Logo UAB
2023/2024

Dinàmiques de l’Aigua, l’Energia i els Recursos Naturals

Codi: 104253 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503710 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial OB 3 1

Professor/a de contacte

Nom:
Marc Pares Franzi
Correu electrònic:
marc.pares@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Genis Riba Sanmarti

Prerequisits

Els i les estudiants hauran de tenir un nivell d'anglès suficient com per comprendre textos científics en aquest idioma.


Objectius

Aquesta és una assignatura obligatòria de 6 crèdits ECTS corresponent al tercer curs del Grau en Geografia, Media Ambient i Planificació Territorial; ubicada dins la matèria "Planificació i gestió dels recursos naturals". L'assignatura ofereix uns coneixements generals sobre aquesta matèria, amb la possibilitat d'aprofundir-hi a través de les assignatures optatives que el pla d'estudis contempla en la mateixa.

L'assignatura es centra, en primer lloc, en traçar una aproximació conceptual i teòrica a la qüestió de la utilització i gestió dels recursos naturals i al debat sobre els límits del creixement. A continuació, s'aborden amb major deteniment dos àmbits de particular importància en relació als recursos: la planificació i gestió del cicle de l'aigua i la planificació i gestió dels sistemes energètics.

Amb aquesta assignatura l'alumnat obtindrà coneixements generals sobre la gestió i l'ús social dels recursos naturals i els béns comuns. Així, s'aborden les dinàmiques de l'aigua, l'energia i els recursos naturals tant des de la perspectiva dels seus usos (amb especial atenció a la reutilització), com des de la perspectiva de les diferents formes de gestió (oferta-demanda; pública-privada; centralitzada-descentralitzada). L'assignatura, d'altra banda, també té per objectiu que l'alumnat conegui diferents instruments i mecanismes per a la gestió i la planificació tant dels recursos hídrics com dels recursos energètics.

En l'àmbit de la gestió del cicle de l'aigua, l'objectiu és que l'alumnat conegui les dinàmiques del mateix tant des d'un punt de vista físic com socioeconòmic, amb especial atenció en la seva dimensió ambiental. Així mateix, l'alumnat coneixerà i aplicarà a través del treball pràctic mètodes, tècniques i instruments per a la gestió del cicle de l'aigua.

En l'àmbit de l'energia, s'ofereixen conceptes bàsics en matèria energètica tant pel que fa a les fonts energètiques (renovables i no renovables) com pel que fa a la planificació i gestió dels sistemes energètics, tant en termes d'enginyeria ambiental (generació, transport, distribució, comercialització i consum d'energia) com des de la perspectiva territorial, econòmica i institucional.

 

Competències

  • Elaborar propostes d'acció i intervenció en el territori que abordin problemes sociodemogràfics i ambientals.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Identificar els límits al creixement de l'accés i l'ús dels recursos naturals.
  2. Identificar les relacions entre desenvolupament socioeconòmic, sostenibilitat ambiental i disponibilitat i accés als recursos naturals.
  3. Incorporar les dimensions ambiental, política i econòmica en la reflexió conceptual sobre els recursos naturals.
  4. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  5. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Continguts

Bloc I - Introducció a la gestió dels recursos naturals

  • Els recursos naturals com a béns comuns: models de governança
  • La producció i l'ús dels recursos naturals al món actual: eficiència i límits del creixement
  • Grans models de gestió dels recursos naturals 

 

Bloc II - El cicle de l'aigua

  • El cicle de l'aigua i la problemàtica sòcio-ambiental
  • Marc legal i instruments de planificació
  • Les grans infraestructures de subministrament
  • L'aigua al món rural: ecosistemes, alimentació i energia
  • Els usos urbans de l'aigua i la seva gestió local
  • Aigua i risc: sequera i inundacions

 

Bloc III - Els sistemes energètics

  • Història i Geografia dels usos de l'energia
  • Sistemes energètics: definició, components i requeriments
  • Planificació i gestió dels sistemes energètics 
  • Conflictes al voltant de l'energia
  • El canvi de model energètic

 


Metodologia

L'assignatura es divideix en dues meitats. En la primera de les meitats es realitzarà una introducció a la gestió dels recursos naturals i s'abordarà la planificació i gestió del cicle de l'aigua. En la segona meitat s'abordarà la gestió dels sistemes energètics.

