Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2503998 Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | OB | 2 | 2 |
2504380 Estudis d'Anglès i Català | OB | 3 | 2 |
2504388 Estudis de Català i Espanyol | OB | 3 | 2 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
No n'hi ha.
Aquesta assignatura pretén aprofundir en el coneixement de la poesia catalana del segle XX que s'hagi pogut adquirir prèviament. Es tracta d'analitzar alguns llibres cabdals de la poesia d'aquest segle en relació amb els corrents i les poètiques que la caracteritzen.
Es donarà preferència a l'anàlisi detinguda dels poemes, i de la diversa documentació que permeti contextualitzar-los i il·luminar-los, per tal d'arribar a una lectura o interpretació global del llibre. S'espera que els estudiants progressin en el comentari escrit de textos poètics i crítics, i --si és possible-- en l'exposició i defensa oral de les seves lectures.
TEMARI MARC
1. El Modernisme
El Modernisme i la valoració de la poesia. Plataformes de difusió. La tradició i el context internacional. Influències. Corrents poètics: Espontaneisme i vitalisme. Joan Maragall i l'espontaneisme. Els poetes maragallians i altres poetes vitalistes. Les influències simbolistes i parnassianes. Jeroni Zanné, Gabriel Alomar, Alexandre de Riquer, Miquel de Palol. El concepte d'Escola Mallorquina. Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover.
2. El Noucentisme
El Noucentisme i la valoració de la poesia. Plataformes de difusió. La tradició i el context internacional. Influències. Línies poètiques dominants i evolució. D'una poètica dominant a un model en crisi. La trajectòria de Josep Carner. "Guerau de Liost". Josep M. López-Picó i altres poetes menors. L'Escola Mallorquina.
3. Els anys vint i trenta
La poesia i els canvis d'orientació de la cultura. La imatge del poeta. Diversificació de les poètiques. Les grans tendències de la creació poètica. La poètica postsimbolista. La reflexió teòrica i el debat sobre la poesia pura. L'evolució de Josep Carner i Josep M. López-Picó. Carles Riba com a eix central. Altres autors. La poètica postsimbolista en la dècada dels 30. Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La poesia d'avantguarda. La reflexió teòrica i la connexió amb el postsimbolisme. El futurisme. Vies de difusió. Josep M. Junoy, Joan Salvat-Papasseit i altres. El cas de Joaquim Folguera. El surrealisme. Salvador Dalí i L'Amic de les Arts. El cas de J. V. Foix. Altres poètiques. "Pere Quart" i la seva idea de realisme.
4. La postguerra (1939-1959)
La situació de la poesia catalana durant la postguerra.Plataformes de difusió. El context internacional. Corrents i tendències: La readaptació de la poètica postsimbolista: Josep Carner, Carles Riba, J. V. Foix. La reaparició o descoberta dels joves dels anys trenta. Continuïtat i evolució dels models d'avantguarda: Josep Palau i Fabre, Joan Brossa. Diferents vies d'acostament a una poètica considerada "realista": Pere Quart, Jordi Sarsanedas, Vicent Andrés Estellés. Dues construccions miticopoètiques: Agustí Bartra i Salvador Espriu.
5. Els anys seixanta
El Realisme Històric i la poesia. Els models i la tradició. Plataformes per a una dècada. La pràctica poètica i els diferents conceptes de realisme. Francesc Vallverdú, Joaquim Horta, Lluís Alpera i altres. El cas de Gabriel Ferrater. Altres propostes poètiques. Entre la continuïtat i la renovació.
6. Els anys setanta
Un nou context poètic i unes altres vies de difusió. Diversificació de propostes. Entre el mestratge ferraterià, els ressons de Joan Brossa i els múltiples esqueixos de les flors del Mall: Narcís Comadira, Francesc Parcerisas, Pere Gimferrer, Maria-Mercè Marçal i d'altres.
