Gènere i Mitjans de Comunicació
Codi: 105797 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500000 Estudis Socioculturals de Gènere | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Isabel Muntané Rodríguez
- Correu electrònic:
- isabel.muntane@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
No hi ha prerequisits específics per cursar aquesta assignatura
Objectius
Els mitjans de comunicació són una eina fonamental a l’hora de transformar imaginaris i crear noves consciències socials però també ho són a l’hora de perpetuar discursos sexistes i discriminatoris. Per aconseguir que els mitjans contribueixin a transformar la societat en un món respectuós amb la igualtat, la diversitat i la no discriminació cal deconstruir els discursos actuals i crear-ne de nous des dels feminismes. Nous relats inclusius i que treballin la diversitat en positiu.
Aprendre a desxifrar els missatges implícits i explícits que transmeten els mitjans de comunicació, tant els tradicionals com a traves de les xarxes, és fonamental per poder construir nous imaginaris no sexistes ni discriminatoris.
Cal reconèixer les absències i les presències de les dones i les diferents expressions de gènere en la diversitat de la realitat social per contribuir a transformar la mirada sexista, encara molt arrelada, que no fa més que perpetuar els rols de poder heteropatriarcals.
Volem promoure una mirada crítica feminista que ens permeti desxifrar els missatges que reprodueixen els estereotips i els rols sexistes i construir nous models informatius que posin en valor la diversitat social i que no condemnin a l’alteralitat totes aquelles persones que no es defineixen des del subjecte home situat en el centre dels discursos.
El calendari detallat del contingut concret de les diferents sessions serà especificat el dia de la presentació de la matèria.
Competències
- Analitzar els principals fenòmens discursius relacionats amb la construcció i expressió de les identitats de gènere, tenint en compte la variació lingüística, social i pragmàtica.
- Expressar-se correctament i de manera no sexista ni homofòbica tant oralment com per escrit.
- Formular, argumentar i debatre idees pròpies i alienes de manera respectuosa, crítica i raonada.
- Proposar discursos i pràctiques comunicatives integradores des del punt de vista de l'equitat de gènere en els mitjans audiovisuals i en entorns educatius.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar interaccions orals i discurs escrit amb perspectiva de gènere.
- Detectar estereotips discriminatoris per raó de gènere o orientació sexual en tot tipus de productes comunicatius.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Proposar mecanismes per promoure els usos no sexistes del llenguatge.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Qüestionar els rols de gènere sobre la base dels usos lingüístics.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació propi de les disciplines requerides.
- Utilitzar recursos i alternatives no sexistes en espais de treball, educació i convivència.
Continguts
- Introducció general a la comunicació, els gèneres periodístics
- Les dones als mitjans de comunicació: presències i absències (nombre d’estudiants, càrrecs...)
- Què entenem per comunicació feminista?
- Les violències simbòliques als mitjans de comunicació
- On són les diversitats de gèneres als mitjans de comunicació?
- Llenguatge no sexista i inclusiu
- La representació masclista de les violències sexuals: de víctima a sobrevivent
- L'amor romàntic i la seva representació als mitjans
- Els feminicidis als discursos mediàtics. Crims d’estat
- La violència de gènere als mitjans. Revictimització, violència vicària, llum de gas i indefensió apresa
- Interseccionalitat, diversitat i classe als mitjans de comunicació
- Recomanacions i marc legal per una informació no sexista.
Metodologia
La metodologia de l'assignatura es la següent:
1) Explicació teòrica dels conceptes bàsics i fonamentals de l'assignatura.
2) S'encarregaran exercicis pràctics, en grup i individuals, que caldrà defensar i argumentar a l’aula
3) S’encarregaran treballs d’anàlisi i reflexió sobre diferents temes treballats a l’aula
4) En diferents sessions s’obriran debats dels exercicis realitzats i caldrà demostrar la capacitat argumentativa oral del tema tractat.
Per tal de poder dur a terme els exercicis i els debats a l’aula, caldrà haver llegit la bibliografia recomanada i demostrar la capacitat crítica i analítica feta a partir de les lectures prèvies.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Explicació de conceptes teòrics de la matèria | 45 | 1,8 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exposició pública en la classe (individual o en grup) dels treballs encarregats en les sessions teòriques | 30 | 1,2 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures i recerca d'informació sobre els aspectes que s'abordin en el temari. | 75 | 3 |
Avaluació
El sistema d'avaluació és el següent:
A) Escriptura de textos analitzant el tractament mediàtic de tres peces periodístiques. Caldrà tenir en compte els diferents aspectes exposats a les sessions teòriques i la bibliografia. 2.000 caràcters cada text. Suposa un 30% de la nota final.
B) Escriptura d'un text argumentatiu, sobre un punt inclòs al programa, de 4.000 caràcters. Suposa un 45% de la nota final.
C) Exposició i defensa a classe (individual o en grup) d'alguns dels exercicis encarregats aportant millores a la comunicació i participació en els debats. Suposa un 25% de la nota final.
En cas de segona matrícula, l’alumnat podrà fer una única prova de síntesi que consistirà en un examen. La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova síntesi.
