Història Contemporània d'Europa (des de 1945)
Codi: 106182 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Gennadi Kneper
- Correu electrònic:
- gennadi.kneper@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Gennadi Kneper
Prerequisits
Es considera indispensable que els/les estudiants comptin amb un nivell d’anglès corresponent al B2 del marc de referència europeu, malgrat que per l’accés al grau no es preveu una prova específica de nivell de competència lingüística en anglès.
Objectius
En el marc d’aquesta assignatura els/les alumnes coneixeran i analitzaran la història europea des de 1945 fins a l'actualitat. L'assignatura cobreix fets històrics fonamentals, així com les relacions i interaccions històriques i culturals, inclosa la perspectiva de gènere, entre els països del continent. L'assignatura inclou classes magistrals, lectura de textos històrics, investigació autònoma d'informació històrica, així com redacció de ressenyes i articles analítics. Els terminis de les activitats avaluables estan indicats en el calendari de l'assignatura i s'han de complir estrictament.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Diferenciar i analitzar el tipus de relacions que s'han establert en el segle passat entre els diversos agents socials, polítics i econòmics tant en marcs nacionals com regionals i internacionals.
- Dilucidar el paper que desenvolupen en el present les diverses memòries socials referents als passats conflictius, diferenciant els conceptes d'història i memòria.
- Discriminar els sistemes governamentals de presa de decisions en diferents contextos socials i polítics, des de mitjans del segle XX fins als nostres dies, tant pel que fa a marcs estatals com subestatals o supraestatals.
- Explicar i sintetitzar coneixements adquirits en un nivell avançat de llengua anglesa.
- Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
- Reconèixer i contextualitzar textos referents a la història contemporània recent.
- Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris i multiculturals implementant nous projectes.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les diferents perspectives historiogràfiques en els diferents períodes de la història.
- Aplicar les habilitats necessàries per valorar i divulgar el coneixement històric.
- Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
- Capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
- Comparar críticament entre si les evolucions de les grans àrees regionals que s'aborden en la matèria.
- Comparar succintament casos nacionals i/o regionals diferents dins d'un mateix marc internacional.
- Comprendre les especificitats regionals dins dels estats.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Conèixer diversos casos de memòries en conflicte entre les poblacions de diferents estats.
- Conèixer diversos casos de memòries en conflicte entre sectors diferents de població dins d'un mateix estat.
- Demostrar capacitat d'adaptació en entorns canviants.
- Demostrar iniciativa i treballar autònomament quan la situació ho demani.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Discernir la relació entre teoria i pràctica historiogràfica.
- Dominar la bibliografia bàsica sobre l'evolució històrica dels sistemes governamentals dels països de referència de la matèria.
- Establir comparacions entre evolucions de sistemes governamentals dins d'una àrea regional supraestatal.
- Establir comparacions entre nivells d'autonomia regional dins d'un estat.
- Expressar, per escrit o oralment, una opinió fonamentada sobre el caràcter, la perspectiva i el rigor de textos referents al contingut de la matèria.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Mostrar una motivació per la qualitat de la feina feta i una sensibilitat per les seves conseqüències en el medi ambient i en la societat.
- Organitzar la feina adequadament, tant pel que fa a la gestió del temps com a l'ordenació i la planificació.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l?'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
- Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Valorar el compromís ètic en l'exercici professional.
Continguts
1. Europa com a narrativa i realitat
2. Europa de postguerra: política, economia, gènere i societat
3. La política de la unificació europea
4. El desmantellament dels imperis colonials i el seu impacte a Europa
5. Europa darrere del Teló d’Acer
6. 1968 i les conseqüències: canvi social i cultural a l’Europa de la postguerra
7. Un continent en canvi: de la socialdemocràcia al neoliberalisme
8. Les revolucions de l’Europa central i oriental, 1989-1991
9. Els anys noranta: Europa unida?
10. El nou mil·lenni: nous reptes per a Europa
Metodologia
- Classes teòriques.
- Debats i discussions.
- Lectura comprensiva de textos acadèmics.
- Aprenentatge d’estratègies de recerca d’informació.
- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
- Estudi personal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 45 | 1,8 | 2, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 13, 15, 16, 17, 18, 22 |
| Debats i discussions | 6 | 0,24 | 1, 2, 8, 13, 18, 19, 22, 23, 25, 26 |
| Lectura comprensiva de textos acadèmics. | 5 | 0,2 | 1, 4, 5, 6, 13, 14, 15, 16, 17, 19 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Aprenentatge d'estratègies de recerca d'informació | 8 | 0,32 | 1, 2, 11, 12, 13, 15, 19, 21, 24 |
| Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics | 24 | 0,96 | 1, 2, 4, 8, 11, 12, 13, 14, 18, 19, 20, 21, 24, 26 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi individual | 30 | 1,2 | 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 17, 21, 24 |
Avaluació
Avaluació continua
Presentació oral – 10%
Aquesta part de l'avaluació consistirà en l'exposició oral d'un dels textos de la lectura obligatòria per a la sessió. L’exposició tindrà una durada màxima de 15 minuts i serà acompanyada per un Powerpoint que s'utilitzarà sobretot per presentar material gràfic addicional, amb l'objectiu d'aprofundir en un o diversos aspectes del tema tractat.
