Economia, Síntesis, Madrid, 2001.

CARBALLO, R.; TEMPRANO, A.G. i MORAL, J. (coords.); Crecimiento económico y cambio estructural en España (1959-1980), Akal, Madrid, 1981.

GARRABOU, R.; BARCIELA, C. i JIMÉNEZ BLANCO, J. I. (coords.), Historia agraria de la España Contemporánea. 3 El fin de la agricultura tradicional (1900-1960), Crítica, Barcelona, 1986.

MARTÍNEZ SERRANO, J.A. et al.; Economía española: Crecimiento y cambio estructural (1960-1980), Blume, Madrid, 1982.

NADAL, J.; CARRERAS, A. I SUDRIÀ, C. (comp.); La economía española en el siglo XX. Una perspectiva histórica, Ariel, Barcelona, 1987.

NAREDO, J.M.; La evolución de la agricultura en España (1940-2000), Universidad de Granada, 2004.

Evolució política general.

CAZORLA SÁNCHEZ, A.; Las políticas de la victoria. La consolidación del Nuevo Estado franquista (1938-1953), Madrid, Marcial Pons, 2000.

JULIÁ, S.; Historia de las dos Españas, Taurus, Madrid, 2004.

MARIN, J.Ma.; MOLINERO, C. i YSÀS, P.; Historia política de España 1939-2000, Istmo, Madrid, 2001.

MOLINERO, C. (ed.); La Transición, treinta años después. De la dictadura a la instauración y consolidación de la democracia, Península, Barcelona, 2006.

MOLINERO, C. i YSÀS, P.; La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía, 1945-1977, Crítica, Barcelona, 2008.

MOLINERO, C. i YSÀS, P. (eds.); Transiciones. Estudios sobre la Europa del Sur y América Latina, Los Libros de la Catarata, Madrid, 2019.

NICOLÁS, E.; La libertad encadenada. España en la dictadura franquista 1939-1975, Alianza, Madrid, 2005.

PAYNE, S.P.; Franco y José Antonio. El extraño caso del fascismo español. Historia de la Falange y del Movimiento Nacional (1923-1977), Planeta, Barcelona, 1997.

POWELL, Ch.; España en democracia, 1975-2000, Plaza&Janés, Barcelona, 2001.

PRESTON, P.; El triunfo de la democracia en España, Plaza y Janés, Barcelona, 1986.

SARTORIUS, N. i SABIO, A.; El final de la dictadura. La conquista de la democracia en España, noviembre de 1975-junio de 1977, Temas de Hoy, Madrid, 2007.

TUÑÓN DE LARA, M. et al; Transición y democracia (1973-1985); Labor,Barcelona, 1991.

TUSELL, J.; La dictadura de Franco, Alianza Ed., Madrid, 1988.

TUSELL, J i SOTO, A. (eds.); Historia de la transición, 1975-1986, Alianza, Madrid, 1996.

Ideologia i personal polític.

BOTTI, A.; Cielo y dinero. El nacionalcatolicismo en España (1881-1975), Alianza Ed., Madrid, 1992.

CHUECA, R.; El fascismo en los comienzos del régimen de Franco. Un estudio sobre FET-JONS, CIS, Madrid, 1983.

DE MIGUEL, A.; Sociología del franquismo. Análisis ideológico de los ministros del régimen, Barcelona, Euros, 1974.

ELLWOOD, S.; Prietas las filas. Historia de la Falange Española, Crítica, Barcelona, 1984.

GALLEGO, F.; El evangelio fascista. La formación de lacultura política del franquismo (1930-1950), Crítica, Barcelona, 2014.

GONZÁLEZ CALLEJA, E.; Contrarrevolucionarios. Radicalización violenta de las derechas durante la Segunda República, 1931-1936, Alianza, Madrid, 2011.

JEREZ MIR, M.; Élites políticas y centros de extracción en España, 1938-1957, CIS, Madrid, 1982.

LOWE, S.; Catholicism, War and the Foundation of Francoism. The Juventud de Acción Popular in Spain, 1931-1939, Sussex Academic Press, Brighton, 2010.

