Logo UAB
2023/2024

Història Contemporània de l'Amèrica Llatina (des de 1945)

Codi: 106196 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies OB 3 1

Professor/a de contacte

Nom:
David Martinez Fiol
Correu electrònic:
david.martinez.fiol@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.


Prerequisits

Coneixements d'Història d'Amèrica Llatina contemporània (SS. XIX-XXI). És important conèixer els precedents i fonaments històrics de l'Amèrica dels darrers vuitanta anys.

Domini de conceptes propis de la ciència política: entre d'altres els de revolució, populisme, cabdillisme, nacionalisme revolucionari, estat nacional, estat liberal oligàrquic, presidencialisme, constitucionalisme, militarisme, neocolonialisme, decolonialisme, imperialisme, indigenisme.


Objectius

L´assignatura d´Història Contemporània d´Amèrica Llatina (des de 1945) té com a objectiu mostrar de forma analítica i crítica l´evolució històrica recent de l'anomenada Amèrica Llatina. Per aquest motiu, la visió o visions que es donin dels diferents períodes i esdeveniments dels diversos contexts americans partiran d'una perspectiva analítica fonamentada en la història comparada, ja sigui entre les diferents realitats americanes com amb d'altres contexts internacionals extraamericans.

Subministrar els recursos i els instruments necessaris per adquirir un coneixement sòlid de la matèria, tenint en compte les diferents interpretacions i els debats historiogràfics sobre els canvis polítics, institucionals, econòmics, socials i culturals de l'Amèrica Llatina contemporània del període 1945-2023.


Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Diferenciar i analitzar el tipus de relacions que s'han establert en el segle passat entre els diversos agents socials, polítics i econòmics tant en marcs nacionals com regionals i internacionals.
  • Dilucidar el paper que desenvolupen en el present les diverses memòries socials referents als passats conflictius, diferenciant els conceptes d'història i memòria.
  • Discriminar els sistemes governamentals de presa de decisions en diferents contextos socials i polítics, des de mitjans del segle XX fins als nostres dies, tant pel que fa a marcs estatals com subestatals o supraestatals.
  • Explicar i sintetitzar coneixements adquirits en un nivell avançat de llengua anglesa.
  • Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
  • Reconèixer i contextualitzar textos referents a la història contemporània recent.
  • Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris i multiculturals implementant nous projectes.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar les diferents perspectives historiogràfiques en els diferents períodes de la història.
  2. Aplicar les habilitats necessàries per valorar i divulgar el coneixement històric.
  3. Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
  4. Capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
  5. Comprendre les especificitats regionals dins dels estats.
  6. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  7. Conèixer diversos casos de memòries en conflicte entre les poblacions de diferents estats.
  8. Conèixer diversos casos de memòries en conflicte entre sectors diferents de població dins d'un mateix estat.
  9. Demostrar capacitat d'adaptació en entorns canviants.
  10. Demostrar iniciativa i treballar autònomament quan la situació ho demani.
  11. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  12. Discernir la relació entre teoria i pràctica historiogràfica.
  13. Dominar la bibliografia bàsica sobre l'evolució històrica dels sistemes governamentals dels països de referència de la matèria.
  14. Establir comparacions entre evolucions de sistemes governamentals dins d'una àrea regional supraestatal.
  15. Expressar, per escrit o oralment, una opinió fonamentada sobre el caràcter, la perspectiva i el rigor de textos referents al contingut de la matèria.
  16. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  17. Mostrar una motivació per la qualitat de la feina feta i una sensibilitat per les seves conseqüències en el medi ambient i en la societat.
  18. Organitzar la feina adequadament, tant pel que fa a la gestió del temps com a l'ordenació i la planificació.
  19. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  20. Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l?'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
  21. Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
  22. Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  23. Valorar el compromís ètic en l'exercici professional.

Continguts

1.- LES IDENTITATS AMERICANES

A.- Un continent republicà?

B.- Hi ha una identitat americana?