Treball escrit individual – 40%
Amb el treball escrit individual els/les alumnes obtindran la possibilitat de realitzar recerca sobre un tema específic del seu propi interès, sempre que s'inscriu en el marc de l'assignatura. El treball tindrà una extensió d'aproximadament 8 pàgines (TNR; interlineat 1,5) i anirà acompanyat per un esquema bàsic dels continguts i una bibliografia investigada de forma autònoma pels alumnes.
Proves escrites - 50%
Hi haurà dues proves escrites, cada una equivalent a 25% de la nota final. En les proves escrites, els/les estudiants hauran de respondre una sèrie de preguntes per demostrar la seva capacitat per explicar i contextualitzar temes històrics i donar la seva opinió qualificada sobre fets passats.
Avaluació única
Els/les estudiants tindran la possibilitat d'acollir-se a la avaluació única, que consistirà en (1) redacció de tres ressenyes dels textos de lectura obligatòria (cadascuna de 20% de la nota) i (2) un treball escrit sobre un tema específic del seu propi interès, sempre que s'inscriu en el marc de l'assignatura (40% de la nota). La data de lliurament serà l'últim dia de les classes presencials.
Altres consideracions
La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre l’assignatura és a títol informatiu. El professorat responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el/la docent i l’estudiant.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els/les estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més. La recuperació consistirà en una prova escrita de síntesi i se celebrarà en les dates establertes per la Facultat. En cap cas es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l'alumnat que ja hagués aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació continuada. En qualsevol cas, la nota màxima que es podrà obtenir en el total de la recuperació és de 5,0 (Aprovat).
Qualificació de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim del 30% de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En el cas d’alguna irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat). Es considera com a "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a, i com a "plagi" el fet de presentar part o tot un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en forma digital. En el cas de còpia entre dos estudiants, si no es pot saber qui ha copiat qui, s'aplicarà la sanció a ambdós.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examens escrits | 50% | 2 | 0,08 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 26 |
| Presentació oral | 10% | 8 | 0,32 | 6, 8, 13, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25 |
| Treball escrit individual | 40% | 22 | 0,88 | 1, 2, 4, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 18, 20, 21, 24, 26 |
Bibliografia
Andry, Aurélie Dianara. Social Europe, the Road not Taken: The Left and European Integration in the Long 1970s. Oxford: Oxford University Press, 2022.
Berger, Stefan, and Chris Lorenz, eds. The Contested Nation: Ethnicity, Class, Religion and Gender in National Histories. New York: Palgrave Macmillan, 2008.
Chakrabarty, Dipesh. Provincializing Europe: Postcolonial Thought and Historical Difference. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2000.
Deighton, Ann, and Alan S. Milward, eds. Widening, Deepening and Acceleration: The European Economic Community, 1957-1963. Baden-Baden: Nomos, 1999.
Ekengren, Ann-Marie. “How Ideas Influence Decision-Making: Olof Palme and Swedish Foreign Policy, 1965-1975.” Scandinavian Journal of History 36, no. 2 (2011): 117-134.
Fukuyama, Francis. “The End of History?” The National Interest, no. 16 (Summer 1989).
Gowan, Peter, and Perry Anderson, eds. The Question of Europe. London: Verso, 2000.
Harvey, David. A Brief History of Neoliberalism. New York and Oxford: Oxford University Press, 2005.
Judt, Tony. Postwar: A History of Europe since 1945. New York: The Penguin Press, 2005.
Moravcsik, Andrew. The Choice for Europe: Social Purpose and State Power from Messina to Maastricht. London: Routledge, 2013.
Mudde, Cas, ed. The Populist Radical Right: A Reader. London: Routledge, 2017.
Sassoon, Donald. One Hundred Years of Socialism: The West European Left in the Twentieth Century. London: I. B. Tauris, 2014.
Staniszkis, Jadwiga. Poland’s Self-Limiting Revolution, ed. Jan T. Gross. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1984.
Taubman, William. Gorbachev: His Life and Times. London: Simon & Schuster, 2017.
Ther, Philipp. “Beyond the Nation: The Relational Basisof a Comparative European History of Germany and Europe.” Central European History 36, no. 1 (2003): 45-73.
Todorova, Maria. Imagining the Balkans. NewYork & Oxford: Oxford University Press, 1997.
United States Institute of Peace, “Whither the Bulldozer? Nonviolent Revolution and the Transition to Democracy in Serbia.” United States Institute of Peace Special Report, no. 72 (August 2001).
Wakeman, Rosemary, ed. Themes in Modern European History since 1945. London: Routledge, 2003.
Woolf, Stuart. “Europe and its Historians.” Contemporary European History 12, no. 3 (2003): 323-337.
X [George F. Kennan]. “The Sources of Soviet Conduct.” Foreign Affairs 25, no. 4 (1947): 566-582.
Programari
---