LECTURES
El curs donarà prioritat a la lectura de poemes i a l'anàlisi global de reculls poètics, per la qual cosa el temari només és un marc sobre el qual se situaran les obres de lectura obligatòria i els textos complementaris que s'afegeixin a través del campus virtual. Els llibres sobre els quals es treballarà al llarg del curs són:
1. Josep CARNER, La paraula en el vent (1914), Edicions 62, 1998.
2. Carles RIBA, Primer llibre d’estances (1919). Dins C.R., Llibres de poesia, Edicions 62, 2019. [Edició digital a Càtedra Màrius Torres.]
3. Joan SALVAT-PAPASSEIT, L’irradiador del port i les gavines (Poemes d’Avantguarda) (1921), Edicions 62, 2007.
4. J. V. FOIX, On he deixat les claus... (1953), Quaderns Crema, 1988 ("Obra poètica de J.V. Foix", 5). O bé dins J. V. FOIX, Obres completes, vol. 1: poesia, Edicions 62, 1974; o dins Obres completes de J. V. Foix. Volum primer. Obra poètica en vers i en prosa, Edicions 62 / Diputació de Barcelona, 2000. [Edició digital a Càtedra Màrius Torres.]
5. Salvador ESPRIU, Cementiri de Sinera (1946) i La pell de brau (1960). Dins Obres Completes — Edició Crítica, Edicions 62, 2003 i 2008. [Edicions digitals a Càtedra Màrius Torres.]
6. Gabriel FERRATER, Da nuces pueris (1960). Dins G.F., Les dones i els dies, Edicions 62, 2018, p. 23-79. [Edició digital a Càtedra Màrius Torres.]
7. Maria-Mercè MARÇAL, Cau de llunes (1977), Proa, 1998. Reproduït a M. Mercè MARÇAL, Llengua abolida (1973-1988), València, Eliseu Climent editor, 1989.
L'assignatura es distribueix en sessions teòriques i seminaris de lectura. Les sessions teòriques tenen un caràcter panoràmic i contextualitzador i van acompanyades del comentari de textos teoricocrítics. Les sessions dedicades a la lectura se centren en l'anàlisi de les obres de lectura obligatòria i d'altres textos complementaris. Es disposarà d'una llista d'obres i d'unes referències bibliogràfiques associades a cada lectura.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposició (oral o escrita) sobre un text teòric o crític | 15 | 0,6 | 2, 8, 10, 16, 19, 29, 30, 35 |
Exposició, per part del professor, dels punts del programa; contextualització de les lectures escollides. | 30 | 1,2 | 7, 17, 19, 24 |
Tipus: Supervisades | |||
Anàlisi i discussió de textos poètics, teòrics i crítics | 20 | 0,8 | 2, 7, 18, 19, 24, 29, 31, 35 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca bibliogràfica. Fonts i recursos documentals. | 30 | 1,2 | 2, 4, 37 |
Comentari escrit de textos poètics, teòrics i crítics, amb guiatge del professor | 25 | 1 | 7, 9, 10, 13, 16, 17, 18, 19, 24, 29, 30, 31, 34, 35 |
Lectura guiada de textos | 20 | 0,8 | 7, 9, 17, 19, 24, 29, 31 |
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades per mitjà d’un examen i de treballs individuals o en col·laboració.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
El sistema d’avaluació s’organitza en 3 tipus d'activitats o mòduls, cadascun dels quals tindrà assignat un pes específic en la qualificació final:
Mòdul de presentacions, anàlisis i debats sobre textos, amb un pes global del 15% (cada estudiant haurà d'analitzar un text teòric o crític, que presentarà per escrit o oralment)
Mòdul de proves escrites, amb un pes global del 50 % (un examen final sobre la matèria)
Mòdul de lliurament de treballs, en què s’avaluarà un treball escrit en grup amb un pes global del 35%
El seguiment individualitzat a l'estudiant farà que s'adaptin lleugerament aquestes exigències. El sistema de recuperació preveu que es puguin realitzar proves diferents segons les necessitats d'aprenentatge de l'estudiant, amb l'objectiu de recuperar almenys un 50% de les activitats realitzades.
Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura, i ha d'haver assolit en conjunt una qualificació entre el 3,5 i el 4,9. La nota màxima de la recuperació és un 5.