Activitats de recuperació
En el cas que no s'hagin realitzat o s'hagi suspès alguna de les pràctiques, l'assignatura serà suspesa.
Les activitats de reavaluació es portaran a terme durant la/es setmana/s fixades en el calendari acadèmic.
La recuperaicó consistirà en un examen teòric que es farà presencial a l'aula i el mateix dia s'hauran de lliurar els exercicis pràctics que la professora determini.
AVALUACIÓ ÚNICA
El sistema d'avaluació única de l'assignatura està basat en els següents percentatges:
A) 50% Prova teòrica que serà un examen presencial obligatori sobre la matèria impartida i haurà d'estar aprovada (5 o més) per superar l'assignatura.
En la mateixa data caldrà lliurar les altres activitats que es detallen a continuació.
B) 20% Lliurament de dos textos d'anàlisi i reflexions sobre dos dels temes teòrics treballats a classe.
C) 30% Elaboració d'una proposta de campanya de comunicació sobre un tema que proposarà la professora.
PLAGI. MOLT IMPORTANT
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquestacte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Escriptura d'un text argumentatiu (4.000 caràcters). Suposa un 45% de la nota final. | 45 | 0 | 0 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Escriptura de textos analitzant el tractament mediàtic de tres peces periodístiques (2.000 caràcters cada text.) Suposa un 30% de la nota final. | 30 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Exposició oral i defensa a classe (individual i en grup) d'alguns dels exercicis encarregats aportant propostes de millora a la comunicació i participació a classe. i participació en els debats. Suposa un 25% de la nota final. | 25 | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Bibliografia
AGUILAR GARCIA, Teresa (2007). Ciberfeminismo y ecofeminismo. Germinal: revista de estudios libertarios, 3, 73-82.
BENGOECHEA, Mercedes (2006) «Rompo tus miembros uno a uno» (Pablo Neruda). De la reificación a la destrucción en la iconografía literaria de la amada. Universidad de Alcalá
BEARD, Mary (2017) La veu i el poder de les dones. Dues conferències. Editorial ARCADIA.
BERNAL-TRIVIÑO, Ana. (2019) Hacia una comunicación feminista. Como informar e informarse sobre violencia machista, Barcelona, UOC
BODELÓN GONZÁLEZ, Encarna i ARCE BECERRA,Paula(2018) La reglamentación de la prostitución en los ayuntamientos: una técnica de ficticia seguridad ciudadana. Revista Crítica Penal y Poder número 15
BRAH, Avtar i Phoenix, Ann (2004) ¿No soy una mujer? Revisando la interseccionalidad publicat a Journal of International Women Studies
BUTLER, Judit (2007) El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Barcelona, Paidós
CASTELLÓ BELDA, Remei i GIMENO BERBEGAL, Anna (2018) Manual d’estil per al tractament de la violència masclista i el llenguatge inclusiu en els mitjans de comunicació. Unió de Periodistes Valencians i Ajuntament de Castelló
CONSELL DE L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA. Recomanacions per als mitjans de comunicació (Com informar sobre les violències masclistes; el tractament de la comunitat mitjana; el tractament de les persones LGTBI i per una publicitat igualitària. https://www.cac.cat/acords-recerca/recomanacions-als-mitjans
DAVIS, K. (2008). Intersectionality as buzzword : A sociology of science perspective on what makes a feminist theory successful. Feminist Theory. 9 (1), 67–85. Doi: 10.1177/1464700108086364
ESTEBAN, Mari Luz (2011) Crítica del pensamiento amoroso. Ed. Bellaterra
FAUSTO-STERLING, Anne (1998) Los cinco sexos a “Transexualidad, transgenerismo y cultura” José AntonioNieto (comp.) Editores: Talasa
FERNÁNDEZ, June (2016) 10 ingobernables. Historias de transgresión y rebeldía. Libros del K.O.
FERNÁNDEZ, June (2020) Abrir el melón. Una década de peirodismo feminista. Libros del K.O.
FERNÁNDEZ- FERNÁNDEZ, Daniel (2012) La Patologización del Deseo: apuntes críticos en torno a la coerción de la identidad y del placer. Psicología política. Volum 12
Fòrum d’entitats de persones usuàries de l’audiovisual (2013) Superar els estereotips en els mitjans de comunicació audiovisual
GALLEGO, Juana (directora): La prensa por dentro. Producción informativa y transmisión de estereotipos de género, Barcelona, Los Libros de la Frontera (2002)
GÁMEZ, M. José y MASEDA, Rebeca (2018) Violence against Women in Spanish Culture. From Vulnerability to Accountability
GARCÍA, Violeta i MUNTANÉ, Isabel (2018) “Dones valentes. Guia per informar sobre les agressions sexuals” http://www.mastergenerecomunicacio.org/category/noticies/
GAYLE, Rubin (1986) “El trafico de mujeres. Notas sobre la economia política del sexo” Revista Nueva Antropologia. UNAM. México
HARAWAY, D. (1998). Situated Knowledge: The Science question in feminism and the privilege of a partial perspective. Feminist Studies, 14, (3), 575-599.
