Gèneres Literaris Antics
Codi: 104198 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503702 Ciències de l'Antiguitat | FB | 1 | 2 |
| 2504394 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Marta Oller Guzman
- Correu electrònic:
- marta.oller@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
No es requereixen coneixements previs. Això no obstant, és una assignatura particularment orientada a persones interessades en el "fet literari", que gaudeixin llegint i comentant literatura.
Objectius
- Aquesta assignatura forma part de la matèria “Literatura”, que té per objectiu fer evident la importància del text literari com a font d’informació imprescindible per al coneixement de la història i la civilització de Grècia i Roma.
- En aquesta assignatura es pretén oferir un panorama de les literatures grega i llatina, partint de la classificació per gèneres de llurs obres i autors.
- Es farà una presentació general i bàsica de les caraterístiques temàtiques i formals dels principals gèneres literaris de l’Antiguitat, oferint també, en la mesura del possible, una visió diacrònica de llur evolució.
Competències
- Ciències de l'Antiguitat
- Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Interpretar textos escrits en llatí i en grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
- Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d'altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l'art antics.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Estudis d'Anglès i de Clàssiques
- Interpretar textos escrits en llatí i grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
- Interrelacionar coneixements lingüístics i històrics del món antic amb coneixements d’altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura i de l’arqueologia.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Reconèixer els períodes, les tradicions, les tendències, les obres i els autors més significatius de les literatures en llengües grega, llatina i anglesa en el seu context historicosocial.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els conceptes teòrics fonamentals a la comprensió dels textos narratius, poètics i dramàtics.
- Aplicar els diferents instruments d'anàlisi literària a diferents tipus d'obres.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comentar textos pertanyents a diferents gèneres atenent al context històric i sociocultural.
- Discernir les singularitats de la producció literària grega en comparació amb la llatina, i viceversa.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Exposar les característiques formals i temàtiques de les obres de creació literària de l'antiguitat clàssica.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals als textos formals i científics.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Identificar en textos de la tradició literària europea postclàssica la influència dels gèneres literaris clàssics.
- Identificar i explicar els fonaments bàsics del procés de comunicació literària en cada gènere.
- Reconèixer la definició i les característiques dels diversos gèneres literaris a partir dels textos metaliteraris i identificar-ne la realització en obres concretes.
Continguts
Programa
TEMA 1. Introducció als gèneres literaris del món clàssic grecoromà: – Concepte de literatura a l’Antiguitat clàssica: límits conceptuals, cronològics i geogràfics. – La funció de la literatura en el marc de les societats grega i romana. – Els gèneres literaris a l’Antiguitat clàssica. – Criteris de classificació
TEMA 2. L’èpica
TEMA 3. La historiografia
TEMA 4. La faula, la novel·la i el conte
TEMA 5. L’oratòria i la retòrica
TEMA 6. La tragèdia i la comèdia
TEMA 7. La poesia lírica
TEMA8. La poesia elegíaca i l’epigrama
TEMA 9. La sàtira
TEMA 10: El gènere bucòlic
TEMA 11. L'epistolografia
TEMA 12. La literatura científica i tècnica
TEMA 13. Literatura cristiana primitiva
Els estudiants hauran de fer un treball de curs sobre un tòpic literari que hagi estat tractat transversalment per autors grecs i llatins. A continuació s'ofereix una llista orientativa de temes que es podrien treballar:
Proposta de temes:
- amor bonus, amor ferus
- amor post mortem
- aurea mediocritas
- beatus ille
- carpe diem
- fugit irreparabile tempus
- furor amoris
- homo viator
- homo homini lupus
- ignis amoris
- locus amoenus
- militia est vita hominis
- ne quid nimis
- non omnis moriar
- omnia mors aequat
- pecuniae omnia parent
- ubi sunt?
- vanitas vanitatis
- varium et mutabile semper femina
Metodologia
Les activitats a l'aula o dirigides estaran distribuïdes en dues categories:
- Seguiment de les exposicions de temes i comentaris de textos a l'aula. Aquesta activitat es durà a terme amb el suport d'una antologia de textos literaris grecs i llatins que servirà de punt de partida per a l’exposició i el comentari de les característiques formals i temàtiques de cadascun dels gèneres literaris inclosos en el programa del curs. L’antologia estarà disponible a l’espai Moodle del Campus Virtual a l'inici del curs.