Per poder aprovar l'assignatura cal obtenir un 5.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
AVALUACIÓ ÚNICA
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi completat més del 30% de les activitats d’avaluació.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen final (escrit) sobre la matèria | 50 % | 4 | 0,16 | 1, 2, 7, 8, 9, 10, 14, 15, 18, 19, 21, 22, 24, 25, 27, 29, 30, 31, 32, 34, 35, 36 |
Presentació (oral o escrita) sobre un text teòric o crític | 15% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 34, 35, 36, 37 |
Treball en grup (escrit) sobre un llibre de la poesia catalana del segle XX | 35% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37 |
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Al llarg del curs se subministrarà a través del campus virtual una bibliografia més completa, especialment a propòsit de les lectures obligatòries.
Jaume AULET, "Estudi introductori" a DIVERSOS AUTORS, Antologia de la poesia noucentista, Barcelona, Ed. 62, 1990, p. 7-54.
Jaume AULET, "La poesia catalana dels anys seixanta i els diversos usos del realisme", Caplletra, núm. 28 (primavera 2000), p. 33-50.
Enric BOU (dir.), Panorama crític de la literatura catalana. Volum V: Segle XX. Del modernisme a l'avantguarda, Barcelona, Vicens Vives, 2010.
Enric BOU (dir.), Panorama crític de la literatura catalana. Volum VI: Segle XX. De la postguerra a l'actualitat, Barcelona, Vicens Vives, 2009.
Àlex BROCH, La literatura catalana dels anys setanta, Barcelona, Edicions 62, 1980.
Ferran CARBÓ, La poesia catalana del segle XX, Alzira, Bromera, 2007.
Jordi CASTELLANOS, "Estudi introductori" a DIVERSOS AUTORS, Antologia de la poesia modernista, Barcelona, Edicions 62, 1990, p. 5-74.
Jordi CASTELLANOS, Jordi MARRUGAT (dirs.), Història de la literatura catalana. Literatura contemporània (II). Modernisme, Noucentisme, Avantguardes, Barcelona, Enciclopèdia Catalana / Barcino / Ajuntament de Barcelona, 2020.
Jordi CASTELLANOS, Jordi MARRUGAT (dirs.), Història de la literatura catalana. Literatura contemporània (III). Del 1922 al 1959, Barcelona, Enciclopèdia Catalana / Barcino / Ajuntament de Barcelona, 2021.
Josep M. CASTELLET, Joaquim MOLAS, Poesia catalana delsegle XX, Barcelona, Edicions 62, 1963.
Joaquim MOLAS (dir.), Història de la literatura catalana. Part moderna (volums 8, 9, 10 i 11), Barcelona, Ariel, 1986-1987.
Jordi MALÉ, Laura BORRÀS (eds.), Poètiques catalanes del segle XX, Barcelona, UOC, 2008.
Jordi MALÉ (ed.), Les idees literàries al període d'entreguerres. Antologia de textos, Lleida, Pagès, 2011.
Joaquim MOLAS, La literatura catalana d'avantguarda: 1918-1938, Barcelona, Antoni Bosch ed., 1983.
Carles RIBA, Obres completes. Volum 2: Crítica 1, Obres completes. Volum 3: Crítica 2, Obres completes. Volum 4: Crítica 3, Barcelona, Edicions 62, 1985-1988.
Arthur TERRY, Sobre poesia catalana contemporània: Riba, Foix, Espriu, Barcelona, Edicions 62, 1985.
Arthur TERRY, Quatre poetes catalans: Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau, Barcelona, Edicions 62, 1991.
Joan TRIADÚ, Poesia catalana de postguerra, Barcelona, Edicions 62, 1985.
Marta VALLVERDÚ I BORRÀS, Seixantisme. L'esclat cultural català dels 60, Barcelona, L'Avenç, 2022.
Enllaços especialment útils:
TRACES. Bases de dades de llengua i literatura catalanes http://traces.uab.cat/
ALTRES RECURSOS http://www.traces.uab.es/tracesbd/altresrecursos/literatura.html
CÀTEDRA MÀRIUS TORRES>>CORPUS LITERARI DIGITAL: http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/hemeroteca/index.php
Cap