HARDING, S. (1989). Feminism & Science. A N. Tuana (org.), Is there a Feminist Method? (pp. 18-32). Boomington and Indianapolis: Indiana University Press.
HARTSOCK N.C.M. (1983). The Feminist Standpoint: Developing the Ground for a Specifically Feminist Historical Materialism. A S. Harding, i M.B. Hintikka (Eds.), Discovering Reality. Synthese Library, (161). Springer: Dordrecht. Doi: https://doi.org/10.1007/0-306-48017-4_15
HERRERA, Coral (2015) La construcción socio-cultural del amor romántico. Madrid: Fundamentos.
HEALY, Bernadine (1991) The Yentl Syndrome. The new England Journal of Medicine https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJM199107253250408
hooks, bell (1981) Ain't I a Woman: Black Women and Feminism, Boston: South End Press
hooks, bell (2000) Claridad: dar palabras al amor publicat a “All about Love” The Women’s Press, Londres
LAGARDE Y DE LOS RÍOS, Marcela (1996) ‘La perspectiva de género’, en Género y feminismo. Desarrollo humano y democracia, Ed. horas y HORAS
LAGARDE Y DE LOS RÍOS, Marcela (2012) El feminismo en mi vida. Hitos, claves y utopías. México DF:
Inmujeres http://www.cotidianomujer.org.uy/sitio/pdf/ElFeminismoenmiVida.pdf
LAGARDE Y DE LOS RÍOS, Marcela (2005) El feminicidio, delito contra la humanidad en “Feminicidio, justicia y derecho” Congreso de la Unión, Cámara de Diputados. México
LLEDÓ CUNILL, Eulàlia Cambio lingüístico y prensa. Problemas, recursos y perspectivas. Editorial LAERTES
LLEDÓ CUNILL, Eulàlia (2005). L’espai de dones als diccionaris: silencis i presències. Eumo editorial MISSÉ, Miquel (2018) A la conquista del cuerpo equivocado. Egales
PLANT, S. (1998). Ceros + Unos Mujeres Digitales + La Nueva Tecnocultura. Barcelona: Destino.
RADFORD, Jill i RUSELL, Diana (2006) Feminicido. La política del asesinato de las mujeres. UNAM. México
RADWAY, Janice (1984) Reading the Romance: Women, Patriarchy and Popular Literature Chapel Hill, NC: University of North Carolina Press.
REQUENA, ANA (2020) Feminismo vibrante: Si no hay placer no es nuestra revolución. Roca Editorial
RODÓ-ZARATE. M. (2021). Interseccionalitat. Desigualtats, llocs i emocions Barcelona: Tigre de paper.
SCHLESINGER, Philip et alt.(1992) Women viewing violence BFI Publishing, Londres
SOTO RODRÍGUEZ, Mario Andrés (2014) La patologización de la transexualidad: contemplando posibilidades de resistir desde algunas construcciones identitarias de género no hegemónicas. Cuadernos Inter.c.a.mbio sobre Centroamérica y el Caribe. Volum 11
TALPADE MOHANTY, Chandra (1988) Bajo los ojos de occidente. Academia feminista y discursos coloniales. Feminist Review, número 30
TASA-VINYALS, Elisabet, MORA-GIRAL, Marisol i RAICH-ESCURSELL, Rosa Maria (2015) Sesgo de género en medicina: concepto y estado de la cuestión. Cuadernos de Medicina psicosomática Número 113
VALLS-LLOBET, Carme (2019) La invisibilidad de las mujeres en la ciencia médica. https://www.youtube.com/watch?v=iOaHzeZRFyw&feature=emb_logo
VALLS-LLOBET, Carme (2006) Mujeres invisibles. DEBOLSILLO
VALLS-LLOBET, Carme (2009) Mujeres, salud y poder. Cátedra editorial
VEGA MONTIEL A. (2011). Ética Feminista y Comunicación. Comun. & Inf, 14 (2), 3-18.
VELÁZQUEZ VARGAS, Hena Carolina (coord.) (2011) Hacia la construcción de un periodismo no sexista. CIMAC y UNESCO
VVAA Recomanacions per El tractament de la prostitució i el tràfic d'éssers humans amb finalitat d'explotació sexuals als mitjans de comunicació. https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/el-tractament-de -la- prostitucio-i-el-trafic-de ssers-humans-amb-finalitat-dexplotacio-sexuals-als
VVAA (2014) Indicadores de Género para Medios de Comunicación. Marco de indicadores para evaluar la sensibilidad en materia de genero en las operaciones y contenidos mediáticos. UNESCO
VV.AA. (2004). Otras inapropiables. Feminismos desde las fronteras. Madrid: Editorial Traficantes de Sueños: http://www.traficantes.net/libros/otras-inapropiables
WITTIG, Monique. (1992) El pensamiento heterosexual y otros ensayos. Barcelona: Egales: http://www.caladona.org/grups/uploads/2014/03/el-pensamiento-heterosexual-yotros-ensayos-m-wittig.pdf
YELA, Carlos.(2003): La otra cara del amor: mitos, paradojas y problemas. Encuentros en Psicología Social, 1(2), 263-267.
Programari
No es necessita programari específic.