MOTA, J.F.; ¡Viva Cataluña Española! Historia de la extrema derecha en la Barcelna republicana (1931-1936), Publicacions de la Universitat de València, València, 2020.

NUÑEZ SEIXAS, X.M.; Imperios y danzas. Nacionalismo y pluralidad territorial en el fascismo español (1930-1975), Marcial Pons, Madrid, 2023.

RUIZ CARNICER, M.A. (ed.), Falange. Las culturas políticas del fascismo en la España de Franco (1936-1975), Institución Fernando el Católico, CSIC, Zaragoza, 2013.

SÁEZ ALBA, A.; La Otra cosa nostra". La Asociación Católica Nacional de Propagandistas y el caso de "El Correo" de Andalucía, París, Ruedo Ibérico, 1974.

SÁNCHEZ RECIO, G.; Los cuadros políticos intermedios del régimen franquista, 1936-1959. Diversidad de origen e identidad de intereses, Diputación de Alicante, 1996.

SÁNCHEZ RECIO, G.; Sobre todos Franco. Coalición reaccionaria y grupos políticos, Barcelona, Flor del Viento, 2008.

SANZ, J.; España en camisa azul. Falange, cultura política y poderes locales, Comares, Granada, 2022.

SAZ, I.; España contra España. Los nacionalismos franquistas, Marcial Pons, Madrid, 2003.

SAZ, I.; Fascismo y Franquismo, València, Publicacions de la Universitat de València, 2004.

THOMÀS, J.Ma.; Lo que fue la Falange. La Falange y los falangistas de José Antonio, Hedilla y la Unificación: Franco y el fin de la Falange Española de las JONS, Plaza & Janés, Barcelona, 1999.

THOMÀS, J.Ma.;LaFalange de Franco. Fascismo y fascistización en el régimen franquista (1937-1945), Plaza & Janés, Barcelona, 2001.

THOMÀS, J.Ma.; Franquistas contra franquistas. Luchas por el poder en la cúpula del régimen de Franco, Debate, Barcelona, 2016.

VIVER PI-SUNYER, C.; El personal político de Franco (1936-1945), Barcelona, Vicens-Vives, 1978.

Exèrcit..

ALCALDEFERNÁNDEZ, A.; Los excombatientes franquistas: la cultura de guerra del fascismo español y la Delegación Nacional de Excombatientes (1936-1965), Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 2014.

BALLBÉ, M.; Orden público y militarismo en la España constitucional (1812-1983), Alianza, Madrid, 1983.

BUSQUETS, J.; El militar de carrera en España. Estudio de sociología militar, Ariel, Barcelona, 1984 ed. corregida y aumentada [1967].

LEIRA CASTIÑEIRA, F.J.; Soldados de Franco. Reclutamiento forzoso, experiencia de guerra y desmovilización militar, Siglo XXI, Madrid, 2020.

LOSADA, J.C.; Ideología del ejército franquista (1939-1959), Istmo, Madrid, 1990.

Polítiques sectorials i institucions de la dictadura.

AMAYA, A.; El acelerón sindicalista. El aparato de propaganda de la Organización Sindical Española entre 1957 y 1969, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, Madrid, 2013.

BERNAL GARCÍA, F.J.; El Sindicalismo vertical. Burocracia, control laboral y representación de intereses en la España franquista, 1936-1951, Asociación de Historia Contemporánea y Centro de Estudios Consititucionales, Madrid, 2010.

CENARRO, A.; La sonrisa de la Falange. Auxilio Social en la guerra civil y en la posguerra, Crítica, Barcelona, 2006.

CENARRO, A.; Los niños del Auxilio Social,Espasa, Madrid, 2009.

DEL ARCO BLANCO, M.A.; La alas del Ave Fénix. La política agraria del primer franquismo (1936-1959), Comares, Granada, 2004.

GIMÉNEZ MARTÍNEZ, M.A.; Las Cortes Españolas en el régimen de Franco. Nacimiento, desarrollo y extinción de una Cámara Orgánica, Congreso de los Diputados, Madrid, 2012.

