Del Feixisme al Nacionalpopulisme (des de 1945)
Codi: 106191 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Steven Forti
- Correu electrònic:
- steven.forti@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
No n'hi ha, tanmateix: la majoria de les assignatures s’imparteixen en anglès. Es considera indispensable que els/les estudiants comptin amb un nivell d’anglès corresponent al B2 del marc de referència europeu, malgrat que per l’accés dels estudiants al grau no es preveu una prova específica de nivell de competència lingüística en anglès.
Objectius
Els objectius formatius d'aquesta assignatura són conèixer i analitzar la història de les extremes dretes i dels nacionalpopulismes entre el 1945 i l'actualitat. La matèria examinada en aquesta assignatura es refereix a la ideologia política, la proposta cultural, l’estratègia i organització dels moviments, partits i governs de caràcter neofeixista, ultradretista i nacionalpopulista després del final de la Segona Guerra Mundial al món occidental.
El curs pretén que els/les estudiants s’acostumin a argumentar professionalment, com a historiadors/es. Al finalitzar l’assignatura, els/les estudiants tindran un coneixement de les especificitats d’aquest fenomen, així com de les seves fases, períodes i actors a escala mundial.
Competències
- Diferenciar i analitzar el tipus de relacions que s'han establert en el segle passat entre els diversos agents socials, polítics i econòmics tant en marcs nacionals com regionals i internacionals.
- Explicar i sintetitzar coneixements adquirits en un nivell avançat de llengua anglesa.
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer els fonaments bàsics de l'anàlisi econòmica, tant des d'una perspectiva microeconòmica com a macroeconòmica.
- Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris i multiculturals implementant nous projectes.
Resultats d'aprenentatge
- Aprendre de manera autònoma.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
- Identificar i utilitzar apropiadament fonts d'informació per a la recerca històrica, especialment sobre règims polítics contemporanis.
- Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Interpretar les motivacions, els instruments i els efectes de la intervenció pública en el mercat de treball.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer els processos històrics que han donat lloc a la societat contemporània.
- Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
- Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
- Transmetre sensibilitat cap a les qüestions socials.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar els mètodes de treball propis de la història contemporània.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
1. Introducció: Què és el feixisme? Què és el populisme?
2. Ressorgir de les cendres: el neofeixisme a l'Europa de la Guerra Freda
3. L'aggiornamento ideològic: Thiriart, De Benoist i la Nouvelle Droite
4. El populisme a la segona meitat del segle XX: de Perón a Berlusconi
5. Les ultradretes a la Postguerra Freda: nacionalpopulisme i extrema dreta 2.0
Metodologia
- Classes teòriques
- Assistència a seminaris i sessions de tutoria
- Lectura comprensiva de textos acadèmics
- Aprenentatge d’estratègies de cerca d’informació
- Debats i discussions
- Redacció de ressenyes, treballs i comentaris analítics
- Presentacions orals
- Estudi personal
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Assistència a seminaris i sessions de tutoria | 4,5 | 0,18 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 12, 14, 16, 17, 18 |
| Classes teòriques | 45 | 1,8 | 6, 12, 13, 14, 18 |
| Debats i discussions | 4,5 | 0,18 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Preparació de l'examen oral mitjançant redacció de ressenyes, treballs i comentaris analítics | 24 | 0,96 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Presentació oral | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi individual | 60 | 2,4 | 1, 3, 5, 6, 7, 9, 12, 14, 17, 18, 19 |
Avaluació
L’avaluació és contínua. Els/les estudiants hauran de demostrar els seus progressos mitjançant la realització d’activitats i exàmens. Els terminis d’aquestes activitats d’avaluació s’indicaran en la calendarització el primer dia de classe. Totes les activitats tindran una data límit que haurà de ser acomplerta estrictament, segons el calendari de l’assignatura.
La ponderació dels diferents elements d’avaluació serà el següent:
- Examen escrit (50%)
- Examen oral (35%)
- Seminaris de debat i flipped classroom(15%)
Qüestions relacionades
La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes en l’assignatura és merament informativa. El/La professor/a responsable de l’assignatura ho especificarà al seu inici.
Revisió de les activitats d’avaluació
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions. Els/les estudiants han de concertar les revisions acord amb el/la professor/a.
Recuperació
Només tindran accés a la recuperació aquells/es alumnes que hagin presentat activitats el pes sigui equivalent al 66,6% (dos terços) o més de la nota final i que hagin obtingut una nota ponderada igual o superior a 3,5.
L’alumne/a només es presentarà a les activitats o proves no presentades o suspeses. En cap cas es podrà recuperar una qualificació mitjançant una prova final equivalent a el 100% de la nota.
En el moment de donar la qualificació final prèvia a la nota final de l’assignatura, el/la professor/a comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El/La professor/a pot proposar una activitat de recuperació per cada activitat suspesa o no presentada o podrà agrupar diverses activitats.
