Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500000 Estudis Socioculturals de Gènere | OT | 3 | 1 |
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Es recomanable haver cursat alguna assignatura amb continguts en temes jurídics
Programa de l'assignatura "Gènere i criminologia"
1. L'androcentrisme en la criminologia i en anàlisi de la delinqüència femenina
1.1. Sexisme i dret penal.
1.2. Sexisme en el pensament al voltant de la qüestió criminal.
1.3. Anàlisi i estereotips sobre la delinqüència femenina.
2. La criminalització de les dones: dones a la presó
2.1 Perspectiva històrica de les presons de dones
2.2. Característiques dels empresonaments femenins.
3. Problemes contemporanis dels empresonaments femenins.
3.1. Dones migrants / estrangeres preses
3.2. Maternitats i presó
3.3. La reinserció de les dones preses.
4. Treball sexual, prostitució i tracta.
4.1. Els debats feministes sobre prostitució i treball sexual. Propostes abolicionistes i pro-drets.
4.2.La regulació jurídica de la prostitució. Models prohibicionistes, abolicionistes i reglamentistes.
4.3. Les polítiques públiques sobre tracta de dones (TEH) i els mecanismes de protecció.
5. El control sobre el cos de les dones: el delicte d'avortament
5.1.Reivindicaciones feministes de l'avortament. Diferents visions del paper de l'Estat
5.2.Posibles sistemes legals: el sistema d'indicacions. Debat bioètic
5.3. El control simbòlic de la reproducció
6. L'assetjament sexual i la violència sexual contra les dones.
6.1. Definició d'assetjament sexual i violència sexual.
6.2. Estratègies jurídiques i socials de intervencions en casos d'assetjament sexual.
6.3. Violència sexualitat en els conflictes armats
7. La prevenció i seguretat en clau de gènere.
7.1. Sexisme en la conceptualització de la seguretat.
7.2. Guies i planificació de seguretat ambperspectiva de gènere
8. Processos específics de criminalització femenina.
8.1. Dones menors i delicte
8.2. Dones i drogues.
9. Eines per al desenvolupament dels drets de les dones enfront dels sistemes penals.
9.1. Els moviments de dones: epistemologies.
9.2. Els drets humans en clau de gènere i el paper de la justícia penal
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe Teòrica | 19,5 | 0,78 | |
Seminari | 19,5 | 0,78 | |
Tipus: Supervisades | |||
Activitatas d'evaluació | 5 | 0,2 | |
Tipus: Autònomes | |||
Treball individual | 53 | 2,12 | |
treball en grup | 53 | 2,12 |
El model d’avaluació és continuada. El professorat valorarà la participació i els treballs grupals i individuals, tornarà corregits els materials amb propostes de millora. En el seminari s’avaluaran la participació i els treballs grupals.
1. Condicions per a ser avaluat
Assistència d'un 80% a les classes i participar activament en les classes, així com confeccionar els treballs individuals. L’assistència tant a les classes de teoria com a les de seminari és obligatòria. Les absències només poden justificar-se per raons de malaltia o altres de força major i per raons acadèmiques prèviament autoritzades pel professorat.
2. Requisits per a superar l’assignatura
Cal tenir una nota mínima de 5 en cadascuna de les tipologies d’activitats que conformen l’avaluació.
3. Recuperacions
Si un/a alumne no supera alguna de les activitats tindrà una possibilitat de recuperar. La recuperació del treball de grup i la participació es farà durant les setmanes lectives. El treball indivudual durant les setmanes de recuperació
4. Conductes fraudulentes
Copiar als exàmens i plagar els treballs comporta un 0 en l'assignatura i la pèrdua del dret a la re-avaluació
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc.
Avaluació única:
L'avaluació única consistirà en un examen de 5 lectures obligatòries de l'assignatura (50 %), que determinarà la professora, i en el desenvolupament de 2 treballs individuals (25% + 25%) que es farà a la mateixa data de l'examen.
Cal aprovar l'examen per sumar la nota del treball individual. Si un/a alumne no supera alguna de les activitats tindrà una possibilitat de recuperar.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Comentaris i participació en l'aula | 10% | 0 | 0 | 1, 4, 8 |
Treball en grup | 40% | 0 | 0 | 2, 3, 5, 6, 7, 8 |
Treballs individuals | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8 |
Lectures Obligatòries
1. Maqueda, María Luisa (2020). Trata Prostitución Forzada y Esclavitud Sexual de las Mujeres. Bases para un Debate Libre de Dogmatismos. Revista de Derecho Penal, 28, 213-223.