JURADO, J.; Economía del cine franquista. Protección, corrupción y legitimación de la dictadura, Comares, Granada, 2021.

LANERO, M.; Una milicia de la justicia. La política judicial del franquismo (1936-1945), Centro de Estudios Constitucionales, Madrid, 1996.

MAESTRE ROSA, J.; Procuradores en Cortes, 1943-1976, Tecnos, Madrid, 1977.

MARÍN, M.; Els ajuntaments franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979, Pagès, 2000.

MARÍN, M.; ¡Ha llegado España! La política del franquisme a Catalunya (1938-1977), Eumo, Vic, 2019.

MOLINERO, C.; La captación de las masas. Política social y propaganda en el régimen franquista, Cátedra, Madrid, 2005.

MORENTE, F.; La escuela y el Estado Nuevo. La depuración del Magisterio Nacional (1939-1943), Ambito, Madrid, 1997.

PEÑALBA SOTORRÍO,M.; La Secretaría General del Movimiento. Construcción, coordinación y estabilización del régimen franquista, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, Madrid, 2015.

RUIZ CARNICER, M.A.; El Sindicato Español Universitario (SEU) 1939-1965. La socialización política de la juventud universitaria en el franquismo, Siglo XXI, Madrid, 1996.

SÁEZ MARÍN, J.; El Frente de Juventudes. Política de juventud en la España de la postguerra (1937-1960), Siglo XXI, Madrid, 1988.

SEVILLANO, F.; Propaganda y medios de comunicación en el franquismo, PublicacionesUniversidad de Alicante, Alicante, 1998.

TÉBAR, J.; RISQUES, M.; MARÍN, M. i CASANELLAS, P.; Gobernadores. Barcelona en la España franquista (1939-1977), Granada, Comares, 2015.

TUSELL, J.; Franco y los católicos: la política interior española entre 1945 y 1957, Alianza, Madrid, 1984.

VILANOVA, F.; El franquismo en guerra. De la destrucción de Checoslovaquia a la batalla de Stalingrado, Península, Barcelona, 2005.

Relacions exteriors.

BOWEN, W.H.; Spaniards and Nazi Germany. Collaboration in the New Order, University of Missouri Press. Columbia, 2000.

BOWEN, W.H.; Spain during World War II, University of Missouri Press. Columbia, 2006.

MORADIELLOS, E.; Franco frente a Churchill. España y Gran Bretaña en la segunda guerra mundial (1939-1945), Península, Barcelona, 2005.

PORTERO, F.; Franco aislado. La cuestión española (1945-1950), Aguilar, Madrid, 1989.

RODAO, F.; Franco y el imperio japonés : imágenes y propaganda en tiempos de guerra, Plaza&Janés, Barcelona, 2002.

ROS AGUDO, M.; La guerra secreta de Franco, Crítica, Barcelona, 2002.

RUHL, K.J.; Franco, Falange y "Tercer Reich". España en la Segunda Guerra Mundial, Akal. Madrid, 1986.

THOMÀS, J.Ma.; Roosevelt y Franco: de la Guerra Civil española a Pearl Harbor, Edhasa, Barcelona, 2007.

THOMÀS, J.Ma.; La batalla del Wolframio. Estados Unidos y España de Pearl Harbor a la Guerra Fría (1941-1947), Cátedra, Madrid, 2010.

TUSELL, J.; Franco, España y la II Guerra Mundial. Entre el Eje y la neutralidad, Temas de Hoy, Madrid, 1995.

VIÑAS, A.; Los pactos secretos de Franco con Estados Unidos, Grijalbo, Barcelona, 1981.

VIÑAS, A.; En las garras del águila. Los pactos con Estados Unidos,Crítica, Barcelona, 2003.

Societat i moviments socials.

ANDREU, M.; Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), L'Avenç, Barcelona, 2015.

