Estructura de la Comunicació
Codi: 103844 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501928 Comunicació Audiovisual | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Aida Martori Muntsant
- Correu electrònic:
- aida.martori@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Mercedes Diez Jimenez
- Angel Castellanos Diaz
Prerequisits
És recomanable el seguiment de les informacions d’actualitat sobre el sistema de mitjans i la indústria audiovisual.
Objectius
Aquesta assignatura introdueix l’alumnat en el coneixement dels trets estructurals dels sistemes de mitjans i de les indústries de la comunicació i la cultura, amb un èmfasi especial en el sector audiovisual. Per tal d’entendre els perquès de la seva configuració, es té en compte el marc històric, econòmic, polític, social, cultural i tecnològic en què es desenvolupen, així com els actors polítics, econòmics i socials que els modelen amb el seu comportament i estratègies (organismes reguladors, grups de comunicació, entitats empresarials i professionals...).
L'atenció es focalitza principalment en els contextos català i espanyol, emmarcant-los dins de l'Europa occidental i, particularment, dels països mediterranis. Amb tot, també es tenen presents els àmbits internacional i transnacional.
L'objectiu central de l'assignatura és desenvolupar una actitud reflexiva i la capacitat de poder analitzar críticament fets comunicatius d'actualitat.
Competències
- Aplicar el pensament científic amb rigor.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Diferenciar les principals teories de la disciplina, els seus camps i les elaboracions conceptuals, així com el seu valor per a la pràctica professional.
- Gestionar el temps de manera adequada.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar el pensament científic amb rigor.
- Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
- Gestionar el temps de manera adequada.
- Identificar els fonaments de les teories i de la història de la comunicació.
- Identificar els fonaments estructurals del sistema audiovisual.
Continguts
El temari s'organitza en tres blocs:
-El primer clarifica els conceptes clau de l'assignatura i les perspectives teòriques des de les quals s'ha estudiat.
-El segon presenta els actors que contribueixen a l’articulació dels sistemes de mitjans i les indústries de la comunicació, des del paper de l'Estat i els reguladors independents, als grups de comunicació, les associacions empresarials, els organismes de mesura d’audiències o la societat civil organitzada.
-El tercer analitza de manera general els sectors mediàtics i de les indústries de la comunicació amb una perspectiva d'actualitat. Es para atenció a les principals tendències pel que fa a les característiques de l’oferta, la transformació dels models de consum i de negoci o els nous serveis.
1. Introducció a l'Estructura de la comunicació
1.1. Objecte i perspectives d'anàlisi
1.2. L'articulació dels sistemes mediàtics
1.2.1. Teories sociopolítiques de la premsa
1.2.2. Perspectiva comparada dels sistemes mediàtics
2. Actors
2.1. Dimensió institucional: actors públics
2.1.1. Regulació
2.1.2. Mitjans públics (finançament i governança)
2.1.3. L'impacte econòmic dels recursos públics sobre els mitjans i les indústries de la comunicació
2.1.3.1. Ajuts
2.1.3.2. Publicitat institucional
2.2. Dimensió corporativa: actors privats amb ànim de lucre
2.2.1. Empreses i grups de comunicació
2.2.2. Anunciants i publicitat comercial
2.3. Dimensió civil: la ciutadania i els actors no governamentals sense ànim de lucre
2.3.1. Els drets de la comunicació
2.3.2. Els mitjans del tercer sector
2.4. El paper dels professionalsde la comunicació i de l'audiovisual
2.4.1. Organitzacions professionals
2.4.2. Autoregulació i coregulació
3. Sectors
3.1. Ràdio
3.2. Televisió i plataformes audiovisuals
3.3. Cinema
Metodologia
Dos terços de la docència presencial es desenvoluparan amb el grup complet i un terç en seminaris amb grups reduïts.
Les sessions amb tot el grup es portaran a terme fonamentalment a partir de classes magistrals centrades en els blocs temàtics apuntats a l'apartat "continguts". També s'aclariran els dubtes relatius a les lectures obligatòries que hagi de fer l'alumnat i al treball d'autoaprenentatge.
Als seminaris es realitzaran activitats d'aprofundiment en els temes ja tractats a partir de l'anàlisi pautat de recursos documentals (notícies, textos acadèmics o altres). En tots dos casos es posaran en comú i es discutiran qüestions d'actualitat, per tal d'identificar elements clau referents a l'evolució dels sistemes de mitjans i la indústria audiovisual. Es fomentarà la participació activa de l'alumnat, des d'una perspectiva crítica i argumentada.