2.- LA CRISI DE L'ESTAT OLIGÀRQUIC I LA NOVA IDEA ¿IDEES? DE REVOLUCIÓ (1930-1945)

A.- La construcció dels nacionalismes revolucionaris: antiimperialismes, imperialismes i americanismes

B.- Entre la Revolució mexicana i la bolxevic: Augusto César Sandino, Farabundo Martí i José Carlos Mariátegui. Precedents teòrics de les guerrilles dels 70's i 80's

C.- Els primers populismes i nacional-populismes: Yrigoyen, Cardenas, Haia de la Torre. Precedents dels populismes dels 40's i 50's

D.- Els militarismes nacional-revolucionaris: del populisme al frontpopulisme arribant al feixisme

3.- LA GUERRA FREDA I L'ESCISSIÓ DELS DISCURSOS NACIONALISTES (1945-1973)

A.- El fenomen populista: peronisme, varguisme

B.- La "rebel·lió" dels sergents: Batista a Cuba i Ibáñez a Xile

C.- La primera resposta als sergents: la Cuba dels barbuts

D.- La segona resposta als sergents: Allende o la via xilena al "socialisme"

E.- El panamericanisme liberal: l'Aliança per al Progrés d'Amèrica

4.- LA MILITARITZACIÓ DE LA GUERRA FREDA (1960-1990): ELS ESTATS DE SEGURETAT NACIONAL

A.- La tradició intervencionista de l'exèrcit: els corporativismes militars

B.- Feixismes o dictadures militars?: el triomf del neoliberalisme militar-autoritari

C.- Els exemples del Xile de Pinochet, el Juntisme argentí i la dictadura de Somoza a Nicaragua

5.- EL FINAL DE LA GUERRA FREDA I LES DIFÍCILS TRANSICIONS A LA DEMOCRÀCIA: HI HA UN MIRALL ESPANYOL?

A.- Argentina: la frustrada experiència del raicalisme com a alternativa al neoperonisme i la ultradretaneoliberal

B.- Xile: la transició pinochetista i la complexa solució constitucional

C.- Cuba: el drama del "període especial"

D.- Paramilitarisme, guerracivilisme i narcotràfic a Centreamèrica i l'Amèrica neogranadina

6.- LA INCLASSIFICABLE NOVA GUERRA FREDA A AMÈRICA LLATINA (2000-2023)

A.- L'eclosió dels neopopulismes: la conversió del peronisme a Kirchnerisme

B.- El desafiament indigenista: els constitucionalismes multinacionals (Xile i Bolívia)

C.- L'actualització del nacionalisme revolucionari: la Veneçuela chavista i madurista

D.- La difícil, ¿impossible? pacificació de les guerrilles revolucionàries i del narcotràfic (la Gran Colòmbia i Mèxic)


Metodologia

1.- El seguiment principal de l'assignatura es farà a partir de dues sessions setmanals de 1,5 hores on el professor divulgarà i analitzarà críticament el temari exposat a l'apartat de "Continguts".

2.- La temàtica exposada a l'aula a través de les explicacions del professorat es veurà complementada per material bibliogràfic (els llibres exposats a la Bibliografia d'aquesta Guia Docent i tota mena d'articles lliurats via Campus Virtual) i visual (presentacions, power points i imatges diverses com cartells o fotografies).

3.- Al seu torn, l'alumnat, a partir de l'elaboració de tres proves de diferents característiques, podrà demostrar el seu grau de competència en l'assoliment dels coneixements divulgats a partir de les explicacions del docent i els diversos materials bibliogràfics i visuals que s'hauran utilitzat al llarg del semestre.