BALFOUR, S.; Dictatorship, Workers and the City. Labour in Greater Barcelona Since 1939, Oxford University Press, 1989 (hi ha traducció castellana: Alfons el Magnànim, València, 1994).

BORDETAS, I.; Nosotros somos los que hemos hecho esta ciudad. Autoorganización y movilización vecinal durante el tardofranquismo y el proceso de cambio político, Tesi doctoral UAB, 2012.

CABRERA, M. i DEL REY, F.; El Poder de los empresarios. Política e intereses económicos en la España contemporánea (1875-2000), Taurus, Madrid, 2002.

CASANOVA, J.; La Iglesia de Franco, Temas de Hoy, Madrid, 2001.

CAZORLA, A.; Miedo y progreso. Los españoles de a pie bajo el franquismo, 1939-1975, Alianza, Madrid, 2010.

CUESTA, J.M.; El moviment veïnal al Barcelonès nord (1954-1987), Museu de Badalona, Badalona, 2020.

DELGADO, M.; Diversitat i integració. Lògica i dinàmica de les identitats a Catalunya, Empúries, Barcelona, 1998.

DOMÈNECH, X.; Clase obrera, antifranquismo y cambio político. Pequeños grandes cambios, 1956-1966, Los Libros de la Catarata, Madrid, 2008.

HERMET, G.; Los católicos en la España franquista, CIS, Madrid, 1985.

HERNANDEZ SANDOICA, E.; RUIZ CARNICER, M.A.i BALDÓ, M.; Los estudiantes contra Franco (1939-1975), La Esfera de los Libros, Madrid, 2007.

HERNÁNDEZ, C.; Franquismo a ras de suelo. Zonas grises, apoyos sociales y actitudes durante la dictadura (1936-1976), Universidad de Granada, Granada, 2013.

MARÍN, M.; Franquisme, suburbialització i dictadura a Catalunya. Sabadell, 1939-1962, un cas paradigmàtic, Dstoria, Sabadell, 2019.

MOLINERO, C. i YSÀS, P.; "Patria, Justícia y Pan". Nivell de vida y condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 , La Magrana, Barcelona, 1985.

MOLINERO, C. i YSÀS, P.; Els industrials catalans durant el franquisme, Eumo, Vic, 1991.

MOLINERO, C. i YSÀS, P.; Productores disciplinados y minorías subversivas. Claseobrera y conflictividad laboral en la España franquista, Siglo XXI, Madrid, 1998.

MOLINERO, C. i YSÀS, P. (eds.); Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició, Icària, Barcelona, 2010.

OLIVER OLMO, P.; La utopía insumisa de Pepe Beunza, Virus, Barcelona, 2002.

ORDÁS, C.;Fer front. Resistència al servei militar i antimilitarisme a Catalunya (1971-1989), ICIP/Pagès, Lleida, 2023.

ORTIZ HERAS, M. i GONZÁLEZ MADRID, D.A. (eds.), De la cruzada al desenganche: la Iglesia Española entre el franquismo y la transición, Sílex, Madrid, 2011.

QUIROSA, R. (ed.); La sociedad española en la Transición. Los movimientos sociales y el proceso democratizador, Biblioteca Nueva, Madrid, 2011.

RUIZ RICO, J.J.; El papel político de la Iglesia católica en la España de Franco (1939-1971), Tecnos, Madrid, 1977.

SÁNCHEZ, I.; ORTIZ, M. I RUIZ, D. (coords.); España franquista. Causa General y actitudes sociales ante la Dictadura, Ed. Universidad Castilla-La Mancha, Albacete, 1993.

SÁNCHEZ RECIO, G. i TASCÓN, J. (eds.), Los empresarios de Franco. Política y economía en España, 1936-1957, Crítica, Barcelona, 2003.

SANTACANA, C.; El franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacional del Movimiento (1962-1971), Afers, Catarroja-Barcelona,-Palma, 2000.

YSÀS, P.; Crítica, Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su supervivencia, 1960-1975 Barcelona, 2004.

Migracions.

