Història Contemporània Universal (des de 1945)
Codi: 106183 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Cristian Ferrer Gonzalez
- Correu electrònic:
- cristian.ferrer@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Cristian Ferrer Gonzalez
Prerequisits
No n'hi ha, tanmateix:
- La majoria de les assignatures s’imparteixen en anglès. Es considera indispensable que els estudiants comptin amb un nivell d’anglès corresponent al B2 del marc de referència europeu, malgrat que per l’accés dels estudiants al grau no es preveu una prova específica de nivell de competència lingüística en anglès.
Objectius
El curs cobreix la història del món des de 1945 fins a l’actualitat. S'aprendrà a analitzar i a comprendre els esdeveniments de l’anomenada Guerra Freda, partint de les seves arrels històriques a principis del segle XX i arribant a les seves conseqüències al tomb de segle. El curs pretén que els i les estudiants s’acostumin a argumentar professionalment, com a professionals de la història, i que trenquin la separació entre llur percepció quotidiana i la historiogràfica. Al finalitzar l’assignatura, l’alumnat tindrà un coneixement suficient de les causes que van portar a la Guerra Freda i de les especificitatsd’aquest fenomen, així com de les seves fases, períodes i actors a escala mundial. També s’abordaran els processos de descolonització.
Competències
- Descriure l'origen i el desenvolupament dels principals conflictes socials, polítics i econòmics actuals.
- Diferenciar i analitzar el tipus de relacions que s'han establert en el segle passat entre els diversos agents socials, polítics i econòmics tant en marcs nacionals com regionals i internacionals.
- Discriminar els sistemes governamentals de presa de decisions en diferents contextos socials i polítics, des de mitjans del segle XX fins als nostres dies, tant pel que fa a marcs estatals com subestatals o supraestatals.
- Explicar i sintetitzar coneixements adquirits en un nivell avançat de llengua anglesa.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i contextualitzar textos referents a la història contemporània recent.
Resultats d'aprenentatge
- Comparar succintament casos nacionals i/o regionals diferents dins d'un mateix marc internacional.
- Escriure en llengua anglesa una ressenya d'una publicació, un videodocumental o un acte (conferència-seminari) adequada al contingut d'una o més assignatures de la matèria.
- Expressar una opinió fonamentada sobre el caràcter, la perspectiva i el rigor de textos referents al contingut de la matèria.
- Identificar i sintetitzar la bibliografia bàsica sobre els principals conflictes.
- Identificar i sintetitzar la bibliografia bàsica sobre l'evolució històrica dels principals sistemes governamentals, des dels més intervencionistes als més liberalitzats.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i explicar diferents casos –nacionals i regionals– de relacions entre els diversos agents socials de la història contemporània.
Continguts
- El naixement d’un nou món: política de masses, revolució, imperialisme i guerra total
- De les cendres de la guerra que havia d’acabar amb totes les guerres: l’ordre de postguerra
- La consolidació d’un món bipolar: l’URSS, els EUA i les seves esferes d’influència
- Un món en moviment, després de tot: descolonització i canvi social
- El gir neoliberal i la “fi de la història”
- El retorn de la història: el món de la postguerra freda
Metodologia
- Classes teòriques
- Assistència a seminaris i sessions de tutoria
- Aprenentatge d’estratègies de cerca d’informació
- Debats i discussions
- Redacció de ressenyes, treballs i comentaris analítics
- Presentacions orals
- Estudi personal
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Assistència a seminaris i sessions de tutoria | 10 | 0,4 | 1, 3, 6, 7 |
| Classes teòriques | 40 | 1,6 | 1, 4, 5, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Aprenentatge d'estratègies de cerca d'informació | 2 | 0,08 | 1, 4, 5, 6, 7 |
| Debats i discussions | 5 | 0,2 | 1, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Presentació oral | 2 | 0,08 | 3, 6 |
| Redacció de ressenyes, treballs i comentaris analítics | 27 | 1,08 | 2, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal | 40 | 1,6 | 1, 4, 5, 6 |
Avaluació
Avaluació continuada
L’avaluació és contínua. Els i les estudiants hauran de demostrar els seus progressos mitjançant la realització d’activitats i exàmens. Els terminis d’aquestes activitats d’avaluació s’indicaran en la calendarització el primer dia de classe. Totes les activitats tindran una data límit que haurà de ser acomplerta estrictament, segons el calendari de l’assignatura. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions. Serà necessari haver obtingut un mínim de 3,5 en cadascuna de les proves d’avaluació per poder optar mitjana ponderada i compensar les proves suspeses. El pes de les diferents elements d’avaluació serà el següent:
- Examen teòric parcial (25%)
- Examen teòric final (25%)
- Treball de recerca (30%)
- Comentaris escrits (20%)
Avaluació única
L'avaluació única suposa una única data d'avaluació, però no una única activitat d'avaluació. Els i les estudiants que s'acullin a l'avaluació única hauran de realitzar les tasques següents:
- Examen teòric dels continguts del conjunt de l'assignatura (50%)
- Treball de recerca (30%)
- Comentari escrit (20%)
Els i les estudiants poden acollir-se a l'Avaluació Única a través d'un formulari entre el 18 de setembre i el 6 d'octubre. Elsi les estudiantats pode continuar assistint a classe encara que s'adhereixi a l'avaluació única.
