Logo UAB
2023/2024

Llatí Medieval

Codi: 104204 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503702 Ciències de l'Antiguitat OT 4 1
2504394 Estudis d'Anglès i de Clàssiques OT 3 1
2504394 Estudis d'Anglès i de Clàssiques OT 4 1

Professor/a de contacte

Nom:
Candida Ferrero Hernandez
Correu electrònic:
candida.ferrero@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

Clara Renedo Mirambell
Sebastia Giralt Soler

Prerequisits


Coneixements bàsics de morfologia i sintaxi llatines i interès pel món medieval.


Objectius

L'objectiu fonamental de l'assignatura Llatí Medieval és proporcionar mecanismes elementals per a la lectura i comprensió de texts llatins medievals, tot donant una perspectiva de la producció textual i de la seva rellevància per entendre la llarga etapa cronològica que compren el món medieval.

Els objectius formatius, que pretén aquesta assignatura, són els següents:

1) Adquisició d'un bagatge cultural que permeti distingir el concepte de llatí medieval amb relació al llatí clàssic.

2) Valoració de la nova tipologia de textos que ofereix el món medieval i la seva transmissió.

3) Lectura i comentari de textos seleccionats que ofereixin exemples rellevants del fet històric i cultural de l'espai medieval.

4) Familiarització amb repertoris bibliogràfics, lèxics, bases de dades i recursos digitals.


Competències

    Ciències de l'Antiguitat
  • Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i comprensió dels textos grecs i llatins.
  • Comentar un text literari aplicant-hi coneixements sobre gèneres, mètrica i estilística.
  • Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Interpretar textos escrits en llatí i en grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
    Estudis d'Anglès i de Clàssiques
  • Demostrar coneixements gramaticals de les llengües grega i llatina i la seva aplicació a l’anàlisi i la comprensió dels textos grecs i llatins.
  • Interpretar textos escrits en llatí i grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
  • Interrelacionar coneixements lingüístics i històrics del món antic amb coneixements d’altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura i de l’arqueologia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Reconèixer els períodes, les tradicions, les tendències, les obres i els autors més significatius de les literatures en llengües grega, llatina i anglesa en el seu context historicosocial.

Resultats d'aprenentatge

  1. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  2. Elaborar un comentari estilístic d'un text llatí.
  3. Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
  4. Emprar el vocabulari tècnic específic i d’interpretació de la disciplina.
  5. Explicar el context de les obres literàries, els personatges i els temes i tòpics que s'han transmès a la tradició posterior.
  6. Explicar el sentit general d'un text sense necessitat d'aplicar l'anàlisi morfosintàctica prèvia ni d'utilitzar el diccionari.
  7. Extreure informació dels textos grecs i llatins sobre aspectes de realia especialment relacionats amb el seu context històric i cultural.
  8. Fer comentaris sobre un determinat aspecte del món mediterrani antic amb un enfocament global, que inclogui la totalitat de les dades disponibles al marc de les ciències de l’antiguitat.
  9. Fer servir tècniques ràpides de comprensió del text basades en els recursos semàntics que proporciona el coneixement del català, de l’espanyol i, si escau, d’altres llengües romàniques.
  10. Identificar en els textos llatins les característiques d'un determinat gènere literari.
  11. Localitzar informació veraç i significativa per a la lectura i interpretació de textos literaris o epigràfics.
  12. Reconèixer els temes i els tòpics emanats de les obres llatines objecte d’estudi a les tradicions literària i artística europees.
  13. Traduir fragments de les obres llatines proposades.
  14. Utilitzar tècniques ràpides de comprensió del text basades en els recursos semàntics que proporciona el coneixement del català, de l'espanyol i, si escau, d'altres llengües romàniques.