AGUAYO, X.; La Immigració a la ciutat de Lleida durant el segle XX: el punt d'inflexió del franquisme. Estudi d'un impacte demogràfic i urbanístic sense precedents, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 2019.

ALTED, A. i ASENJO, A. (coords.), Carlos, De la España que emigra a la España que acoge, Fundación Francisco Largo Caballero, Madrid, 2006.

ANDREU, D.; Catalunya al mirallde la immigració, L'Avenç, Barcelona, 2014.

BABIANO, J. i FERNÁNDEZ ASPERILLA, A.; La patria en la maleta. Historia social de la emigración española a Europa, Fundación1ero. de Mayo, Madrid, 2009.

LANERO TABOAS, D. (ed.); De la chabola al barrio social. Arquitecturas, políticas de vivienda y actitudes sociales en la Europa del Sur (1920-1980), Coamres, Granada, 2020.

FERNANDEZ ASPERILLA, A. i FINTZ ALTABÉ, D. (coords.), Gente que se mueve. Cultura política, acción colectiva y emigración española, Fundación 1º de Mayo, Madrid, 2011.

MARÍN,M. (ed.); Memòries del viatge, 1940-1975, Museu d'Història de la Immigració a Catalunya, Sant Adrià de Besòs, 2009.

SANZ LAFUENTE, G. i DE LA TORRE, J. (eds.); Migraciones y coyuntura económica del franquismo a la democracia, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2008.

SOLÉ, C.; La integración sociocultural de los inmigrantes en Cataluña, Centro de Investigaciones Sociológicas, Madrid, 1981.

SOLÉ, C.; Los inmigrantes en la sociedad y en la cultura catalanas, Península, Barcelona, 1982.

TATJER, M. i LARREA, C. (eds.); Barraques. La Barcelona informal del segle XX, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2010.

De l’oposició al franquismea la democràcia: els partits polítics.

ANDRADE BLANCO, J.A.; El PC y el PSOE en la transicion: la evolucion ideologica de la izquierda durante el proceso de cambio politico, Siglo XXI, Madrid, 2015.

BABIANO, J. i TÉBAR, J.; 14-D. Historia y memoria de la huelga general. El día que se paralizó España, Los Libros de la Catarata, Madrid, 2018

CAUSSA, M. i MARTÍNEZ MUNTADA, R. (eds.); Historia de la Liga Comunista Revolucionaria (1970-1991), Viento Sur-La Oveja Roja, Madrid, 2014.

CULLA,J.B.; La dreta espanyola a Catalunya, 1975-2008, La Campana, Barcelona, 2009.

CULLA, J.B.; Esquerra Republicana de Catalunya (1931-2012). Una historia política, La Campana, Barcelona, 2013.

DE LA FUENTERUIZ, J.J.; La "invención" del socialismo. Radicalismo y renovación en el PSOE durante la dictadura y la transición a la democracia (1953-1982), Trea, Gijón, 2017.

DOWLING, A.; La reconstrucció nacional de Catalunya, 1939-2012, Pasado & Presente, Barcelona, 2013.

FERNÁNDEZ LÓPEZ, J.; Diecisiete horas y media. El enigma del 23-F, Taurus, Madrid, 2000.

FERNÁNDEZ VARGAS, V.; La resistencia interior en la España de Franco, Istmo, Madrid, 1981.

FOWERAKER, J.; Making Democracy in Spain: Grass-root Struggle in the South, 1955-1975, NewYork, Cambrigde University Press, 1989.

GALLEGO, F.; Una patria imaginaria. La extrema derecha española (1973-2005), Síntesis, Madrid, 2006.

GRACIA J.; Estado y cultura. El despertar de una cultura crítica bajo el franquismo (1940-1962), Presses Universitaires du Mirail, Toulouse, 1996.

HEINE, H; La oposición política al franquismo, Crítica, Barcelona, 1983.

MARTÍN RAMOS, J.L. (coord.); Pan, trabajo y libertad. Historia del Partido del Trabajo de España. El Viejo Topo, Barcelona, 2011.