- Participació a les activitats de seguiment proposades per l'equip docent a l'aula.
A més, cada estudiant haurà de realitzar un treball de curs per al qual haurà de participar en tutories d'orientació que seran considerades activitats supervisades per a la tria del tema (vegeu apartat Continguts) i la selecció de textos que seran objecte d'estudi.
L'assoliment de les competències del curs s'aconseguirà en bona mesura amb el treball autònom de cada estudiant que s'orientarà a:
- La confecció del treball de curs
- La lectura de textos complementaris, tant d'autors clàssics com de bibliografia moderna sobre els temes i les obres treballades a classe.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Participació en les activitats proposades a l'aula | 5 | 0,2 | 1, 2, 5, 7, 8, 10, 12 |
| Seguiment de les exposicions de temes i comentaris de textos a l'aula | 35 | 1,4 | 1, 5, 6, 7, 11, 13 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Lectura i comentari de textos | 25 | 1 | 1, 3, 4, 5, 7, 8, 13 |
| Tutories d'orientació per a la tria i confecció del treball de curs | 5 | 0,2 | 3, 6, 7, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Confecció d'un treball de curs | 31 | 1,24 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13 |
| Lectura de textos complementaris (fonts primàries i secundàries) i estudi dels temes | 45 | 1,8 |
Avaluació
Aquesta assignatura contempla una doble modalitat d'avaluació:
1) Avaluació continuada
L'avaluació continuada és un procés que ha de permetre a l'estudiant conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del curs. A continuació es detallen les activitats avaluatives que es tindran en compte:
- Dues proves teoricopràctiques, cadascuna de les quals tindrà un pes del 30% sobre la nota final.
- Un treball sobre un tòpic literari, que valdrà un 20% de la nota.
- Un control sobre la lectura d'una obra clàssica (per determinar), que valdrà el 10% de la nota final.
- L'assistència i la participació en les activitats proposades a classe, que valdrà un 10% de la nota final.
2) Avaluació única
L'avaluació única tindrà en compte les activitats següents:
- Dues proves teoricopràctiques, cadascuna de les quals tindrà un pes del 30% sobre la nota final.
- Un treball sobre un tòpic literari, que valdrà un 20% de la nota.
- Un control sobre la lectura d'una obra clàssica (per determinar), que valdrà el 10% de la nota final.
- Un comentari de text sobre dos passatges inclosos en el dossier, amb un pes del 10% sobre la nota final.
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
No avaluable
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Procediment de revisió de les qualificacions
Cada vegada que es faci pública una qualificació, l'equip docent comunicarà als estudiants la data i el lloc de revisió de l'activitat avaluada a l'espai Moodle.
Procés de recuperació
- Per tenir dret a participar en les activitats de recuperació, l'estudiant ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 de la qualificació total (Avaluació continuada) o bé haver lliurat les proves previstes en les dates acordades (Avaluació única).
- Per poder participar en el procés de recuperació, l'estudiant ha d'haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 en la mitjana de l'assignatura.
- En cas de no haver aprovat el conjunt (i només si s'arriba al mínim de 3,5 punts en la mitjana), es podrà recuperar una de les proves teoricopràctiques i el treball de curs.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació activa a l'aula | 10% | 0 | 0 | 7, 8, 9, 10, 11 |
| Control de lectura | 10% | 1 | 0,04 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13 |
| Examen 1 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Examen 2 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13 |
| Treball de curs sobre un tòpic literari | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia
Manuals de literatura grega
ADRADOS, F.R. (1983). Fiesta, comedia y tragedia. Madrid 1983.
ALSINA CLOTA, J. (1967). Literatura griega. Contenido, problemas y métodos. Barcelona: Ariel.
ARTIGAS, E.; HOMAR, R. (2016). L’escena antiga. Martorell: adesiara.
BAKKER, E.J. (ed.) (2010). A Companion to the Ancient Greek Language. Chichester, U.K. ; Malden, MA : Wiley-Blackwell.