2. Heim, Daniela (2019). Feminismos y Derecho Penal: de las alianzas estratégicas al desarrollo de derechos. Cuestiones Criminales, 2, 167- 177.
3. Almeda, Elisabet (2017). Criminologías feministas, investigación y cárceles de mujeres en España. Papers, 102(2),151-181. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers.2334
4. Bodelón, Encarna (2014). Violencia Institucional y Violencia de Género. Anales de la Cátedra Francisco Suárez, 48, 131-155.
5. Martínez Perza, Carmen; Quesada Arroyo, Pedro; de Miguel Calvo, Estibaliz; Dzvonkovska Natalia; Nieto Rodríguez, Lucía (2021). Situación de las Personas con Adicciones en las Prisiones Españolas. Una visión con Perspectiva de Género. Unión de Asociaciones y Entidades de Atención al Drogodependiente (UNAD), Madrid. https://www.unad.org/ARCHIVO/documentos/biblioteca/1676366563_2023_01_16_estudio_prisiones_version_digital.pdf
6. Heim, Daniela (2012). Más allá del Disenso, los Derechos Humanos de las Mujeres en Contextos de Prostitución. Derechos y Libertades, 26, 297-327. http://hdl.handle.net/10016/18235
7. Toledo, Patsili, Bodelón, Encarna, Tur, Neus & Martínez- Berruete, Jimena (2016). Marc jurídic internacional, Estatal i Autonòmic de les Violències Sexuals (matrimonis forçats, mutilacions genitals femenines, tràfic d'essers humans amb finalitatd'explotació sexual, assetjament i agressions sexuals). Institut Català de les Dones. http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/vm_abordatge_violenciessexuals_2.pdf
8. Igareda, Noelia & Bodelón, Encarna (2014). Las Violencias sexuales en las Universidades: cuando lo que no se denuncia no existe. Revista Española de Investigación Criminológica, 12, 1- 27. https://doi.org/10.46381/reic.v12i0.79
9. Navarro, Carmen (2018). El Encarcelamiento Femenino (pp. 69-103). Atelier.
10. Gonzalez-Prado, Patricia (2020). Jurisprudencia Comparada sobre Aborto: Cuando los Feminismos Impregnan el Derecho. Cuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho , 42 , 135-157. http://dx.doi.org/10.7203/CEFD.42.16026
Altres lectures
Almeda, Elisabet (2003). Mujeres Encarceladas. Ariel.
Almeda, Elisabet & Bodelón, Encarna (2007). Mujeres y Castigo: un Enfoque Socio-Jurídico y de Género. Dykinson.
Almeda Elisabet, Camps, Clara & Ortiz Monera, Rosa (2022). Mujeres, Cárceles y Feminismos. Revista Española de Investigación Criminológica, 20, 1–16. https://doi.org/10.46381/reic.v20i2.699
Arella, Celeste, Fernández-Bessa, Cristina, Nicolás, Gemma & Vartabedian, Julieta, (2007). Los Pasos (In)Visibles de la Prostitución. Estigma, Persecución y Vulneración de Derechos de las Trabajadoras Sexuales en Barcelona. Virus.
Barcons, Maria (2016). Legislación y Políticas Públicas sobre matrimonios forzados en el Estado español. En La Barbera & M Cruells López (Eds), Igualdad de Género y No Discriminación en España: Evolución, Problemas y Perspectivas (pp. 435-451). Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. https://www.cepc.gob.es/publicaciones/libros?IDP=2664
Barrère, Maggy; Bodelón, Encarna; Gala, Carolina; Gil, Juana María; Morondo, Dolores & Rubio, Ana (2013). Assetjament Sexual i Assetjament per Raó de Sexe: Actuació de les Administracions Públiques i de les Empreses. Consejo General del Poder Judicial. https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2013/113560/asssexassrao_a2013.pdf
Bodelón, Encarna (2009). Las Mujeres y las Nuevas Legislaciones sobre sus Derechos: el caso del Derecho a la Seguridad. Revista Catalana de seguridad pública, 20, 73-85.
Bodelón, Encarna (Ed.) (2012). Violencia de Género y los Sistemas Penales. Didot.