MATEOS, A. (ed.), Historia del PSOE en transicion: de la renovacion a la crisis, 1970-1988, Sílex, Madrid, 2017.

MOLINERO, C.i YSÀS, P.;Els anys del PSUC. El partit de l'antifranquisme (1956-1981), L'Avenç, Barcelona, 2010.

MOLINERO, C. i YSÀS, P.;La cuestión catalana. Cataluña en la transición española,Crítica, Barcelona, 2014.

MOLINERO, C.iYSÀS, P.;De la hegemonía a la autodestrucción. El Partido Comunista de España (1956-1982), Crítica, Barcelona, 2017.

PALA, G.; El PSUC. L’antifranquisme i la política d’aliances a Catalunya (1956-1977), Base, Barcelona, 2011.

RUIZ, D. (dir.); Historia de Comisiones Obreras (1958-1988), Siglo XXI, Madrid, 1993.

RUIZ CARNICER, M.A. (ed.); FromFranco to Freedom. The Roots of the Transitionto Democracy in Spain, 1962–1982, Sussex Academic Press, Londres et al, 2018.

SANS, J.; Militancia, vida y revolución en los años 70: la experiencia de la Organización de Izquierda Comunista (OIC), Tesi doctoral, UAB, 2017.

En perspectiva de gènere.

CENARRO, A. i ILLION, R. (eds.), Feminismos. Contribuciones desde la historia, Universidad de Zaragoza,Zaragoza, 2014.

GALLEGO, M.T.; Mujer, Falange y Franquismo, Taurus, Madrid, 1983.

GALLEGO, H.; Feminidades y masculinidades en la historiografía de género, Comares, Granada, 2018.

RICHMOND, K.; Las mujeres en el fascismo español, Alianza Ed., Madrid, 2004.

VINYES, R.; Irredentas. Las presas políticas y sus hijos en las cárceles franquistas, Temas de Hoy, Madrid, 2002.

VINYES, R.; El daño y la memoria. Las prisiones de Maria Salvo, Plaza & Janés, Barcelona, 2004.

Biografies.

BOIX, J. i ESPADA, A.; El deporte del poder. Vida y milagro de Juan Antonio Samaranch, Temas de Hoy, Madrid, 1991.

GALLEGO,F.; Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español,Síntesis, Madrid, 2014.

GIBSON, I.; En busca de José Antonio, Aguilar, Madrid, 2008.

MARÍN, M.; Catalanisme, clientelisme i franquisme. Josep Maria de Porcioles, Base, Barcelona, 2005.

PRESTON, P.; Franco. Caudillo de España, Grijalbo, 1994.

RIQUER, B.de; L’últim Cambó (1936-1947). La dreta catalanista davant la guerra civil i el franquisme, Eumo, Vic, 1996.

TÉBAR, J.; Barcelona, anys blaus. El governador Correa Veglison: poder i política franquistes (1940-1945), Flor del Viento, Barcelona, 2011.

TUSELL,J.; Carrero. La eminencia gris del régimen de Franco, Temas de Hoy, Madrid, 1993.

VILANOVA, F.; Fer-se franquista.Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís (1936-1946), Lleonard Muntaner, 2015.

Repressió.

BALLESTER, D.; Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980), Universitat de València, València, 2018.

CASANELLAS, P.; Morir matando. El franquismo ante la práctica armada, 1968-1977, Los Libros de laCatarata, Madrid, 2014.

CASANOVA, J. (coord.); Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco,, Crítica, Madrid, 2002.

CLARET, J.; El atroz desmoche. La destrucción de la universidad española por el franquismo (1936-1945), Crítica, Barcelona, 2006.

ESPINOSA, F.; VIÑAS, A. i PORTILLA, G.; Castigar a los rojos. Acedo Colunga, el gran arquitecto de la represión franquista, Crítica, Barcelona, 2022.

GALLOFRÉ, M.J.; L'edició catalana i la censura franquista (1939-1951), Abadia de Montserrrat, Barcelona, 1991.