Continguts

I. Llengua i fet cultural

1, El llatí medieval: Definició i cronologia

2. Modalitats del llatí medieval.

3. El llatí llengua de traducció a l'edat mitjana

4. Els monestirs centres de cultura

II. Literatura

1. Característiques: innovacions i reinterpretacions de la tradició llatina clàssica

2. Poesia

3. Prosa literària

3.1. Hagiografia

3.2. Sermons

3.3. Coleccions de Miracula

3.4. Cròniques.

3.5. Guies de viatges (Itineraria)

4. Prosa Científica

4.1. Tractats

4.2. Enciclopèdies

4.3. Polémicas religioses


Metodologia

Aquesta assignatura és presencial i pràctica i la seva avaluació és continuada.

El professorat dedicarà temps a: 1. Acompanyar els estudiants en la lectura i comentari de la selecció de textos proposats. 2. Proporcionar als estudiants els complements filològics que completin la comprensió del text. 3. Corregir els errors en el treball de classe, individualment o en grup. 4. Donar eines per a l'estudi dels aspectes relatius a la tradició anterior i posterior dels textos objecte d'estudi. Al seu torn, els estudiants s'hauran de responsabilitzar de treballar en la lectura i comentari dels textos proposats i presentar-los a classe diàriament.

Amb relació a les activitats supervisades, l'estudiantat haurà de demostrar l'assoliment de conceptes teòrics i les habilitats adquirides en la pràctica de la lectura dels textos, a través de lliuraments periòdics d'exercicis i comentaris proposats. Tanmateix, haurà de seguir la tutorització a fi de preparar un treball que exposarà a classe a final del curs. Pel que fa a les activitats autònomes, serà imprescindible la recerca i gestió de la informació adequada a partir de les pautes donades a les classes i de les consultes presencials o a través del CV. Tanmateix, hom haurà de fer un treball continuat dels textos assignats a fi d'aplicar els coneixements adquirits i familiaritzar-se amb els instruments i el mètode filològic.

Totes les activitats seran qualificades i l'estudiantat haurà de demostrar: 

1) Coneixement de la matèria.

2) Capacitat de transferir els coneixements adquirits.

3) Comprensió del sentit d'un text, similar als treballats a classe.

4) Comentari filològic del text.

Perspectiva de gènere

Aquesta assignaturà possarà en relleu aspectes de la vida intelectual de les dones medievals, així com també de la seva producció textual. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Explicació teòrica de la matèria 40 1,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14
Lectura i anàlisi de textos 40 1,6 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Preparació dels exercicis i dels textos proposats 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 14
Tipus: Supervisades      
Treball monogràfic 25 1 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 11
Tipus: Autònomes      
Estudi i recerca sobre el Llatí Medieval 25 1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14

Avaluació

L'avaluació continuada de l'alumnat es farà a partir de les següents evidències:

1. Presencia activa amb parricipació i discussió sobre exercicis a les classes presencials. (20%).

2. Elaboració d'un treball de curs, tutoritzat que s'haurà de defensar oralment i per escrit (40 %). SETMANA 15

3. Exercici final: Redacció d'un tema del programa del curs, a partir d'un text (40%). SETMANA 16

Per aprovar l'assignatura cal acreditar una nota d'almenys 5 punts, tot sumant els tres apartats (1, 2 i 3), sempre que a cada part s'hagi obtingut un 3,5 En cas que no s'arribi a aquesta nota, l'estudiantat pot presentar-se a l'examen de recuperació convocat per la Facultat. El treball de curs no es recuperable. 

 

NOTES MOLT IMPORTANTS

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació. 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. 

 


Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats, participació i discussió a l'aula 20% 0 0 1, 3, 4, 6, 9, 11
Redacció d'un tema del programa del curs, a partir d'un text medieval 40% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 14
Treball monogràfic 40% 0 0 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 14

Bibliografia

1. ANTOLOGIES DE TEXTOS

FONTAN, A-MOURE, A. (1987), Antologia del latin medieval, Madrid.

MARTINEZ GAZQUEZ, J. -FLORIO, R. - FERRERO, C.- GARELLI, M. - ZAINA, E. (2006), Antologia del latin cristiano y Medieval. Introduccion y Textos. Bahia Blanca.

2. MANUALS

ALFONSI, L. (1972), La letteratura latina medievale, Florencia 1972.

BOURGAIN, P. (2005), Le latin medieval, Turnhout.