Qüestions relacionades
La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes en l’assignatura és merament informativa. El professor responsable de l’assignatura ho especificarà al seu inici.
Revisió de les activitats d’avaluació
Al publicar les notes finals, el professor ha de notificar per escrit una data i hora per a la revisió de les activitats d'avaluació. Els i les estudiants han de concertar les revisions acord amb el professor.
Revaluació
Només tindran accés a la revaluació aquells alumnes que hagin presentat activitats el pes de les quals sigui equivalent a dos terços o més de la nota final i que hagin obtingut una nota ponderada igual o superior a 3,5. L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En el moment de donar la qualificació final prèvia a la nota final de l’assignatura, el professor comunicarà per escrit el procediment de revaluació.
Consideració de “no avaluable”
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Irregularitats en les activitats d'avaluació
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb un zero aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà zero.
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació, etc.) en una activitat d’avaluació, la nota d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas d’irregularitats en diverses activitats d'avaluació, la nota final de l’assignatura serà 0.
Les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com plagi, còpia, suplantació) queden excloses de la revaluació. Es considera com a “còpia” un treball que reprodueixi la totalitat o la major part de la feina d'un altre alumne, i com “plagi” el fet de presentar com a propi una part o la totalitat d’un text d’un autor, és a dir, sense esmentar les fonts, ja sigui publicat en paper o en format digital. En el cas de còpia entre dos alumnes, si no és possible saber qui ha copiat a qui, la sanció s’aplicarà a ambdós.
Més informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentaris escrits | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 6, 7 |
| Examen teòric final | 25% | 1 | 0,04 | 1, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Examen teòric parcial | 25% | 1 | 0,04 | 1, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Treballs escrits i presentacions orals | 30% | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Bibliografia
Bibliografía
ANDERSON, Perry (2014), American Foreign Policy and Its Thinkers, London: Verso.
BOUKARI-YABARA, Amzat (2014), Africa Unite! Une Histoire du Panafricanisme, Paris: Découverte.
ELEY, Geoff (2001), Forging Democracy. The History of the Left in Europe, 1850-2000, Oxford: Oxford University Press.
FONTANA, Josep (2011), Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945, Barcelona: Pasado&Presente.
FULBROOK, Mary (ed.) (1999), Europe Since 1945, Oxford: Oxford University Press.
GADDIS, John Lewis (2007), The Cold War. A New History, London: Penguin.
HARVEY, David (2006), A Brief History of Neoliberalism, Oxford: Oxford University Press.
HOBSBAWM, Eric (1994), The Age of Extremes. The Short Twentieth Century, 1914-1991, London: Abacus.
HORN, Gerd-Rainer (2007), The Spirit of ’68. Rebellion in Western Europe and North America, 1956-1976, Oxford: Oxford University Press.
JAMES, Leslie & LEAKE, Elisabeth (eds.) (2015), Decolonization & Cold War. Negotiating Independence, London: Bloomsbury.
JIAN, Chen (2001), Mao’s China & the Cold War, Raleigh: University of North Carolina Press.
JUDT, Tony (2006), Postwar. A History of Europe Since 1945, London: Penguin.
LEFFLER, Melvyn P. (2008), La guerra después de la guerra. Estados Unidos, la Unión Soviética y la Guerra Fría, Barcelona: Crítica.
LEFFLER, Melvyn P. & WESTAD, Odd A. (eds.) (2010), The Cambrigde History of the Cold War, 3 vols., Cambridge:Cambrigde University Press.
MAZOWER, Mark (1999), Dark Continent. Europe’s Twentieth Century, London: Penguin.
PLOKHY, Serhii (2015), El último imperio. Los días finales de la Unión Soviética, Madrid: Turner.
PRASHAD, Vijay (2007), The Darker Nations. A People’s History of the Third World, New York: New Press.
SERVICE, Robert (2015), The End of the Cold War, 1985-1991, London: MacMillan.
SHEPARD, Ben (2010), The Long Road Home. The Aftermath of the Second World War, London: Bodley Head.
SKIDMORE, Thomas E. & SMITH, P. H. (1996), Historia contemporánea de América Latina. América Latina en el siglo XX, Barcelona: Crítica.
VEIGA, Francisco; Ucelay Da Cal, Enrique & DUARTE, Ángel (2006), La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría, 1941-1991, Madrid: Alianza.
WALKER, Martin (1994), The Cold War and the Making of Modern World, London: Vintage.
ZUBOK, Vladislav M. (2008), Un imperio fallido. La Unión Soviética durante la Guerra Fría, Barcelona: Crítica.
Programari
No es requereix