Llenguatges Audiovisuals
Codi: 104983 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501933 Periodisme | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Carmen Ávalos Del Pino
- Correu electrònic:
- mariadelcarmen.avalos@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Montserrat Santamarina Blanco
Prerequisits
Teoria: l'assistència presencial a les 5 sessions teòriques és molt important degut la metodologia de les classes teòriques (múltiples visionats i análisi d'obres audiovisuals).
Pràctica: màxima implicació en el treball grupal, assistint a les tutories setmanals per a la correcció de projectes i a la resta d'activitats grupals
Objectius
Aquesta assignatura aporta els conceptes generals i les bases teòriques del llenguatge audiovisual com a eina eficaç de producció de missatges i de continguts periodístics.
És la primera aproximació en el grau de l'alumnat vers el llenguatge sonor i audiovisual, les seves característiques, el seu potencial i les seves limitacions, etc.
Es tracta d'una assignatura bàsica que ha de dotar a l'alumn@ del vocabulari específic i dels conceptes bàsics que després haurà d'aplicar i completar en la resta d'assignatures relacionades amb la creació de missatges i la producció de continguts sonors i audiovisuals que cursarà al llarg del grau.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
- Demostrar l'esperit crític i autocrític.
- Diferenciar les principals teories de la disciplina, els seus camps, les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, i adquirir un coneixement sistemàtic de l'estructura dels mitjans de comunicació.
- Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Identificar les tradicions periodístiques contemporànies catalana, espanyola i internacional i les seves modalitats d'expressió específiques, així com la seva evolució històrica i les teories i conceptes que les estudien.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
- Desenvolupar l'esperit crític i autocrític.
- Diferenciar les especificitats dels llenguatges audiovisuals.
- Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
- Explicar l'evolució de les tradicions periodístiques contemporànies internacionals.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Identificar els fonaments estructurals del sistema comunicatiu.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Relacionar l'anàlisi social i els impactes de les noves tecnologies de la comunicació.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
1.Introducció als fonaments dels llenguatges audiovisuals
2.Creació de l'espai sonor
3.Creació de l'espai audiovisual
4.Composició de la imatge
5. Estructures narratives (sonores y audiovisuals)
6. Elements expressius del discurs sonor
7. Realització de productes audiovisuals
8. Edició de productes audiovisuals
El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionals amb la perspectiva de gènere.
Metodologia
L'adquisició de coneixements es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen classes magistrals i pràctiques.
En les sessions teòriques es farà l'exposició dels continguts del programa, propiciant d'aquesta manera els elements necessaris per dur a terme els excercicis pràctics. Pel que fa a les pràctiques, serviran per aplicar a casos reals allò après a les sessions teòriques prèvies.
Es farà una prova escrita al final del període lectiu per conèixer tant el grau d'assoliment dels coneixements teòrics com la capacitat per aplicar-los.
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions es penjarà al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques,els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 15 | 0,6 | 6, 8, 10, 16 |
| Pràctiques en els laboratoris | 33 | 1,32 | 4, 6, 10, 14, 16 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories de seguiment | 10,5 | 0,42 | 6, 10, 15 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca, lectura i síntesi de documentació | 15 | 0,6 | 6, 7, 10, 14 |
| Definició i Planificació dels treballs pràctics encarregats | 16 | 0,64 | 1, 6, 10, 11, 12, 15 |
| Estudi: Elaboració d'esquemes, mapes conceptuals i resums | 15 | 0,6 | 2, 3, 6, 9, 10, 14, 17 |
| Realització de treballs encarregats | 38 | 1,52 | 6, 7, 10 |
Avaluació
Atès el contingut pràctic d'aquesta assignatura, no és possible implementar el sistema d'avaluació única.
La nota final de l’avaluació continuada resultarà de la suma ponderada de la puntuació obtinguda en els diferents procediments:
- examen final de la part teòrica
- nota de pràctica 1
- nota de pràctica 2
- nota de pràctica 3
Per poder optar a aquesta suma ponderada, cada procediment s'ha d'aprovar independentment.