El plantejament de l'assignatura incorporarà la perspectiva de gènere en totes les vessants possibles, des dels continguts a les metodologies aplicades a les dinàmiques de treball i participació de l'alumnat a l'aula, de manera que es faciliti una interacció igualitària.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 34 | 1,36 | 1, 2, 4, 5 |
| Seminaris: debats d'actualitat, exercicis i activitats de recerca | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 5 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Activitats de recerca | 42 | 1,68 | 1, 2, 3, 5 |
| Estudi autònom | 42 | 1,68 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Avaluació
Avaluació continuada
L'assignatura consta de les activitats d'avaluació següents:
1. Diversos exercicis relatius a les qüestions tractades al seminari, que suposaran el 30% de la qualificació. Pel seu caràcter vinculat a l'actualitat, aquestes activitats d’avaluació no seran recuperables.
2. Intervenció als seminaris. Es valorarà de manera qualitativa la intervenció dels seminaris (10% de la nota final). Aquesta activitat d’avaluació no serà recuperable.
3. Dos exàmens parcials sobre els continguts teòrics, cadascun dels quals representa el 30% de la qualificació final, i que són alliberatoris de matèria.
Per aprovar l'assignatura cal superar obligatòriament aquests dos exàmens. En cas que es suspenguin es pot participar a la recuperació, sempre i quan s’hagi estat prèviament avaluat dels dos exàmens parcials i, almenys, una de les altres dues activitats d’avaluació.
Si no es fa un dels dos exàmens parcials la qualificació final serà "no avaluable".
En el supòsit que no se superi la recuperació d’un dels dos exàmens, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen (o la mitjana, si queden tots dos suspesos).
Les dates de les activitats d’avaluació i de recuperació seran anunciades el dia de presentació de l’assignatura. La informació també serà disponible al campus virtual.
La informació també serà disponible al campus virtual.
Avaluació única
Aquesta assignatura permet acollir-se a la modalitat d’avaluació única, a través d’una sol·licitud motivada, segons els termes previstos a la normativa acadèmica aprovada al Consell de Govern del 7.7.2022, article 265. La sol·licitud d’avaluació única comporta la renúncia a l’avaluació continuada.
Les activitats avaluadores de la modalitat d’avaluació única seran:
1. Un examen sobre els continguts teòrics, que representa el 50% de la qualificació final.
2. Diversos exercicis relatius a les qüestions tractades al seminari, que suposarà el 30% de la qualificació final.
3. Un treball sobre el sector audiovisual que caldrà lliurar la mateixa data en què es faran les dues activitats avaluadores anteriors i que valdrà un 20% de la qualificació final.
Per aprovar l’assignatura, cal que la nota de l’examen sigui igual o superior a 5, i que la mitjana quedi aprovada. Si no se supera l’examen, la qualificació definitiva de l’assignatura serà la d’aquest examen. L’única activitat que es podrà reavaluar és l’examen sobre els continguts teòrics.
Les dates de les activitats d’avaluació i de recuperació seran anunciades el dia de presentació de l’assignatura. La informació també serà disponible al campus virtual.
Plagi
L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació tindrà una qualificació de 0 en aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen parcial 1 | 30% | 3 | 0,12 | 1, 3, 4, 5 |
| Examen parcial 2 | 30% | 3 | 0,12 | 1, 3, 4, 5 |
| Intervenció als seminaris | 10% | 1 | 0,04 | 1, 5 |
| Seminari d'activitats pràctiques | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Bibliografia
AGUADO-GUADALUPE, Guadalupe (2018). Las relaciones Prensa-Estado en el reparto de publicidad institucional en España. Estudios sobre el Mensaje Periodistico, 24(2), 993.
ALBORNOZ, Luis i GARCÍA LEIVA, Trinidad (eds.) (2017). Diversidad e industria audiovisual. El desafío cultural del siglo XXI. México: Fondo de Cultura Económica.
ALMIRON, Núria (2006). La financiarización de los grupos de comunicación en España: el caso del grupo PRISA. A: Pensamiento crítico, comunicación y cultura. I Congreso Nacional ULEPICC-España. Sevilla.
BIRKINBINE, Benjamin; GÓMEZ, Rodrigo; i WASKO, Janet (2016). Global media giants. Londres; Nueva York: Routledge.