4.- Evidentment, existirà un seguiment de l'alumnat per part del professor a partir de sessions de tutoria/entrevistes on s'analitzarà l'evolució de l'alumnat i se l'orientarà a fi de conduir positivament la seva trajectòria acadèmica en la matèria. Per aquest motiu, l'alumnat podrà disposar de l'horari de despatx ofertat pel docent.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes dirigides pel professor 50 2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23
Pràctiques d'aula i seminaris 7,5 0,3 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23
Tipus: Supervisades      
Tutories 17,5 0,7 10, 12, 17, 18, 23
Tipus: Autònomes      
Estudi personal i treball historiogràfic 75 3 1, 2, 4, 11, 12, 13, 15, 18, 23

Avaluació

A. AVALUACIÓ CONTINUADA

El procés bàsic d'avaluació de la matèria serà l'Avaluació Contínua. Aquesta es vertebrarà a partir de les següents tres proves:

Primera Prova: assaig bibliogràfic a partir de la lectura i treball d’un mínim de quatre (4) articles i un (1) llibre de caire historiogràfic sobre un tema emmarcat en el període 1945-2023 a Amèrica Llatina o en relació amb aquest marc geogràfic, cultural i polític.

Característiques obligatòries d’aquesta prova:

1.- El treball s’elaborarà en format digital, ha d’ocupar un mínim de 5 fulls presentat obligatòriament en format PDF, lletra Times New Roman 12, espai interlinial 1,5 i amb els marges justificats. Es lliurarà a través del correu corporatiu del professor de la matèria: David.Martinez.Fiol@uab.cat

2.- És obligatòria una portada amb les dades personals de l'alumne/a (inclòs el NIU)

3.- A la portada cal incloure les dades del llibre i dels articles treballats: Autor, títol de l’article entre cometes, nom de la publicació en lletra cursiva, número de l’exemplar de la revista i les pàgines.

4.- Cada alumne/a haurà d’escollir un tema diferent de la resta de companys/companyes del Grup-Classe. Per evitar repeticions temàtiques és obligatori que cada alumne/a digui al docent el tema, el llibre i els articles escollits. Per tant, un tema no podrà ser treballat per l’alumne/a fins que el professor no doni el vistiplau.

5.- L’assaig haurà de tenir en compte: l’adscripció historiogràfica dels autors dels articles i del llibre, els seus possibles posicionaments ideològics o punts de vista, el tipus d’interpretació dels fets que s’analitzen o relaten als articles i el llibre, i explicar el contingut dels articles i el llibre destacant els aspectes més fonamentals.

6.- És important reproduir entre cometes frases o paràgrafs que serveixin per a destacar aspectes que ratifiquin la idea o idees principals de la bibliografia escollida. Tanmateix, es penalitzaran aquelles cites que no aportin res més enllà de voler incrementar el nombre de pàgines necessàries per presentar la prova.

7.- La redacció ha de ser original i no ha de reproduir paràgrafs dels articles a ressenyar com si fossin collita pròpia de l’alumne/a. La mínima percepció per part del professor d’aquest fet invalida i suspèn la prova.

8.- El lliurament de la ressenya/assaig haurà de fer-se efectiu el dia que el docent comuniqui al conjunt del grup-classe a través del Campus Virtual.

9.- El retard en la presentació de la prova implicarà la reducció de 0’5 punts per dia natural. 

10.-  El valor d’aquesta prova és del 25 % del global de la nota final.

 

Segona Prova: Lectura d'una novel·la que reculli una temàtica política, cultural, social o econòmica, o totes alhora, inscrita en el marc temàtic i cronològic de la matèria.

Les característiques de la prova són les següents:

-          El treball s’elabora en format digital, ha d’ocupar un mínim de 5 fulls presentat obligatòriament en format PDF, lletra Times NewRoman 12, espai interlinial d'1,5 i amb els marges justificats. Es lliurarà a través del correu corporatiu del professor de la matèria: David.Martinez.Fiol@uab.cat

-          L’assaig ha d’analitzar la temàtica històrica, política i social de la qual tractala novel·la.

-          Anàlisi de personatges (com a entitats socials, polítiques i històriques)

-          Tenir present el punt de vista polític de l’autor i aprofundir en la seva anàlisi. És a dir, quin és el punt de vista de l’autor sobre els fets històrics que es novel·litzen.