Recuperació: L'alumn@ ha d'acomplir els següents dos criteris per tal de presentar-se a la recuperació:
a. L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
b. L'alumnat que hagi participat de l'avaluació continuada i suspengui la prova escrita (part teòrica) podrà recuperar-la sempre que hagi obtingut una nota mínima de 3,5 en la prova i hagi realitzat la revisió ordinària.
La nota obtinguda en la recuperació de la part teòrica serà la nota definitiva d'aquesta part.
La part pràctica de l'assignatura (atesa la complexitat de la seva organització per grups i subgrups) no es podrà recuperar, excepte en casos molt excepcionals i justificats.
Plagi: L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi,suplantació d’identitat,...) es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació activa i seguiment de la pràctica 2 | 20% | 2 | 0,08 | 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 16 |
| Participació activa i seguiment de la pràctica 3 | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 12 |
| Participació activa i seguiment de la práctica 1 | 20% | 2 | 0,08 | 6, 8, 10, 13, 14, 15, 16 |
| Prova escrita | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 6, 8, 10, 11, 12, 16, 17 |
Bibliografia
Bàsica
Blanch, Margarita; Lázaro, Patrícia (2010). Aula de locución. Madrid: Càtedra.
Barroso, Jaime (2008). Realización audiovisual. Madrid: Síntesis.
Català, Josep Maria (2021): Posdocumental. La Condición Imaginaria del Cine Documental. Shangrila
Cebrián Herreros, Mariano (1995). Información audiovisual: concepto, técnica, expresión y aplicaciones.Madrid: Síntesis.
Fernández, Federico; Martínez, José (1999). Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Paidós,
Franco, Fernando (2017): Narrativa y Lenguaje Cinematográfico. Guía Didáctica. ECAM.
Gutiérrez, Maria; Perona, Juan José (2002). Teoría y técnica del lenguaje radiofónico. Barcelona: Bosch.
Millerson, Gerarld (2009). Realización y producción en televisión, Barcelona: Omega.
Morales Morante, Fernando (2013). Montaje audiovisual. Teoria, técnica y métodos de control. Barcelona: UOC.
Rabiger, Michael (2000), Dirección Cinematográfica. Técnica y Estética. 2 edición. 2000, IORTV, RTVE
Reisz, Karel: Técnicas del montaje cinematográfico (2003). Ed. Plot Ediciones.
Rodero, Emma (2005). Producción radiofónica, Madrid: Cátedra.
Complementària
Balsebre, Armand (2004). El lenguaje radiofónico. 4a edició. Madrid: Cátedra.
Barea, Pedro (1992). Redacción y guiones. Bilbao: Servicio Universidad del País Vasco.
Beltrán Moner, Rafael (1984). La ambientación musical. Madrid: IORTV.
Brown, Larry A (2018): How Films Tell Stories. The Narratology of Cinema. Creative Arts Press
Castillo, José Maria (2016). Televisión, realización y lenguaje audiovisual.Madrid: Instituto RTVE.
Chion, Michel (1993). La Audiovisión. Introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido. Barcelona: Paidós.
Comas Arnal, Eva (2009). La ràdio en essència. Els sons de la realitat a la ràdio informativa. Barcelona: Trípodos.
Huertas, Amparo; Perona, Juan José (1999). Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio.Barcelona: Bosch.
Jenkins, Henry (2008): Convergence Culture: La Cultura de la Convergencia de los Medios de Comunicación. Paidos Ibérica
McKee, Robert. (2002) El Guion: sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones; traducción: Jessica Lockhart. Ed Alba, Barcelona
Rodero, Emma. (2011). Creación de programas de radio. Madrid: Síntesis.
Scolari, Carlos (2013): Narrativas transmedia: cuando todos los medios cuentan. Barcelona: Deusto.
Zabaleta, Iñaki (2005). Teoría y lenguaje de la información en la TV y la radio. Barcelona: Bosch Comunicación.
Programari
L'alumnat ha de tenir coneixements bàsics de cert programari, com ara editors de textos (tipus word, etc.), editors de vídeo (Da Vinci, Premiere, etc.), editors d'àudio (tipus Audacity, Zara Studio o altres) i eines de xarxa com ara l'entorn de Google (Google docs, Gmail...) i hostings com ara YouTube o Soundcloud.