CHIESA, P. (2017), La letteratura latina del medioevo. Un profilo storico, Roma, Carocci Editore.

LEONARDI, C. (2002), Letteratura Latina Medievale (secoli VI-XV), Firenze.

McGUIRE, R.P. (1964), Introduction to Mediaeval Latin Studies, Washington, 1964.

MOHRMANN, CH., Etudes sur le latin des chretiens, Roma 1961-1977.

MOHRMANN, CH., Latin vulgaire, latin des chretiens, latin medieval, Paris 1956.

NORBERG, D. (1968), Manuel practique du latin medieval, Paris, 1968.

PALADINI, V., - DE MARCO, M. (1970), Lingua e tetteratura mediolatina, Bolonia.

3. CONTEXT LITERARI I CULTURAL

AUERBACH, E. (1959), Lenguaje literario y publico en la baja Latinidad y en la Edad Media, Barcelona, 1969.

CURTIUS, E. (1976), Literatura europea y Edad Media Latina, Mexico.

HEXTER R.J. - TOWEDSEND, D. (eds.) (2012), The Oxford Handbook of Medieval Latin Literature, Oxford -New York.

PAUL, J. (2003), Historia intelectual del occidente medieval, Madrid.

REYNOLDS, L. D.- WILSON, N. G. (1986), Copistas y filologos, Madrid (capitols 3 i 4).

4. CONTEXT LINGÜÍSTIC (A mes de les entrades anotades a manuals)

BASTARDAS, J. (1953), Particularidades sintacticas del latin medieval, Barcelona.

5. REPERTORIS

CAVALLO, G. - LEONARDI, C. - MENESTO, E. (1992-1998), Lo spazio letterario del Medioevo, Roma (5 vols.)

LEONARDI, C., Medievo Latino. Bolletino bibliografico della cultura europea dal secolo VI al XV, (1989-), Spoleto.

MANITIUS, M. (1911-1931 [1973]), Geschichte der lateinischen Literatur des Mittelalters, Munich.

MANTELLO, F.A.C.-RIGG, A.G. (1996), Medieval Latin. An Introduction and bibliogrephical Guide.Washington.

BICORE: Diálogo Religioso y Controversias. Biblioteca Ibérica Digital:

<https://bibliotequesbh.uab.cat/bicore/index.html>

6. TRADUCCIONS

BRAGA, G. (1987): "Le prefazioni alle traduzioni dall'arabo nella Spagna del XII secolo: la valle dell'Ebro", La diffusione delle scienze islamiche nel medio evo europeo, Roma, 323-353.

BURNETT, Ch.S.F. (1977), "A Group of Arabic-Latin Translators Working in NorthernSpain in the Mid-12th Century", Journal of the R. Asiatic Society of Great Britain and Ireland, 62-108.

D'ALVERNY, M.-Th. (1982): "Translations and Translators", in BENSON, R.L. and CONSTABLE, G. (ed.) (1982): Renaissance and Renewal in the Twelfth Century, Cambridge-Massachusetts, Harvard Univ. Press, 421-462.

FERRERO HERNÁNDEZ, C.  & J. TOLAN (2021). The Latin Qur’an, 1143–1500: Translation, Transition, Interpretation, Berlín, Walter de Gruyter («The European Qur’an», 1).

MARTINEZ GAZQUEZ, J. (2016), The Attitude of the Medieval Latin Translators towards the Arabic Sciences, Firenze, SISMEL.

MARTINEZ GAZQUEZ, J. (2003), "Las traducciones latinas medievales delCoran: Pedro el Venerable-Robertde Ketton, Marcos de Toledo y Juan de Segovia", Euphrosyne 31, 491- 503.

MILLAS VALLICROSA, J.M. (1931), Assaig de les idees fisiques i matematiques, Barcelona. 

7. LEXICS / GLOSSARIS

CORPVS DOCVMENTALE LATINVM CATALONIAE

<http://gmlc.imf.csic.es/codolcat/>

DU CANGE

<http://ducange.enc.sorbonne.fr/>


Programari

Paquet Office.