-          És important reproduir o citar paràgrafs de la novel·la que descriguin aspectes rellevants de la temàtica i/o dels personatges contextualitzant-los. Això significa haver de realitzar notes a peu de pàgina que citin correctament l’aspecte formal del llibre.

-          En aquest sentit, es obligatori consultar bibliografia historiográfica que tracti sobre la temática de la qual tracta la nove·la escollida i treballada. Això implica fer notes a peu de pàgina i citar les característiques bibliogràfiques de l’obra citada. L'important és relacionar la visió de ficció amb la "històrica" i com es construeix un relat històric a través de la literatura.

-          El lliurament de la prova haurà de fer-se efectiu en la data que el docent de la matèria estableixi en el Campus Virtual.

-          El valor d’aquesta prova correspon a un 25% de la nota final.

 

Tercera Prova: prova escrita en format d'examen a realitzar el dia que el docent de la matèria indicarà en la primera setmana del curs en el Campus Virtual (el seu valor és un 50 % de la nota global).

Característiques a tenir en compte per a aquesta prova:

1.- Material imprescindible a treballar: power-points lliurats pel professor a través del Campus Virtual, Manuals i articles seleccionats pelprofessor i els apunts elaborats a l’aula. Són importants els manuals i els articles, així com capítols de llibres per tal d’ampliar la matèria i per polir les errades que s’hagin produït en l’elaboració dels apunts de classe.

2.- Durada de la prova: 1,5 hores.

3.- Format de la prova: dues preguntes temàtiques amb un valor de 3,5 punts cadascuna i una tercera de comentari i anàlisi bibliogràfic amb un valor de 3 punts.

ELEMENTS IMPORTANTS A TENIR EN COMPTE PER APROVAR L’ASSIGNATURA DURANT L’AVALUACIÓ CONTINUADA:

1.- Elaborar i presentar en les dates indicades les proves 1, 2 i 3, obtenint una nota de 5 o superior.

2.- Cal tenir molt present que les dates de lliurament de les proves 1 i 2 són inamovibles, així com les de l'examen corresponent a la prova 3.

3.-  En cas de no superar l’avaluació continuada caldrà lliurar un altre cop les proves 1 i 2, si aquestes, lliurades tardanament o suspeses durant l'AC, no han estat considerades correctes.

4.- L'assistència és obligatòria i es passarà llista.

 

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA EN PERIODE DE REAVALUACIÓ:

Prova de Reavaluació: prova  escrita a realitzar, en la data designada pel deganat la Facultat de Lletres.

Aquesta prova la realitzaran:

1.- aquells/es alumnes que no hagin superat positivament (amb una nota numèrica de 5 o superior) l’avaluació continuada formada per les tres proves anteriors, i sempre i quan la nota final provisional estigui entre el 3,5 i el 4,99, sempre i quanl'alumne/a s'hagi presentat com a mínim a dues terceres parts de les evidències d'avaluació.

Característica de la prova:

1.- El mateix format que la prova 3 de l'Avaluació Continuada. El seu valor serà igualment del 50% de la nota final.

2.- Paral·lelament, l'alumne/a que hagi de fer la reavaluació podrà tornar a presentar les proves 1 i 2 en cas d'haver-les suspés o en cas de millorar la nota (tindran el mateix valor percentual que a l'avaluació contínua) per tal d'afavorir el sentit de la nota de reavalució.

Consideració final i bàsica:

1.- Tanmateix, l’alumne que aprovi el curs a la Reavaluació obtindrà com a nota màxima del curs un 5.

B. AVALUACIÓ ÚNICA

L'alumne/a que s'aculli a aquest model d'avaluació gaudirà d'una única data d'avaluació, la qual correspondrà a la data que, en aquesta assignatura, s'efectuarà la prova 3. Però aquesta prova 3 o examen no serà l'única activitat d'avaluació. Aquell dia, l'almne/a haurà de lliurar les proves 1 i 2 que els alumnes acollits a l'Avaluació Continuada ja hauran lliurat en el seu moment. Sobre les característiques de les tres proves veure el que se'n diu d'aquestes a l'apartat d'Avaluació Continuada.