 

Les activitats docents de l'assignatura s'estructuraran de la següent manera:

 

Classes de teoria

A les sessions presencials de teoria es duran a terme les següents activitats:

  • Classes magistrals: exposicions per part del professorat incentivant el debat i la participació de l'alumnat.
  • Exercicis dirigits a l'aula: exercicis basats en la participació activa de l'alumnat (habitualment mitjançant treball cooperatiu informal) que no requeriran de treball previ.
  • Treball cooperatiu amb preparació. Es realitzaran diferents activitats de treball cooperatiu formal en base al treball previ de l'alumnat (lectures o preparació de l'activitat). Algunes d'aquestes activitats podran requerir presentacions orals per part de l'alumnat.

 

Pràctiques d'aula

Es realitzaran un total de 10 sessions de pràctiques a l'aula (5 per a cada meitat de l'assignatura).

El professorat responsable de les pràctiques a l'aula informarà convenientment de l'activitat pràctica a desenvolupar en cada sessió. Com a resultat d'aquestes activitats l'alumnat haurà de realitzar diferents lliuraments d'exercicis pràctics.

 

Sortides de camp

Es realitzaran 2 sortides de camp i l'alumnat podrà triar a quina de les sortides assistir. Qui ho vulgui podrà assistir a totes dues sortides.

Com a resultat de cadascuna de les sortides de camp, l'alumnat haurà de realitzar un informe. El professorat detallarà els continguts i requisits del mateix.

L'assistència a almenys una de les dues sortides és un requisit indispensable per poder ser avaluat/da de l'assignatura. 

A començament de l’assignatura el professorat explicarà el protocol de mesures i bones pràctiques de les sortides de camp.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 24 0,96 3, 4, 5
Pràctiques d'aula 15 0,6 5
Sortida de camp 8 0,32 2, 3, 5
Tipus: Supervisades      
Exercicis de pràctiques i sortida de camp 15 0,6 1, 4, 5
Preparació d'activitats 5 0,2 1, 2, 3, 5
Tutories de seguiment 3 0,12
Tipus: Autònomes      
Cerca d'informació 15 0,6 4, 5
Estudi personal 35 1,4 1, 3, 4
Lectura 25 1 2, 3
Tutories lliures 2 0,08 4, 5

Avaluació

L'avaluació de l'assignatura es fa en base a:

  • 2 exàmens parcials (un per cada meitat de l'assignatura): 35%
  • Exercicis pràctics resultat de les pràctiques a l'aula (repartits a parts iguals entre les dues meitats de l'assignatura): 35%
  • Informe de la sortida de camp: 15%
  • Lliuraments i activitats desenvolupades a les sessions de teoria: 15%

 

La nota final sortirà de la mitjana ponderada de les quatre activitats, però superar l'assignatura cal haver aprovat els dos exàmens parcials i els exercicis pràtics de les dues meitats de l'assignatura.

Caldrà respectar les dates de lliurament de les feines establertes pel professorat de l'assignatura.

La nota corresponent als lliuraments i les activitats desenvolupades a les sessions de teoria s'obtindrà a través de la participació de l'alumnat en les diverses activitats que el professorat pugui plantejar durant el desenvolupament de les sessions de teoria (debats, resums, treball cooperatiu, exposicions orals...) Algunes d'aquestes activitats poden requerir de preparació prèvia. La participació en aquestes activitats no és obligatoria.

L'avaluació de la sortida de camp es realitzarà mitjançant la realització d'un informe relatiu a una de les dues sortides de camp organitzades durant el curs. Per apovar l'assignatura és obligatori assistir a almenys una de les dues sortides de camp i lliurar el corresponent informe. Aquelles persones que assisteixin a les dues sortides de camp i lliurin els dos informes veuran bonificada la mitjana dels dos lliuraments amb un punt addicional.

 

Revisió de qualificacions

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (a través del Campus Virtual) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

 

Recuperació

Es poden recuperarar els dos exàmens parcials i els exercicis pràctics a l'aula. L'informe de la sortida de camp i els lliuraments i les activitats de les sessions de teoria no són recuperables.

 

No avaluable

Es considera no avaluable qui no ha realitzat i lliurat l'examen i/o l'informe relatiu a almenys una de les dues sortides de camp.

Les activitats no lliurades tindran una qualificació de zero (0).

 

Plagi

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 

Avaluació única

Aquesta assignatura NO preveu el sistema d'avaluació única.