BUSTAMANTE, Enrique (2013). Historia de la radio y la televisión en España: una assignatura pendiente de la democracia. Barcelona: Gedisa.
CAGÉ, Julia (2016). Salvar los medios de comunicación: capitalismo, financiación participativa y democracia. Barcelona: Anagrama.
CAÑEDO, Azahara i SEGOVIA, Ana I. (2022). La plataformización de los medios de comunicación de servicio público. Una reflexión desde la economía política de la comunicación. A: Goyanes, Manuel & Campos-Rueda, Marcela (Eds.). Gestión de medios Públicos en el Entorno Digital (pp. 65-88). Valencia: Tirant Humanidades.
CIVIL i SERRA, Marta i LÓPEZ, Bernat (Eds.) (2021). Informe de la comunicació a Catalunya 2019-2020. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Col·lecció Lexikon Informes, 7: https://ddd.uab.cat/record/245270
CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2023). Informe 2022. L'audiovisual a Catalunya. Barcelona: Consell de l'Audiovisual de Catalunya. https://www.cac.cat/sites/default/files/2023-06/Informe_sobre_l_audiovisual_a_Catalunya_2022.pdf
DÖNDERS, Karen (2019). Public service media between theory, rules and practice. Londres: Palgrave Macmillan.
DOYLE, Gillian (2018). Television and the development of the data economy: data analysis, power and the public interest. International Journal of Digital Television, 9(1), pp. 53-68.
FERNÁNDEZ, Isabel (coord.) (2017). Austeridad y clientelismo. Política audiovisual en España en el contexto mediaterráneo y de la crisis financiera. Barcelona: Gedisa.
FLEW, Terry; IOSIFIDIS, Petros; i STEEMERS, Jeanette (eds.) (2016). Global media and national policies. The return ofthe State. Londres: Palgrave Macmillan.
GARCÍA SANTAMARÍA, José Vicente (2016). Los grupos multimedia españoles. Análisis y estretegias. Barcelona: Editorial UOC. Disponible en llibre electrònic: https://cataleg.uab.cat/iii/encore/record/C__Rb1991834?lang=cat
GUIMERÀ, Josep Àngel (2022). "Els anys perduts de l'audiovisual". El País, 25-6-22. https://cat.elpais.com/autor/josep_angel_guimera_orts
HALLIN, Daniel i MANCINI, Paolo (2008). Sistemas de medios comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Barcelona: Hacer.
HAVENS, Timothy i LOTZ, Amanda (2012). Understanding Media Industries. New York: Oxford University Press.
JONES, Daniel E.(2005). Aproximación teórica a la Estructura de la Comunicación Social. Sphera Publica: Revista de Ciencias Sociales y de la Comunicación, 5, 19-39.
INNERARITY, Daniel & COLOMINA, Carme (2020). La verdad en las democracias algorítmicas. Revista CIDOB d'afers internacionals (124), 11-24.
PARISER, Eli (2017). El filtro burbuja: Cómo la web decide lo que leemos y lo que pensamos. Barcelona: Penguin Random House Grupo Editorial.
PEIRANO, Marta (2019). El enemigo conoce el sistema: Manipulación de ideas, personas e influencias después de la economía de la atención. Barcelona: Debate.
SÁNCHEZ-GEY VALENZUELA, Nuria. (2021). Historia y estructura de la producción audiovisual. Ediciones Pirámide.
ZALLO, Ramón (2011). Estructuras de la comunicación y la cultura. Políticas para la era digital. Barcelona: Gedisa.
ZALLO, Ramón (2016). Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder. Barcelona: Gedisa.
ZUBOFF, Shoshana (2021). La era del capitalismo de vigilancia. Barcelona: Paidós Ibérica.
Butlletí de l’Observatori de la Producció Audiovisual. Universitat Pompeu Fabra. https://www.upf.edu/web/opa
Butlletí d'informació sobre l'audiovisual de Catalunya (BIAC). Consell de l'Audiovisual de Catalunya https://www.cac.cat/acords-recerca/biac-%28-informes-del-sector-quadrimestrals-%29
Comunicació 21 http://comunicacio21.cat
Durant el curs es suggeriran altres referències bibliogràfiques complementàries i fonts en línia per aprofundir en els continguts tractats.
Programari
No hi ha requeriments específics de programari.