Consideració de “no avaluable”
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
Irregularitats en les activitats d'avaluació
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com plagi, còpia, suplantació) queden excloses de la recuperació. Es considera com a “còpia” un treball que reprodueixi la totalitat o la major part de la feina d'un/a altre/a estudiant, i com “plagi” el fet de presentar com a propi una part o la totalitat d’un text d'un/a autor/a, és a dir, sense esmentar les fonts, ja sigui publicat en paper o en format digital. En el cas de còpia entre dos/dues alumnes, si no és possible saber qui ha copiat a qui, la sanció s’aplicarà a ambdós.
Avaluació única
L'avaluació única es realitzarà en una única data d'avaluació i està formada per les evidències següents:
- Examen escrit: 50%
- Estudi de cas: 30%
- Comentari analític a partir de fonts primàries: 20%
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Més informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen escrit | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 12, 13, 14, 15, 17, 18 |
| Examen oral | 35% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Seminaris de debat i flipped classroom | 15% | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Bibliografia
ALBANESE, Matteo (2022), Neofascism in Europe (1945–1989). A Long Cultural Journey, London: Routledge.
ALBANESE, Matteo & DEL HIERRO, Pablo (2016), Transnational Fascism in the Twentieth Century. Spain, Italy and the Global Neo-Fascist Network, London: Bloomsbury.
BAR-ON, Tamir (2013), Rethinking the French New Right: Alternatives to Modernity, London: Routledge.
CAIANI, Manuela & PARENTI, Linda (2016), European and American Extreme Right Groups and the Internet, London: Routledge.
CAMUS, Jean-Yves & LEBOURG, Nicolas (2017), Far-Right Politics in Europe, Cambridge-London: Harvard University Press.
CANOVAN, Margaret (1981), Populism, New York: Harcourt Brace Jovanovich.
CASALS, Xavier (1998), La tentación neofascista en España, Barcelona: Plaza & Janés.
EATWELL, Roger & GOODWIN, Matthew (2018), National Populism: The Revolt Against Liberal Democracy. London: Pelican.
FINCHELSTEIN, Federico (2017), From Fascism to Populism in History, Oakland: University of California Press.
FORTI, Steven (2021), Extrema derecha 2.0. Qué es y cómo combatirla, Madrid: Siglo XXI de España.
GALLEGO, Ferran (2006), Una patria imaginaria. La extrema derecha española (1973-2005), Madrid: Síntesis.
GALLEGO, Ferran (2007), Neofascistas. Democracia y extrema derecha en Francia e Italia, Barcelona:DeBolsillo.
GRIFFIN, Roger (2020), Fascism: A Quick Immersion, New York: Tibidabo Publishing.
IGNAZI, Piero (2003), Extreme Right Parties in Western Europe, Oxford: Oxford University Press.
MAMMONE, Andrea (2015), Transnational Neofascism in France and Italy, Cambridge: Cambridge University Press.
MCINTYRE, Lee (2018), Post-Truth, Cambridge: MIT Press.
MUDDE, Cas (2019), The Far Right Today, Cambridge: Polity Press.
MUDDE, Cas & ROVIRA KALTWASSER,Cristóbal (2017), Populism: A Very Short Introduction, Oxford: Oxford University Press.
MÜLLER, Jan-Werner (2017), What is Populism?, Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
NAGLE, Angela (2017), Kill All Normies: Online Culture Wars from 4chan and Tumblr to Trump and the Alt-Right, Winchester-Washington: Zero Books.
NORRIS, Pippa & INGLEHART, Ronald (2019), Cultural Backlash. Trump, Brexit and Autoritharian Populism, Cambridge: Cambridge University Press.
PALLAVER, Günther; GEHLER, Michael & CAU, Maurizio (Eds.) (2018), Populism, Populists, and the Crisis of Political Parties. A comparison of Italy, Austria, and Germany 1990-2015,Bolonia-Berlin: Il Mulino-Duncker & Humbolt.
PAXTON, Robert O. (2004), The Anatomy of Fascism, New York: Alfred A. Knopf.
PEREYRA DOVAL, Gisela & SOUROUJON, Gastón (2021), Global Resurgence of the Right. Conceptual and Regional Perspectives, London: Routledge.
ROVIRA KALTWASSER, Cristóbal; TAGGART, Paul; OCHOA ESPEJO, Paulina & OSTIGUY, Pierre (Eds.) (2019), The Oxford Handbook of Populism, Oxford: Oxford University Press.
RYDGREN, Jens (Ed.) (2018), The Oxford Handbook of Radical Right, Oxford: Oxford University Press.
SAJÓ, András; UITZ, Renáta & HOLMES, Stephan (2023), Routledge Handbook of Illiberalism, London: Routledge.
SEDGWICK, Mark (Ed.) (2019), Key Thinkers of the Radical Right: Behind the New Threat to Liberal Democracy, Oxford: Oxford University Press.
VEIGA, Francisco; GONZÁLEZ-VILLA, Carlos; FORTI, Steven et alii (2019), Patriotas indignados. Sobre la nueva ultraderecha en la Posguerra Fría. Neofascismo, posfascismo y nazbols, Madrid: Alianza.
Programari
No es necessita programari específic per a seguir i superar l'assignatura, més enllà del domini de Moodle.