Finalment, s’aplicarà el mateix sistema de reeavaluació que a l’avaluació continuada.

C. NO AVALUABLE

Es considerarà "no avaluable" aquell/a alumne/aque s'hagi presentat com a màxim a una tercera part de les evidències d'avaluació.

D. PLAGI

L'evidència de plagi en qualsevol de les proves avaluables comportarà l'avaluació negativa d'aquella prova en la qual s'hagués detectat el plagi. La nota numèrica de la prova amb evidències de plagi serà zero. 


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova 1: Assaig Bibliogràfic 25 % 0 0 1, 2, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23
Prova 2: Assaig historiogràfic d'una novel·la 25 % 0 0 1, 2, 6, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 23
Prova 3: Examen competencial de coneixements 50 % 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 21, 23

Bibliografia

Joan del ALCÁZAR et al., Història Contemporània d’Amèrica, València, Universitat de València, 2002.

Juan B. AMORES (coord.), Historia de América, Barcelona, Ariel, 2012 (pp. 451-959).

Leslie BETHELL (ed.), Historia de América Latina, Barcelona, Crítica, 1990-2002, vols. 11 a 16.

Olivier DABÈNE (dir.), América latina. El año político 2021/Les Etudes du CERI, n° 259-260, Enero 2022 [en línea, https://doi.org/10.25647/etudesduceri.259-260]

Patricia FUNES, HISTORIA MÍNIMA DE LAS IDEAS POLÍTICAS EN AMÉRICA LATINA, México D.F., El Colegio de México, 2014.

Eduardo GALEANO, Las venas abiertas de América Latina, Buenos Aires-México, Siglo Veintiuno Editores, 2004 [1971].

Gino GERMANI, Torcuato S. DI TELIA i Octavio IANNI, Populismo y contradicciones de clase en Latinoamérica,México D.F., Ediciones Era S.A., 1973.

Tulio HALPERIN DONGHI, Historia Contemporánea de América Latina, Madrid, Alianza Editorial, 1998.

Octavio IANNI, La formación del estado populista en América Latina, México, Ediciones Era, 1975.

Walter D. MIGNOLO, La idea de América Latina. La herida colonial y la opción decolonial, Barcelona, Gedisa editorial, 2005.

Héctor PÉREZ BRIGNOLI, Breve Historia de Centroamérica, Madrid, Alianza Editorial, 1990.

Vanni PETTINÀ, HISTORIA MíNIMA DE LA GUERRA FRIA EN AMERICA LATINA, Ciudad de México, El Colegio de México, A.C, 2018.

Thomas E. SKIDMORE i Peter H. SMITH, Historia contemporània de América Latina. América Latina en el siglo XX, Barcelona, Crítica, 1996.

Nicolás Trotta y Pablo Gentili (Compiladores), América Latina La democracia en la encrucijada, Buenos Aires, Editorial Octubre, 2016.

Mario VARGAS LLOSA, Sables y utopías. Visiones de América Latina, Barcelona, Penguin Random House, 2016.

Loris ZANATTA, Historia de América Latina. De la Colonia al siglo XXI, Buenos Aires, Siglo Veintiuno Editores S.A., 2012.

 


Programari

És el conjunt de programes informàtics específics que s’utilitzen durant el desenvolupament de l’assignatura i que s’han d’instal·lar a l’ordinador personal o bé als quals es pot accedir des de les aules d’informàtica. Aquesta informació s'anirà desenvolupant a mesura que avançi la docència i la pràctica acadèmica dels i les alumnes.

Els següents enllaços permeten consultar la normativa Acadèmica de la UAB i a la qual ha d'adaptar-se i fer seva l'alumne/a:

a. https://www.uab.cat/doc/TR_normativa_academica_UAB

b. Adaptació de la normativa d’avaluació a la Facultat: https://www.uab.cat/doc/normativa_avaluacio