BUGH, G.R. (2006). The Cambridge Companion to the Hellenistic World. Cambridge; New York: Cambridge University Press.
CAMBIANO, G.; CANFORA, L.; LANZA, D. (eds.) (1994). Lo spazio letterario della Grecia Antica, I-III. Roma: Sallerno editrice.
CASSIO, A.C. (ed.) (2008). Storia delle lingue letterarie greche. Firenze: Le Monier Università.
DELLA CORTE, F. et al. (1972). Introduzione allo studio della cultura classica. I: Letteratura. Milano: Marzorati editore.
EASTERLING. P.E.; KNOX, B.M.W. (eds.). The Cambridge History of Classical Literature. I: Greek Literature. Cambridge.: Cambridge University Press.
GRETHLEIN, J. (2010). The Greeks and their Past: Poetry, Oratory and History in the fifth Century BCE. Cambridge ; New York : Cambridge University Press.
LESKY, A. (1968). Historia de la literatura griega. Madrid: Gredos.
LÓPEZ EIRE, A. (1994). Los orígenes de la oratoria y la historiografía en la Grecia clásica. Zaragoza : Universidad de Zaragoza.
LÓPEZ FÉREZ, J.A. (ed.) (1988). Historia de la literatura griega. Madrid: Cátedra.
MCDONALD, M.; WALTON, J.M. (eds.). The Cambridge Companion to Greek and Roman Theatre. Cambridge; New York: Cambridge University Press.
MOLINARI, C. (ed.) (1994). Il teatro greco nell'età di Pericle. Bologna: Il mulino.
MOMIGLIANO, A. (1984). La historiografía griega. Barcelona : Crítica.
REVERMAN, M. (2014). The Cambridge Companion to Greek Comedy. Cambridge; New York: Cambridge University Press.
SAID, S.; TRÉDÉ, M.; LE BOULLUEC, A. (2012). Histoire de la littérature grecque. París: PUF.
SIGNES CODOÑER, J. (2019). Breve guía de la literatura griega desde Hesíodo hasta Pletón. Madrid: Cátedra.
SUSEMIHL, F. (1965). Geschichte der Griechischen Literatur in der Alexandrinerzeit, vol I-II. Hildesheim: Georg Olms.
WHITMARSH, T. (2007). The Cambridge companion to the Greek and Roman novel. Cambridge ; New York : Cambridge University Press.
Manuals de literatura llatina
BAYET, J. (1966), Literatura latina, Barcelona.
BICKEL, E. (1982), Historia de la literatura romana, Madrid.
BIELER, L. (1969), Historia de la literatura romana, Madrid.
BIGNONE, E. (1942-1950), Storia della letteratura latina, Firenze.
BÜCHNER, K. (1968), Historia de la literatura latina, Barcelona.
CAVALLO, G. - FEDELI, P. - GIARDINA, A. (1989-2005), Lo spazio letterario di Roma antica. Vols. I-VI, Roma.
CAZZANIGA, I. (1962), Storia della letteratura latina, Milano.
CODOÑER, C. (ed.) (1997), Historia de la literatura latina, Madrid.
CONTE, G. B. (1987), Letteratura latina. Manuale storico dalle origini alla fine dell'Impero Romano, Firenze.
FUHRMANN, M. (ed.) (1985). Literatura romana. Madrid.
GENTILI, B. -STUPAZZINI, L. - SIMONETTI, M. (1987), Storia della letteratura latina. Roma-Bari.
GÓMEZ PALLARÈS, J. (2003), Studiosa Roma. Los géneros literarios en la cultura romana, UAB-Bellaterra (Barcelona).
MARTIN, R. - GAILLARD, J. (1990), Les genres litteraires à Rome, Paris.
Von ALBRECHT, M. (1992), Geschichteder römischen Literatur. 2vols. München-New York-London-Paris. (trad. esp. D. Estefanía-A. Pociña, Barcelona, vol. I, 1997; vol. II, 1999).
ZEHMACKER, H. - FREDOUILLE, J.C. (1993), Littérature latine, Paris (20013).
Programari
No hi ha programari específic requerit.