GÓMEZ BRAVO, G. i MARCO, J.; La obra del miedo. Violencia y sociedad en la España franquista (1936-1950), Península, Barcelona, 2011.

JULIÁ, S. (coord.); Víctimas de la guerra civil, Temas de Hoy, Madrid, 1999. Lleida, 2000.

MIR,C.;CORRETGÉ, F.; FARRÉ, J. i SAGUÉS, J.; Repressió econòmica i franquisme: l'actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida, Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997.

MIR, C.; Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y marginación en la Cataluña rural de posguerra, Lleida, 2000.

MONFORT; A.; Barcelona 1939. El camp de concentració d’Horta, L’ Avenç, Barcelona, 2008.

RISQUES, M. i BARRACHINA, C.; Procés a la guàrdia civil. Barcelona (1939), Pòrtic, Barcelona, 2001.

RODRIGO, J.; Los camposde concentración franquistas. Entre la historia y la memoria, Siete Mares, Madrid, 2003.

RODRIGO, J.; Hasta la raíz. Violencia durante la Guerra civil y la dictadura franquista, Alianza, Madrid, 2008.

SÁNCHEZ RECIO, G.; El estigma republicano de la magistratura. La depuración franquista de los jueces, Publicacions de la Universitat d’Alacant,Alacant, 2020.

SOBREQUÉS, J.; MOLINERO, C. i SALA, M.; Una inmensa prisión. Los campos de concentración y las prisiones durante la Guerra Civil y el franquismo, Crítica, Barcelona, 2003.

TÉBAR, J.; “Resistencia ordinaria”. La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963-1977), Publicacions de la Universitat de València, 2012.

VILANOVA, F.; Repressió política i coacció econòmica. Les responsabilitats polítiques de republicans i conservadors catalans a la postguerra, 1939-1942. Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999.

VILANOVA, F.; Exliats, proscrits, deportats. El primer exili dels republicans espanyols: dels camps francesos al llindar de la deportació, Empúries, Barcleona, 2006.

Dossiers i actes de congressos.

DD.AA.; Encuentro de Investigadores sobre el franquismo (I a XI), Barcelona, 1992; Alacant, 1995; Sevilla, 1997; València, 1999; Albacete, 2003; Zaragoza, 2006; Santiago, 2009; Barcelona, 2013; Granada 2016; València, 2019 i León 2022.

FONT, J. (ed.); Història i memòria: el franquisme i els seus efectes als Països Catalans, Publicacions de la Universitat de València, 2007.

FONTANA, J. (ed.); España bajo el franquismo, Crítica, Barcelona, 1986.

GARCÍA DELGADO, J.L. (ed.); El primer franquismo. España durante la Segunda Guerra Mundial, SigloXXI, Madrid, 1989.

LARIOS, J. (ed.); La cara fosca de la cultura catalana. La col·laboració amb el feixisme i la dictadura franquista, Lleonard Muntaner, Palma, 2013.

REDERO, M. (ed.); «La transición a la democracia en España», Ayer, 15, 1994.

SAZ, I. (ed); «Crisis y descomposición del franquismo», Ayer, 68, 2007.

SÁNCHEZ RECIO, G. (ed.); «El primer franquismo (1936-1959)», Ayer, 33, 1999.

TUSELL, J.; SUEIRO, S.; MARÍN, J.Ma. i CASANOVA, M. (eds.); El Régimen de Franco (1936-1975), 2 vols., Madrid, 1993.

Historia i memòria.

REIG TAPIA, A.; Ideología e historia: sobre la represión franquista y la guerra civil, Akal, Madrid, 1984.

VIÑAS, A. (ed); En el combate por la historia. República, la guerra civil, el franquismo, Pasado&Presente, Barcelona, 2012.

VINYES, R. (ed.); El Estado y la memoria. Gobiernos y ciudadanos ante los traumas de la Historia, RBA, Barcelona, 2009.

VINYES, R. (ed.); Asalto a la memoria.Impunidades y reconciliaciones. Símbolos y éticas, Los libros del Lince, Barcelona, 2011.


Programari

No hi ha programari específic