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercicis pràctics 35% 0 0 1, 2, 3, 5
Exàmens 35% 3 0,12 2, 3, 4, 5
Informe sortida de camp 15% 0 0 1, 2, 4, 5
Lliuraments i activitats de teoria 15% 0 0 1, 2, 3, 5

Bibliografia


Gestió dels recursos naturals

  • Conroy, M.J.; Peterson, J.T. 2012. Decision Making in Natural Resource Management: a structured, adaptive approach. Hoboken: Wiley-Blackwell
  • D'Alisa, G.; Demaria, F.; Kallis, G. 2015. Decreixement: vocabulari per a una nova era. Barcelona: Editorial Icària.
  • Folch, R.; Peñuelas, J.; Serrat, D. 2019. Natura, ús o abús? (2018-2019). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
  • Kaika, M. 2005. City of flows. Modernity, nature and the city. London: Routledge.
  • Laval, C., Dardot, P. 2015. Común: ensayo sobre la revolución en el siglo XXI. Barcelona: Gedisa.
  • Ostrom, E. 2000. El gobierno de los bienes comunes: la evolución de las instituciones de acción colectiva. México: Fondo de Cultura Económica.
  • Polimeni, J.M. et al. 2009. The Myth of Resource Efficiency : the Jevons Paradox. Florence: Taylor and Francis.
  • Whitehead, M. 2007. Spaces of sustainability. Geographical perspectives on the sustainable society. London: Routledge.

 

Aigua

  • Bakker K. 2010. Privatizing Water. Governance Failure and the World’s Urban Water Crisis. Ithaca, NY: Cornell Univ. Press
  • Boelens, R., Perreault, T. and Vos, J. (eds). 2018. Water Justice. Cambridge: Cambride University Press.
  • Estevan, A.; Naredo, J. M. 2004. Ideas y propuestas para una nueva política del agua en España. Bilbao: Bakeaz.
  • Gandy, M. 2014. The fabric of Space. Water, Modernity and the Urban Imagination. Cambridge MA: The MIT Press
  • Poch, M. 2021. Aigua 3.0 a Catalunya. Una visió calidoscòpica. Girona: Curbet Edicions.
  • Sanjuán, M. 2005. Gestió local de l'aigua. Barcelona: Fundació Pi i Sunyer.
  • Sedlak, D. 2014. Water 4.0. NewHaven, Conn: Yale University Press
  • Sultana, F.; Loftus, A. (eds). 2012. The Right to Water. Politics, governance and social struggles. London: Earthscan.
  • Swyngedouw, E. 2015 Liquid Power. Contested Hydro-Modernities in Twentieth Century Spain. Cambridge, MA: The MIT Press

 

Energia

  • Abramsky, k. (Ed.). 2010. Sparking a Worlwide Energy Revolution: Social struggles in the transition to a post-petrol world. Edinburgh: AK Press.
  • Boyle, G.; Everett, B.I.; Ramage, J. (Eds.). 2003. Energy systems and sustainability. Oxford: Oxford University Press.
  • Droege, P. (Ed.). 2008. Urban energy transition: from fossil fuels to renewable power. Amsterdam: Elsevier.
  • Fernández Duran, R.; Gonzáles Reyes, L. (2014). En la espiral de la energía (vol. 1 i 2). Madrid: Libros en acción.
  • Hopkins, R. 2008. The transition handbook: from oil dependency to local resilience. Vermont: Chelsea Green.
  • Iraegui, J.; Ramos, J. 2004. Gestió local de l'energia. Barcelona: Fundació Pi i Sunyer.
  • Patterson, W. 2007. Keeping the lights on: towards sustainable electricity. London: Earthscan.
  • Riba Romeva, C. 2011. Recursos energètics i crisi: La fi de 200 anys irrepetibles, Barcelona, UPC.
  • Riba Sanmartí, G. 2016. El cost de l'energia, Barcelona, Octaedro.
  • Scheer, H. 2011. Imperativo energético. Barcelona: Icària
  • Scheer, H. 2009. Autonomía energética. Barcelona: Icària
  • Valero Delgado, A.; Valero Capilla, A. (2021). Thanatia. Límites materiales de la transición energética. Prensas de la Universidad de Zaragoza

Programari

Cap d'específic més enllà de l'utilitzat durant els dos primers cursos del grau.