Bodelón, Encarna; Aedo, Marcela (2015). Las Niñas en el Sistema de Justicia Penal. Anales de la Cátedra Francisco Suárez, 49, 219-236. https://doi.org/10.30827/acfs.v49i0.3283
Bodelón, Encarna, & Gala, Carolina (2014). Teoría y Práctica de los Protocolos frente al Acoso Sexual. Nueva Revista Española de Derecho del Trabajo, 162, 95-124.
Carlen, Pat (Ed.) (2002). Women and Punishment. The struggle for justice. Willan.
Carlen, Pat (2012) Women’s Imprisonment: an Introduction to the Bangkok rules. Revista Crítica Penal y Poder, 3, 1-10.
Garrido, Lorena; Velocci, Clarisa y Valiño, Vanessa (2011). Análisis Socio-Jurídico de la Trata con Fines de Explotación Forzada. Observatori Desc, Genera & Grup Antígona UAB. http://www.observatoridesc.org/sites/default/files/Analisis_SocioJuridico_Trata_PF_-_Genera_-Desc_-Antigona_Nov2011_0.pdf
Heidennsohn, Frances & Gelsthorpe, Loraine (2007). Gender and Crime. En M. Maguire, R., Morgan & R. Reiner (Eds.), The Oxford Handbook of Criminology, 4th ed. (pp. 381-420). Oxford University Press.
Heim, Daniela (2012). Más Allá del Disenso, los Derechos Humanos de las Mujeres en Contextos de Prostitución. Derechos y Libertades, 26, 297-327. http://dx.doi.org/10.1400/216303
Hester, Marianne (2015). Reflections on criminal (in)justice in cases of rape, Papers from the British Criminology Conference, 15, 26-42.
Juliano, Dolores (2002). La Prostitución: el Espejo Oscuro. Icaria.
Juliano, Dolores (2012). Presunción de Inocencia. Riesgo, delito y pecado en Femenino. Gakoa https://traficantes.net/libros/presunci%C3%B3n-de-inocencia
Juliano, Dolores. (2016). Feminismo y Sectores Marginales. Logros y retrocesos de un diálogo difícil. Cuadernos PAGU, 47. https://doi.org/10.1590/18094449201600470004
Laurenzo, Patricia, Maqueda, María Luisa & Rubio, Ana (Eds.) (2008). Género, Violencia y Derecho. Tirant lo Blanch.
Lagarde, Marcela (1990). Los Cautiverios de las Mujeres. Horas y horas.
López-Precioso, Magdalena, & Mestre, Ruth (2006). Trabajo sexual. Reconocer Derechos. La Burbuja.
Maqueda, María Luisa (2014). Razones y Sinrazones para una Criminología Feminista. Dykinson.
Moreyra, María Julia (2007). Conflictos armados y Violencia sexual contra las mujeres. Editores del Puerto.
Maqueda, María Luisa (2009). Prostitución, feminismos y Derecho Penal. Comares.
Naffine, Ngaire (1997). Feminism and Criminology. Allen and Unwin.
Nicolas, Gemma & Bodelón, Encarna (Eds.) (2009). Género y Dominación. Críticas Feministas del Derecho y el Poder. Anthrorpos.
Olmo, Rosa (del) (1998). Criminalidad y Criminalización de la Mujer en la Región Andina. Nueva Sociedad.
Pitch, Tamar (2003). Un Derecho para Dos. La Construcción Jurídica de Género, Sexo y Sexualidad. Trotta.
Ribas, Natalia, Almeda, Elisabet, Bodelón, Encarna (2005). Rastreando lo invisible. Mujeres extranjeras en las cárceles. Anthropos.
Rodriguez, Ricardo & Bodelón, Encarna (2011). No es No. Las violencias Machistas contra las Mujeres. Universitat Autónoma Barcelona.
Roig, Aura (2013). L'estigmatització de les dones consumidores d'heroïna. Crítica Penal y Poder, 4, 101-131.
Rubio, Ana (2008). La teoría Abolicionista de la Prostitución desde una Perspectiva Feminista. En P. Laureno, M. Maqueda & A. M. Rubio (Eds.), Género, Violencia y Derecho (pp. 251-272).
Stanko, Elisabeth (2009). ¿Se Puede Reducir el Miedo a la Delincuencia que tienen las mujeres?. Revista catalana de seguridad pública, 20, 51-65.
Toledo, Patsilí (2014). Femicidio / feminicidio. Didot.
Teams